Puig de Bestracà (1058) per la Cresta del Gall

Un seguit de grimpades per bona roca, ens permet avançar per la cresta del Gall fins el cim. No és l'itinerari clàssic, però sí el més espectacular, entretingut, aeri i directe. De tornada, creuarem la vall d'Hortmoier, plàcida i verda, amb la visita als Roures del Rei, prèvia remullada al pas per la riera de Beget!

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Camí de St.Miquel d'Hortmoier, Oix.

Temps total: 9h51'.   Sense parades:  8h42'.
Ritme: Pausat - durant el tram de cresta. Moderat - un cop assolit el cim.

Dificultat:  Moderada    Esforç: 2/5.

Distància:  15,82 km.    Desnivell:  +945 m.

Alçada mínima:  347 m.      Alçada màxima:  1058 m.

Cims:  Puig de Bestracà (1058).

De interès: Església de Sant Andreu de Bestracà, s.XII. En el cim del puig de Bestracà, les restes del Castell de Bestracà i l'església de Sant Julià, s IX-XI. En el Plansesilles, trobarem dos monumentals roures, anomenats els Roures del Rei.

Acompanyants:  Marina Alonso, Montse Jimenez, Daniel Pedraz i Pere Bárcena. (Sortida organitzada pel grup "Muntanyes de Muntanyes").

Recomanacions:  Evitar dies de forta calor, de pluja o de fort vent. Portar abundant aigua i beguda o aliments energètics. Uns guants poden ser de bon servei, ja que la cresta és afilada i molt abrasiva. Abstenir-se persones amb vertigen i poc avesades a progressar per cresta. Hi ha parts del recorregut on costa seguir el "camí", gairebé imprescindible el GPS. La progressió per la cresta és lenta i llarga, comptar bé les hores de sol, sobretot a l'hivern. No hi ha camí d'escapatòria fins passades 3/4 parts de la cresta (on trobem les marques vermelles), més fàcil seguir endavant que no donar mitja volta.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa, 1:25.000.

Aproximació:  Des d'Olot, capital de la Garrotxa, s'agafa l'autovia A-26 direcció a Figueres. La deixem en la sortida a Castellfollit de la Roca. Creuem aquesta població i seguim per la carretera GIV-5221 direcció Beget, on arribem a la població d'Oix. Continuem per la carretera, fins un trencall a la dreta, pista de terra, que ens porta cap a Can Pei. Passem de llarg, abans d'una corba a l'esquerra, trobarem una petita esplanada, amb capacitat per a 4 cotxes, on aparcarem i iniciarem el recorregut d'avui.

Cresta del Gall: Una cresta és la part aguda de la divisòria d'aigües d'una muntanya. No hi ha cap pas difícil de superar, sempre trobarem bones preses i una molt bona roca, compacta, afilada i abrasiva, tant sols haurem de fer un seguit de grimpades o desgrimpades per superar els esperons més inclinats, amb alguns punts amb força volada. 

El vessant nord (dreta segons es puja) hi ha un fort estimball fins a la vall d'Hortmoier. En el sud, també hi ha precipici, però a diferència de l'anterior, els flanquejos i les grimpades s'inicien en aquest cantó. 

En un segon replà herbós, trobarem marques vermelles que seguirem fins el cim, en aquest punt, podem abandonar la cresta, seguint aquestes marques que baixen cap a l'esquerra. 

Cresta fàcil, llarga, entretinguda, vertiginosa i divertida, amb bones presses i algun pas de II. Abstenir-se novells i persones amb vertigen!

    

Descripció:  Des de la petita esplanada on hem deixat el cotxe, seguim per la pista, a tocar de la riera d'Oix.
Creuem el pont Trencat o de Cal Xicot, 20'.
   

Pont Trencat o de Cal Xicot. Al fons, la cresta del Ferran.

Continuem per la pista, que porta cap a la vall d'Hortmoier. Un cop passada una estreta pista que puja cap a l'esquerra, s'ha d'estar atents!
Un corriol s'enlaira, cap a l'esquerra, sense cap marca remarcable, tant sols una fita, 30'. Atents per que és fàcil passar-se el trencall.
   

Desviament per accedir a la cresta de l'Aire-cresta del Gall.

Seguim un corriol, a trams més fressat que d'altres, tendint a pujar en direcció nord-oest. En trobar una roca grossa amb una fita dalt, deixem de seguir el corriol (que marxa cap a l'esquerra amunt), per anar pujant directes cap a dalt (nord), sense traça ni corriol ni camí, buscant els millors passos per progressar, entre espessos matolls i roques. 
En aquest tram, és aconsellable el GPS, no per seguir-lo estrictament si no per tenir una referència aproximativa.
  

Seguint el corriol fins aquesta fita, sobre una roca.

Deixat enrere aquest incomode tram de pujada, arribem a la cresta, 1h00'. El primer tram de cresta se li denomina l'Aire o cresta de l'Aire, s'inicia en l'estret pas d'Escales i acaba en les primeres grimpades.
   

Arribem dalt de la cresta. Cresta de l'Aire.

La cresta de l'Aire per on transitem, no te grans desnivell, tot i pujar constantment, gran part entre arbres.  
Mica en mica, comencem a trobar les primeres "dificultats" en forma de grimpadetes divertides, per anar agafant rodatge del que ens espera.
Tot i que no hi ha un inici i final específic, en aquest punt considero que s'inicia la cresta del Gall pròpiament dita.
   

Primeres grimpades series. Inici de la cresta del Gall.

El pendent s'intensifica i es segueix pel mateix fil de la roca. Els matolls i alzines desapareixen en molts trams, donant sensació d'alçada i "vertigen". Com he dit, la progressió és lenta però segura, ...bona roca amb moltes preses i racons on poder parar còmodament i agafar aire.
   

Trobarem grans pujades, que les enfilarem pel ben mig de la roca.

I desgrimpades, on s'ha d'anar amb cura.

Mica en mica es guanya alçada per bona roca. Al fons, el tram de cresta recorregut.

Tram on podem gaudir del paisatge.

Continuant amb la progressió. Darrere, l'espectacular cresta del Ferran.

Grimpada força exposada, però amb moltes preses i excel·lent roca.

La verticalitat d'alguns trams, donen una perspectiva vertiginosa!

Grimpada rere grimpada, anem superant els trams més drets.

Tot i ser aèria, es pot veure la bona roca i el munt de preses per agafar-nos.

Recorregut de la cresta que deixem enrere. Tram de desgrimpada.

Des de la cresta, tenim una vista privilegiada de la vall d'Hortmoier i el puig de Comanegra.

Tram més planer, però aeri.

Curta grimpada exposada. Al fons apareix el puig de Bassegoda i el Ferran amb la seva cresta.

Després de parar a fer un mos en un primer replà herbós, arribem a un segon, on apareixen unes pintades vermelles, 3h28'. A partir d'aquí, tret d'algun curt tram de pujada forta, desapareixen els grans desnivells de roca.
   

En trobar les pintades vermelles, seguim per la cresta, quelcom més fàcil.

Pas a pas, el puig de Bestracà va sortint davant nostre, encara avançant per la cresta i algun flanqueig pel mig del bosc.
   

La cresta es torna més planera, passant entre el bosc.

S'inicia un descens, primer suau entre roca i més endavant entre alzines. Ja tenim en front el puig de Bestracà. 
   

Arribant al final de la cresta del Gall. Davant, el puig de Bestracà.

En endinsant-nos en l'alzinar, el camí es torna un xic confús. Les marques vermelles no es veuen gaire i s'ha de seguir el pobre reguitzell de fites. En aquest tram ajuda molt el GPS.
   

Ens endinsem en l'alzinar, seguint la carena, amb un camí força difós.

Continuant prop de la carena, creuem el Pla de Sant Joan, 4h42', que ve a ser un petit coll.

Pla de Sant Joan. Petit coll.

A partir d'aquí, s'inicia la cresta de Bestracà i deixem enrere la cresta del Gall.
Tornem a agafar alçada, grimpant per roques, primer entre el bosc i després per pedra "viva".
   

Darrer tram de cresta, abans de l'atac al cim del puig de Bestracà, al fons.

Arribats a l'extrem de la roca, tornem a entrar en el bosc.
Passarem de llarg un trencall que baixa cap a l'esquerra, assenyalat amb una gran pintada blava, 5h09'. Aquest camí el farem servir a la tornada del puig, per baixar cap a l'església de Sant Andreu de Bestracà.
   

Trobem la cruïlla, a l'esquerra, amb marca blava, per on baixarem després de fer el cim.

Per un camí força fressat, anem guanyant alçada. Una darrera grimpada per superar un curt esperó de roca i sense cap més inconvenient, arribem entre alzines, al cim del puig de Bestracà (1058), 5h19'.
   

Puig de Bestracà (1058), amb les restes del castell.

Dalt del puig trobem les restes del castell de Bestracà i de l'ermita de Sant Julià de Bestracà.
   

Cim del puig de Bestracà, amb les restes del castell i l'ermita de Sant Julià.

En el vessant sud queden tapades les vistes per l'alzinar. Cap el nord veiem la carena des del puig de Comanegra fins la creu de les Marietes.
   

Panoràmica cap el nord.

Més a l'est, sobresurt un dels grans de l'Alta Garrotxa, el puig de Bassegoda i el Ferran.
   

Vistes cap a l'est.

I cap al nord-oest, l'arrodonit pic de Montfalgar i darrere els Pirineus, amb el Costabona com a pic més destacat. 
   

Vistes cap el nord-oest, amb els Pirineus al fons.

Després de recuperar forces una bona estona, iniciem el descens, retornant pel mateix camí fins el trencall, que ara el trobarem a la dreta, on hi ha una fletxa vermella, 5h29'.
El sender davalla, entre alzines i fites, directe cap a l'església de Sant Andreu de Bestracà (s.XII), que ens apareix de front, 5h39'.
   

Església de Sant Andreu de Bestracà.

Des d'aquí fins a la Portella, es necessita el GPS.
Des de la porta de l'església, es segueix cap a l'esquerra, anant a buscar un prat, tot baixant unes bancades. Arribats al prat, el seguim cap a la dreta. Aquest dóna pas al bosc. 
Un corriol, molt difuminat i envaït per sotabosc, difícil de veure i seguir en molts moments i amb alguna fita esporàdica (molt poques), fa un flanqueig sense guanyar ni perdre gaire alçada,  fins a trobar el camí més ample, que porta a la Portella, camí que hem anat resseguint uns quant metres per sobre.

CONSELL: Un recorregut més fàcil de seguir i més lògic seria baixar per la pista, des de l'església fins passat el mas de Bestracà. En una corba tancada a esquerra, trobarem el camí, a la dreta, que ens porta directes a la Portella, sense marques. Si ens passem aquest camí, arribarem a trobar les marques grogues de "Itinerannia", llavors haurem de donar mitja volta.  
   

Enllaç amb el camí que va del mas de Bestracà fins a la Portella.

Ara ja, amb més comoditat, per un camí més fressat i clar, en suau pujada arribem a la Portella (884), 6h10', petit coll d'on neix un camí que puja cap a la dreta fins el puig de Bestracà, seguint marques de pintura blava.
   

La Portella (884).

Creuem el coll, seguint per ample camí en mig d'un atapeït bosc. El sender va girant cap el nord, gairebé sempre baixant.
   

Camí de baixada cap a Les Feixanes i la collada dels Muls.

Sortim del bosc, creuem un replà herbós, la Campassa, 6h23', on trobarem una pista més ample en l'altre extrem.
   

La Campassa.

Continuem baixant, entre el bosc de les Feixanes. La pista està molt descuidada. En una de les corbes que baixa pronunciada cap a la dreta, seguim de front per una drecera més estreta, on hi ha una fita. 
   

Drecera cap el mas de les Feixanes.

No gaire lluny, ens trobem les ruïnes del mas de les Feixanes, 6h37', engolides per les "males" herbes.
   

Mas de les Feixanes (ruïnes).

Deixem el camí que seguim, que ens portaria fins a la collada dels Muls, fent un gir a la dreta i entrant en el pati del mas. 
En aquest punt enllacem amb el GR-11 i  inici de la vall d'Hortmoier, que recorrerem d'oest a est.
Sortint per l'entrada principal del mas, baixem per la pista. Trobarem la font de les Feixanes, completament seca i mig enrunada.
   

Baixada per pista, seguint el GR-11, envoltats de bosc.

Després d'un seguit de llaçades, arribem al coll Joell (501), 7h04'. En l'extrem oposat, queden les restes d'un mas.
   

Coll Joell (501).

Podem gaudir del seguit de cingleres que cauen del puig de Comanegra. 
   

El puig de Comanegra i el seguit de cingleres que es despengen.

Continuem baixant per la pista, on trobem la font de Coll Joell, 7h18', amb un abeurador pler de terra. Per sort, pujant uns metres, trobem un altre brollador, amb aigua clara i fresca, d'on poder omplir la cantimplora.
  

Font de Coll Joell, a peu de pista.

Més avall, trobarem una bifurcació, deixant de seguir el GR-11 i girant per una pista a l'esquerra, 7h24'.
En arribar al prat, es segueix a la dreta el límit amb el bosc. Un caminet ens introdueix en el bosc i enseguida ens porta fins la riera de Beget, 7h32', amb força cabal d'aigua i ...sense cap pont i roques per creuar!
  

Creuant la riera de Beget, amb força cabal d'aigua.

A l'altre banda de la riba, el camí ens porta fins els extensos prats de Plansesilles, 7h40', on trobem els Roures del Rei.
   

La Plansesilles amb els Roures del Rei.

Travessem el prat, seguint marques grogues, fins a l'entrada del mas el Ripoll, 7h49'. Al ser una propietat privada amb avís de prohibit el pas, baixem cap el camp de conreu que hi ha a la dreta. El travessem en diagonal, trobant la pista que porta fins l'entrada de la finca.
   

Mas El Ripoll, vall d'Hortmoier.

Tornem a creuar la riera de Beget, 7h58', en aquest punt menys cabalosa i amb pedres per on evitarem mullar-nos.
   

Tornant a creuar la riera de Beget, a l'entrada del mas El Ripoll.

Retrobem la pista que havíem deixat en la bifurcació i també les marques del GR-11. La seguim cap a l'esquerra, entre alts arbres.
Arribem a La Plantada, 8h11', prat herbós on trobem el trencall que porta cap a Talaixà i la Palanca del Samsó, tot seguint el GR-11.
   

La Plantada. Bifurcació de camins, on deixem de seguir el GR-11.

Deixem de banda aquest trencall i continuem per la pista. Passarem per l'estret de les Escales, lloc on es divideixen les dues crestes, a l'esquerra la del Ferran i a la dreta, la de l'Aire i del Gall.
Deixarem de banda el corriol per on aquest matí hem fet l'aproximació a la cresta, i en una suau baixada, arribem al pont Trencat o de Cal Xicot, 8h26'.
Una estona més seguint la monòtona pista, al costat de la riera d'Oix, ens porta fins l'espalandeta on hem deixat el cotxe, 8h42'. 


Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.