10 d’octubre de 2020

Puigpedrós (2915) - Pics d'Engorgs (2818 - 2832) - Tosseta de l'Esquella (2869)

Recorregut complet pels cims que delimiten el Circ d'Engorgs en la seva vessant nord, assolint el punt més alt de la província de Girona. Grans vistes des del cordal amb diferents perspectives a mida que anem voltejant el circ. Els grans cims de l'Alta Cerdanya i Andorra, els reflexos dels estanys i estanyols d'Engorgs, els grans prats verds vora Malniu, els boscos de pi negre del camí de tornada i el petit refugi d'Engorgs que tantes nits ens ha acollit, ...són suficients tresors per realitzar aquest itinerari.

 
Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Refugi Malniu.

Temps total: 8h26'   Sense parades:  6h47'    Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F.      Esforç:  2/5.

Distància:  16,80 km.      Desnivell:  +1208 m.

Alçada mínima:   2127 m.      Alçada màxima:  2915 m.

Cims:  Puigpedrós (2915), Pic d'Engorgs Oriental (2818), Pic d'Engorgs Occidental (2832), Tosseta de l'Esquella Oriental (2863), Tosseta de l'Esquella o Pic Calm Colomer (2869), Tosseta de l'Esquella Occidental (2861) i Torreta de l'Esquella (2835).

De interès:  Per tal de identificar cadascun dels cims per on anem passant, alguns dels quals no hi ha cap nom identificat ni en mapes ni en el ICGC, he afegit la variant 'Occidental' i 'Oriental' per a diferenciar aquests "doble-cims". El ressalt de la serra de l'Esquella, l'anomeno Torreta de l'Esquella, nom que he llegit nombrar per aquesta zona, sense una posició clara en el mapa, i em sembla que res millor que identificar-ho en aquest punt.
El punt més alt del Puigpedrós no és on està situada la creu i el vèrtex geodèsic, 2913 m., està més al nord, on una gran fita de pedres marca el punt més alt, 2915 m.
El refugi Malniu, guardat en temporada, és un excel·lent refugi per passar nit, prèvia reserva. Entrant a la web del refugi es poden consultar tots els serveis, tarifes i fer les reserves. 
A mig camí, hi ha el refugi d'Engorgs, lliure i precari, que pot servir d'aixopluc en cas de mal temps o per passar nit.
Molta precaució amb la boira i amb meteo adversa, és molt fàcil desorientar-se en els grans planells que envolten el Puigpedrós, on no hi ha cap punt de referència, per això recomano portar el GPS amb un track del recorregut verificat. 

Acompanyants:  Jaume i Jordi Paredes.

Recomanacions:  Amb absència de neu, es poden utilitzar sabatilles tipus trail o calçat lleuger. En ser un lloc on bufa fort el vent, a més del gore-tex, portar una segona capa tipus jersei polar fi. Portar barret o gorra, ulleres i protecció solar, en gairebé tot el recorregut no trobarem cap ombra. 

Mapa:   Editorial Alpina, Cerdanya, escala 1:50.000.

Aproximació:  Des de Puigcerdà, capital comarcal de la Cerdanya, es segueix la N-260 "Eix dels Pirineus" direcció a ponent. Passat el poblet de Ger, seguim per la carretera GIV-4031, direcció a Meranges. Es creua aquest poblet i continuant per carretera, també el poble de Girul. La carretera es converteix en una bona pista de muntanya, fins el refugi de Malniu, on hi ha un gran aparcament en front del refugi, de pagament. Pots consultar l'estat de la pista i la taxa d'aparcament a la web del refugi.

Descripció:  A les portes del refugi de Malniu, hi ha un pal indicador de recorreguts. Haurem de seguir direcció al "Puigpedrós / GR-11", direcció oest, creuant l'aparcament i travessant una curta pineda, arribant a la riba de l'estany Sec, 2'.

Refugi Malniu.

Estany Sec.
En front apareix un extens prat verd, amb un pendent no gaire pronunciat. No hi ha un camí fressat. S'ha d'anar visualitzant les marques blanques i vermelles del GR-11.

Pujant entre pastures. Enrere queda l'estany Sec.
A mida que es guanya alçada, es pot veure un pal indicador, punt on hem d'anar.

Seguint el GR-11 cap el pal indicador.
Pal indicador, 17', bifurcació de camins, tal i com indica: "Puigpedrós" o "GR-11/Refugi d'Engorgs". Deixem de seguir el GR-11, continuem pel camí més fressat que puja cap el nord-oest, per sobre del GR.

En el pal li falta el indicador "Puigpedrós". Aquest hauria de senyalar direcció nord o de front cap amunt. 

Indicador, on no s'ha de seguir el GR-11.
Arribem al torrent d'Envalls, 30', amb unes petites preses d'aigua de fusta amb semblances a un pont. Deixem de seguir el camí per iniciar una intensa pujada vora aquest torrent.

Torrent d'Envalls.
Continuarem vora el torrent, amb rastre de camí i alguna fita. No hi ha pèrdua, s'ha de pujar fins conquerir el coll de les Molleres (2481), 57'. Abans d'arribar-hi, podem veure el primer objectiu del dia, el cim del Puigpedrós.

Pujada cap el coll de les Molleres.

Prop del coll de les Molleres, ja veiem el Puigpedrós.
Des del coll de les Molleres (2481), podem observar les muntanyes de l'altre banda de la conca del riu Duran, la serra de Calm Colomer amb els cims de la Carbassa i del Bony del Manyer.

Coll de les Molleres (2481).
Es gira cap a la dreta, seguint el cordal de la carena, força ample i herbós. A mida que avancem, el pendent es va incrementant i el prat d'herba es va transformant en matolls i roques, on el fressat camí es va obrint pas.

Al fons el coll de les Molleres.

Seguint el torrent, de pujada cap a les Molleres de Puigpedrós.
Després d'una bona pujada, arribem a l'extens altiplà on apareixen les Molleres de Puigpedrós, 1h44', una zona d'aiguamolls d'on neix el torrent d'Envalls.

Molleres de Puigpedrós.
Avancem seguint traces de camí, creuant una part de l'extens planell de Campcardós, amb la vista posada en l'encara llunya cim.


Travessant el Planell de Campcardós, amb el cim del Puigpedrós sempre a la vista.
Es volteja el cim pel cantó dret fins el collet, per acabar de pujar al Puigpedrós (2913), 2h18', coronat per un vèrtex geodèsic i una creu sobre una fita fronterera.

Cal dir que aquest no és el punt més alt. El cim del Puigpedrós (2915) està situat un centenar de metres més al nord, on es veu clarament una gran i altiva fita de pedres.

Puigpedrós - vèrtex i creu.
Cim amb grans vistes, que amb les nuvolades que han crescut, no ens permetrà veure ni la serra del Cadí, ni el Carlit, ni la Pica d'Estats ni els cims d'Andorra. Però sí els més propers i en especial, tota la carena que farem avui, vorejant el circ d'Engorgs.

Carena del circ d'Engorgs, amb els seus cims.
També ens deixarà veure l'extens planell de Campcardós i l'autèntic cim del Puigpedrós.

Planell de Campcardós.

Puigpedrós (2915), punt més alt, des del Puigpedrós (2913), creu i vèrtex.
Ens dirigim cap el punt més alt, abans d'iniciar la baixada cap a la Portella de Meranges. Ara sí que estem en el cim del Puigpedrós (2915), 2h21', sostre provincial de Girona i cim inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

Aquest cim rep el nom de Puigpedrós per la quantitat de pedres que formen el puig, en mig d'una extensa plana.

Puigpedrós (2915), coronat per una gran fita de pedres.
De baixada, i a mida que els núvols es retiren per instants, alguns cims andorrans i de l'Alta Cerdanya.

Pics de Font Negra.
La baixada és molt ràpida, es segueix el corriol sense cap obstacle, fins la Portella de Meranges (2634), 2h42'. Espectacular vista del Roc Colom (2724), imponent!

Portella de Meranges (2634).
Des d'aquest punt, es pot baixar cap el refugi d'Engorgs i enllaçar amb el GR-11 per retornar al refugi de Malniu o baixar cap a la coma de Campcardós, enllaçant amb el GR-7/GR-107 i arribar al poble de Porta

Avui però, continuarem carenant tots els cims. Sense un camí gaire fressat, però amb fites, es continua pujant evitant el seguit de rocs. A mitja pujada, gaudim de la cresta del Roc Colom al Peiraforca.

Pujant cap el pic d'Engorgs Oriental.

Enrere queda la Portella de Meranges i cresta del Roc Colom-Peiraforca i més amunt el Puigpedrós.
El darrer tram del cim és força rocós, hi ha moltes fites que confonen i s'ha de triar el millor itinerari, que sense cap dificultat, ens porta fins el cim del pic d'Engorgs Oriental (2818), 3h22'.

Cim d'Engorgs Oriental (2818).
Les vistes són molt semblants a la del Puigpedrós.

El Puigpedrós.

Cims andorrans.
Davallem fins un petit coll no gaire marcat per tornar a pujar, evitant una cota secundària pel cantó esquerra, cap el pròxim pic d'Engorgs Occidental (2832), 3h39'.

Carenant cap el pic d'Engorgs Occidental. Darrere l'oriental.

Cim d'Engorgs Occidental (2832).
Vista des de dalt del cim del circ d'Engorgs amb els seus estanys, la Portella d'Engorgs i el Bony del Manyer.

Circ d'Engorgs, des del cim.
Tornem a davallar cap a un collet molt proper, on inicien una nova pujada.

Pujant cap a la Tosseta de l'Esquella.
Després de superar un avancim, assolim la Tosseta de l'Esquella Oriental (2863), 3h51', coronada per una fita de pedres.

Tosseta de l'Esquella Oriental (2863).
Una allargada i ampla carena, sense gaire desnivell, uneix aquest cim amb la Tosseta de l'Esquella o pic de Calm Colomer (2869), 3h56', ubicat en l'extrem occidental de la "plana".

Tosseta de l'Esquella o pic de Calm Colomer (2869).
Cap el vessant oest, els cims fronterers amb Andorra: la Tossa Plana de Lles, La Muga,...

Tossa Plana de Lles i cims fronterers.
I cap el nord-oest, els cims andorrans dels Pessons, Ribuls, Montmalús, ...

Cap el nord-oest, els cims andorrans.
Continuem per la mateixa carena, ara molt més rocosa i estreta. 

Seguint la carena, dos cims secundaris, amb la Tossa Plana de Lles de fons.
Es baixa uns pocs metres per pujar fins a un poc remarcat cim, la Tosseta de l'Esquella Occidental (2861).

Des del cim de la Tosseta de l'Esquella Occidental (2861), la Torreta de l'Esquella.
La cresta es torna més abrupta, on haurem d'utilitzar les mans en algun punt, i amb rastre de camí o fent més fàcil la progressió pel cantó de la conca d'Engorgs.  
En arribar al collet de Sant Vicenç (2801), 4h08', tenim darrere una vista completa de tots els cims de la Tosseta de l'Esquella.

Enrere queda la Tosseta de l'Esquella o pic de Calm Colomer.
I davant, el darrer cims que pujarem, la Torreta de l'Esquella.

Collet de Sant Vicenç, amb la Torreta de l'Esquella en front.
La pujada no planteja cap dificultat, sempre avançant pel cantó esquerra. En arribar a dalt, el primer dels bonys és el punt més alt, la Torreta de l'Esquella (2835), 4h20'.

El punt més alt pot portar confusió amb la punta de l'altre extrem, per l'allargat i planer, però per escassos quatre metres, el primer 'bony' que trobem és el cim.  

Torreta de l'Esquella (2835).
En la baixada hi ha molta roca, alguna fita i gairebé gens de camí. Hem d'anar a buscar el millor itinerari per baixar. Passat aquest tram de roques, la carena d'herba torna a aparèixer, ample i de molt bon caminar.

Ampli llom de baixada cap a la Portella d'Engorgs.
En el punt més baix, la Portella d'Engorgs (2691), 4h39', enllacem amb el GR-11. Seguim les marques per baixar fins a les profunditats de la conca d'Engorgs.

Baixant de la Portella d'Engorgs cap a l'interior del circ.
Passem vora l'estany de la Portella, 4h47' i més avall els estanys dels Minyons, 4h56'.

Estany dels Minyons.
La baixada es torna més inclinada, seguint rastre de camí i moltes marques blanques i vermelles, fins el fons de la vall, on hi ha el refugi J.Folch i Girona o d'Engorgs (2378), 5h18'.

Refugi Joaquim Folch i Girona o d'Engorgs.
El refugi, lliure, propietat de la FEEC, està molt deteriorat, tot i que la teulada gosa de bona salut i sembla que no hi ha goteres, la porta no acaba de tancar bé. Capacitat per a 8/10 pers. en lliteres, aigua a prop, xemeneia/llar de foc malmesa. Bé per passar la nit, sense cap comoditat i imprescindible el sac.

Davallem pels prats del davant, creuant el riu i en pujada, travessem el prat amb tendència a anar cap a la dreta, sense gaire traça de camí, per retrobar-nos amb el riu. 

Itinerari de baixada des del refugi.

Enrere queda el refugi d'Engorgs i el cim de la Tosseta de l'Esquella.
Anirem a parar vora el riu.  Entrem dins de la depressió que ha format, on ara el camí és força fressat.

El GR-11, paral·lel al riu Duran.
Després d'un tram en baixada, iniciarem l'ascens, progressiu i allunyant-nos cada cop més del riu, sense grans pendents i amb alguna curta baixada, en mig d'un magnífic bosc, sempre seguint el GR-11. S'ha d'estar atents a una bifurcació, on hi ha ben visible la creu pintada en un arbre.

Bifurcació de camí. Sempre seguim les marques del GR-11.
Es continua flanquejant, ara les costes de Montmajor, creuant una zona de pastura, el Planell de l'Orri, 6h00'.

Planell de l'Orri.
Davant tenim el vessant sud-oest del Pedradreta, que el voltegem fins arribar a un collet verd, 6h24'. 

Creuant una pedrera, abans d'arribar al collet.
Des d'aquest punt, tenim a la vista el refugi de Malniu.

Collet, amb l'estany Sec a la vista.
Un bon camí inicia la davallada, que ens portarà primer fins el pal indicador i seguint per prat fins el refugi de Malniu, 6h47'.

Els prats que porten a l'estany Sec i al refugi Malniu.
Cansats i contents, donem per finalitzada la jornada, tot i que el dia hagués pogut ser més clar per assaborir les grans vistes des dels cims.

Pots veure i descarregar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!