Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |
En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.
%20amb%20la%20Forqueta%20SE--bl.JPG "Tuca de la Forqueta") |
| |
Un recorregut curt però intens, en mig d'un paratge d'exuberant vegetació, seguint la senda PR HU-36, que va ascendint decididament paral·lel al l'Aigüeta d'Eriste, on la força i remor de l'aigua ens atraparà a cada pas. Després d'un darrer tram de fort pendent, ens espera, sobre un replà rocós, el refugi.
 |
| |
Ascens al punt més alt de la serra transversal prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra d'est a oest, per estrets camins amb gran frondositat de vegetació i humitat en el vessant nord. Una zona de gran bellesa, que ens amaga petits tresors i racons d'història de més de mil anys.
 |
| |
Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.
--bl.JPG "Cim del Pedra Picada") |
| |
Pujada al cim culminant de Les Guilleries, per un recorregut poc utilitzat, sortint del poblet d'Osor. Tot i la gran estona que caminem per amples pistes, la recompensa en arribar a la carena és força gratificant, gaudint de magnífiques fagedes i rouredes, a més de les àmplies vistes que ofereix aquest cim, cap a tots els vessants, des del proper Montseny fins el Puigmal, Pedraforca-Cadí o Canigó, ...un excel·lent mirador tot i la modesta alçada. De tornada, ens endinsem en l'exuberant vegetació d'aquesta zona, per camins, corriols i pistes.
--bl.JPG "Creu de St.Miquel de Solterra o de les Formigues") |
| |
Itinerari pels boscos del vessant sud de Bruguera, per camins i corriols ben definits i ascens a un cim un xic "a l'ombra" del clàssic Taga: el puig de Sant Amand. Des del punt més alt, no hi ha cap vista, però des de la creu, a peu de precipici, s'obre un finestral on gaudir des del Montseny, el Pedraforca, ...fins els Pirineus.
 |
| |