Ruta Cresteria: Roque de los Muchachos (2426) - Pic de la Nieve (2233)

Itinerari de senderisme resseguint la cresta del volcà, Caldera de Taburiente. Des del cim més alt de l'illa de La Palma, el Roque de los Muchachos, fins el pic de la Nieve, passo per tots els cims més alts de l'illa. Bones vistes cap a l'interior de la Caldera i els penya-segats multicolors que la tanquen, cims propers i bona part de l'illa i illes veïnes, amb l'imponent Teide per sobre del mar de núvols.

Ruta circular: No.

Sortida: Mirador del Roque de los Muchachos.

Arribada: Cruïlla de la carretera LP-4 amb la pista del pic de la Nieve.

Temps total: 3h59' Sense parades: 3h45' Ritme: Ràpid.

Dificultat: Fàcil Esforç: 2/5.

Distància: 12,99 Km. Desnivell: +553 m. i -994 m.

Alçada mínima: 1879 m. Alçada màxima: 2426 m.

Cims: Roque de los Muchachos (2426), Fuente Nueva (2371), Morro de la Cebolla (2322), Pic de la Cruz (2351), Piedra Llana (2321), Pic de la Nieve (2233).

De interès: El pic del Roque de los Muchachos, és el punt més alt de l'illa, on es pot accedir amb cotxe. Tot el recorregut de la cresteria no baixa dels 2000 m. d'alçada. Dos espectaculars miradors: Espigón del Roque i Los Andenes, el primer molt aprop i fàcil d'arribar des del Roque de los Muchachos, i el segon està a peu de carretera LP-4.

Acompanyants: Des del mirador de los Roques de los Muchachos fins el mirador de l'Espigon del Roque, amb Alícia. La resta en solitari.

Recomanacions: Portar crema solar i barret o gorra, sigui l'estació que sigui. Impermeable i polar, degut als canvis sobtats de temperatura. En tot el camí no trobem aigua, portar-ne suficient.

Mapa: Editorial Freytag&berndt, La Palma, 1:30.000. (Castellà-anglès-alemany).

Guia de senders: Desnivel Ediciones, La Palma y sus caminos. 2ªedic. jun-2011.

Aproximació: Des de Los Cancajos, zona turística i hotelera de l'illa, agafar la carretera LP-5 que ve de l'aeroport. Més endavant, s'enllaça amb la LP-2 fins a l'entrada de Sta.Cruz de La Palma, capital de l'illa. En una gran rotonda, girem cap a l'esquerra, seguint la LP-20, que fa de ronda, evitant entrar dins la població. Passats uns túnels, en una rotonda, es segueix cap a Puntallana per la LP-1. En apenes 1 km., trobem el desviament cap a l'esquerra, LP-4. Carretera molt revirada, que sempre puja. Un cop a dalt, passarem la cruïlla de la pista del pic de la Nieve (on acabarem el recorregut) i més endavant, trobarem la desviació a l'esquerra, que ens portarà fins el mirador del Roque de los Muchachos, on hi ha un petit aparcament. Temps aprox. en cotxe: 1h30'. Aquest últim tram, a partir d'una hora, queda tancat l'accés de vehícles, tant per entrar com per sortir!

Logística des del punt d'inici al punt final: Al no ser un itinerari circular, el millor és tenir dos cotxes, deixant un a cada punt, inici i final.

Si només hi ha un cotxe, tenim varies possibilitats:

a) La més cara i menys aconsellada, seria reservar un taxi que ens vingués a buscar al punt d'arribada.

b) Deixar el cotxe en la cruïlla de la pista del pic de la Nieve, i fer dit (auto-stop) fins el mirador del Roque de los Muchachos. A primera hora del matí hi passen molts cotxes.

c) Deixar el cotxe dalt del mirador del Roque de los Muchachos. Un cop acabada la ruta, fer dit per que ens pugin al mirador. Per la tarda, pocs cotxes pugen i serà més complicat que algú ens apropi.

d) Si hi ha algú que no caminarà la ruta, que ens passi a recollir en el punt final.

e) Fer el recorregut d'anada i tornada, fent coincidir el punt d'inici i final en el mirador del Roque de los Muchachos, fent una mica més dura i espectacular l'etapa.

Descripció: Durant tot el recorregut per la cresta, seguirem senyals vermells i blancs del GR-131, només el tram de baixada a la carretera, l'abandonarem.
I a qui matina, de regal una sortida de sol, per començar el dia.

Sortida de sol, des de Los Cancajos.

Després d'observar l'esplèndida vista que hi ha des del mirador, ens apropem al cim més alt de l'illa, a tocar del mirador, el Roque de los Muchachos (2426).

El Roque de los Muchachos, molt a prop del mirador del mateix nom.

Des d'aquí podem observar la silueta del Teide, per sobre del mar de núvols, ...

El Teide i part de l'illa de Tenerife, per sobre el núvols.

... i el camí que ens porta al mirador del Espigón de los Roques.

Vistes des del Roque de los Muchachos: mirador, Punta de los Roques, Cumbre Nueva coberta de núvols, Cumbre Vieja i el pic Bejenado.

En una curta, suau i estreta baixada, arribem al mirador, 10'. Des d'aquí podem observar la grandiositat de la Caldera de Taburiente.

Cresta i parets de la Caldera de Taburiente, des del mirador del Espigón de los Roques.

Més avall, hi ha un nou mirador, encara més espectacular, penjat de l'últim tram de roca abans de caure al buit. Alícia que ja ha decidit que no farà la ruta, baixa i em regala aquesta gran foto, amb el mirador de dalt en primer terme i al fons, el Roque de los Muchachos.

Mirador del Espigón de los Roques, darrera el Roque de los Muchachos, des del mirador de baix.

Mentre Alícia es recorre els miradors, continuu la ruta, ara pujant de nou cap el cim del Roque de los Muchachos (2426), 20'.

Davant de la caseta d'informació, surt el GR-131. Es veu molt clar per on tira el camí.

Itinerari cap el pic de Fuente Nueva.

Camí senyalitzat amb pintura, GR-131, prop del coll de las Grajas.

Després de passar el coll de las Grajas (2324), començo a pujar, per vorejar el pic del Ataud, que deixo a l'esquerra i en una curta baixada, arribar a una carretera.

Últim tram de camí, paral·lel a la carretera, fins el pic de Fuente Nueva.

Vaig paral·lel a la carretera, fins assolir el pic de Fuente Nueva (2371), 44'.

Pic de Fuente Nueva (2371). Darrera el Roque de los Muchachos.

Es pot observar perfectament part del recorregut amb el cim del Roque de los Muchachos al fons.

Per endavant, tota la cresta que em queda per fer, amb les escarpades parets de la Caldera de Taburiente.

A mida que giro per la cresta, tinc millors perspectives del fons de la Caldera, amb la platja de Taburiente com a part més fonda i els cims de la vessant sud.

Després de superar un terreny més rocós i escarpat, arribo a la Pared de Roberto, 1h11'. Des d'aquí ja puc observar el mirador i la carretera.

Pared de Roberto.

Passo la paret i uns metres més avall, pujo cap a l'esquerra un petit coll, molt proper i amb poc desnivell. Quina sorpresa de colors i contrastos!! Bé podria anomenar-se coll de los Colores.

Fotos des del collet. Es podria anomenar perfectament Coll de Colores.

De tornada al camí, tinc a tocar el mirador de Los Andenes, 1h20'.

Arribant al mirador de Los Andenes.

Hi passa a tocar la carretera, bon lloc per veure la caldera i els cims que l'envolten sense caminar, a peu de cotxe.

Molt a prop del mirador, hi trobo el mirador de la Degollada de los Franceses, 1h23', situat dalt d'un llom, amb vistes cap el nord de l'illa, amb el marcat barranc de los Hombres i la Reserva Natural Integral del Pinar de Garafía.

Mirador Degollada de los Franceses, mirant cap el nord.

Davallo un xic, fins la cruïlla amb el PR-LP 9, 1h26'. Segueixo de front, a pel següent cim, que ja puc veure molt a prop.

Cruïlla de camins. Al fons el Morro de la Cebolla.

Per arribar fins el cim del Morro de la Cebolla (2322), em desvio cap a la dreta, deixant el camí, camp a través, superant la suau pala i sense cap dificultat, fins a dalt, 1h42'.

Morro de la Cebolla (2322).

Aquest cim, posseeix la millor vista de tots els altres que farem, cap el barranc de Las Angustias, Puerto de Tazacorte i la gran roca costera de El Time...

Costa oest, amb el barranc de Las Angustias, Llanos de Aridane, Puerto de Tazacorte i mirador de El Time.

... A més de veure el cim del Roque de los Muchachos amb l'espectacular paret de la Caldera.

Després d'una curta parada per reposar forces, retorno al camí camp a través. Enseguida trobo una nova cruïlla, 1h50', ara amb el PR-LP 7 i PR-LP 8, que deixo de banda, per seguir pel GR-131.

Cruïlla de camins, al fons el pic de la Cruz.

Torno a pujar, per bon camí, fins el següent cim, el pic de la Cruz (2351), 1h58'. Per accedir a dalt del cim, s'arriba a un replà amb un pal indicatiu, entre el propi cim i unes roques al vessant sud. Un corriol ens porta fins a dalt, on hi ha una caseta, unes antenes i el punt geodèsic.

Cim del pic de la Cruz (2351). Darrera el pic Bejenado i al fons esquerra, s'intueix l'illa d'El Hierro.

Pel corriol, torno fins el pal indicatiu, per seguir la senda. La baixada d'aquest pic és més esquerpa, però enseguida torna el relleu més suau i arredonit.

Itinerari cap el pic de Piedra Llana, al fons.

Primer vorejo el Morro Negro, que em queda a la dreta, i després de superar un turó, arribo al coll de El Cotillón, punt més baix entre els dos pics.
Després de passar el barranc de los Guanches, tinc a la vista el monument "Al Infinito", obra de César Manrique.

Monument "Al Infinito" (amb zoom)

Començo a guanyar alçada, voltejant el pic i arribant al pal indicador. Per guanyar el cim, queden uns quants metres sense camí. Pujo entre rocs i matolls amb compte de no caure ...cap a dins de la Caldera!, fins el vèrtex del pic de Piedra Llana (2321), 2h37'.

Pic de Piedra Llana (2321).

Des de dalt hi ha vista de la resta de cresta que em queda, a més de poder veure els cims més alts de Cumbre Vieja per sobre els núvols, l'illa d'El Hierro i el sempre present Teide.

Penya-segats de la Caldera. Es veuen els pics de Monte Santo i de la Nieve un sota l'altre, el pic de la Sabina i al fons treu el nas entre els núvols, Cumbre Vieja.

De tornada al punt de bifurcació, vista detallada del que em queda i per on passa el traçat del camí, en mig dels diversos colors del terra volcànic.

Itinerari des del pic de Piedra Llana fins el pic de la Nieve.

Davallo contornejant i voltejant el pic de Lomo de Pablo (2255), molt arrodonit. En suau baixada, arribo fins la Degollada Barranco Seco, mirador a peu de la Caldera.
Tenim davant el pic Monte Santo (2239). El camí va guanyant alçada per la part esquerra del cim, trepitjant una varietat de colors, del negre més fosc als marrons, vermells, ocres,...

Pic de Monte Santo (2239) i el coll i mirador de la Degollada Barranco Seco.

Aquest cim no el pujo, primer per que no hi ha camí aparent i segon per que al tombar, em trobo gairebé dalt del collet que separa el cim de Monte Santo amb el pic de la Nieve. Així que decideixo tirar pel dret.
No és una pujada molt dreta, suau i continguda. Una mica més endavant del collet que formen els dos pics, hi ha un corriol per accedir directament al cim, deixant el camí ample, que fa un recorregut més llarg, amb una gran llaçada.

El proper i últim cim del dia, el pic de la Nieve.

El corriol em porta directe a unes antenes i un piló de pedres, situades en un extrem del planer cim del pic de la Nieve (2233), 3h09'. En l'altre extrem, hi ha la creu, que sembla que estigui un xic més avall que el piló.

Cim del pic de la Nieve (2233), al fons el Teide.

Des de dalt es pot observar la continuació del GR-131, fins el proper pic de la Sabina, a més del pic Bejenado que tanca la Caldera.

Pic de la Sibina i pic Bejenado.

Toca baixar cap el cotxe. Baixo pel camí del GR.

Costa nord de l'illa. Es baixa un curt tram, per recuperar el GR-131.

Després d'un curt descens, hi ha la cruïlla amb els sender PR-LP 3 i PR-LP 4, 3h13'. En aquest punt, abandonem el GR-131, que segueix de front, per girar cap a l'esquerra.

Bifurcació de camins. Deixem de seguir el GR-131, per girar a l'esquerra seguint el PR-LP 3 i 4.

El camí baixa decidit, molt ben fressat, amb vegetació baixa i clima tòrrid. Es perd alçada a base de moltes corbes.
Més avall apareixen els primers pins i una cruïlla, 3h20', que porta cap el refugi de Punta de los Roques, que deixo a la dreta.
El descens és ràpid. Enseguida es pot veure la pista de terra que puja de la carretera. Més endavant em trobo amb una esplanada (aparcament) i el final de la pista, 3h28'.
La senda segueix, creuant l'esplanada, de front tal i com venim, amb marques blanques i grogues.