Puigsacalm-Tosell Gros-Serra dels Llancers, des de Joanetes pels Ganxos Nous

Itinerari circular des de Joanetes, molt variat, per un entorn de gran bellesa i esplèndides vistes, on a part de fer senderisme, pujarem per ganxos, baixarem per cadenes, assolirem cims entre els que destaca el Puigsacalm, creuarem fagedes i alzinars, recorrerem l'enigmàtica serra dels Llancers de bat a bat, gaudirem del paisatge des del mirador de Sant Miquel de Castelló i de l'ermita que hi ha sobre la roca, ... una ruta llarga i divertida per la Garrotxa.

   

 

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Joanetes.

Temps total:  8h28'   Sense parades:  6h57'   Ritme: Moderat-Ràpid.

Dificultat:  Moderada-Alta   Esforç: 3/5.

Distància:  18,94 Km.    Desnivell:  +1250 m.

Alçada mínima:  528 m.    Alçada màxima: 1514 m.

Cims:  Puig del Soi (1023), Puig dels Llops (1486), Puigsacalm (1514), Tosell Gros (1462), Tosell Petit (1408), Roca del Corb (1323), La Pastera (1201).

De interès:  Els Ganxos Nous, tram ferrat per superar la canal Fosca, fins dalt de la cinglera. La Fageda de la Grevolosa a l'inici de la serra dels Llancers i tota la fageda que cobreix el vessant sud d'aquesta serra. L'ermita de St.Miquel de Castelló i les vistes que des d'allà hi ha cap a la vall d'en Bas, Pirineus,...  

Acompanyants:  Òscar.

Recomanacions:  Bon estat de forma física, ruta llarga i exigent. Hi ha trams de ferrades, cadenes i cordes, compte amb les persones que tenen problemes de vertigen. Portar aigua abundant.

Mapa: Editorial Alpina, Puigsacalm - Bellmunt, 1:25.000. 

Aproximació: Des d'Olot, capital de la Garrotxa, agafar la carretera C-152, creuar la població veïna de Les Preses i un parell de quilòmetres més enllà, girar a la dreta, per agafar la carretera GIV-5273, aquesta carretera és la que puja cap a la collada de Bracons. Creuem pel centre del poble, fins a prop de la parròquia de Sant Romà, on podem deixar el cotxe arrambats en el lateral del carrer.
   
   

Descripció:  Sortint pel carrer enfront la capella de Sant Romà, trobarem un parell de pals indicatius, tots dos indiquen cap a Santa Magdalena, ...però hem de trencar pel segon, el que hi ha al costat d'una casa, a tocar de la carretera que porta fins la collada de Bracons. Sempre haurem de seguir les pintades grogues.
   

Girem per un carrer a la dreta, amb un pal indicador cap a Sta. Magdalena.

Es segueix el carrer entre algun mas, fins un trencall, on hi ha un pas entre el filat, que s'endinsa en el bosc, a ma dreta.
   

Abandonem la pista, per un camí que surt a la dreta, i s'endinsa en el bosc.

Des d'aquest punt, no deixarem de pujar i pujar, en mig d'un magnífic alzinar. La bona senyalització i el camí força fressat, ens fan gaudir de la marxa, tot i alguns trams de fort pendent.
   

Fort pendent.

En el mateix llom per on pugem, assolim el puig del Soi (1023), 49', amb impressionants vistes cap a la paret del Puigsacalm i l'esquerda de la canal Fosca, dalt vigilant-nos, les antenes.
   

Puigsacalm i les imponents parets de roca, des del puig del Soi (1023).

Continuem la pujada, fins El Barret, 1h07', on el camí es bifurca per anar a buscar els dos passos per accedir dalt dels cingles. Cap a l'esquerra, els Ganxos Vells, i cap a la dreta i camí que seguim, els Ganxos Nous.
    

El Barret. Divisió de camins: cap els Ganxos Vells o els Ganxos Nous.

Enseguida trobem el primer tast de ganxos, una passarel·la molt curta i fàcil, res comparat amb el que ens espera.
Topem amb un indicador i una placa que commemorà el 45è aniversari del Camí Nou, en un petit prat.
   

Placa commemorativa del Camí Nou.

En aquest punt, comencem a endinsant-nos en la canal Fosca. No cal dir que el pendent s'extrema i a mida que pugem, les parets s'estrenyen. Trobarem graons de ferro per anar superant les parts més dretes i complicades.
   

Inici de la Canal Fosca.

Pujant per la canal Fosca.

L'inici dels Ganxos Nous es troben en un tram encaixonat de la canal, on hem de superar una paret rocosa. Unes passarel·les de ferro l'envolten i aprofitant una escletxa, amb passamans i barana de vida, superen el primer tram (i potser el més complicat).
   

Primer tram dels Ganxos Nous.

Després d'una curta pujada, trobem el segon tram de ganxos. Aquest cop es supera un tram dret, amb passamans i l'ajuda d'algun ressalt rocós i arrels. Aquest és més fàcil de pujar però més aeri i dóna més sensació de vertigen (poca).
   

Segon tram dels Ganxos Nous.

El pendent continua sent molt pronunciat. Amb l'ajuda de la barana de vida, enfilem la part final, una estreta canal que anem superant pels diferents ressalts de roca.
   

Gairebé dalt de la canal Fosca, en la part més estreta.

Fins a sortir a un petit collet, 1h34', inici o final de la canal Fosca. Hi ha un pal amb la pintada groga.
   

Arribant al collet de dalt de la canal Fosca.

Un cop a dalt, hi ha un petit pas, també amb passamans i barana de vida, molt curt i fàcil, que enllaça amb el camí, en un parell de llaçades, ens portarà fins a dalt del prat del Quintà de Sta. Magdalena, a tocar de les antenes, 1h44'.
   

A baix del prat, Santa Magdalena del Mont, darrera la Garrotxa i al fons els Pirineus.

En front, tenim el puig Corneli, entre aquest i les antenes, arrenca un camí, paral·lel al penya-segat. Les vistes cap a la serra dels Llancers i la serra de Cabrera, són a vista d'ocell, la resta els núvols s'encarreguen de tapar-ho. Davant, les imponents parets del Puigsacalm i el puig dels Llops.
   

El Puig dels Llops, darrera a l'esquerra, el Puigsacalm.

Una ràpida baixada, ens porta fins el coll de Joanetes (1292), 1h56'. Podem optar per anar pel camí del Pas dels Burros, cap a l'esquerra o seguir de front per pujar el Puigsacalm pel puig dels Llops, opció aquesta última que escollim. 
   

Coll de Joanetes (1292)

Aquest camí va guanyant desnivell pel vessant nord. Creuem un parell de imponents canals de roca, gairebé de 90 graus, on l'aigua del desglaç baixa en forma de cascada, que es despengen cap el costat dret. Hi ha una grimpadeta, però la resta força còmoda.
   

Camí de pujada cap el puig dels Llops.

Ens trobem una gran fita de pedres. En aquest punt surt cap a la dreta el camí d'en Claudi (documentat: "Puigsacalm-Salt de Sallent, des de St.Privat d'en Bas" en aquest blog). El camí fa un gir a l'esquerra i s'eixampla, superant una suau pujada entre una gran fageda, fins els peus del puig dels Llops.
   

Abans d'arribar al peus del puig dels Llops, es travessa una fageda.

Per assolir el cim, cal superar el Pas dels Burros, una estreta carena de roca, que s'enfila fins el Puig dels Llops (1486), 2h25'.
   

Els pas dels Burros, ens porta fins el cim del puig dels Llops.

Cim del puig dels Llops (1486), darrera el Puigsacalm.

Tornem a baixar, i girem cap a l'esquerra, seguint el camí dels Burros, que ens porta fins el proper cim del Puigsacalm (1514), 2h39'.
   

Cim dels Puigsacalm (1514), a la dreta el Tosell Gros.

Baixant del Puigsacalm

Baixem del cim per la vessant oest, en una baixada de forta pendent, que ens deixa, de nou, en el camí dels burros, on trobarem un pal indicador. Continuem cap a l'esquerra, en mig d'una imponent i blanca fageda, a la que encara li costa treure les primeres fulles.
   

Camí cap a Vidrà i el collet dels Clivillers.

Creuem el collet dels Clivillers (1422), 2h47'. Hi ha un pal indicador, a més, aquí finalitza o comença el camí del Pas dels Burros, que ens retornaria al coll de Joanetes, per un espectacular camí, a mitja cinglera. (documentat: "Puigsacalm-Salt de Sallent, des de St.Privat d'en Bas" en aquest blog). 
   

Collet dels Clivillers (1422).

Senda força planera, de bon caminar, ens porta en un no res, fins els Rasos del Manter, abans però, hem de creuar un tanca, 2h51'.
Gran prat d'herba, amb bones vistes cap a Vidrà i els seus voltants. Mirant un xic cap a l'esquerra, segons creuem la tanca, veurem un fressat camí, que haurem d'agafar per seguir el cordal, uns metres per sota.
   

 

Seguint el cordal dels Clivillers, cap el Tosell Gros.

Anirem alternant zones boscoses amb verds prats.
   

Cap el Tosell Gros, creuant fagedes i prats.

En un d'aquest prats, la collada Fonda (1408), sense cap senyalització ni corriol aparent, s'ha de seguir per la carena, en mig de faigs, fins dalt del puig Tosell Gros (1462), 3h15'. (Cal dir, que ens vàrem passar el coll, i per no tornar enrere, en un parell de ziga-zagues pel llom, vam retrobar el camí carener i ...fins el cim). 
   

Cim del Tusell Gros (1462), amb la serra dels Llancers darrera.

Una forta baixada, pel vessant oposat al que hem pujat, ens porta fins les cadenes, aquestes ens ajuden a baixar per unes canaletes rocoses. Algunes són més dretes que altres, sense ser gens difícil, si que s'ha d'anar amb ull.
   

Desgrimpada amb una cadena, passat el puig Tosell Xic.

Un cop superat aquest tram més exposat, el camí davalla pel mateix llom, passant per la Roca del Corb (1323). 
   

Carenant en moderada baixada, cap a la collada de Bracons.

Més avall, s'enllaça amb l'ample camí que ve de la collada de Sant Bartomeu i GR-151.1, girant cap a l'esquerra, s'arriba a la collada de Bracons (1151), 3h50', coll per on creua la carretera de Sant Pere de Torelló a Joanetes.
Creuem la carretera, i seguim per la pista que tanca una barrera. Enseguida trobem un trencall a ma esquerra, amb pal i pintada groga. Aquest camí, puja fort, per a guanyar la part alta de la serra dels Llancers.
    

Deixem la pista per un camí a l'esquerra, amb pintades grogues.

Passem pel cim de la Pastera (1201), no gaire apreciable, i després d'un curt tram planer, baixem, per a més endavant, tornar a pujar i creuar el collet dels Rabadans (1188), 4h05'.
   

La fageda de la serra dels Llancers.

En el coll, el camí gira cap a l'est, i recorre la serra per la seva vessant sud, propers a la carena. L'ombrívol de la zona, amb una extensa fageda, veïna de la tant anomenada fageda de la Grevolosa (documentada: "La Grevolosa-coll dels Llancers, des de la collada de Bracons", en aquest blog), i la suavitat del terreny, sense grans pujades ni baixades, fa que avancem a bon ritme.
   

Fageda de la serra dels Llancers.

En una clariana, es deixa veure la serra de Cabrera i els cims del voltant, també en la llunyania, el massís del Montseny.
   

Serra de Cabrera, des del camí de la serra dels Llancers.

En el coll dels Llancers (1167), 4h37', un pal amb pintada groga, es segueix de front, agafant enseguida el camí, amb marca groga, que tendeix a marxar a l'esquerra. En aquest punt, canviem de vessant, ara pel nord de la serra, amb una vegetació més "selvàtica", on sempre anirem davallant, tenint la carena cimera molt més allunyada que en el vessant sud.
    

Vessant nord de la serra dels Llancers. La Baga dels Llancers.

Trobem un petit trencall, cap a l'esquerra, que ens porta a peu de precipici, "La Balconada", 4h49', amb unes vistes esplèndides de la Vall d'en Bas i l'espectacular paret rocosa que va des de la collada de Bracons fins els puig de les Agulles.
   

Des de "La Balconada", les parets del Puigsacalm i tota la serra.

De tornada, continuem baixant suaument. El camí es transforma en una pista en mal estat, just en un petit replà, amb un bon mirador. 
Prosseguint per la pista, hi ha trencalls, sempre s'han de seguir les pintades grogues. Trobem la font dels Llancers, 5h10', normalment seca, però avui raja aigua, ...per la font i per tot arreu.
Una extensa plana, els Rasos de Pibernat, 5h23', apila munts de troncs de la desforestació controlada de la zona. 
   

Creuant els rasos de Pibernat, per ample pista.

Creuem la plana, seguim per la pista del front, on enseguida trobem un trencall cap a l'esquerra (amb marca de pintura groga), abandonant la pista i evitar anar fins el Mas de Pibernat. Aquest baixa pel llom, en mig d'un alzinar fins a enllaçar amb el GR-2, lloc on hi ha un pal indicador.
El seguim cap a l'esquerra, després de passar una tanca de ferro, i abans d'un pas estret entre roques, trobem el trencall a la dreta, que ens porta fins a l'ermita de Sant Miquel de Castelló o dels Falgars, 5h41'.
   

Ermita sobre unes roques de Sant Miquel de Castelló o dels Falgars.

Des d'aquest punt elevat, tenim una àmplia vista cap a la vall d'en Bas, Puigsacalm, els Pirineus, la zona volcànica, ...
   

La Vall d'en Bas, des del mirador de l'ermita de Sant Miquel de Castelló.

Després d'un mos en tant meravellós lloc, tornem fins el trencall, on girem a la dreta per creuar el pas entre roques, El Portell, amb marca vermella i blanca.
   

El Portell, seguint el GR-2 cap a Joanetes.

Enseguida trobem una bifurcació. Cap a la dreta arribaríem a els Hostalets d'en Bas, nosaltres seguim de front, cap a Joanetes.
   

Pal indicador, seguim cap a Joanetes, per un esplèndid bosc.

Travessat un tram de bosc, de sobte, un rètol en una tanca ens adverteix d'una explotació ramadera.  Un extens prat, verd, gairebé sense cap arbre, que haurem de creuar, fins a trobar una nova tanca, final de la zona d'explotació ramadera. 
   

Zona de prat d'una explotació ramadera.

De nou en el bosc, es davalla en llaçades, fins a creuar-nos amb un camí més ample.
En la cruïlla de camins, 6h24', de front continua les marques grogues, cap a la dreta el GR-2. 
Per error, seguim el GR, sortint davant de la casa rural de les Comelles, 6h30'. El verd intens amb les retallades crestes de la muntanya, ens treuen el mal regust d'haver-nos equivocat.
   

Esplèndida vista de les parets del Puigsacalm, des de la casa rural de les Comelles, Joanetes.

Ens apropem al carrer, i el seguim cap a l'esquerra, propers a un torrent. Ens trobem una casa, gairebé al front, La Vila, seguim el carrer de la dreta, deixant la casa a l'esquerra. Al final del carrer (sense sortida), trobem un pal indicador i recuperem els senyals grocs. 
Es gira a la dreta, pel lateral d'un cobert amb persiana de ferro. Una senda ens apropa fins la riera de Joanetes. No s'ha de baixar, es ressegueix per uns camps de pastura, deixant la riera sempre a banda dreta, segons la marxa, fins a trobar la palanca que creua la riera, 6h46'.
   

Creuant per una palanca, la riera de Joanetes, molt a prop de la capella de Sant Romà.

Continuem camí amunt, obviant tots els trencalls que porten a masos propers, fins la carretera. Girem a l'esquerra, i per l'asfalt, fins a l'entrada del poble i, gairebé, per on aquest matí hem agafat el trencall cap a Santa Magdalena.
Només cal seguir el carrer, fins a la capella de Sant Romà, 6h57', on hem deixat el cotxe. 
   

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.