Prat de Pierró - Refugi E.Mallafré - Coll Monestero - Refugi J.M.Blanc

Primera etapa seguint l'itinerari dels Carros de Foc. L'entrada al parc per Espot, és una de les més utilitzades, mica en mica, ens va donant pistes del que trobarem dins d'aquest salvatge paratge. Dues valls de contrastos, la de Monestero, amb un sol estany i esquitxat de força prats i la de Peguera, amb gran quantitat d'estanys i estanyols, quin més blau de tots ells. Totes dues valls unides pel coll de Monestero, des d'on gaudim d'unes vistes que molts cims ja els hi agradaria tenir. 

   

Ruta circular: No. (etapa 1 de 5). 
Sortida: Aparcament de Prat de Pierró (Espot). 
Arribada: Refugi Josep Maria Blanc.

Temps total: 7h27'   Sense parades:  6h11'   Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil.     Esforç: 2/5.

Distància: 13,39 km.    Desnivell: +1133 m.

Alçada mínima:  1642 m.    Alçada màxima: 2715 m.

De interès: En aquestes 5 etapes, només farem mitja Carros de Foc, fent la divisió des del refugi de l'Estany Llong cap el refugi d'Amitges, passant pel Portarró d'Espot. Prat de Pierró és l'entrada al Parc Natural des de la població d'Espot.
Carros de Foc: Els Carros de Foc és un recorregut d'alta muntanya que uneix els diferents refugis que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Tots els camins estan força fressats i marcats amb diferents colors, ja siguin part del GR (blanc i vermell) o dels propis Carros de Foc (groc). Es pot fer per lliure o comprant un forfet on podrem segellar al pas de cada refugi. Existeix la modalitat Skyrunner, on un determinat cap de setmana (mes de setembre), donen l'opció de completar -o intentar completar- tota la volta en menys de 24 h. Per a més informació o per la compra de forfets, es pot consultar en la pàgina oficial dels Carros de Foc. 

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions per a les 5 etapes: Zona amb canvis sobtats de climatologia, tant s'ha de portar estris pel sol (ulleres, gorra, crema protecció) com pel fred (guants, braga, jersei polar). Portar una funda de llençol en comptes de sac, en tots els refugis tenen mantes. Recanvi de piles pel frontal. En els refugis hi ha pressa de corrent, per carregar mòbils i altres bateries (abans que marxi el sol i les plaques solars deixin de funcionar). Portar un mapa de la zona i si es possible un gps, encara que els camins estan molt fressats i marcats. Cantimplora de 1,5 litres. Pals de tresc i un bon calçat, adient per l'alta muntanya. Reservar amb molta antelació les pernoctes al refugi, la gran afluència de caminants i els pocs llits, poden tirar per terre les esperances de fer els Carros de Foc.   

Mapa:  Editorial Alpina, Carros de Foc, escala 1:25.000.
            Editorial Alpina, P.N.St.Maurici-Aigüestortes (2 mapes), escala 1:25.000. 

Aproximació: Des de Sort, capital del Pallars Sobirà, s'ha de seguir la carretera C-13 cap el nord, passant les poblacions de Rialp i Llavorsí. Just en el començament del pantà de la Torrassa, trobarem el desviament a l'esquerra, cap a Espot, per la carretera LV-5004. Creuarem aquesta població i seguirem les indicacions cap el Parc Natural. La carretera queda barrada en l'aparcament de Prat de Pierró. 
   

Descripció: Just passada la barrera, trobarem un camí que es separa de la pista, cap a la dreta. Ens endinsem en mig del bosc, per un tram amb passarel·les de fusta.
   

Passarel·les de fusta.

Anem seguint el riu Escrita, que ens queda a la dreta. Al final de les passarel·les de fusta, trobem un pont, per on creuem a l'altre riba.
   

Creuem el pont sobre el riu Escrita.

Deixem enrere el bosc, per avançar per un camí ample i molt definit, en mig de prat obert.

Ample camí entre prats. Al fons, els cims "fumejant".

Més endavant, tornem a entrar dins del bosc. El camí puja suau, sempre seguint de prop el curs del riu, marcat com a GR-11.
En la capella de St.Maurici, el camí enllaça amb una pista, fent uns revolts tancat, i arribant a una bifurcació, 58'. 
En aquest punt, deixem la pista de front que porta fins l'estany de St.Maurici i el GR-11, per seguir la de l'esquerra, direcció al refugi Ernest Mallafré.
   

Desviament cap el refugi d'Ernest Mallafré.

Enseguida, sense deixar la pista, arribem al refugi Ernest Mallafré, propietat de la FEEC, 1h06'. 
  

Refugi d'Ernest Mallafré.

Des de les proximitats, es pot observar l'emblemàtic cim dels Encantats.
   

Els Encantats.

Seguim per la pista un curt tram, enseguida la deixem per seguir cap a l'esquerra per ample camí, i encarant la vall de Monestero. 
Encara trobarem una nova bifurcació, 1h14', la que ens porta fins el Portarró d'Espot i el Subenuix, ...seguim de front obviant aquest trencall, el camí es va fent més estret però gens perdedor.
   

Bifurcació cap el Portarró d'Espot/Subenuix o el coll de Monestero.

A mida que pugem, el bosc és menys dens, i es comencen a veure els primers prats amb els cims que tanquen aquesta vall.
El Pletiu dels Cantals, 1h29'.
   

Pletiu dels Cantals.

Els Fangassals, 1h35', zona planera d'aiguamolls, on caminarem per sobre de fustes.
   

Els Fangassals.

Després de superar un tram més costerut en mig de bosc, sortim a l'extens Prat de Monestero, 1h49'.
  

Prat de Monestero.

Mica en mica, seguim l'ascensió per la vall, combinant trams rocosos amb prats. El primer contrast del dia, és a l'arribada a l'estany de Monestero, 2h14', amb la cara sud dels Encantats com a gran atracció.
  

Estany de Monestero.

Creuat l'estany, un altre gran prat amb el riu serpentejant-lo, el Pletiu de la Coveta, 2h21'. Hi ha un pal indicador i des d'aquí, podem contemplar un dels grans cims del parc, el pic de Peguera amb els seus 2984 m.
   

Pletiu de la Coveta.

Hi ha moltes estaques amb marques grogues, tot i que el camí és molt fressat i difícil de perdre'l. 
El pendent s'intensifica, deixem de caminar pel fondo de la vall, per guanyar alçada, fent un gir cap a l'esquerra.
   

Agafant alçada. Al fons queden els prats.

Pujada per la banda esquerra de la vall, amb estaques grogues. Davant el coll de Peguera.

Trobem un pal indicador, 3h09', bifurcació de camins per assolir el coll de Peguera o el coll de Monestero, ...aquest últim és el nostre objectiu.
El camí va sortejant el grans rocs, seguint sempre els pals grocs i encarant-se de front al coll.
   

El coll de Monestero (dreta), amb el pic de Monestero (esquerra).

En la pala final, força costeruda i sorrenca, abans d'arribar al coll, el camí fa un munt de giragonses.
   

Tram final al coll de Monestero, força dret.

Coll de Monestero (2715), 4h19'. Ample coll, amb unes vistes excel·lents a ambdós vessants, situat al mig del pic de Peguera (2984) -a la dreta segons pugem- i el pic de Monestero (2877) -a l'esquerra-. Les estaques grogues s'aturen aquí.
   

Coll de Monestero (2715), mirant cap el pic de Monestero.

   

Des del coll de Monestero.

Vistes cap el vessant oest, amb els cims que tanquen la vall de Monestero, pic de Sobremonestero (2879) i pic Morto (2903).
  

Pics de Sobremonestero, Subenuix, Morto, ...

Cap el sud, amb els estanys Petits de Peguera i el tuc inferior de Saburó i tuc de Saburó.
   

Des del coll de Monestero, el tuc inferior de Saburó, el tuc de Saburó i els estanys petits de Peguera.

I en el sud-est, amb els cims que tanquen la vall de Peguera, amb el blau estany Gran de Peguera.
  

L'estany Gran de Peguera, baixant del coll de Monestero.

La baixada és força ràpida, sense grans desnivells bruscos, gaudint del contrast verd amb el blau dels estanys, i és que, en aquesta vall, hi ha molts.
Enseguida trobem l'estany Gran de Peguera, visible des del coll, envoltat de grans cims i d'un blau que enamora.
   

L'estany Gran de Peguera, amb el tuc inferior de Saburó i el tuc de Saburó.

Arribem a un petit estanyol, en forma d'aiguamoll. Ara toca una baixada més pronunciada. Abans però, podem veure en la seva totalitat l'estany de la Llastra.
   

L'estany de la Llastra.

Un cop fet el descens, trobem un pal indicador, 5h00', bifurcació de camins, un porta cap a la collada de Saburó i l'altre, que seguim, cap el refugi J.M.Blanc. Enllacem amb el GR-11.20, variant que puja des del poble d'Espot.
El camí fa un tomb per mig de fangals i aiguamolls. Passem per l'entrada d'aigua de l'estany de la Llastra, 5h12'.
   

Entrada d'aigües a l'estany de la Llastra.

Es voreja aquest estany, amb algun tram de pujada i baixada, en busca del següent, l'estany de la Coveta, 5h28'.
   

Estany de la Coveta.

Sense voltejar-lo, es puja un curt tram, per després, en la vessant contraria, trobar-nos de front, l'estany Negre de Peguera, encara força lluny.
   

Estany Negre de Peguera.

El camí no acaba de baixar cap aquest estany. Fa un gir cap a l'esquerra, amb una curta pujada. Des de dalt, i abans de baixar, trobem una de les imatges "icona" del parc, l'estany Tort de Peguera amb el refugi.
   

Estany Tort de Peguera, amb el refugi J.M.Blanc en mig de l'estany.

Una baixada entre rocs, dreta però amb bones presses, ens porta fins els peus de l'estany Negre de Peguera, l'estany més gran d'aquesta zona, 5h53'.
   

L'estany Negre de Peguera.

Es creua per la barrera d'aigües en forma d'escala. Després, un pont amb troncs haurem de creuar, sortida d'aigua de l'estany, abans de superar una curta però dreta pujada.
De baixada, tornem als peus de l'estany Negre de Peguera. Des d'aquí, surt una pista pedregosa, de baixada. Enseguida trobem l'indicador cap el refugi Josep Maria Blanc, que està a tocar, 6h11', refugi propietat del Ctre. Exc. Catalunya.
   

Refugi Josep Maria Blanc.

Des de la part del darrere del refugi, mirant cap el nord, es pot veure perfectament la silueta del massís de la pica d'Estats.
   

El massís de la pica d'Estats, amb l'estany Tort de Peguera en primer pla.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.


Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies!