Travessa dels Ecos: Canal dels Micos - Miranda dels Ecos - Pas de l'Esfinx

Una de les rutes més vertiginoses de la serra de Montserrat, és la travessa dels Ecos. Pujant per la canal de la Font del Llum i endinsar-nos cap els Ecos per la canal dels Micos. Un seguit d'escarpades canals, amb cordes fixes, ens portaran fins a la Miranda dels Ecos, mirador privilegiat! En un racó, ens guarda el secret de la baixada per la "cadena dels Ecos", temible per a molts, al igual que el recorregut del pas de l'Esfinx, de baixada, amb passos delicats i gran pendent, faran gaudir als més aventurers i atemorir als que pateixen vertigen.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Monestir de Santa Cecília.

Temps total: 7h00'    Sense parades:  4h39'    Ritme: Pausat.  

Dificultat:  Difícil.    Esforç: 2/5.

Distància: 6,87 km.        Desnivell: +877 m.

Alçada mínima:  680 m.     Alçada màxima:  1223 m.

Cims:  Miranda dels Ecos (1223).

De interès:  Visita i descens per la famosa "cadena dels Ecos", baixada per una roca gairebé vertical d'uns dotze metres.

Acompanyants:  Òscar, Kike, Chema.

Recomanacions: Recorregut exigent, s'ha d'estar amb un mínim de forma física i avesat a les grimpades. No recomanat a persones amb vertigen. Portar corda i arnès de seguretat, per si les cordes fixes no hi són. Evitar dies de pluja o que la roca estigui humida o molla. En tot el recorregut no trobarem aigua. En dies de forta calor, les roques converteixen la zona en un forn! 
Mapa:  Editorial Alpina, Montserrat, 1:25.000. Aquest full conté en la part del darrere, un mapa a escala 1:5.000. 
Web:  "Tot Montserrat", pàgina amb tota la informació sobre la muntanya de Montserrat: Regions, balmes, agulles, fonts, flora i fauna, ... Informació del nom de les agulles extreta d'aquesta web.

Aproximació:
Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 2 km. a banda dreta, el Monestir de Sta.Cecília i una zona d'aparcament.

Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 5,7 km. ens trobarem el Monestir de Sta.Cecília a l'esquerra.

   

Descripció: Des de l'aparcament, creuant la carretera, hi ha un camí ample que enseguida s'estreny, amb forta pujada pel mig del bosc i fent un seguit de giragonses, ens porta fins el camí que recorre la serra d'est a oest, senyalitzat com a GR-172. El seguim cap a la dreta.

Passada una curta i suau pujada, baixem per creuar la canal de Sant Jeroni. Uns metres més endavant, trobem l'indicador i el camí per accedir-hi, el deixem de banda, seguint de front.
   

Seguint el GR-172, al seu pas per la canal de Sant Jeroni.

Seguim guanyant alçada molt lentament. Deixarem un trencall a la dreta, que baixa cap a la carretera.

Tenim vistes cap a les roques on d'aquí una estona transitarem, amb el coll per on accedirem al vessant sud, el Portell de Migdia.
   

Regió dels Ecos, tram per on passa el recorregut.

A mida que ens apropem a la canal de la Font del Llum, el pendent és més pronunciat, fem un seguit de serpentejades, fins als peus de la canal, on trobem un pal indicador, 29'. 

En aquest punt, deixem el GR-172, que segueix cap a Can Maçana. 
   

Canal de la Font del Llum.

Pugem canal amunt. Trobarem un trencall a la dreta, 41', que per un camí força arranjat, ens porta fins la font del Llum, 43'.
   

Camí cap a la font del Llum.

La font del Llum està sota uns grans rocs, raja molt poca aigua.
   

Font del Llum, sota una gran pedra.

De tornada a la canal, la pujada no te cap dificultat tret de la inclinació. 
   

Pujant per la canal de la Font del Llum.

El Portell de Migdia (1029), 1h03', final de la canal de la Font del Llum i canvi de vessant.
   

Portell de Migdia (1029).

Baixem un curt tram, s'ha d'estar atents a un corriol que surt cap a la dreta, senyalitzar amb una gran fita de pedres i una pintada en una branca d'alzina en color groc: "MICOS". 1h05'.
   

Trencall cap a la canal dels Micos, amb pintada en l'alzina.

En l'aproximació a la canal hi ha un flanqueig delicat, molt fàcil de superar amb la roca seca.
   

Pas delicat amb la roca molla.

A mida que ens aproximem, podem veure les roques que amaguen la canal.
   

Aproximació cap a la canal, apreciable entre la roca.

Arribats a una gran paret de roca, cap a l'esquerra comença la canal dels Micos, 1h14'.
   

Inici de la canal del Micos.

L'inici de la canal, es força estret, però amb bones preses per poder progressar.
   

Canal dels Micos.

Més amunt, s'eixampla i es progressa molt còmode, fins a les arrels, tram que per superar-ho ens enfilem com a "micos", amb l'ajuda d'una corda fixe.
   

Canal dels Micos. Tram amb corda fixe i arrels.

Al final de la canal, a la sortida d'aquesta hi ha una corda i cadena, per a facilitar el flanqueig per una roca estreta, amb una caiguda imponent.
   

Sortida de la canal dels Micos, amb un flanqueig delicat, amb corda i cable fixe.

Ara per terreny més segur però amb forta inclinació, anirem superant la canal del Camell, amb pintades grogues.
   

Pujant per la canal del Camell.

A mida que pugem, aquesta canal es torna més estreta i molt fàcil de superar, arrapats a la paret de roca de la dreta, la Gepa del Camell dels Ecos.
   

Pujant per la canal del Camell, fins un petit coll.

Fins arribar a un estret coll, 1h45'. Sense creuar a l'altre vessant, donem mitja volta i tornem a baixar, ara seguint un camí a peu de la roca de la dreta, l'Eco Superior, segons baixem.
   

Baixant des del collet.

Seguint les pintades grogues, després d'aquesta forta baixada, es gira cap a la dreta, fent un petit flanqueig pel mig de l'alzinar, per tornar a pujar fort.
   

Encarant la canal que ens portarà fins a la miranda dels Ecos.

En el tram més delicat d'aquesta pujada, hi ha instal·lada una corda fixe per facilitar la progressió.
   

Forta pujada, amb tram de corda fixe.

Arribats a dalt de tot, trobarem l'accés a la Miranda a ma esquerra, superant sense cap dificultat el tram de roca.
   

Miranda dels Ecos (1223), estreta, allargada i airosa.

Miranda dels Ecos (1223), 2h01', segona cota en alçada de la regió dels Ecos, roca allargassada i estreta, airosa, amb gran reverberació de les veus (ecos) i culminada amb un faristol i una centraleta meteorològica.   

   

Cim de la Miranda dels Ecos (1223).

Les vistes són àmplies cap a tots els vessants de la serra de Montserrat:

Cap el vessant est trobem la miranda de St.Jeroni, l'Albarda Castellana, la regió de Sant Salvador i les Magdalenes.
   

Miranda de St.Jeroni i a sota en primer terme, les Talaies o Setrillera.

Les regions de Sant Salvador i les Magdalenes. En mig, l'Albarda Castellana.

Cap a l'oest, les properes roques de l'Esfinx i dels Aurons, i darrere les regions dels Frares Encantats i d'Agulles.
   

I a tocar de la Miranda dels Ecos, l'Eco del Mig (1223) i l'Eco Superior (1225).
   

L'allargada roca de la Miranda dels Ecos, Ecos del Mig i Ecos Superior.

Tornem fins el collet, per on hem accedit a la miranda. Caldrà vorejar aquest roc per la banda esquerra, seguint un corriol en suau baixada. 

Un cop s'ha vorejat la roca, iniciem la baixada per una canal força inclinada. En un arbre hi ha una corda fixe.  
En aquest tram s'ha de tenir molt de compte en no tirar rocs canal avall, zona de força perill pels que estan més avall!!
   

Baixada exposada, amb corda fixe, just abans d'arribar a la cadena.

Enseguida i amb molta cura, arribem al punt més compromès del recorregut: la cadena!, 2h09'.

S'ha de baixar un tram d'uns dotze metres aprox., gairebé vertical, equipat amb una robusta cadena i una corda. Com no sabem l'estat de conservació de la corda, muntem un ràpel per assegurar-nos (potser no hagués calgut). 

El temps del muntatge del ràpel i la baixada de cadascú de nosaltres, va suposar uns 40', que no estan comptats en el temps del recorregut.
  

Òscar baixant per la cadena.

Deixada enrere la cadena, continuem baixant per la canal, ara amb l'ajuda dels arbres i arrels, molt més fàcil.

En sortir de la canal, amb la visible roca de l'Esfinx, deixem les marques grogues que davallen -en busca del camí del Montgròs-, per fer un gir cap a la dreta, fent un flanqueig per roca i suau baixada -seguint encara pintades grogues-.

Abans que el camí baixi directa cap a la coma dels Naps de Dalt, tornem a fer un gir a la dreta, ara en pujada. En aquest punt, deixem les pintades grogues per les vermelles. 
   

L'Esfinx, en el punt on deixem de baixar cap el Montgròs i girem cap a la dreta cap els Aurons.

Pugem arrapats a la paret de roca que conforma el contrafort de l'agulla Lluís Estasen. S'ha d'estar amb ull, a l'inici de la canal, s'ha de deixar aquesta i girar cap a l'esquerra, flanquejant un tram de roca. En aquest punt les marques són un xic perdedores i no indiquen on s'ha de girar.
   

Pujada seguint les parets de les agulles.

En continua pujada, per una gran llenca rocosa sense cap dificultat, anem resseguint el conjunt de roques del Salt de la Nina. Aquí el color de la pintura és blava.
   

Fort pendent per roca. Darrere l'espectacular roca Plana dels Llamps.

Fins el mateix coll, a l'alçada de la base de la roca del Salt de la Nina.
   

Final de la pujada cap a la base de la roca del Salt de la Nina.

Seguim carenant per sobre la roca, fins a una en que, hem de baixar i voltejar-la per la base, per entrar en un petit bosc i sortir, ja enfilant cap a les roques dels Aurons, 2h55'.
   

Arribant a les roques dels Aurons, es passa sota la roca de l'Enganxada.

Des de les roques dels Aurons, podem veure el tram recorregut, des de la Miranda dels Ecos fins al seguit de roques, que hem anat flanquejant per la base.
   

Part del recorregut des de la Miranda dels Ecos fins a les roques dels Aurons.

Aquest tram de camí, força espectacular, no presenta cap dificultat. Tot seguint les marques blaves, deixem a la nostra esquena les roques dels Aurons, per davallar suaument cap a la roca de l'Esfinx. 
   

Seguim cap a la roca de l'Esfinx, en busca del pas, una estreta i curta canal.

Abans d'arribar-hi, trobarem una canal, el pas de l'Esfinx, per on baixarem, 3h00'.
   

Pas de l'Esfinx.

En aquest punt i fins el coll del Miracle, seguirem el recorregut del Pas de l'Esfinx, sempre amb marques blaves.

Passat el pas de l'Esfinx, es gira cap a la dreta, arran de paret de les roques dels Aurons.
   

Es passa un tram de bosc, en busca del coll del Miracle, encara molt lluny.

Bifurcació poc marcada, just sortir del bosc. Hi ha una fita de pedres però cap pintada que ens indiqui que hem de girar a l'esquerra. 

El tram de baixada es força compromès. Hi havia una corda fixe, però avui, ni rastre! Al ben mig, trobem una marca blava, que ens fa preveure que aquest pas és molt delicat amb gran caiguda, -molt perillós amb la roca molla-.
   

Baixada molt exposada, amb marques blaves. Hi havia una corda fixe, que ha desaparegut.

Es continua baixant amb un pendent molt pronunciat. Els passos no són tant compromesos però en algun haurem de posar cul o mans al terra.
   

Un seguit de trams rocosos, molt drets, on s'ha d'anar amb molt de compte, ...més amb roca molla!

Més avall, enllacem amb el camí de les Comes i el PR-C 78. Enseguida ens plantem en el proper coll del Miracle (979), 3h37'.
   

Coll del Miracle. A la dreta, baixa la canal del Miracle, per on baixarem.

Deixem el camí carener, per baixar per la canal del Miracle, que surt a la dreta. Seguirem les marques blaves, tot i que és impossible perdre el traçat. El primer tram és força còmode, fent un seguit de llaçades.
   

Tram inicial, molt fàcil, de la canal del Miracle.

Fins arribar a la llera del torrent, on el fort pendent combinat amb el descompost del sòl, degut a les fortes pluges, fan més caòtica la progressió. 
   

Canal del Miracle.

Aquesta canal del Miracle, no és gaire llarga però si molt dreta. Al final d'aquesta, enllacem amb el GR-172, 3h59', girant cap a la dreta direcció al "Monestir".
   

Final de la canal del Miracle. Enllaç amb el GR-172, que porta cap a l'ermita de Sta.Cecília.

L'ample i còmode camí, ens portarà fins a l'ermita de Santa Cecília, 4h39'. 

(Pots consultar amb més detall aquest tram de camí).

Arribem un xic justos de força, la intensa calor i haver-nos quedat sense aigua, ha marcat el darrer tram del recorregut.

Pots veure el track del recorregut entrant a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.