Camí de la Travessa de les Agulles: Coll de la Portella - Portell Estret

Dins de la serra de Montserrat, hi ha diferents regions. Una d'aquestes, la regió de les Agulles, la travessa un camí feréstec, un puja i baixa constant per canals, roques i algun pas equipat amb corda fixa. Petites balconades, ens donen descans i ens ensenyen el tresor que amaga la muntanya màgica, t'ho perdràs?

   

Ruta circular: Sí

Sortida i arribada:  Ermita de Santa Cecília.

Temps total: 7h37'    Sense parades: 6h16'  
Sense l'espera pel pas de les cordes fitxe:  5h47' (29').
  (No descomptats dels parcials de la ressenya).   
Ritme: Lent / Pausat.

Dificultat:  Moderat     Esforç:  2/5.

Distància:  13,39 Km.      Desnivell: +936 m.

Alçada mínima:  672 m.          Alçada màxima:  1054 m.

De interès: Itinerari que travessa la regió d'Agulles, en mig de roques i canals, amb alguna balconada amb esplèndides vistes a la resta del massís de Montserrat.

Acompanyants: Sortida amb la UESMAP: Kike, Òscar, Manel Plancho, Xavi Balaguer, Charly, Dario, Sandra, Paco Martínez, Roser, Ferran, Josep Maria, Eli, Pepe, Maite, Elena, Cristina Mas i Francesc.

Recomanacions:  Ruta tècnica, tram amb cordes fitxes!! Recorregut per a persones avesades a passos compromesos, en el cas que no hi hagi corda instal·lada. Portar aigua. Evitar dies de forta calor, la roca augmenta la temperatura tèrmica. També evitar dies de pluja, perill de patinades amb la roca molla.   

Mapa:  Editorial Alpina, Montserrat, 1:25.000. Aquest full conté en la part del darrere, un mapa a escala 1:5.000. 
Web:  "Tot Montserrat", pàgina amb tota la informació sobre la muntanya de Montserrat: Regions, balmes, agulles, fonts, flora i fauna, ... Informació del nom de les agulles extreta d'aquesta web.

Aproximació: Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 2 km. a banda dreta, el Monestir de Sta.Cecília i una zona d'aparcament.

Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 5,7 km. ens trobarem el Monestir de Sta.Cecília a l'esquerra.
  

Descripció:  Iniciem el recorregut per l'asfalt de la carretera, direcció cap a Can Maçana. Enseguida trobem un indicador i unes escales a ma esquerra, on ens conviden a endinsar-nos en la muntanya, pel camí de la Font del Llum.
   

Trencall a l'esquerra de la carretera, amb pal indicador.

Pujarem per un curt tram més dret, fins a trobar-nos un camí més ample, enllaç amb el GR-172 i la canal de Sant Jeroni, 6'. Girem cap a la dreta, direcció a Can Maçana.
   

Enllaç amb el GR-172 i la cruïlla de la canal de Sant Jeroni.

De primeres, anem guanyant alçada molt lentament. A mida que ens apropem a la canal de la Font del Llum, 23', el pendent és més pronunciat, fent el camí un seguit de serpentejades, fins els peus de l'inici de la canal, on trobem un pal indicador. La canal de la Font del Llum, en una forta pujada, ens porta fins el Portell de Migdia en uns 30'.
   

Cruïlla amb la canal de la Font del Llum.

Seguim, deixant de banda la pujada per la canal, ara per terreny més suau, encara que sempre tendeix a pujar.
Arribem a una nova cruïlla amb una canal, la canal del Miracle, 51'. Aquesta, en un camí de forta pujada i molt relliscós, ens porta fins el coll del Miracle, ...però avui la deixarem de banda.
   

Cruïlla amb la canal del Miracle.

Tret d'alguna curta i dreta pujada, la resta és de bon caminar, en mig d'ombra i força vegetació. Deixem de banda un trencall a la dreta, que porta cap a la carretera, 1h05'. Un xic més endavant, ja podem veure enfront, la roca Foradada i la Cadireta, i si girem el cap a la paret rocosa, ...els Frares Encantats.
   

La Roca Foradada i la Cadireta.

Trobem la cruïlla amb el camí de coll de Port, 1h17', que arrenca cap a l'esquerra. De front, i sense deixar el GR-172, enseguida arribem sota la Cadireta, 1h25'.
Uns metres més endavant, surt un camí cap a l'esquerra, que amb forta pujada, ens porta fins el mateix forat o "finestra" de la roca Foradada, 1h35'.
   

Arribant a la finestra de la roca Foradada.

Les vistes són esplèndides, val la pena pujar fins aquest punt i gaudir del paisatge: la paret de les Agulles, La Mola, Montseny, el Bages, ...
   

Òscar, Charly i Xavi, en la "finestra" de la roca Foradada.

 

St.Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, amb el Montcau i la Mola, com a cims més rellevants.

Paret nord de la regió d'Agulles, des de la finestra de la roca Foradada.

Desfem camí fins a sota de la Cadireta, continuem per la mateixa senda i recordar girar el cap per veure aquesta curiosa formació rocosa que forma la roca Foradada i la Cadireta, que des d'aquest punt, sembla el Morro de Gos, l'altre nom pel que és conegut aquest rocam.
   

La Cadireta i la roca Foradada, pel vessant nord-oest.

Ara per un tram força planer, arribem al collet de Guirló (797), 2h01', lloc on deixem el GR-172 que va cap a Can Maçana, i girem per un camí força fressat, que marxa a l'esquerra direcció al refugi Vicenç Barbé, pel PR-C 78.
   

Collet de Guirló (797).

Mica en mica anem guanyant alçada, recorrent un seguit d'agulles que formen el serrat de la Portella, de nord a sud.
   

El serrat de la Portella, amb les roques que formen la regió de les Agulles.

A mida que ens apropem a la canal, també ens apropem a les roques, enfilant-nos fins a peu de canal. Sense cap dificultat, ens enfilem per l'estreta canal que formen les roques gran i petita, fins dalt del coll de la Portella (883), 2h14'.
   

Pujant per la canal cap el coll de la Portella (883)

En aquest punt, deixem el camí que porta cap el refugi i el sender PR-C 78. Ara seguirem el que s'anomena "camí de la travessa de les Agulles", marcat amb pintura vermella, i que supera per la banda esquerra, un tram de roca.
Passat una esquerda, arribem a un replà a peus de la roca petita de la Portella.
   

Roca Gran de la Portella i roca Petita de la Portella, en mig està situat el coll de la Portella.

Ens anem apropant al seguit d'agulles rocoses que formen aquesta zona, i per on transitarem entre elles.
   

Seguint marques vermelles, pel camí de la travessa de les Agulles.

Després d'un pendent pronunciat, arribem al primer dels trams delicats, 2h29', més complicat si no hi ha la corda fixe. Es tracte d'una paret rocosa força dreta, d'uns 8 m., que amb l'ajuda de la corda i de l'arbre que hi ha més amunt, la superem sense més complicació. Aquest pas està situat darrera de l'agulla dels Merlets.
   

Tram de corda fixe, per superar una paret rocosa.

Vista des de dalt.

Seguirem pujant, per tram rocós i per una canal estreta, on sortirem a una "balconada" amb esplèndides vistes de les properes roques de les Agulles, les dels Frares Encantats i més llunyanes, les de Ecos-Montgròs.
   

Regió d'Ecos i Montgròs.

Regió de les Agulles occidental.

Regió de les Agulles oriental.

Davallem en mig de les roques, per paratges ombrívols, fins a topar-nos amb la segona "dificultat" del dia, 2h53'. Una canal molt vertical i estreta, d'uns 12 m. aprox. de llargada, amb una corda fixe i un tronc d'arbre a mitja canal que facilita molt la baixada. 
   

Baixada per una dreta canal, amb corda fixe.

Després d'haver baixat la canal, tornem a recuperar alçada per un pendent pronunciat en mig d'arbres.
   

En mig de grans roques o agulles, pugem per terreny força dret.

Un cop dalt, i després d'un curt tram més "planer", tornem a davallar fortament, amb l'ajuda d'arbres i arrels. En aquesta canal, l'arbre predominant és el teix.
   

Forta baixada per una canal, amb arbres que ens ajuden a baixar.

De nou ens tornem a enfilar, i és que aquest tram, és un puja i baixa d'alta intensitat! 
De pujada passem un pas estret entre dues roques, amb no gaire alçada, on un arbre i una corda fixe ens ajuden a superar-ho. Més endavant i més amunt, tornem a superar una canal, aquesta sense cap dificultat, on ens deixa sobre una roca, perfecta balconada i punt de descans, amb boníssimes vistes.
   

Regió dels Frares Encantats, al fons la regió dels Ecos.

Òscar, agafant la Bola de la Partió.

Una forta baixada, ens porta en un moment fins el Portell Estret o coll de les Agulles (1007), 3h58', cruïlla de camins i final del camí que travessa la regió de les Agulles i les marques vermelles. 
   

Portell Estret o coll de les Agulles (1007).

El camí de l'esquerra (segon venim), és el camí de les Agulles i ens retornaria al GR-172. El de la dreta, i pel que seguirem, davalla per la canal Ampla, cap el refugi Vicenç Barbé.
   

Baixant per la Canal Ampla.

Uns metres més avall, surt un trencant a l'esquerra, muntanya amunt, amb marques blaves. Aquí s'inicia el camí de la travessa dels Frares Encantats i que ens porta fins el coll de Port, per un camí amb cadenes i claus. (de semblant dificultat del que hem fet). 
En trobar-nos amb un pal indicador, el camí es bifurca, 4h10'. Cap a la dreta ens portaria al refugi en 3', avui però, seguim el de l'esquerra, el camí del pas dels Príncep i enllaçant de nou amb el PR-C 78.
De començament, es guanya poca alçada, per un camí molt fressat i agradable de caminar. En algun revolt, ens deixa veure les roques per on, fa una bona estona, hem transitat.
   

  

Regió de les Agulles, tram recorregut amb l'itinerari d'avui.

Superat el torrent del Clot del Trago i creuada la cinglera de roques, se'ns obre davant nostre la regió dels Frares Encantats, un seguit d'agulles amb noms divertits: el Lloro, el Bacallà, el Talp, la Monja, ...
  

Regió dels Frares Encantats.

El camí comença a pujar, cada cop més, fins a assolir el Pas del Príncep (971), 4h33', coll situat entre agulles rocoses. 
   

Pas del Príncep (971).

Després de resseguir les agulles del Pas del Príncep, sense gairebé perdre alçada, anem davallant fins la font de l'Esllavissada, 4h38', una de les poques fonts on encara raja un xic d'aigua, amagada dins d'una cova provocada per una esllavissada. Per a gaudir de l'aigua, s'ha d'aixecar una tapa que evita que els animals la contaminin. Recordar deixar-la ben tapada!!
   

Font de l'Esllavissada.

Seguint el camí, arribem al proper coll de Port (973), 4h43', cruïlla de camins i bon lloc per descansar i fer un mos.
   

Coll de Port (973).

Des d'aquest coll i seguint el PR-C 78, s'arriba al coll del Miracle i al Portell de Migdia. També podem fer la travessa dels Frares Encantats, tot seguint un camí tècnic, amb cadenes i claus, marcat amb pintura blava, i que acaba molt aprop del Portell Estret. 
Continuarem coll avall, pel camí del coll de Port, tot resseguint la paret dels Frares, que ens queda a la nostra esquerra. A peu del camí, en el marge esquerra, ens trobarem amb la font del coll de Port.
   

Baixada pel camí del coll de Port cap el GR-172.

Diverses cordades, intenten escalar una de les agulles.
   

Diverses cordades, escalant la roca del Serrat del Centenar.

Enfilem una baixada més directa i pronunciada, fins a enllaçar amb el GR-172, 5h01', en el punt on hem passat aquest matí.
   

Enllaç amb el GR-172. El seguim cap a la dreta, direcció a Sta. Cecília.

Ja només queda desfer el mateix camí per on hem passat aquest matí, ara direcció a l'ermita de Santa Cecília.
Cruïlla amb la canal del Miracle, 5h26'.
Cruïlla amb la canal de la Font del Llum, 5h56'.
   

Trencall a la dreta de la canal de la Font del Llum.

Cruïlla amb la canal de Sant Jeroni, 6h10'.
Baixem a peu de carretera, per seguir els darrers metres per asfalt, fins a l'ermita de Santa Cecília, 6h16'.
Després de passar un dia radiant, amb bona companyia, en Xavi Balaguer treu unes cerveses i coles fresques, per brindar d'aquest bon recorregut. 
I es que la UESMAP és una caixa de sorpreses xibeques!! 😊
   

La UESMAP, un altre any travessant Montserrat.
Drets: Charly, Roser, Manel, Sandra, Ferran, Josep Maria, Dario, Eli, Pepe i Paco.
Ajupits: Xavi Molas, Òscar, Xavi Balaguer, Kike, Maite i Elena.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.