La Teresina de Montserrat

Si vols volar entre agulles, creuar boscos sostinguts en el buit, grimpar i desgrimpar per parets de roca, tenir una perspectiva a vista d'ocell, superar una xemeneia completament vertical, i arribar al punt més alt de la serralada, aquesta és la via ferrada que ofereix Montserrat, "La Teresina". 

   

Ruta circular: No *.

(*) El recorregut de la via ferrada no és circular, però farem el retorn fins el lloc d'inici, per camins amples i sense cap dificultat. 

Sortida: Monestir de Santa Cecília.

Arribada: Miranda de Sant Jeroni. 
Temps d'aproximació a la VF:  40'.

Temps via ferrada: 3h05'.
Temps de tornada:  2h.

Dificultat escala Hüsler:  K4 (de K6)   Esforç: 2/5.
Desploms: Cap.
Ponts penjants: Cap.
Tirolines: Cap.
Nenes i nens: No.

Distància:  1 km.      Desnivell: +450 m. 

Alçada mínima:  874 m.     Alçada màxima: 1237 m.

Cims:  Miranda de Sant Jeroni (1237) i Agulla de Santa Cecília (1079).

Acompanyants: Sandra Landeira, Miguel Sola "Rubio", Javi Navarro, Yoel Sola, Jose Luis Landeira i Carlos.

Recomanacions:  Comprovar que la via està oberta, que no hi ha restriccions per manteniment de la via o tancada per despreniments, entre d'altres.  Portar tots els estris obligatoris, revisats i en bon estat: Casc, arnès, baga d'ancoratge, dissipador, guants i calçat apropiat. Consultar la meteorologia, amb malt temps o possibles canvis previstos, evitar realitzar aquesta activitat.

Mapa: Editorial Alpina, Montserrat, 1:10.000  i  1:5.000  (mapa a dues cares).

Aproximació:  Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 2 km. a banda dreta, el Monestir de Sta.Cecília i una zona d'aparcament.

Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 5,7 km. ens trobarem el Monestir de Sta.Cecília a l'esquerra. 
   

La Teresina:  La via ferrada de La Teresina fou la primera instal·lació d'aquest tipus a Catalunya i a tota la península, creada l'any 1993 per l'Antonio Garcia Picazo.
Arrenca en la Canal de Sant Jeroni, superant trams de roca força drets fins a dalt de l'Agulla de Santa Cecília. En aquest punt continua per la paret oest del serrat de Sant Jeroni, fins el punt més alt i final de la via ferrada, la Miranda de Sant Jeroni.
La llargada és d'un quilòmetre amb un desnivell acumulat de +450 m.
El temps per recorre-la està entre les 2h30' i 3h. aprox., segons el nivell i la quantitat de persones que estiguin fent el recorregut. 
L'aproximació a la via des del monestir de Sta.Cecília és de 35'. 
El novembre del 2014 es va tancar per realitzar treballs de millora i seguretat pel mal estat en que es trobava la instal·lació. La rehabilitació va estar a càrrec dels Tècnics del Patronat de la Muntanya de Montserrat, la FEEC i els GRAE dels bombers.
** El 2 d'octubre del 2015, gairebé un any després, es tornà a obrir.
** El 16 d'abril del 2018 es torna a tancar degut a una esllavissada que afectà a una part de les instal·lacions i al cable de vida.
** El 17 de maig del 2019 el Patronat de la Muntanya de Montserrat anuncia el tancament permanent de la via i el desequipament de tota la instal·lació el més aviat possible. Mentrestant continua tancada i no se'n permet ni l'accés ni la pràctica de l'activitat. Pots veure en la web els motius més detallats.  
(darrere actualització: 22 de maig del 2019).

 !!!! TANCADA PERMANENTMENT  / CLAUSURADA !!!!
   
Per a qualsevol pregunta o consulta informativa relacionada amb la muntanya de Montserrat, pots consultar la web del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Xavi Molas, Yoel Sola, Jose Luis Landeira, Sandra Landeira, Carlos, Miguel Sola "Rubio", Javi Navarro.

L'aproximació: (40') Des del monestir de Sta.Cecília, es creua la carretera i es puja per un camí, força fressat. Aquest va a parar a un de més ample i marcat com a GR-172. El seguim cap a la dreta fins trobar l'ample canal de SantJeroni. 
   

Canal de Sant Jeroni, amb el camí de pujada amb graons de fusta. (foto d'arxiu).

Només creuar-la, apareix un camí que s'endinsa cap a munt. Seguim marques de color vermell. El pendent es torna costerut. Més amunt, creuem el torrent, per avançar pel cantó esquerra, pujant per una lleixa estreta de roca amb un cable de vida.
   

Lleixa amb cable de vida. Apareix la Canal del Pou de Glaç, a la dreta. (foto d'arxiu).

Un cop superat aquest tram, ens hem de desviar cap a la dreta, tot just quan apareix la canal del Pou de Glaç, amb marques de color blau i un indicador de fusta.
   

Després de l'aproximació, minuts de descans abans d'iniciar la ferrada.

Si arribem a un tram on hi trobem una escala de ferro per superar un ressalt de roca, ens haurem passat el trencall!! s'ha de tornar a baixar un curt tram.

Via Ferrada: (3h05') Superem un ressalts de roca amb ajuda d'unes cadenes i grapes i un seguit de grimpades, fins un tram estret i encaixonat. 
Clavat en una roca, el panell informatiu del que és la via que iniciem.  
   

Punt d'inici de la via ferrada "La Teresina". (foto d'arxiu).

Unes cadenes i el cable de vida apareixen a banda dreta, és moment de deixar la canal (si la seguim farem la via ferrada del "Mejillón" o del Pou de Glaç -K6-) per pujar per roca.
Es grimpa per una paret, sense grapes però amb bones preses, encara dintre del bosc. 
   

Més amunt, apareixen grans grapes, que ens porten fins el pont natural de roca, potser el tram més planer de la ferrada però força espectacular, amb buit per ambdues bandes. 
   

Sobre el pont de roca natural.

Això només ha fet que començar!! El pont ens condueix a una agulla, on s'ha de pujar d'esquenes al buit, gran timba cap a la canal de SantJeroni.
   

Pont de roca natural, amb l'enllaç a la pujada d'una petita agulla.

Primera pujada exposada per una petita agulla, posterior al pont de roca natural.

Seguint el cable de vida, anem guanyant alçada per terreny més còmode, amb alguna pinzellada de vegetació.
   

Superant el tram superior de l'agulla.

En arribar a un balconet, iniciem un tram de flanqueig, sense cap grapa.
   

Balconet. Al fons, el monestir de Santa Cecília.

Tram de flanqueig sense grapes.

Trobem una dreta pujada que ens portarà fins el coll que separa l'agulla de Santa Cecília amb una altra agulla de les roques que formen el serrat de Sant Jeroni.
   

Dreta pujada cap a l'agulla de Santa Cecília.

Un cop estem en el collet, optem per pujar fins dalt de l'agulla de Santa Cecília (1079), on farem un mos tot observant la timba que ens envolta. La pujada és opcional, només necessària si es vol fer el ràpel de baixada. 
   

Sobre l'agulla de Santa Cecília (1079).

Tenim en front, la Miranda de Sant Jeroni i la xemeneia que puja directe, per on passarem en una estona.
   

Des de l'agulla de Santa Cecília, la miranda de Sant Jeroni, amb la xemeneia (esquerra) que dona accés.

Des de dalt de l'agulla es pot realitzar un ràpel d'uns 25 m. 
   

Miguel i Javi apunt de baixar fent el ràpel.

Baixada en ràpel de l'agulla de Santa Cecília.

De tornada al coll, caldrà baixar per un dels passos estrella. Una baixada encaixonada, a plom, amb mini-grapes de difícil subjecció per a la ma. En la part final de la baixada, trobem una cadena que ens apropa fins a un estret sender.
   

Baixada per les mini-grapes, des de l'agulla de Santa Cecília.

Continuem amb les grimpades i algunes mini-grapes, ara per terreny no tant pendent, arrapats a la paret i creuant petits boscos sospesos en el buit.
   

Creuant petits boscos, enganxats a la paret.

El "sender" es transforma en una lleixa de roca, també amb mini-grapes, que va guanyant alçada. Es passa un tram entre la vegetació amb terra i pedres soltes, fins a una esquerda que sembla insuperable.
   

Flanqueig i aproximació a la xemeneia.

Arribem al pas estrella per excel·lència de la via ferrada, la xemeneia de Sant Jeroni. Estreta, altiva, sense cap sensació de buit ni estimball, amb poques grapes però les justes... és moment de gaudir!
   

Entrada de la xemeneia.

De inici, haurem d'utilitzar la força per vèncer un primer ressalt, utilitzant la cadena. Avançarem fins el fons, a tocar de la paret, completament vertical.
   

Sobre la lleixa, seguint la cadena cap el fons de la xemeneia.

Per sobre del ressalt, apareixen les primeres grapes, encaixonades en el fons de la xemeneia.
   

Pujada vertical.

A mida que guanyem alçada verticalment, van apareixent més grapes i més grans,  amb bones preses en la roca per ficar el peu, que fa que es pugui avançar amb seguretat i gaudir al màxim d'aquest tram.
   

La xemeneia, vista des de dalt.

Part alta de la xemeneia.

Darrer tram de la xemeneia.

Es surt de la xemeneia, seguint el cable de vida per terreny poc inclinat i rocós. Davant tenim les baranes que delimiten la Miranda de Sant Jeroni (1237), punt més alt de la vida ferrada i de la serra de Montserrat.
   

Aproximació a la terrassa de la miranda de Sant Jeroni.

La cara d'incredulitat dels turistes, quan et veuen sortir del no res contrasta amb la nostra quan veiem aquella noia amb sabata de tacons o el noi amb pantalons de pinces i americana. 
Un cop dalt del sostre de Montserrat, indispensable la "foto de família". 
   

Missió complida. Miranda de Sant Jeroni (1237).

La tornada: (2h). Hi ha diferents vies de tornada. La més ràpida però menys còmoda es baixar per la canal de Sant Jeroni, 1h15' aprox.
L'altre, més llarga però que permet comentar les jugades de la jornada és baixar pel camí Vell de Sant Jeroni, Pla dels Ocells i un cop a la plaça de Santa Anna (on trobem les escales que baixen al Monestir, a la dreta), seguir de front, amb marques del GR4 i GR-172. Només cal seguir el camí de l'Arrel fins el Monestir de Santa Cecília, 2h aprox.
Vàrem optar per aquesta darrera opció.

A DIA 17 DE MAIG DEL 2019, LA VIA FERRADA "LA TERESINA" ES TANCA PERMANENTMENT AL PÚBLIC I AL DESEQUIPAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.