La Creueta (2066) - Pleta Roja (2032) - La Moixera (1996)

Des de Castellar de n'Hug, pujada cap a l'inici de la serra de Montgrony pel coll de la Creueta. Seguint la carena es van superant els cims, a mida que s'avança més baixos, per terreny ondulat i gaudint en tot moment de magnífiques vistes. En el coll de les Fontetes, es deixa de seguir el cordal per retornar al poble, per pista i camins, algun un xic perdedor.  

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Castellar de n'Hug.

Temps total: 7h38'   Sense parades:  6h02'    Ritme: Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç:  1/5.

Distància:  14,49 km.               Desnivell:  +788 m.

Alçada mínima:  1374 m.             Alçada màxima: 2066 m.

Cims:  Roc del Batlle (1720), La Creueta o Cap de la Creueta (2066), Pleta Roja (2032), La Moixera (1996), Cap del Pla del Ginebrar (1900), Serrat del Paravent o Amorriador del Bac (1911).

De interès: En els voltants del poble de Castellar de n'Hug es troba el naixement del riu Llobregat, amb les seves anomenades Fonts del Llobregat. Itinerari que es pot fer a peu des del mateix poble, hi ha senyalitzacions.

El coll de la Creueta, pas important de carretera entre el Berguedà i el Ripollès, també és divisòria d'aigües entre els rius Ter i Llobregat.

La Creueta pertany al llistat dels 100-cims No-Essencials de la FEEC. 

Fort contrast de temperatura entre el poble i els cims del cordal. A tenir en compte els dies que bufa el vent, sobretot a l'hivern.

Vigilar els dies de boira intensa, tota la zona de prats pot ser perdedora, de gran utilitat el gps.

La serra del Montgrony comença en el coll de la Creueta fins a caure al riu Freser, entre Ribes de Freser i Campdevànol. El cim més elevat és el La Creueta (2066). Altres cims destacats: Pla de Pujalts o Costa Pubilla (2056), Pedra Picada (2010) o La Covil (2002).   

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions: Sabatilles de trail o botes lleugeres, pals de tresc, samarreta tèrmica, polar i gore-tex o impermeable. Guants, braga i "gorro". Recorregut molt pelat d'arbres, protecció solar. GPS, sobretot en el tram de retorn a Castellar de n'Hug, el camí està "esborrat" pels matolls i molt poc senyalitzat.

Mapa:  Editorial Alpina, Montgrony-Fonts del Llobregat, 1:25.000. 

Track del Recorregut: Wikiloc.

Aproximació:  Des de Berga, capital comarcal del Berguedà, es segueix en direcció nord la carretera C-16 fins a Guardiola de Berguedà. S'enllaça amb la B-402 fins just passat La Pobla de Lillet, on girem a l'esquerra seguint la B-4031 fins a Castellar de n'Hug. Punt de sortida.

Descripció:  Després d'una curta passejada per l'interior del poble, gaudint dels estrets carrers, marxo pel carrer que porta als veïnats propers i a l'alberg de la Closa.

Església de Sta.Maria de Castellar de n'Hug (s.XIII).

Sortint del poble, els veïnats de la Ribera i l'Erola.

Un cop creuada la part baixa del carrer, segueixo uns metres amunt, fins a trobar un indicador, per on es puja cap el veïnat de la Ribera, 19', per un camí arranjat i ben senyalitzat.

Veïnat de la Ribera.

Per la part alta, es continua per bon camí, fins arribar al veïnat de l'Erola, 31'.

Arribant al veïnat de l'Erola.

Es gira pel carrer cap a l'esquerra, fins a trobar un pal indicador. Es puja creuant el veïnat, sortint per dalt, direcció a la collada de l'Erola i el coll de la Creueta. El tram de pujada és força dret, encimentat.

Pujant cap a la collada d'Erola.

Un cop superada la collada de l'Erola, ara per pista de terra, es baixa fins la font dels Torrents, 46'.

Baixada cap a la font dels Torrents.

Font dels Torrents, amb bon cabal d'aigua, un llarg abeurador i una petita graella.

Font dels Torrents.

Cruïlla de camins, amb pal indicador. No segueixo el itinerari cap al coll de la Creueta, giro a l'esquerra, direcció a la cova de la Tuta, seguint marques blaves. 

Pal indicador. Direcció a la cova de la Tuta.

El camí s'enlaira amb pendent moderat, entre matolls, fins arribar a la cova de la Tuta, 57'.

Cova de la Tuta.

Continuant de front, amb pintades blaves, es continua la pujada fins a una plana, l'Orri, per on passa una pista de terra, 1h06'. 

L'Orri.

No s'arriba a la pista, a l'esquerra d'aquesta, es poden veure unes estaques amb pintura blava. El camí flanqueja cap a l'esquerra, per un camí força fressat i còmode, sense grans pendents.

Pujada cap el Roc del Batlle.

Roc del Batlle (1720), 1h26'. Més que un cim, és un petit mirador de roca, amb vistes cap el sud.

El Montseny des del Roc del Batlle (1720).

Gairebé planejant, em trobo la font del Boix, 1h30', a vessar d'aigua.

Font del Boix.

Després d'una curta pujada, apareixen els extensos prats. El camí es torna un xic amagat, encara seguint pintades blaves.

Camí entre pastures.

Marques blaves.

Es va girant a la dreta, al nord, seguint vora un torrent, augmentant de pendent.

Seguint un rierol de pujada.

Fins a topar-me amb una font, 1h55'.

Font. Gir a l'esquerra.

El camí gira a l'esquerra paral·lels a la carretera, que cada cop és més a prop.

Pujada cap el coll de la Creueta.

Després d'anar superant petites elevacions entre el prat, arribo al coll de la Creueta (2066), 2h17', punt per on creua la carretera direcció a la Molina. Com bufa el vent!!

 

Coll de la Creueta (1922).

En aquest punt neix la serra del Montgrony, aniré resseguint-la d'oest a est per dalt del cordal i pujant als cims que em vagi trobant.

Del coll, pujo un tram de pedra i roca, per on es fa lloc el camí, arribant a la zona de prats.

Enrere queda el coll de la Creueta.

A estones el camí és esborrat per les pastures. Amb dies clars, sempre hi ha referències però amb boira, s'ha d'anar amb compte, és molt útil un gps.

De referència, la construcció de pedra sobre el cim.

Al fons apareix l'aixopluc que hi ha vora el vèrtex, bona referència.

Des de l'aixopluc de pedra ja es pot veure el vèrtex.

Ara només cal seguir l'arrodonit cim fins el vèrtex geodèsic de La Creueta (2066), 2h45'. Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims No-Essencials de la FEEC. 

Cim de La Creueta (2066). De fons el Puigmal.

Esplèndid mirador: Cap a l'oest, tenim el Puigllançada i la Tosa.

El Puigllançada i la Tosa.

Cap el nord-oest, els Pirineus fronterers amb Andorra i amb l'Alta Cerdanya: Monturull, Perafita, Tossa Plana de Lles, Tossal de la Muga, La Carbassa, Pic d'Engorgs, Puigpedròs, Font Negra, Font Freda, ...

Els Pirineus.

També al nord, però més cap a l'est, els Pirineus de la Catalunya Nord: Pic Occidental i Oriental de Coll Roig, Carlit, Puig de la Cometa, Puig de la Portella Gran, Pic Peric i Petit Peric.

Els Pirineus.

I també els fronterers de les conques del Ter i Freser, encapçalats pel Puigmal. A destacar la Tossa del Pas dels Lladres, la Coma del Clot, el Torreneules, el pic de Les Borregues, Fontlletera i Balandrau. 

Els Pirineus de la zona de Núria-Vallter.

Cap a l'est, la continuació de la serra de Montgrony, amb els cims de la Pedra Picada, Pla de Pujals o Costa Pubilla, La Covil, i més lluny les serres Conivella i Cavallera, amb els cims del Taga, Puig Estela, la Pedra dels Quatre Bisbes i el puig del Pla de les Pasteres. 

Cims de la serra de Montgrony i al fons de les serres Conivella-Cavallera.

Cap el sud, les siluetes inconfusibles del Montseny, la Mola i Montserrat.

La Mola de Sant Llorenç del Munt.

Massís del Montseny

I cap el sud-oest, les serres dels Rasos de Peguera, Ensija i Pedraforca (fotos en el proper cim).

El camí a seguir no està gaire, per no dir gens, fressat. Vaig resseguint per sobre els lloms que conformen la carena, creuant unes cotes secundària sense nom, la primera de 2028m., 2h52', i la segona de 2021m., 2h57'.

Cota 2021 m. Al fons el cim de la Pleta Roja.

Des de la cota 2021 m., a la vista un paravent de pedres dalt d'un turó, punt on he d'arribar. Es davalla per després tornar a pujar, pel cordal o proper. 

Pleta Roja (2032), 3h13'. Cim rodó i planer, coronat per un gran paravent de pedres.

Pleta Roja (2032).

Des d'aquí es pot veure el La Creueta i el recorregut fet fins a aquest punt. 

Part del recorregut per la serra de Montgrony.

A més vistes cap els Rasos de Peguera: Cogulló d'Estela, la Roca d'Auró, la Torre dels Enginyers, els Rasos de Baix i el Pedró; i la Serra d'Ensija: Creu de Ferro, Serrat Voltor i el Cap de la Gallina Pelada; cap a l'oest. En mig de les dues serres i molt més baix, les Roques d'Empalomar, amb el cim de L'Artic com a punt més alt.

Rasos de Peguera i serra d'Ensija.

Continuo carenant pel cordal, entre pastures, ...un puja i baixa. Caminant per la Coma de Mitjorn, arribo a la cota secundària 1960 m., 3h27', des d'on ja veig el proper cim.

Arribant a la cota 1960 m. i carena cap a La Moixera.

Curt descens i una moderada pujada fins el cim de La Moixera (1996), 3h39'.

La Moixera (1996).

Curta baixada i per terreny molt planer, travesso els plans del Ginebrars, on hi ha una petita estació meteorològica amb Montserrat de fons.

Estació meteorològica dels Plans del Ginebrar, amb Montserrat de fons.

Pel cordal, s'assoleix el gairebé inapreciable cim del Cap dels Plans del Ginebrar (1900), 3h57'.

Una curta i gairebé insignificant baixada i pujada, em porta al darrer cim, el Serrat del Paravent o Amorriador del Bac (1911), 4h08'. Des del cim es pot observar el collet de les Fontetes molt proper.

Serrat del Paravent (1911).

Serrat del Paravent i la baixada cap el collet de les Fontetes.

Una baixada més dreta, seguint vora un filat, em porta directament al collet de les Fontetes (1879), 4h17', amb un pal indicador groc que ressalta amb el fons verd. 

Collet de les Fontetes (1879).

Es gira a la dreta, cap a Castellar de n'Hug, per una baixada pronunciada seguint un camí erosionat per l'aigua. 

Baixada cap a la font de les Fontetes.

Les Fontetes, 4h27', font amb gran abeurador pel bestiar, però per sorpresa, no hi ha aigua, completament eixut. L'aigua deu anar canalitzada a una gran bassa que està a pocs metres.

Font i abeurador de les Fontetes.

Continuo per un camí que baixa sota la bassa d'aigua, fins a topar-me amb una pista. La segueixo cap a l'esquerra, en constant baixada. Ara tinc la silueta del Pedraforca de fons.

Enllaç amb la pista.

La pista va paral·lela a la carretera que puja de Castellar de n'Hug cap al coll de la Creueta, però força més amunt.

La silueta del Pedraforca i del Puigllançada.

No deixo de seguir aquesta pista fins a trobar-ne una altra. En aquest punt, haig de deixar de seguir-la.

Enllaç amb una altra pista. Gir dreta.

Vora el filat de la dreta, hi ha una pedra marcada amb pintura vermella, 5h04'. 

Pedra amb marca vermella. Gir a la dreta.

Aquí trenca un corriol a la dreta, engolit completament per la vegetació. Com a referència, tenim una zona de terra vermella amb una barraca al fons avall i just darrere, la carretera. 

La baixada no te gaire complicació més que anar buscant la zona de millor pas, fins arribar al collet Roig (1612), 5h14', ...on es troba la terra vermella i la barraca.

Collet Roig (1612).

Més avall, travesso la carretera, seguint fites, primer fent drecera i més avall, en retrobar-la, girant a la dreta, just abans del turó de la Devesa del Gat (1529), 5h30'. (Rodona blava en la foto de l'itinerari).

Itinerari aproximat des de la carretera.

Retorno, més avall, a la carretera, seguint-la uns metres i girant cap a la dreta abans d'arribar al turó de la Creu (1508), on hi ha una visible i gran fita, 5h38'. (Rodona groga en la foto del itinerari).

Gir dreta,

Aquest camí, de terra vermellosa, fa una baixada directe al poble, seguint fites. Baixada per la Devesa del Gat.

Camí fitat per la Devesa del Gat.

En la part més baixa, apareix molta més vegetació. El poble queda molt a prop.

Castellar de n'Hug i veïnats de la Ribera i més amunt, de l'Erola.

Arribo a l'asfalt del carrer on es troba l'alberg La Closa, 5h55'. Només cal seguir el carrer cap amunt i entrar en el nucli de Castellar de n'Hug, fins l'aparcament vora l'ajuntament, 6h02'.

Entrada a Castellar de n'Hug, amb el campanar a la dreta.

Arriba l'hivern, un dia de molt fred i un vent amb fortes ràfegues però amb un sol d'agrair.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat el recorregut? Si vols pots deixar un comentari.