Caldera de Taburiente: Los Brecitos-Hoyo Verde-Las Angustias

Senderisme cap a l'interior de la Caldera de Taburiente, des del mirador de Los Brecitos. Seguint el PR-LP 13, sempre en baixada, anirem creuant barrancs, en mig de pins canaris, fins a la platja de Taburiente. Pujarem fin a Hoyo Verde, petits estanyols i cascades, en mig d'un vertical barranc, penjat a mitat de la cinglera que forma la caldera, en un recorregut de força desnivell i gran bellesa. De tornada, passarem pel centre d'informació del parc, baixarem per El Rebentón, enllaçant més avall amb el barranc de Las Angustias, i per la llera, arribar a l'aparcament. Durant el recorregut, gaudirem d'àmplies vistes, miradors i racons que ens deixaran amb la boca oberta.

   

Ruta circular: No.

Sortida:  Mirador de Los Brecitos. 

Arribada: Aparcament barranc de Las Angustias.

Temps total: 8h41'    Sense parades:  7h27'    

Ritme:  Pausat.  L'ascens i descens a Hoyo Verde, ritme ràpid. 

Dificultat:  Fàcil. Si es puja a Hoyo Verde, Moderada    Esforç: 2/5 - 3/5

Distància:  21,48 Km.     Desnivell: +802 m.  - 1716 m.

Alçada mínima:   228 m.  Alçada màxima:  1419 m.

Miradors: Los Brecitos, Lomo de Tagasaste, Cascada de la Fondada, Hoyo Verde i Somada del Palo.

De interès:  Les vistes des de Hoyo Verde a tota la caldera. Platja de Taburiente, riu d'aigua en mig de la caldera. La cascada de Colores, diferent a la resta, bellíssima. El Roque Idafe, venerat pels auaritas, primers habitants de l'illa. 

Acompanyants: Alícia. L'ascens a Hoyo Verde en solitari.

Recomanacions: Portar abundant aigua, dins la caldera fa calor i humitat. Menjar, la ruta és força llarga. Si es puja a Hoyo Verde, estar entrenat, són 600 m. de desnivell en 3,3 km. En bon temps, ens podem donar una refrescada en la cascada o en la platja de Taburiente. Arribar a l'aparcament entre les 8:30 i les 9:30 i en temporada turística, preferible reservar taxi dies abans. Reservar forces pel tram del barranc de Las Angustias, és fa llarg i interminable.

Mapa: Editorial Freytag&berndt, La Palma, 1:30.000. (Castellà-anglès-alemany).

Guia de senders: Desnivel Ediciones, La Palma y sus caminos. 2ªedic. jun-2011.

Aproximació: Des de Los Cancajos, zona turística i hotelera de l'illa, agafar la carretera LP-5 que ve de l'aeroport, direcció a Sta.Cruz. En una rotonda, seguir per la carretera LP-3 direcció Los Llanos de Aridane. Creuarem un llarg túnel, fins la població d'El Paso. Es gira cap el centre del poble -indicador- cap a la dreta, i al segon carrer, passat uns jardins, a l'esquerra, pel carrer Paso de Abajo. Deixant de banda tots els trencalls, fins a una rotonda, on seguirem per la sortida 2, de front, seguint el carrer Rosal. Sempre de front, deixant tots els trencalls, fins el carrer Camino de la Caldera, punt on només podrem seguir a la dreta o esquerra. La caldera està cap a la dreta. Seguint aquest carrer sempre recte i amunt, ens endinsem en la caldera. En forta baixada i zigzaguejada, s'arriba fins l'aparcament de La Viña, a peus del barranc de Las Angustias, lloc on paren els taxis que porten fins el mirador de Los Brecitos.
   

Descripció: Només començar el dia, el sol ens surt a rebre.
   

Sortida de sol des de Los Cancajos.

Després d'una llarga aproximació en taxi, per una carretera molt estreta, sinuosa i aèria, arribem al mirador de Los Brecitos. Abans d'iniciar la caminada, ja tenim una impressionant vista de la caldera i de l'efecte fohn en la cresteria.
   

Des del mirador de Los Brecitos, cap a la caldera i cresteria.

Seguirem el PR-LP 13, molt ben indicat, per un camí còmode, a excepció d'alguna curta i suau pujada, sempre serà de baixada, fins a la platja de Taburiente.
   

Inici del recorregut, des del mirador de Los Brecitos.

El camí està força arranjat, amb baranes de fusta, pals indicador dels barrancs i miradors. 
Anem creuant barrancs. El primer de trobar-nos es el de Ciempiés, 12'.
   

Creuant el barranc de Ciempiés.

Durant tot el recorregut fins a la platja de Taburiente, predomina el pi canari, agraint l'ombra que ens dóna.
   

Camí entre el pi canari.

Creuem el barranc de Las Cañeras, 22', abans d'arribar al Lomo de Tenerra, 28'. Des d'aquest punt, es pot observar les afilades agulles de la paret de la caldera.
   

Agulles de roca en la paret de la caldera, des de Lomo de Tenerra.

Més endavant, passem per entre dues grans roques, i en front, el pont que creua el barranc de Las Traves, 36'.  Un cop travessat el barranc, tenim bones vistes cap el pic Bejenado i la Punta de los Roques, que continua amb els núvols enganxats al cim.
   

La Punta de Los Roques i el pic Bejenado. En la part més baixa del coll, està el mirador de La Cumbrecita.

Seguim baixant, creuem per un pont el barranc de Piedras Redondas, 46', i més endavant arribem al mirador del Lomo de Tagasaste, 54'. Des d'aquest mirador, tenim una vista de bona part de  la caldera, el barranc de Las Angustias i mirant enrere, les parets que venim seguint des del mirador de Los Brecitos.
   

Mirador del Lomo de Tagasaste, mirant cap enrere.

Més endavant, el camí serpenteja en una forta baixada. En un pont de fusta, ens trobem a l'esquerra la font de la Mula o de la Faya, 1h03', normalment surt aigua, però aquest cop no deixa ni gota.
   

Al fons, pont amb la font de la Mula o de la Faya.

El barranc de Risco Liso, 1h14', no té res a veure amb els anteriors, la llera més ample i no tant inclinat. No gaire lluny d'aquest, es troba el barranc de Bombas de Agua, 1h24'. El camí fa unes llaçades i el creua a ras de terra, en aquest no hi ha pont. En la llera, hi ha grans rocs, que van fent camí barranc avall, cap el fons de la caldera.
   

Camí d'accés al barranc Bombas de Agua.

El camí continua davallant, fins a trobar l'indicador de Playa de Taburiente, uns metres més endavant, veiem el curs del riu Taburiente, 1h36'. 
    

Riu Taburiente, al fons es pot veure la platja de Taburiente.

Alícia seguirà cap a les taules d'esbarjo de la zona de càmping de Taburiente. Jo faré una ràpida visita a Hoyo Verde.
Retrocedeixo pel camí que he vingut, fins la bifurcació de Hoyo Verde, amb pal indicatiu, 1h39'.
Segueixo paral·lel al riu, fins a una bifurcació, 1h41'. on he de girar cap a l'esquerra. 
   

Bifurcació cap a Hoyo Verde, aquí comença la forta pujada.

Començo a pujar un fort pendent, en ziga zagues. Un cop dalt, segueixo per una carena, amb un pas amb cadena de seguretat, ja que la timba és força contundent, però gens difícil de superar.
   

Carena rocosa, amb trams de cadena de seguretat.

Superat aquest tram de carena, el camí s'endinsa en un torrent sec. Tram una mica perdedor, però s'ha de seguir barranc amunt, amb algunes fites. Surto de front al mirador de la Cascada de la Fondada, 2h23'.
   

Mirador de la Cascada de la Fondada

Cascada de la Fondada, des del mirador.

Segueixo pujant, superant trams amb ziga-zagues, i d'altres per empinats lloms. Sort de l'ombra del pi canari i dels indicadors que assenyalen el camí.
   

Hi ha indicadors cap a Hoyo Verde. Es segueix per forta pujada, en mig de pins canaris.

Sembla que la pineda s'acaba...però no! el camí topa amb el barranc de Bombas de Agua, 2h49', i fa un gir de 90º cap a la dreta, pujant pel llom en mig del pinar de Siete Fuentes.
   

Superant el Pinar de Siete Fuentes, per un empinat llom.

Superada aquesta dreta pujada, s'acaben els pins. Segueixo per un tram rocós, sense gaire desnivell, fent un flanqueig una mica exposat, a les parets de la caldera. S'ha d'anar amb molt de compte de no relliscar! 
   

Flanqueix arran de roca, amb força timba.

Abans de girar i entrar dins del barranc, hi ha el mirador de Hoyo Verde, 3h01', amb vistes privilegiades cap a Hoyo Verde, ...
   

Hoyo Verde, des del mirador del mateix nom.

...i cap a la caldera de Taburiente i els cims que l'envoltes.
    

Caldera de Taburiente, amb els cims de la Punta de Los Roques i pic Bejenado, des del mirador de Hoyo Verde.

En un suau descens, per fi una baixada!! arribo a Hoyo Verde. Lloc encaixonat en el barranc del mateix nom, amb dos petits estanyols formats per les moltes cascades que baixen del barranc, i un petit nucli de pi canari, encara de baixa estatura. El silenci només trencat per l'aigua i la solitud, el converteixen en un punt obligat de visita, encara que arribar-hi sigui força dur.
   

Estanyol de Hoyo Verde, amb l'ombre d'un jove pinar canari.

Un cop reposades les forces, toca baixar, ...i quina baixada! desfaig el mateix camí, passant pel mirador de la cascada de la Fondada, 3h28', la bifurcació a peu del riu Taburiente, 3h45', girant cap a la dreta fins l'encreuament amb el PR-LP 13, 3h47', proper a la platja de Taburiente. Tota la baixada la faig trotant.
   

Platja de Taburiente. S'ha de creuar el riu per arribar a la zona d'acampada.

Creu el riu i en una curta pujada, em planto al centre d'informació del parc de la Caldera de Taburiente, 3h53', on m'espera Alícia. 
Adjunt al centre d'informació, hi ha lavabos, piques per rentar plats i aixeta per omplir les cantimplores d'aigua.
   

Oficina d'informació de la Caldera de Taburiente. Hi ha lavabos, piques i aigua.

Davant de l'oficina, amb senyals que ho indiquen, surt el camí cap el barranc de Las Angustias. S'inicia amb un tram de pujada, per després anar planejant. Es passa per sota d'una gegant figuera de moro.
   

Pas per sota d'una gran figuera de moro.

Abans de començar la gran baixada, ens trobem amb el mirador de la Somada del Palo, 4h07'.
   

Mirador de la Somada del Palo .

Passat el mirador, comença El Rebentón, espectacular baixada per trams empedrats i d'altres de terra, amb força ziga-zagues. En poca estona, baixem força desnivell.
  

Forta baixada. El Rebentón.

El Rebentón.

A mida que baixem, observem el Roque Idafe, agulla de roca fosca, monument natural ja venerat pels auaritas, primers habitants de l'illa.
   

El Roque Idafe, agulla de roca més fosca. Darrera el pic Bejenado.

En terreny menys empinat, resseguim el barranc d'Almendro Amargo, amb força cabdal d'aigua. 
Hi ha una drecera cap a l'esquerra, que condueix a las Lajitas del Viento, congost molt vertical no apte pels que tenen vertigen, ... nosaltres vam continuar per la dreta.   En poc, trobem el mirador del Roque Idafe, 4h50'. 
El camí segueix el barranc, molt a prop de la llera.  En un replà, hi ha unes fites que es desvien cap a l'esquerra, 4h57' i baixen a la llera del barranc de Rivanceras o Limonero. Seguint a contracorrent, ens trobem a l'esquerra una cascada i cap a la dreta, un congost.
   

Bifurcació, cap a la dreta, pel barranc Limonero, s'arriba a la cascada de Colores.

Cap el congost, ...cada cop més estret i més ataronjat, amb algun pas delicat si no es vol trepitjar aigua, fins a la cascada de Colores, 5h04'.
   

Cascada de Colores.

De tornada pel mateix congost, ens apropem i refresquem a la cascada que hi ha en la bifurcació del torrent.
   

Cascada, just en la bifurcació dels barrancs.

Tornem al camí principal. No gaire més lluny, hi ha l'indicador de la cascada de Colores, lloc indicat pels que pugen, però si baixes fas uns quants centenars de metres més, que te'ls pots estalviar per on hem baixat.
Ens endinsem per la llera del barranc d'Almendro Amargo, fins a confluir amb el barranc de Taburiente. Aquest indret, amb abundant aigua és nomenat com a Dos Aguas, 5h31'.  No hi ha cap pont ni zona propensa a creuar, s'ha d'escollir el lloc menys profund, a ull, i creuar sense pensar-s'ho dues vegades. 
   

Dos Aguas. Unió del barranc Almendro Amargo amb el barranc de Taburiente.

A partir d'aquí, el barranc passa a anomenar-se barranc de Las Angustias i degut a la captació d'aigua de l'edifici que hi ha a l'esquerra, "Tomadero o filtro del Heredamiento", durant tota la resta del recorregut no trobarem gaire aigua.
El sender transcorre per la llera del barranc de Las Angustias, 
   

Barranc de Las Angustias.

amb alguna pujada cap a l'esquerra per flanquejar les parts més difícils del barranc.
   

Barranc de Las Angustias.

Si es segueix sempre per la llera del barranc, s'ha de tenir en compte que hi ha una presa d'aigua, lloc on continuar pot ser perillós i s'ha de fer marxa enrere.
Després d'una forta però curta pujada per la banda dreta del barranc, arribem a La Estrechura, 6h22', on el camí serpenteja en forta baixada. A sota del barranc, es pot veure la presa.
   

La Estrechura. Forta baixada per sobre de la presa del barranc.

Ja en terreny més planer, seguim una canal d'aigua, fins a un pont. El pont no es creua, continuem endavant, baixant de nou, fins la llera del barranc.
   

Pont, que no s'ha de creuar, un cop en la llera del barranc.

Després de passar per trams més rocosos, el barranc es va obrint progressivament.  En la part més baixa, podem veure les Lavas Almohadilladas, formacions resultants de les erupcions submarines.
   

Lavas Almohadilladas.

Ja per tram més pedregós, podem observar les primeres terrasses amb plantacions. Desapareix del tot l'aigua i el caminar es torna cada cop més dificultós, una pel cansament i l'altre per les petites pedres soltes.
   

Barranc de Las Angustias. Zona de petites pedres.

Per sort, no triguem gaire a trobar la carretera, que en un no res, ens porta fins l'aparcament de La Viña, a peu del barranc de Las Angustias.
   

Barranc de Las Angustias. Es segueix la carretera per arribar a l'aparcament.

La part del barranc de Las Angustias, es fa força pesada, havent de pujar i baixar petits trams per sobre la llera.  S'està encaixonat dins dels barranc i sembla que per molt que caminis, mai arribis al final. Reservar forces per aquest darrer tram.

Pots veure el track del recorregut a Wikiloc.


Dóna vida al blog deixant la teva opinió o comentari de la ruta. Gràcies.