Lliça d'Amunt - Sta.Eulàlia de Ronçana

Itinerari de senderisme, entre dues poblacions de la vall del Tenes (Vallès Oriental), Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. Recorregut molt variat, passarem per pinedes, plataners i rouredes; boscos, conreus i urbanitzacions; torrents, fonts i basses; masies i esglésies, ... sempre propers al riu Tenes. Faré una pinzellada a la història de les masies i esglésies, per saber més d'aquest racó del nostre territori. Encara que el quilometratge és una mica llarg, és apte per fer-ho amb família o btt.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Plaça de l'Església, Lliça d'Amunt.

Temps total: 7h20'   Sense parades:    Ritme: Pausat.

Dificultat: Molt fàcil         Esforç:  1/5.

Distància:   19,86 km.     Desnivell: +240 m.

Alçada mínima:  123 m.   Alçada màxima:  240 m.

Fonts:  St.Cristòfol, de la Figuera i de Can Comes.
Esglésies: St.Julià, Sta.Eulàlia i Sta.Justa i Sta.Rufina

De interès:  Masies i esglésies, detallades en cada punt de pas.  

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions:  Evitar dies de forta calor, dies de tamborinades o fortes pluges.  Portar un mapa o un gps, hi ha molts trencalls, carrers, ...

Mapa: Editorial Alpina, El Farell i el seu entorn, 1:20.000.

Aproximació:  Des de Granollers, capital del Vallès Oriental, sortir per l'avinguda de l'estació del Nord. Es creua el riu congost, i més endavant es passa sota el pont de les vies del tren.  Seguim per la carretera BV-1432, passem per sota l'autopista, un parell de rotondes, fins arribar a la població de Lliça d'Amunt. Un cops en la travessia principal, girem a la dreta. Un indicador en farà girar, en una corba molt tancada cap a l'esquerra, direcció a l'església de Sant Julià. Hi ha un aparcament cent metres més endavant.

El Riu Tenes: El riu Tenes es forma en el terme municipal de Castellcir (Moianès), per la confluència dels torrent del Bosc i de la riera de Castellcir, a 644 m.d'alçada. Passa per les poblacions de Castellcir, St.Quirze Safaja (Moianès), St.Feliu de Codines, Bigues i Riells, Sta.Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets del Vallès i Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Desemboca en el riu Besòs, a una alçada de 58 m.s.n.m. Té una longitud de 32,5 km. Es un riu poc cabalós, amb sobtades crescudes cap a la primavera i tardor. El primer terç del recorregut és muntanyós, per sobre de la cinglera de la zona de St.Miquel del Fai. La resta del recorregut és més suau, travessant la plana vallesana entre bosc i conreus, fins la desembocadura, on hi ha una zona més industrial i urbanitzada. Més informació sobre el riu Tenes, a la Viquipèdia.cat.  

Descripció:  Iniciem la caminada a la plaça de l'Església de Lliçà d'Amunt, amb l'església de St. Julià.

   

Església de Sant Julià, Lliça d'Amunt.

L'església parroquial de Sant Julià, situada en la part central més alta del poble, ja s'esmenta com a tal l'any 1014. L'edifici actual conserva part de la primitiva construcció del segle XI, de tipus romànic. Es va començar a ampliar al s.XV, encara que les obres més importants foren al s.XVI, que es van construir les tres capelles laterals. En el mateix segle, també és construir el campanar i la porta. Pots consultar més informació a la Viquipèdia.cat.

S'ha de seguir el PR-C 32/PR-C 34, segons marca un pal indicador que hi ha a un costat de l'església.
Seguim un carrer, fins una bifurcació, on girem a la dreta, seguint el PR-C 32 i deixant a l'esquerra el PR-C 34.
   

Desviament a la dreta, seguint el PR-C 32.

S'acaba l'asfalt, seguim per pista, el camí vell de Caldes de Montbui, fins les planes de Can Roget.    
   

Les Planes de Can Roget. Al fons la serralada de Marina.

Un cop travessada les planes, ens trobarem una pineda. S'ha d'estar atents a la pintura, hi ha un trencall cap a la dreta, 21'.
   

Pineda, un cop travessada les planes, on s'ha de girar. Senyal de pintura.

Ens endinsem en una pineda. S'ha de deixar de banda alguns trencalls a l'esquerra, seguint sempre de front.
Arribats a un punt, just quan comencem a baixar, ja es pot veure un carrer i la carretera a tocar.
Just creuar la carretera, tenim a la nostra dreta, Can Sabater, 37'.
   

Can Sabater.

En aquest punt, també seguirem el traçat del "Camí del Tenes". Trenquem cap a l'esquerra en diagonal, per un carrer sense asfalt. Al final del carrer, un cop passades unes cases, creuem la carretera BV-1435 Granollers-Caldes, i seguim de front, ara per un carrer asfaltat.
Al final del carrer, a ma dreta ens trobem Can Vinyeta, 49'.
   

Can Vinyeta.

Passat aquest mas, seguim per pista de terra, creuarem el torrent de Can Figueretes, i una mica més endavant, trobarem el Plàtan de Can Feu, arbre de grans dimensions.
   

Plàtan de Can Feu.

Continuem per la mateixa pista, sempre a tocar del torrent i amb una esplèndida ombra, agraïda en dies de calor com el d'avui.
   

Seguint el torrent de Can Figueretes.

No gaire més lluny, hi ha una bifurcació. A la dreta segueix el PR-C 32 i cap a l'esquerra el Camí del Tenes, nosaltres seguirem aquest últim.
   

Desviament a l'esquerra, seguim el Camí del Tenes.

En mig d'arbres, seguim el riu Tenes, fins a l'entrada d'un carrer del barri de Can Sabater. Es travessa tot el carrer, de cap a fi. Al final del carrer, enllaçarem amb el PR-C 10 "Sender Ronçanenc".
Un cop deixades enrere les cases, a ma esquerra hi ha unes escales, que porten a la font de St.Cristòfol, 1h14', en la llera del riu Tenes.
   

Font de Sant Cristòfol.

De tornada a la pista, es segueix endavant. Deixem el trencall de l'esquerra que ens portaria a Can Corder, i passades unes cases, el PR-C 10 gira a la dreta, travessant un pont. Nosaltres l'abandonem i seguim de front, entre el carrer i el riu.
   

Deixem el PR, que va a la dreta, per seguir de front, entre la carretera i el riu Tenes.

En topar de front amb unes cases, veiem a la dreta una passera, just abans de creuar, girem a l'esquerra, per seguir per un camí a tocar del riu, 1h24'.
   

No creuem el pont, seguim el camí paral·lel al riu Tenes.

Passarem pel costat de la resclosa de Can Comes. L'aigua és desviada cap a una séquia que proveïa el Molí de Can Comes, a Lliçà d'Amunt, des del s. XV.
Més endavant, tot gaudint d'una magnífica i refrescant ombra, ens trobem amb Can Ferrerons, 1h32', que des del camí només es pot veure els habitatges del bestiar. 
   

Can Ferrerons o Farrerons, des del camí vora el riu.

Masia amb orígens imprecisos. Es va construir l'any 1694, encara que hi ha documentació que la data l'any 1642 (segle XVII). Masia de planta quasi quadrada amb teulada a doble vessant amb teules àrabs. Hi ha un gran portal dovellat amb una inscripció a la clau de la volta. A l'esquerra de la casa hi ha un antic porxo i a llevant les quadres. Pots llegir més informació a la Viquipèdia.cat.
 
Deixem el trencall que porta a la casa, seguint de front. Enllacem amb el GR-97, que ens arriba de la dreta.
   

Enllaç amb el GR-97, que ve per la nostra dreta.

Més endavant, en un petit torrent, es gira cap a l'esquerra, seguint aquest torrent. En uns pins del davant del camí hi ha la creu de "camí incorrecte" del GR. En aquest punt deixem del Camí del Tenes, que continua recte.
Aquest torrent, torrent del Rector, 1h41', en un principi està força tapat per les males herbes, a mida que ens endinsem, el torrent es va fent més ample, més net de matolls i amb trams amb aigua. 
   

Torrent del Rector.

Passem per sota el pont de la carretera, i una mica més endavant, en un revolt del torrent, s'ha de pujar cap a un carrer. Atents a les pintades, estan molt ben assenyalades però el corriol és poc definit.
   

Després del pont, abandonem el torrent del Rector. Senyals de pintura.

Un cop dalt el carrer, en front tenim el camp de futbol. Abandonem el GR-97 que gira cap a l'esquerra, nosaltres seguim cap a la dreta, carrer amunt.
En el següent encreuament, girem cap a la dreta, en suau pujada. Passat l'IES Vall de Tenes, girem pel primer carrer cap a la dreta, Camí de Caldes. Entrant en la barriada de La Sagrera, girem cap a l'esquerra pel carrer Mestre Joan Batlle, que ens portarà fins l'església de Sta. Eulàlia, 2h28'.
   

Església de Santa Eulàlia, Santa Eulàlia de Ronçana.

Està situada en la part més alta de Sta.Eulàlia de Ronçana, dins del barri de La Sagrera. És l'església parroquial del poble. L'església fou reedificada el 1880, ja que l'antiga havia esdevingut petita, en un estil romànic. L'actual, de grans proporcions però inexpressiva, aprofita de la vella la portalada del s.XVII, alguns trossos de mur i dues claus de volta. Li fa costat un campanar de torre amb rellotge. Segons tradició local, abans que aquesta i la dels s. XVI o XVII, n'hi hagué una altra al lloc conegut per l'Església Vella de l'heretat de Can Brustenga, un dels masos més antics del terme, que apareix al s.XIV com a situat prop de l'església.

Baixem pel carrer més gran, la carretera de La Sagrera fins l'ajuntament, 2h47', on hi ha una font, uns bancs i bona ombra, bon lloc per parar una estona i fer un mos.
   

Ajuntament de Sta.Eulàlia de Ronçana. Al costat hi ha una font i bancs amb bona ombra.

De tornada a la feina, baixem cap a la carretera, direcció Bigues. La seguim uns minuts, per agafar un trencall a ma dreta, amb indicació cap el càmping. 
Just abans del pont de Can Donat, 2h53', seguim cap a l'esquerra un camí, paral·lels al riu, fins la font de la Figuera, 2h57'.
   

Font de la Figuera.

De tornada, creuem el pont de Can Donat, enllaçant de nou amb el PR-C 10, i seguim pel camí de ca l'Hermano i el Bonaire.
   

Desviació a l'esquerra, pel camí de ca l'Hermano i el Bonaire.

El camí ample, va creuant zones de conreu, avellaners i ametllers. Hi ha bones vistes del pic del Vent i del Montseny. També dir que és una zona tòrrida, sense cap arbre.
Arribem al bosc de Can Plantada, bosc arrasat per la forta ventada del 2014, només queden d'en peus les alzines i algun pi. Creuat aquesta zona de desforestació natural, ens creuem amb el camí de Can Guineu, 3h34'. 
   

Trencall a la dreta, passat el bosc de Can Plantada. Es poden veure les piles de troncs apilats.

El seguim cap a la dreta. Una mica més endavant, superat el torrent de Can Plantada per un pont, trobem una bifurcació i un nou enllaç amb el GR-97. Girem a l'esquerra, direcció a la propera masia de Can Plantada, 3h41'.
   

Can Plantada.

El primer document de l'arxiu Plantada ens trasllada fins l'any 1152, tot i que el mas no va assolir el seu punt àlgid fins als segles XVI i XVII. La part més antiga de l'edifici data de l'any 1570,  per aquesta època molts dels Masos del Vallès foren reconstruïts i millorats. Davant del Mas encara hi existeix un pati murallat amb un gran portal d'entrada, i a la banda dreta de l'edifici hi podem veure la Torre rectangular amb teulada de quatre vessants, amb un pont que unia la casa a la Torre. A l'esquerra hi ha la capella. A partir del 1993, es va realitzar una severa rehabilitació, conservant la imatge que tenia en els seus inicis. Més informació a Can Plantada.

Abans d'arribar a la masia, podem observar els Lledoners de Can Plantada, arbres monumentals d'entre 10 i 15 m. d'alçada i 120 i 125 cm. de diàmetre de tronc.
   

Lledoners de Can Plantada.

En un lateral de la masia, també podem veure el Xiprer de Can Plantada, de 25 m. d'alçada i 91 cm. de diàmetre de tronc.
   

Xiprer de Can Plantada.

Seguim camí endavant, fins una cruïlla, on trobem la bassa de Can Plandolit, 3h49'.
   

Bassa de Can Plandolit.

Des d'aquí es pot veure la part més reformada de Can Plantada...
   

Can Plantada, des de la bassa de Can Plandolit. Es pot veure la restauració de la façana.

...i una sorprenent vista de Collserola amb el Tibidabo al ven mig.
   

Conreus de Can Plantada. Al fons, la serra de Collserola amb el Tibidabo com a punt més destacat.

Girem cap a la dreta, en un no res, trenquem a l'esquerra, deixant el PR-C 10 que segueix de front, per anar fins a Can Plandolit, 3h55'.
   

Can Plandolit.

Masia de gran valor històric-arquitectònic que data dels segles XII-XIII, amb una estructura de dos pisos més golfes. Originària del segle XII, si bé s'hi va fer una reforma important a finals del segle XIX i una altra el 1966 que li donen l'aspecte actual. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Escut heràldic dels Plandolit de gran interès històric. Pots llegir més informació a la Viquipèdia.cat.
 
Seguim de front, no gaire lluny, abans d'un petit pont, girem cap a la dreta, per seguir per l'ombrívol torrent de Can Reixac, 3h58'. Ombra, ombra!!
   

Torrent de Can Reixac.

En poca estona hem passat d'una zona de conreu tòrrid a zona de bosc fresca. I sense donar-nos compte, el torrent s'acaba, sortint al carrer Àngel, just a la porta d'accés de Can Parellada. 
De front carrer avall, on trobem el parc de Can Font.
   

Parc de Can Font, amb el pont per creuar el riu Tenes.

Arribats a la rotonda, 4h22', seguim per un carrer de pujada, just de front tal com venim. pugem fins un trencall de terra, amb una cadena que prohibeix el pas als vehicles. El seguim cap a vall (dreta), on sortim davant de la font de St.Cristòfol, només tenim que creuar la passera sobre el riu Tenes i ja hi som, 4h31'. A refrescar-nos que fa molta calor!!
   

Riu Tenes, amb la font de Sant Cristòfol.

Un cop mulladets, creuem la passera i seguim el camí cap a la dreta. Trobem un carrer, on girem a l'esquerra amunt, en forta pujada.
Ara per camí de terra, seguim cap a la dreta, passem Can Just, i en l'entrada cap a Can Gregori, 4h47', deixem la pista per un corriol que voreja per la dreta les planes de Ca n'Amell.
   

Desviació a la dreta, per recorre les Planes de Ca n'Amell.

Passades les planes, trobem una bifurcació, on girem cap a l'esquerra, enllaçant amb el PR-C 32 i arribant a Ca n'Amell Gros, 4h58'.
   

Ca n'Amell Gros.

És una de les masies més antigues de Lliçà, actualment en runes. Està situada molt a prop de l'ermita de Sta.Rita i Sta.Justa. A prop passava l'antiga via romana de Mataró a Caldes de Montbui. S'han trobat restes d'un antic forn i es creu que la casa s'aixeca sobre una antiga vila romana. En documentació medieval, s'esmenta un mas anomenat Santa Justa, que molts l'identifiquen amb l'actual mas. Pots llegir més informació a la Viquipèdia.cat.

Continuem, voregem una casa, que deixem a la dreta, i ens endinsem en un alzinar. En mig d'aquest i mig per sorpresa, ens trobem l'ermita de Sta.Justa i Sta. Rufina, 5h07'.
   

Ermita de Santa Justa i Santa Rufina.

Ermita romànica de tipus Llombard, del s. XI. El lloc on es troba és molt antic i fou hàbitat ja en època romana. No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, el primer esment fou l'any 1072.  Ha patit diverses reformes: el 1502 es reforma la teulada, la portada i el campanar d'espadanya amb cinc ulls. El 1600 es va construir la capella del Roser, en un lateral.  L'any 1936 va ser cremada i l'any 1982 es va fer reconstruir. Dins de la capella del Roser, hi ha un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina. Pots llegir més informació a la Viquipèdia.cat.

Sortim de l'alzinar, girem cap a la dreta en la primera pista, que ens porta fins la carretera C-1415b. La Creuem i seguim el carrer del davant, en baixada, cap  a Can Roca Vell.
Una mica abans d'arribar-hi, es segueix un camí a l'esquerra, 5h22'.
   

Desviació a l'esquerra, abans d'arribar a Can Roca Vell.

A mida que avancem, tenim bona vista sobre Can Comes i els conreus dels voltants.
   

Can Comes, envoltada de conreus.

Can Comes és una masia complexa que s’ha anat configurant al llarg dels segles. El nucli primitiu d’aquesta masia era un antic mas-torre, construcció molt típica entre els segles XII i XIII, i que ara queda a la part posterior. La torre és de planta quadrada, i sobresurt per damunt de les cobertes dels cossos que s’hi ha afegit al llarg del segles. L’edifici principal del segle XVI és el que s’entén per masia clàssica. Consta de planta baixa, pis i golfes. Pots llegir més informació a l'ajuntament de Lliça d'Amunt.
 
El camí es transforma en corriol, a tocar del riu Tenes, que el tenim a banda dreta. Aquest tram és una zona de molta vegetació i humitat. 
   

Corriol, amb molta vegetació, paral·lel al riu Tenes.

Es surt d'aquest corriol, a un tram de conreus, on es pot observar Can Comes, amb noves perspectives.
   

Can Comes.

Més endavant, en el pal indicatiu de "Font de Can Comes", 5h45', no hi ha manera de trobar la font. 

Pel que sembla, l'aigua de la font no era potable. Després de posar dos cartells advertint del problema i sent malmesos immediatament, l'ajuntament decideix col·locar una llosa de formigó, tapant la font, per tal de no poder agafar l'aigua. Tant bon punt l'aigua torni a rajar com cal, es retirarà la llosa. D'això ja fa més de dotze anys (1 de febrer del 2004).

Estat actual de la font. No hi ha qui la trobi. (Fotografia cedida per Ramon Solé).

Fotografia presa per un forat entre el terra i la llosa que cobreix la font.

 (fotografia cedida per Ramon Solé).

Font de Can Comes en estat natural, l'any 1989. (Arxiu RASOLA). (Fotografia cedida per Ramon Solé).

Agrair a Ramon Solé l'ofrena de les fotografies de la font de Can Comes, sense ell, en aquesta publicació no sortiria cap foto de la font.  Les fotografies estan publicades en el blog: "Fonts naturals, aigua, muntanya i més", en les entrades:
- Com era la Font de Can Comes de Lliçà d'Amunt abans de posar la llosa.
- Una Font empresonada, la Font de Can Comes de Lliçà d'Amunt.

Sortim a un carrer, més endavant girem cap a la dreta, deixant les marques del PR que continuen de front, per travessar per una passera, el riu Tenes.
   

Passera per creuar el riu Tenes, que ens portarà fins el poble de Lliça d'Amunt.

Entre camps de conreus, ja podem veure Lliça d'Amunt molt a prop, amb la torre de l'església.  Ens endinsem per un carrer, fins la carretera que travessa el poble. Un gir a l'esquerra i de front en trobem la plaça de l'Església, 5h58', final d'aquest recorregut al voltant del riu Tenes.
   

Arribant a la plaça de l'Església, Lliça d'Amunt.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.  

Dóna-li vida al blog i deixa un comentari sobre la caminada.