Pic del Vent (816)

El pic del Vent és el punt més enlairat de la muntanya d'El Farell. Per la seva situació, aquest cim  gaudeix de grans vistes: La Mola-Montcau, el Montseny, la serralada litoral, la serra de Collserola,... i en especial, l'extensa plana del Vallès. Durant el recorregut podrem veure fonts, restes ibèriques, torre de guaita, camps de conreu, boscos de pi i d'alzina,... gaudint d'una entretinguda passejada.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Zona esportiva de les Cremades -Caldes de Montbui-.

Temps total: 4h09'   Sense parades:  3h42'    Ritme:  Moderat.

Dificultat: Molt fàcil   Esforç: 1/5.

Distància:  14,42 km.     Desnivell:  +626 m.

Alçada mínima:  203 m.    Alçada màxima: 816 m.

Cims:  Pic del Vent (816).

De interès: Poblat ibèric de la Torre Roja amb la torre circular de guaita, amb excel·lents vistes cap el Vallès i la serralada litoral.

Acompanyants: Òscar.

Recomanacions:  En període de calor, portar aigua. En alguns trams, encara hi ha molts pins caiguts de la ventada, amagant el camí. Si no es coneix l'entorn, preferible portar el GPS.

Mapa: Editorial Alpina, El Farell i el seu entorn, 1:20.000.

Aproximació: Des de Granollers, capital del Vallès Oriental, agafar direcció Canovelles, on seguirem per la carretera de Caldes. Passem per sota l'autovia C-17, i girem per la C-1415b, fins a Caldes de Montbui. Es gira pel carrer Major, creuem el pont de la riera, fins arribar a Les Cremades (zona esportiva). La plaça de sortida, queda entre el camp de futbol i el parc de Can Rius.

  

Descripció:  Des de la plaça Taunnustein, s'ha de seguir per un carreró, amb senyals de GR-97.2 i de PR-C 9, entre el mur del parc de Can Rius i unes cases.
   

Camí de Sentmenat, amb marques de GR i PR.

Aquest carreró, aviat es converteix en una pista, el camí de Sentmenat, que ens porta en mig de conreus, oliveres i hivernacles.
   

El camí de Sentmenat passa entre conreus i oliveres.

En la darrera casa, trobem un trencall, deixant el camí més ample, per seguir pel de l'esquerre. 
   

Deixem l'ample pista.

Passem pel costat d'una petita bassa, arribant a una pista. En front, un corriol baixa fins la riera de Codonys i la font de les Escales, 12'.
   

Font de les Escales.

Riera de Codonys i la font de les Escales.

Pugem les escales, que ens portaran fins a la pista. La seguim cap a l'esquerra, fins la cruïlla de pistes del Roure Gros (256), 17'. 
   

El Roure Gros, cruïlla de camins.

Des del Roure Gros: A l'esquerra, Torre Marimon. De front, Sentmenat. A la dreta, en mig del bosc, surt un corriol cap a la font del Gorg d'en Pèlags (esmentada en una altra sortida d'aquest blog).
Deixem el GR-97.2 i seguim per la pista de la dreta, que guanya alçada molt progressivament. Uns metres més endavant, trobem les restes de l'ermita de St.Miquel de l'Arn, d'estil romànic del segle X-XII, engolida per alzines i herbes, i el trencall que puja directe cap al poblat ibèric, per on baixarem al final del recorregut.
   

Restes de l'ermita de Sant Martí de l'Arn, al costat de la pista.

 

Pugem per la pista, seguint el PR-C 9.

Després d'unes corbes, ens trobem el trencall cap a la font del Gorg d'en Pèlags, 28'.
   

A la dreta, el trencall cap el Gorg d'en Pèlags.

El deixem de banda, i seguim pujant per la pista. El pendent s'accentua, fent un seguit de revolts fins el collet de la Torre Roja (368), 36'.
   

Collet de la Torre Roja (368).

Des d'aquí cap a l'esquerra, es dirigeix una pista fins el poblat ibèric, que utilitzarem a la baixada. 
Ara però, continuem a la dreta, per la pista, després d'una curta pujada, el terreny planeja. Deixem de banda el trencall a la dreta que porta cap a El Pascol, per baixar, abans d'arribar fins el collet del Català (393), 47'.
   

Collet del Català (393).

Des del collet del Català: A l'esquerra, la muntanya d'en Sagrera. De front, Pla de les Absoltes i enllaç PR-C 48. En front a la dreta, camí carener que porta al bosc de Guanta.
Seguim la planera pista, fent un gir de gairebé 360 graus. A mida que avancem, anem combinant trams de pujada i baixada amb de més planers.
Deixant de banda les marques i la pista, utilitzem una drecera a l'esquerra. Més enllà, retrobem la pista.
   

Drecera, a l'esquerra, que evita un revolt de la pista.

Ara arriba un tram de força pendent, un parell de girs, ens porten fins el collet de la Titella (531), 1h12', on deixem de seguir el PR-C 9.
   

Collet de la Titella (531).

Des del collet de la Titella: a l'esquerra, seguim el PR-C 9 cap el bosc de Guanta. A la dreta cap a la carretera i les pedreres del Pascol.
De front, segueix un ample camí que s'endinsa en el bosc del Pascol, sense gaire pendent i amb marques vermelles.
   

Camí de la Titella, cap a la Serra Llisa.

Passarem al costat d'un mur de pedra, on antigament tancaven el bestiar, l'Alzina de la Jeia, alzina ja inexistent que feia de sostre, 1h25'.
Una mica més endavant, trobem una bifurcació, 1h28'. A l'esquerra ens porta fins l'alzina del Tuies i el bosc de Guanta. 
Seguim a la dreta, on s'inicia una forta pujada, amb marques vermelles i fites. Tot i així, el camí és molt fressat.
   

Bifurcació, seguir cap a la dreta.

Camí de la Titella.

Sortint del bosc, i després d'haver superat el fort pendent, el corriol va a buscar la part més al sud de la Serra Llisa. 
   

Camí de la Titella, arribant dalt de la Serra Llisa.

Al poc trobem l'encreuament de corriols, 1h38'. Seguim cap a la dreta, en direcció oposada a la que portem.
   

Enllaç amb el camí de la Serra Llisa.

El corriol recorre de sud a nord la Serra Llisa, passant paral·lels a la pista uns metres per sota, en mig del bosc. Evitar els corriols que trenquen cap a l'esquerra, ja que ens portarien a la pista, ...sempre de front, seguint marques vermelles.
   

Camí de la Serra Llisa.

El corriol acaba enllaçant amb la pista i el PR-C 9.2. Seguim aquesta, amb àmplies vistes a la dreta de la plana del Vallès, Collserola i el mar.
Abans d'arribar a l'encimentat dels carrers de la urbanització, girem a l'esquerra, superant unes roques i remuntant la carena sud, 1h54'.
   

Desviació cap a la carena sud del pic del Vent.

La carena no te un pendent molt fort, passant entre matolls i pins, fins el punt més alt, el pic del Vent (816), 1h59'. Cim coronat per un banc de fusta i una taula d'orientació.
   

Cim del pic del Vent (816).

La serra de Sant Llorenç del Munt, amb els cims de la Mola i el Montcau; els Cingles de Bertí i el Puiggraciós; el Montseny amb el Matagalls, les Agudes i el turó de l'Home; la serra de Collserola amb el Tibidabo; els cingles de Gallifa amb el rerefons del Port del Conte, Cadí i Pirineus; i sobretot l'extensa plana del Vallès, encerclada per la serralada litoral; les principals i extenses vistes des del cim.
   

Serra de Sant Llorenç del Munt, amb La Mola i el Montcau com a principals relleus.

El cingles de Bertí i el Puiggraciós. Al fons el massís del Montseny.

La plana del Vallès occidental, amb la serra de Collserola coronada pel Tibidabo.

Sant Sadurní de Gallifa. Al fons els Pirineus nevats.

Tornant per la carena per on hem arribat al cim, a uns metres d'aquest, trenca un corriol a ma dreta, en forta baixada, seguint el PR-C 9.2.
   

Baixant pel vessant oest del pic, seguint marques de PR-C 9.2.

Primer entre matolls, després creuant el bosc, ens porta fins a una cruïlla de pistes, amb la monumental Alzina del Vell del Tabac, en mig de l'encreuament, 2h06'. Aquí finalitza la variant del PR-C 9.2 i enllacem amb el PR-C 9.
   

Cruïlla de pistes, amb una alzina de grans dimensions, l'Alzina del Vell del Tabac.

Seguim la pista de l'esquerra, aquesta recorre la Serra Llisa de nord a sud, primer amb trams planers i suaus baixades, per després, guanyant alçada.
   

Pista cap a la Serra Llisa, amb el Tibidabo al fons.

Fins el punt més al sud de la Serra Llisa (710), 2h20', on la pista fa un gir tancat. 
Si seguim la pista, tornaríem a la carena sud del pic del Vent, tot seguint el PR-C 9.2, que comença en aquest punt.
   

Serra Llisa (punt més al sud), amb pal indicador.

Just en la corba, un corriol baixa entre matolls i pedres.
   

Corriol de baixada des de la Serra Llisa, seguint marques grogues i blanques.

Baixada cap el bosc de Guanta.

Sempre ben fressat i amb marques del PR, travessa un espès bosc, i va a parar a l'Alzina dels Tuies, 2h32', alzina monumental, lloc on enllacem amb un camí més ample. 
   

Alzina del Tuies. Enllaç amb un camí més ample.

El seguim cap a la dreta, en un tram curt, enllaçarem amb la pista que puja de Caldes de Montbui fins a la urbanització de Guanta, en el punt del "Bosc de Guanta", segon el pal indicador, 2h34'. Aquí deixarem el PR-C 9.
Girem cap a la dreta, seguint un curt tram de pista. Tot just abans d'arribar a l'encimentat del carrer de la urbanització, un camí trenca a l'esquerra, que seguirem, 2h35'.
   

Desviació, a l'esquerra, just abans d'arribar al carrer encimentat.

Sempre trobarem marques vermelles i algunes fites. Aquest camí, de principi va paral·lel a un carrer, en pujada. A l'alçada d'una casa, el camí gira cap a l'esquerra i inicia el descens, tot seguint la carena. Hi ha força arbres caiguts que minven la marxa, però sense cap dificultat per superar-los.  
   

Camí de la carena.

Camí de la carena, superant una part de roques.

Després de passar per trams força rocosos, la carena es torna menys pendent, gairebé planera, s'ha d'estar atent a un seguit de girs.
El més problemàtic és una bifurcació, on s'ha d'abandonar el camí per on anem i agafar el trencall de la dreta, amb una marca vermella un xic amagada. Si es ve amb inèrcia de baixada, és molt fàcil saltar-s'ho. 
   

Bifurcació, seguir cap a la dreta amb pintada vermella.

Després hi ha un seguit de girs, marcats amb fites i alguna pintada mig esborrada, on ens portaran a una baixada força pendent, on es pot intuir el coll en mig del bosc.
   

Baixant pel camí de la carena, arribant al collet del Català, visible al fons.

Arribem al collet del Català (393), 3h02', on de nou, retrobem el PR-C 9.
Desfarem el mateix camí de pujada, per la pista, fins el collet de la Torre Roja (368), 3h10', on deixarem de seguir el PR.
Seguim la pista de la dreta, que ens apropa a les restes del poblat ibèric i la torre de guaita de la Torre Roja, 3h13'.
   

Poblat ibèric de la Torre Roja.

Torre de guaita, prop del poblat ibèric de la Torre Roja.

Les vistes des d'aquí de la plana del Vallès i de Caldes de Montbui, més valen una parada.
   

Des de la torre de guaita, el Vallès, la depressió del Besòs i les torres de Barcelona al ben mig.

Des del davant de la torre de guaita, baixa un camí, primer en fort pendent, superant uns passos rocosos i algun arbre caigut. 
   

Inici del camí de baixada, des de la Torre Roja.

A mida que baixem, el camí es torna més amable, amb suau baixada.
   

Camí carener de la Torre Roja.

Enllacem amb la pista, a l'alçada de les restes de l'ermita de St.Martí de l'Arn, 3h26', molt proper a la cruïlla de pistes del Roure Gros (256), 3h28', on retrobem una vegada més el PR-C 9, que no deixarem fins el poble.
   

Enllaç amb la pista, prop de les restes de l'ermita de St.Martí de l'Arn.

Ara només ens cal desfer el mateix camí que hem utilitzat per pujar.
Des de la pista, agafar el trencall a la dreta que ens porta fins la font de les Escales, 3h31'.
Pugem el corriol fins el camí més ample. Seguint les pintades grogues i blanques, arribarem a la pista, on anirem travessant els camps de conreu. 
   

Retornant a Caldes de Montbui, pel camí de Sentmenat, entre conreus.

No gaire lluny queda la plaça Taunnustein, 3h42', lloc on finalitzem el recorregut.

Sense cap dubte, el pic del Vent és el cim que més vegades he pujat, corrent, en btt o caminant. Hi ha molts camins que porten al cim, en aquesta entrada descric un dels millors i més variats, fent una circular evitant en lo possible no repetir tram ni abusar de la pista.
  
Aquest cim va ser el primer de la meva neboda Beth, el 14 de juliol del 2012.
   

Pic del Vent (816), primera ascensió de la Beth, amb l'Alícia, l'Òscar de companys. (foto arxiu 14-7-12).

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.