3 d’agost del 2024

Gran Bachimala (3177) - Punta del Sabre (3136)

Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.

 

24 de juliol del 2024

Pic de Sotllo (3072) - Sotllo Nord (3058)

Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.

 

17 de juliol del 2024

Tuca de la Forqueta N o Turets (3011) - Forqueta SE (3008)

En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.  

 

4 de maig del 2024

Pedra Picada (2010) - L'Emperadora (1962) - Costa Pubilla (2056)

Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.

 

6 d’abril del 2024

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1203)

Pujada al cim culminant de Les Guilleries, per un recorregut poc utilitzat, sortint del poblet d'Osor. Tot i la gran estona que caminem per amples pistes, la recompensa en arribar a la carena és força gratificant, gaudint de magnífiques fagedes i rouredes, a més de les àmplies vistes que ofereix aquest cim, cap a tots els vessants, des del proper Montseny fins el Puigmal, Pedraforca-Cadí o Canigó, ...un excel·lent mirador tot i la modesta alçada. De tornada, ens endinsem en l'exuberant vegetació d'aquesta zona, per camins, corriols i pistes.

 

2 de desembre del 2023

Puig de Sant Amand (1851)

Itinerari pels boscos del vessant sud de Bruguera, per camins i corriols ben definits i ascens a un cim un xic "a l'ombra" del clàssic Taga: el puig de Sant Amand. Des del punt més alt, no hi ha cap vista, però des de la creu, a peu de precipici, s'obre un finestral on gaudir des del Montseny, el Pedraforca, ...fins els Pirineus.  

 

14 de novembre del 2023

Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124)

Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig de  fagedes i rouredes, amb els excepcionals colors de la tardor. No tot serà caminar i contemplar les inacabables vistes a peu de cinglera, ens trobarem amb passos equipats, grimpades, flanquejos molt aeris, ermita i santuari, ...fins a conquerir la torrassa més preuada: l'Agullola de la Tuta.    

 

7 d’octubre del 2023

Gran Eriste (3056) - Eriste Sud (3041) - Pel Pas de la Gralla (2999)

Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.