Refugi Colomina - Collada dels Gavatxos - Refugi Estany Llong

Tercera etapa seguint l'itinerari dels Carros de Foc. Deixat enrere el refugi de Colomina, recorrerem un gran circ, amb molts i grans estanys: Tort, Mariolo o Nariolo, Etxerola, Castieso, ... tots ells rodejats de grans cims. Seguim una ruta poc freqüentada en l'itinerari dels Carros de Foc, la pujada a la collada dels Gavatxos, amb increïbles vistes cap els dos vessants. La baixada per la salvatge Coma dels Pescadors, amb els blaus estanys dels Gavatxos, i pel barranc de Peixerani, ens conduiran fins els peus de l'estany Llong i el refugi.

    

Ruta circular: No. (etapa 3 de 5). 

Sortida: Refugi Colomina. 

Arribada: Refugi Estany Llong.

Temps total: 8h18'   Sense parades:  6h22'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil.     Esforç: 2/5.

Distància:  13,5 km.    Desnivell:  +469 m.

Alçada mínima: 1988 m.     Alçada màxima:  2666 m.

De interès: En aquestes 5 etapes, només farem mitja Carros de Foc, fent la divisió des del refugi de l'Estany Llong cap el refugi d'Amitges, passant pel Portarró d'Espot. Aquest recorregut és una variant al convencional itinerari dels Carros de Foc per la collada de Dellui, utilitzant la collada dels Gavatxos i la Coma de Pescadors, per arribar fins al refugi d'Estany Llong.
Carros de Foc: Els Carros de Foc és un recorregut d'alta muntanya que uneix els diferents refugis que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Tots els camins estan força fressats i marcats amb diferents colors, ja siguin part del GR (blanc i vermell) o dels propis Carros de Foc (groc). Es pot fer per lliure o comprant un forfet on podrem segellar al pas de cada refugi. Existeix la modalitat Skyrunner, on un determinat cap de setmana (mes de setembre), donen l'opció de completar -o intentar completar- tota la volta en menys de 24 h. Per a més informació o per la compra de forfets, es pot consultar en la pàgina oficial dels Carros de Foc. 

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions per a les 5 etapes: Zona amb canvis sobtats de climatologia, tant s'ha de portar estris pel sol (ulleres, gorra, crema protecció) com pel fred (guants, braga, jersei polar). Portar una funda de llençol en comptes de sac, en tots els refugis tenen mantes. Recanvi de piles pel frontal. En els refugis hi ha pressa de corrent, per carregar mòbils i altres bateries (abans que marxi el sol i les plaques solars deixin de funcionar). Portar un mapa de la zona i si es possible un gps, encara que els camins estan molt fressats i marcats. Cantimplora de 1,5 litres. Pals de tresc i un bon calçat, adient per l'alta muntanya. Reservar amb molta antelació les pernoctes al refugi, la gran afluència de caminants i els pocs llits, poden tirar per terre les esperances de fer els Carros de Foc.   

Mapa:  Editorial Alpina, Carros de Foc, escala 1:25.000.
            Editorial Alpina, P.N.St.Maurici-Aigüestortes (2 mapes), escala 1:25.000. 

Aproximació:  En ser un recorregut per etapes, mirar l'aproximació de l'etapa núm. 1, fins l'aparcament de Prat de Pierró. 

Es pot accedir al refugi Colomina des de la població de la Torre de Cabdella, seguint la carretera fins el final, tot just a l'embassament de Sallente. A l'estiu hi ha un telefèric fins a l'estany Gento, des d'aquí hi ha 45' fins el refugi. Des de l'embassament de Sallente: 11,3 km., D+607 m., temps 3h30'. 

  
Descripció:  Deixem enrere el refugi de colomina, seguint les marques del GR-11.20, fins el pal indicador, on ens senyala direcció a l'estany Tort.
   

Refugi de Colomina, des del pal indicador.

El camí comença a davallar, decidit, entre roques i herba.
   

Baixant, seguint el GR-11.20.

Enllacem amb un camí amb riells, antic pas de vagonetes.
   

Enllacem amb el camí dels riells.

El camí es suavitza. Seguirem els riells una bona estona. Arribats a La Portella, amb pal indicador, el GR-11.20 gira a l'esquerra, cap a l'estany Gento. Abandonem les marques vermelles i blanques, per seguir de front, direcció al refugi de l'Estany Llong.
   

Bifurcació amb pal indicador, cap a l'estany Gento o cap el refugi d'Estany Llong. Deixem el GR-11.20.

Enseguida ens trobem amb l'inici de l'allargassat estany Tort. El camí continua molt planer, contornejant aquest estany. 
De sobte, s'acaben els riells. 
   

Pressa de l'estany Tort. Els pics de Fosser, Mariolo i Dellui.

El camí es torna corriol i davalla per passar per sota d'una pressa de l'estany. Es van seguint fites, en unes suaus pujades i baixades. Creuarem per sota la gran pressa d'aigües, per tornar a pujar, per sobre del nivell de l'estany.
   

Guanyant alçada, l'estany Tort amb la pressa d'aigües.

Anirem guanyant alçada, amb algun tram més dret, entre prats i amagats de l'estany Tort, que encara el resseguim. 
   

Voregem per l'interior l'estany Tort, entre pastures i un ramal d'aigua de l'estany.

A vistes de l'estany de Mariolo o Nariolo, comencem a baixar, fent unes giragonses cap els peus de la pressa.
   

Arribant a l'estany de Mariolo o Nariolo.

Creuem l'estany per la mateixa pressa d'aigües, amb barana de seguretat.
   

Es creua l'estany de Mariolo, per sobre de la pressa d'aigües, amb barana de seguretat.

Tornarem a agafar alçada, en busca d'un nou estany. Des de les alçades i girant la vista enrere, es pot veure la grandària dels estanys i el corriol que passa entre ells.
   

El sender passa entre els dos estanys, el Tort i el Mariolo.

Arribem a l'estany d'Eixerola. Aquest estany està unit amb l'estany Cubieso, degut a que van alçar la pressa d'aquest per replegar més aigua.
   

L'estany d'Eixerola.

Es volteja l'estany, on trobem en un extrem la bifurcació de camins, amb un pal indicador "en precàries condicions": Collada de Dellui o Collada dels Gavatxos.
   

Pal indicador de la collada dels Gavatxos o la collada de Dellui.

Des d'aquí es pot observar els dos estanys units, l'estany d'Eixerola i l'estany de Cubieso.
   

L'estany d'Eixerolo i l'estany Cubieso, tots dos units per l'aigua. Darrere el pic de Tort (2881).

Prenem la decisió de fer una de les variants al recorregut clàssic dels Carros de Foc. Encara que més llarg però molt més espectacular, ens dirigim cap a la collada dels Gavatxos.
Aquest camí no està tant fressat, molt poc transitat i gens marcat, només un seguit de fites i la posició del coll, que sempre tindrem a la vista, ens ajudaran.
Continuem vorejant l'estany d'Eixerola. Gairebé en la unió dels dos estanys, el corriol s'endinsa cap a l'esquerra, passant per uns aiguamolls on trobem les basses de Cubieso.
   

Basses de Cubieso.

El camí pot semblar un xic perdedor, però hi ha fites. En un tram, hi ha dos itineraris diferents, però tots dos surten al mateix lloc, davant de l'estany de Castieso. En front, es pot veure la marcada collada dels Gavatxos, amb el pic de Subenuix a la dreta.
   

Estany de Castieso, amb la collada dels Gavatxos i els pics de Subenuix i dels Estanyets.

Deixant a banda esquerra, es ressegueix tot l'estany a peu d'aigua. El tram final, haurem de buscar les millors pedres per travessar el rierol que omple d'aigua l'estany.
   

Estany de Castieso, en l'entrada d'aigües.

A partir d'aquí ens queda superar una forta pujada, una catifa verda on a vegades no queda gaire definit el corriol, però sí que hi ha fites.
   

Pujant cap el coll dels Gavatxos, darrere l'estany Morto rodejats d'imponents pics.

Forta pujada, sense camí molt clar, cap a la collada dels Gavatxos.

Quan arribem a dalt de tot d'una petita tartera de pedres, deixem de pujar de front per flanquejat cap a la dreta, aproximant-nos a la collada. Farem unes llaçades, ja molt a prop de la carena.
   

Darrere llaçada, molt a prop de la collada dels Gavatxos. Al fons l'estany Morto.

On sortirem molt a prop de la collada dels Gavatxos (2666).
   

Collada dels Gavatxos (2666).

Podem veure molts dels estanys que hem anat sortejant aquest matí.
   

Des de la collada dels Gavatxos (d'esq. a dreta i d'aprop a lluny): Estanys Morto, Castieso, Cubieso-Eixerola, Mariolo i Tort.

En la vessant nord, els estanys dels Gavatxos i la coma dels Pescadors, amb la carena muntanyosa de Colomèrs i Portarró.
   

Pel vessant nord, els estanys dels Gavatxos i la coma dels Pescadors.

En la vessant sud-est, l'estany Morto rodejats de cims espectaculars.
   

Pel vessant sud-est.

La baixada, forta baixada, es fa seguint rastres de camí i superant grans rocs, sempre trobarem fites que ens marcaran el millor "camí". La baixada és curta, i enseguida arribem als primers estanyols, abans d'arribar al primer estany dels Gavatxos, el de dalt.
   

Primer dels estanys dels Gavatxos, estany de dalt.

Seguint fites i corriol, ens plantem just a sobre del segon estany dels Gavatxos, el del mig.
   

Segon estany dels Gavatxos, l'estany del mig.

Es voreja per l'esquerra, passant entre els dos estanys. Un cop arribem a l'altre extrem, tenim una bona visió de la collada dels Gavatxos.
   

L'estany del mig dels Gavatxos, amb la collada dels Gavatxos al fons.

Continuem baixant, marxant cap a la dreta, esquivant grans rocs i sempre buscant els millors passos, que ens les marquen les fites, tot i que sembli que es dóna molta volta, ...més avall veurem que és el camí correcte i fàcil.
Passem vora el tercer estany dels Gavatxos, el de baix, que ens quede a l'esquerra.
   

Tercer estany dels Gavatxos, el de baix, amb el tossal de la Montanyeta (2764).

A partir d'aquí s'ha d'estar molt atents a les fites!!. Arribem a uns estanyols, rodejats d'una petita plana herbosa. Encara que sembli, NO s'ha de seguir el rierol que baixa. Per sota els estanyols, es gira cap a l'esquerra pel planell herbós, per baixar per una zona "acanalada", on ja veure fites i rastre de camí.
   

Estanyols en un petit prat. No seguir el curs de l'aigua, buscar més a l'esquerra (dreta en la foto) traça de camí i fites.

Més avall, s'obren les vistes i al fons podem veure l'estany Nere, encara molt lluny. El camí és més fressat, encara amb força pendent, on ens trobarem, mig amagat, el darrer dels estanys dels Gavatxos, el de més avall.
   

Quart estany dels Gavatxos, el més avall.

No deixem de baixar. En aproximar-nos a l'estany Nere, el camí es torna més planer i voreja, a gran alçada tot l'estany. S'ha d'anar amb compte, ja que hi ha un curt tram a la vora del precipici.
   

El camí planeja, tot vorejant l'estany Nere, a força alçada de l'aigua.

Ja sense cap pèrdua, enllacem amb l'itinerari que porta de l'estany Nere fins el refugi, marcat amb estaques de color groc. 
   

Enllaç amb marques grogues, de l'itinerari del refugi a l'estany Nere. El farem de baixada.

Creuarem un petit estanyol, uns aiguamolls i el riu Peixerani, que el seguirem de baixada, entre boscos i prats.
   

Baiant el barranc de Peixerani, entre boscos i prats, amb l'estany Llong al fons.

A mida que baixem, ja podem veure l'estany Llong. Les planures sovintegen, d'un verd radiant, amb estaques grogues que ens marquen la direcció a seguir.
   

Baixant per una praderia, amb camí "confús" però amb estaques grogues.

Enllacem amb la pista que porta al Portarró i al refugi. Hi ha un pal indicador "estany Nere", que és d'on venim.
   

Enllaç amb la pista, amb pal indicador, que puja cap el Portarró i baixa al refugi d'Estany Llong.

Només cal seguir l'ample pista, de baixada. Podrem veure la grandària de l'estany Llong.
   

L'estany Llong i els voltants, baixant per la pista.

Pista avall, arribem als peus d'aquest allargassat estany, que el seguirem molt a prop de l'aigua.
   

Resseguint l'estany Llong.

Fins a topar-nos amb el refugi de l'Estany Llong, propietat de consorci del Parc Natural d'Aigüestortes, ubicat un xic més avall del final de l'estany, a tocar de la pista.
   

Refugi d'Estany Llong.

Llarg recorregut, però encantador, gairebé durant tota la jornada, no vam trobar a ningú, a excepció d'un grillat que es passejava pels voltants de l'estany de Castieso en "pilota picada", un barret i la motxilla, ...l'anècdota del dia! 

Menció especial la del refugi d'Estany Llong, sempre plagat de "problemes": poc menjar, apilonats en les taules per menjar, no hi havia aigua calenta a les dutxes, ...ja és hora que es posi a l'alçada de la resta! 
Així que, ens va tocar rentar-nos al riu, costa entrar però quan surts, et quedes com a nou!

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.