Forau d'Aiguallut - Ibón del Coll del Toro, des del Vado Hospital

Itinerari de senderisme, molt variat, on farem un seguiment del riu Ésera després de desaparèixer, visitarem el lloc on es fa fonedís, la gran plana d'Aiguallut amb els rius provinents del desglaç de la glacera, seguirem la petita vall de l'Escaleta, per pujar fins el coll de Toro i contemplar l'ibón als nostres peus i en la banda contraria, els grans cims de la Maladeta, encapçalats per l'Aneto. Itinerari de gran bellesa amb grans vistes.

   

Ruta circular: No  (Encara que es pot fer circular allargant el recorregut).

Sortida:  Aparcament Vado de l'Hospital de Benasc.

Arribada:  La Besurta.

Temps total:  5h24'   Sense parades:  4h12'   Ritme: Pausat

Dificultat:  Fàcil      Esforç: 2/5.

Distància:  14,61    Desnivell: +634 m.

Alçada mínima: 1724 m.   Alçada màxima: 2241 m.

Llacs: Ibón del coll del Toro.

De interès: Forau d'Aigualluts, on les aigües del riu Ésera desapareixen sota terra, per sorgir 3,5 km. més enllà, en el lloc anomenat Uelhs deth Joèu, per desembocar en el riu Garona, vessant atlàntica.

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions: Impermeable, aigua, protecció solar, gorra.

Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000 

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejon de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt, gairebé fins el final. S'ha de seguir un indicador cap l'Hospital de Benasc, on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.
       

Descripció: Seguirem un camí que surt del mateix aparcament, i que ens portarà a travessar el pla de l'Hospital.
   

Al fons el Vado de l'Hospital.

El riu Ésera el tindrem al costat. Si el riu porta molta aigua, es pot tenir problemes en creuar per les palanques, degut a que és una zona inundable. 
   

Hospital de Benasque i el pla de l'Hospital.

El prat deixa pas a un tram de sediments i rocs. Més endavant, seguim un petit mur, on podem veure les restes de l'antic hospital de Benasc, davant d'aquest, hi ha una palanca de fusta, 8', on podrem creuar el riu.
   

Creuem la palanca. Darrera les restes de l'antic hospital de Benasque.

El camí agafa alçada, en un parell de llaçades, entrant dins dels bosc. El camí està molt fressat i en tot moment tenim panells grocs i negres penjats dels arbres, que indiquen la direcció a seguir.
   

Guanyem alçada a l'entrada al bosc.

Hi ha senyals grocs i negres penjats en els arbres.

El pendent es va suavitzant. Deixem enrere el bosc, per assolir la colladeta dels Aranesos, 29'.  Seguirem per prat, per la pleta dels Aranesos, amb un desnivell escàs.
   

Colladeta i pleta dels Aranesos.

A ma dreta, ens trobem els ibons de Pla d'Estañ.
   

Ibons de pla d'Estañ

El camí es retroba amb la carretera que va de l'Hospital de Benasc a La Besurta. La seguim uns pocs metres. Deixem  pel costat dret la cabana de Pla d'Estañ, i creuem per continuar per prat.
   

Pla d'Estañ amb el riu Ésera.

Ens endinsem en un petit bosc, on un cop creuat, ens trobem de front La Besurta (1898), 1h14', lloc on para l'autocar amb una petita zona d'esbarjo, i en època estival, hi ha un petit bar.
   

La Besurta (1898).

Seguirem la ruta cap el refugi de la Renclusa, amb senyals. Arribats a la pleta de la Renclusa, deixem el camí que puja cap el refugi, i seguim pel de l'esquerre, més planer, direcció cap a Aigualluts.

Des de la pleta, hi ha bones vistes cap els cims de la Maladeta.
   

Cims de la Maladeta.

Augmenta progressivament el pendent, fins passat una cabana de pedra, 1h30', on es torna a suavitzar una mica abans d'arribar al turó de la pleta de la Renclusa (2038).
   

Cabana de pedra.

En un primer tram, el camí es força planer, fins divisar la plana verda del riu Ésera, completament sec.
   

Riu Ésera sec, al fons està situat el Forau d'Aiguallut.

Es baixa decididament, fins la plana, davant del Forau d'Aigualluts, 1h49', protegit per una tanca de fusta, i on el riu Ésera perd l'aigua per regalar-li al riu Garona uns quilòmetres més enllà.
   

Forau d'Aiguallut.

Forau d'Aiguallut.

I no és que hi vagi a parar molt poca aigua, tot al contrari, a molts pocs metres del forat, hi ha una gran cascada, amb gran cabdal.
   

Cascada d'Aiguallut, al fons l'Aneto, cim més alt del Pirineu.

Des d'aquest punt ja es pot veure, observant-nos des de dalt, el pic Aneto, ben emblanquinat. Per arribar dalt de la cascada, s'ha de seguir un dels molts camins que porten cap a dalt, arribant també al pla d'Aiguallut, 1h54'.
   

Pla d'Aiguallut.

Aquesta extensa esplanada, inundable en moltes zones, recull les aigües de diversos barrancs, i la canalitza per llençar-la cascada avall fins el Forau d'Aiguallut.

Es voreja per la part esquerra, el caminet està fressat i evita tot contacte amb l'aigua. Trobem un indicador, haurem de seguir cap a l'esquerra, guanyant alçada per entre rocs.
   

Bifurcació de camins. Seguim cap a coll de Toro.

Creuem el torrent de l'Aigüeta de l'Escaleta per una palanca de fusta i comencem a guanyar alçada.
   

Travessat el torrent de l'Aigüeta de l'Escaleta, forta pujada.

Gairebé a l'entrada de la vall de l'Aigüeta de l'Escaleta, amb vistes cap el pla d'Aiguallut.

Aquest és el tram més "dur" de tot el recorregut. És un tram curt però dret, on hem d'assolir l'entrada a la vall de l'Escaleta.

Un cop dalt, a l'entrada de la vall, es pot contemplar el cim de la Maladeta i el rocam amb els cims del pic del Medio, la punta d'Astorg i el pic Maldito, d'esquerra a dreta, separats pel coll Maldito.
   

Cims de la Maladeta i pics Malditos.

Progressem vall amunt, amb un suau pendent, sempre seguint el riu de l'Aigüeta de l'Escaleta, que el tenim a la nostre esquerra.
   

Valleta de l'Escaleta. A l'esquerra queda el coll de Toro.

Creuem una petita depressió, la Mollà de l'Escaleta (2175), i tot just passar-la, hi ha una bifurcació de camins.

Si seguim cap a la dreta, sortirem als ibons de l'Escaleta i al tuc de Mulleres. Deixem aquesta opció, i seguim el de l'esquerra, que puja en una gran llaçada cap el coll de Toro (2241), 2h41'.
   

Arribant al coll de Toro (2241).

Des del coll, hi ha una esplèndida perspectiva de la vall de l'Escaleta...
   

La valleta de l'Escaleta, des de dalt del coll de Toro.

... i dels cims més propers: Cap de Toro (2975) i del Tuc de Mulleres (3010).
   

Cims de Cap de Toro i del tuc de Mulleres.

Tenim l'ibón del Coll del Toro a tocar, només hem de baixar uns pocs metres, 2h42'.
   

Ibón del coll del Toro.

Pel cantó esquerra, hi ha un camí que permet accedir a la part més al nord de l'ibón, i una mica més endavant, una imponent baixada fins el Plan dera Artiga de Lin, a la Vall d'Aran, lloc on apareix l'aigua tragada pel Forau d'Aiguallut.
   

Ibón del coll de Toro, darrera el massís de la Maladeta.

Des d'aquest extrem de l'ibón, es té una àmplia vista dels cims del massís de la Maladeta. 
   

Ibón del coll de Toro.

Cims des del coll de Toro.

Abans de baixar, immortalitzo aquest bell i solitari lloc, un excel·lent  racó amagat del Pirineu.
   

Ball de comiat del ibón de coll de Toro.

La tornada la realitzem pel mateix lloc de pujada. Baixem del coll fins la vall de l'Escaleta.
   

De tornada, creuem la valleta de l'Escaleta, des del coll de Toro.

Abans de començar el descens cap el pla d'Aiguallut, podem contemplar els cims més alts del massís i de tot el Pirineu.
   

Els cims més alts del Pirineu.

Travessem tota la plana verda d'Aiguallut ...
   

Travessan el pla d'Aiguallut. Comença a canviar el temps.

... fins a peu de la cascada, 3h29'. Deixem de banda el Forau, per superar el tram de pujada, i baixar cap a La Besurta, 4h12'.

Aquí decidim acabar l'itinerari d'avui. Esperem l'autocar que ens portarà cap a l'aparcament del Vado de l'Hospital, previ pagament de 2,70 euros bitllet (any 2014).

Si es decideix seguir la ruta a peu fins el lloc de sortida, es pot triar dos itineraris: el primer seria desfer la senda del matí i el segon, seguir la carretera per on transita l'autocar. El primer podríem comptar 1h15' i el segon 1h en arribar-hi.

El servei d'autocar de Benasc fins La Besurta està operatiu des de finals de juny fins a mitjans de setembre. El Grupo Avanza són els que exploten la línia i cada temporada pengen els horaris en curs. 

Pots consultar el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.