Mont Caro (1441)

Ascens al sostre del massís d'Els Ports pel vessant nord, seguint la carena des del coll dels Pallers fins el mateix cim. Malgrat el llarg tram d'asfalt del començament de l'itinerari, el paisatge que ens envolta és molt boscós i un cop desapareix el bosc, dalt de la carena, ho guanyem amb àmplies vistes, fins i tot en dies clars es pot veure els Pirineus.

 

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament hostal-Rest. Pous de la Neu (Ctra.del Port).

Temps total: 4h33'   Sense parades:  3h39'    Ritme: Pausat.

Dificultat: F-Fàcil.    Esforç: 1/5.

Distància:   8,04 km.      Desnivell:  +472 m.

Alçada mínima:  1052 m.        Alçada màxima:  1441 m.

Cims:  La Gronsa (1360), Moleta Rodona (1363) i Mont Caro (1441).

De interès:  Clima de grans contrastos, ràpidament es passa de la calma absoluta al fort vent huracanat del nord-oest, produint l'efecte Foehn i apareixent tot de núvols sobre el massís, conegut popularment amb el nom de 'la cella' . Hi ha dos refugis on passar nit: el refugi Caro-UEC o "Pepito Anguera" (Unió Excursionista de Catalunya), que data de l'any 1965, i el refugi Caro-Estels del Sud, de més nova creació. El Mont Caro és sostre comarcal del Baix Ebre i provincial de Tarragona. El cim està situat en el massís d'Els Ports de Tortosa-Beseit, massís que ocupa tres províncies: Tarragona, Castelló i Terol. L'àrea on està situat el cim està protegida com a Parc Natural dels Ports -només en la part catalana-, declarat l'any 2001, amb una superfície 35.050 ha.

Acompanyants:   Alícia.

Recomanacions:  Evitar dies de forta calor, en arribar a la carena no trobarem cap ombra. Pal de tresc i calçat lleuger. A l'hivern, portar gore-tex o abric que protegeixi de l'aire, gairebé cada dia bufa fort, baixant notablement la sensació tèrmica, amb canvis sobtats de clima i temperatura.

Mapa: Mapa topogràfic de Catalunya, "Parc Natural dels Ports" (nº53), 1:25.000.

Aproximació:  Des de Tortosa, capital comarcal del Baix Ebre, es segueix cap a Roquetes, creuant aquesta població  per l'avinguda del Port de Caro i seguint per la carretera T-342. Aquesta via es bifurca, abandonant-la i seguint, de front, per la carretera del Port. Seguint sempre per aquesta via, ens porta al peu del massís. Un seguit de llaçades amb força desnivell, porta dalt de l'altiplà, on trobem les cases d'El Mascar, lloc on es troba el punt d'aparcament, amb un gran cartell a l'entrada.

Descripció:  Sortim de l'aparcament de l'hostal seguint la carretera del Port cap a Fredes, a la dreta, seguint el GR-7.
Enseguida trobem el trencall, amb indicador, que porta al refugi del Caro-UEC o "Pepito Anguera", 2'.
  

Trencall cap el refugi del Caro.

Al llarg de la carretera trobem un seguit de cases i xalets en mig del bosc. Arribem a una cruïlla formada per un petit nucli de cases, on es troba el nou refugi Caro-Estels del Sud. Continuem per la carretera principal.
Un bon tram d'asfalt abans de trobar-nos amb una bifurcació i el corresponent panell indicador, 21'.
Seguim direcció a Fredes / Beseit, seguint en aquest punt la ruta dels 'Estels del Sud'. 
  

Bifurcació de la carretera. Seguim direcció a Fredes.

Després d'una pujada, deixem de banda un camí que marxa a l'esquerra i baixem fins el coll de Carrasqueta (1081), 25', on hi ha una esplanada de terra a banda esquerra, pot ser un bon punt per aparcar. Deixem per fi l'asfalt!!
Al fons a la dreta arrenca el camí cap el coll dels Pallers, amb marques vermelles i blanques del GR-7.
Si l'aparcament està pler de cotxes, l'inici del camí pot estar tapat. 
   

Coll de la Carrasqueta (1081).

Magnífic camí, fressat i fresc, que mica en mica va guanyant alçada i pendent.
   

Seguint el GR-7 i els 'Estels del Sud' cap el coll dels Pallers

Aviat tenim vistes cap els cims de les roques dels Pallers, on va a parar aquest camí.
   

La carena dels Pallers, al fons.

El camí passa per zones de gran bellesa paisatgística. 

Les alzines van donant pas als pins i als boixos.
   

Apareixen alts pins en la zona més alta.

Més amunt, ja veiem les roques que marquen la carena.
Arribem a un piló, tot just dalt de la carena dels Pallers, 58', on posa "Coll de Pallers", ...però això no és el coll!! tot i estar molt a prop.
Abandonem el GR-7 i el camí dels 'Estels del Sud', que marxen muntanya avall. 
   

Carena dels Pallers. Piló indicador del coll dels Pallers.

Cap a l'esquerra, realitzem un flanqueig, amb marques vermelles, per un corriol entretingut.
   

Flanqueig cap el coll dels Pallers.

El corriol es torna més còmode en arribar prop de la paret d'una de les grans roques dels Pallers.  I només sortir d'aquesta paret, apareix en front el coll dels Pallers (1232), 1h03'.
   

Coll dels Pallers (1232), amb una gran roca de la carena dels Pallers.

Coll dels Pallers (1232), amb la carena que porta al Mont Caro.

El camí inicia una pujada força suau, en mig de molta pedra i envoltats de matolls, sempre seguint de prop de la carena o de l'estimball.
   

Enrere queda el coll dels Pallers.

Un darrer tram de pujada més dur i pedregós...
   

El pendent s'accentua.

Ens porta fins una zona més planera, des d'on podem observar les antenes del Mont Caro, encara força lluny.
   

Per terreny més planer, ja veiem les antenes del cim.

Els matolls envaeixen el camí, s'ha d'anar a la guait de trobar les fites i les marques vermelles, tot i que sempre tenim a la vista el primer objectiu del dia.
   

Per camí envaït pels matolls, ens apropem al cim de La Gronsa, al fons.

Una curta pujada més pendent, ens porta fins les roques de La Gronsa (1360), 1h37'.
   

La Gronsa (1360). Ja podem veure la mola dels Mont Caro.

Mirant cap a la carena per on hem pujat. 
   

Des del cim de La Gronsa, tota la carena per on hem pujat.

Iniciem una curta baixada per accedir al proper cim de la Moleta Rodona (1363), 1h47'.
   

Arribant a la Moleta Rodona (1363).

Les roques de La Gronsa des de la Moleta Rodona.
   

Des de la Moleta Rodona, el rocam de La Gronsa.

Des del cim tenim una bona perspectiva de l'espectacular i punxegut pic del Castell de l'Airosa.
   

El Castell de l'Airosa.

Davallem cap a la gran mole rocosa que és el cim del Caro. en trobar-nos les roques de front, en un petit collet, el camí gira cap a l'esquerra, per afrontar un flanqueig pel vessant oest, sota les roques i en mig d'un atapeït bosc de pins, molt a prop del precipici.
   

Itinerari aproximat d'ascens al Mont Caro.

Travessem el bosc, sempre aprop de la paret de roca i de l'estimball.

El camí gira cap a la dreta, aprofitant una llengua verda en mig de moltes roques, amb una forta pujada.
   

Pujant per l'ample canal, evitant les roques, per un camí de ziga-zagues.

La senda sinuosa, guanya alçada ràpidament, amb constants marques vermelles i alguna fita.
De sobte, apareix l'antena cimera.
   

Tram final de pujada per les roques.

Voltem la tanca fins arribar al punt més alt del Mont Caro (1441), 2h34', un gran piló amb la Mare de Déu de la Cinta, escoltada per dues grans antenes de telecomunicació. 
Inclòs en la llista dels 100-Cims de la FEEC, és el punt més alt de la comarca del Baix Ebre i de la província de Tarragona.
Avui és un dia destacat, no bufa el vent tant característic d'aquesta zona, això ens permet fer una llarga estada, gaudir de les vistes i fer un mos.
  

Cim del Mont Caro (1441).

El que més crida l'atenció d'aquest cim, és el magnífic mirador, sostingut per les roques i mig penjat en el abisme.
El proper Delta de l'Ebre amb la serra del Montsià. 
   

El Delta de l'Ebre, amb la punta dels Fangars.

I cims que envolten aquest mirador:
   

Per retornar al punt de sortida, seguim la carretera del Caro de baixada, tot just en la primera corba, surt un camí de terra cap a l'esquerra. Hi ha una marca vermella en una pedra, a nivell del terra i una fita.
   

Inici del camí de baixada, a peu de carretera.

Aquest camí, força fressat i amb marques vermelles en tot moment, va fent drecera a les llargues llaçades que fa la carretera.
   

Camí de baixada, amb la mola del Boix a fons, on es troba el coll del Vicari.

Creuarem varies vegades la carretera.

Fins el coll del Vicari (1287), 3h01'. En l'altre banda del coll, tenim la mola del Boix, que des del començament de la baixada, l'hem tingut en front i com a referència. 
Del mateix coll, trenca a l'esquerra el camí.
   

Coll del Vicari (1287), per on trenca el camí senyalitzat amb una pintada vermella.

El camí baixa decidit, també fent drecera a les primeres llaçades de la carretera.
  

Baixant cap el Mascar i la carretera del Port.

Sortim a la carretera del Port més ràpid del que podíem pensar, 3h27'.
La seguim cap a l'esquerra. 
Des d'aquí tenim una vista espectacular de dos dels cims que hem pujat, la Moleta Rodona i La Gronsa.
   

La Moleta Rodona i La Gronsa, des de la carretera del Port.

Comentant l'agradable sortida, enseguida arribem a l'aparcament, 3h39'.
   

Hostal restaurant Pous de la Neu.

Com que encara estem en hora de dinar, aprofitem i dinem en aquest restaurant Pous de la Neu, ...força recomanable i concorregut. 

A la baixada en cotxe cap a Tortosa, hi ha dos llocs de parada obligatòria. Una és el mirador del Portell, amb grans vistes i la segona és la font del Cargol, amb un petit aparcament, per gaudir de l'aigua fresca i de passada veure el monument a la cabra salvatge.
   

Monument a la cabra salvatge.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari.