Roc de la Devesa Jussana o Roc del Joc de Pilota (1615)

Preciosa excursió per la serra del Catllaràs, entre frondosos boscos i prats ben regats per les abundoses pluges dels darrers mesos, fonts amb exuberant aigua i camins i corriols ben marcats i fressats. Situada en una zona "estratègica" del prepirineu, es gaudeix d'unes extenses vistes, sobretot en els miradors que hi anem trobant. Per donar un toc de dificultat, la pujada al Roc de la Devesa Jussana, amb una curta i fàcil grimpada i les seves airoses vistes.

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  La Pobla de Lillet.

Temps total:  8h21'  Sense parades:  7h11'   Ritme: Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F      Esforç:  1/5.

Distància:  19,03 km.          Desnivell:  +922 m.

Alçada mínima:  838 m.         Alçada màxima:  1615 m.

Cims:  Roca del Castell (1077), Roca de la Lluna (1493) i Roc de la Devesa Jussana o Roc del Joc de Pilota (1615).

De interès:  Per assolir el cim del Roc de la Devesa Jussana s'ha de realitzar una grimpada un xic exposada, per bona roca i amb moltes presses. Crec que no arriba tècnicament a Fàcil superior (F+). A més en la part alta, hi ha una corda que ajuda més a poder baixar que no pas a pujar.

Cim força aeri i estret, coronat per una creu envoltada de plantes, tota de ferro, pertany al llistat dels 100-cims no-essencials de la FEEC.

El corriol que porta des de la pista al gorg de la Lleona és un xic confús, si bé hi trobem traça i alguna pintada és fàcil perdre la direcció a seguir...però val la pena fer-hi una ullada.

El Xalet de Catllaràs, edifici modernista obra d'Antoni Gaudí, construït entre el 1901 i el 1903. Va servir com a residència dels enginyers anglesos encarregats de muntar les instal·lacions mineres que hi havia per la zona.

Durant tot el recorregut anem seguint diferents senders: PR C-52, PR C-11 i GR-4.  

 

Monestir de Santa Maria de Lillet: Va ser de gran importància en l'Alt Berguedà. La primera menció data de l'any 819. L'església, d'estil romànic i planta de creu llatina, ha estat reformada en nombroses ocasions, edificada en gran part en el segle XI. El Monestir es pot visitar. Per a més informació, consulteu la web Turisme Lillet.

 

Santuari de Falgars: Edifici de grans dimensions que consta d'església i hostatgeria, d'estil arquitectònic popular. Està compost de grosses parets de pedra i una teulada a dos vessants amb teula àrab, amb un campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada. La primitiva ermita devia de ser d'estil romànic, ja que a la porta consta la data 1049. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, del segle XV, la primitiva desaparegué. L'església va ser parroquial durant tota l'edat mitjana. El nom de Falgars li ve de la zona on es construir, plena de falgueres. Per a més informació, consulteu la web Turisme Lillet.

 

Acompanyants:   Dani Dalmau.

Recomanacions:  Sabatilles tipus trail o botes lleugeres. Pals de tresc. Durant la travessa hi ha fonts.

Mapa: Editorial Alpina, Catllaràs-Picancel, escala 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.

Aproximació: Des de Berga, capital de comarca del Berguedà, es continua per la carretera C-16 direcció nord. A l'alçada de Guardiola de Berguedà, es continua per la B-402 fins a La Pobla de Lillet. A l'entrada del poble trobem l'aparcament a la dreta.

Des de Ripoll, capital comarcal del Ripollès, s'agafa la carretera N-260 direcció nord. A l'arribar a Campdevànol, es gira a l'esquerra per seguir la carretera GI-401. A Gombrèn, la mateixa carretera canvia de sigues: GI-402, que ens porta fins a La Pobla de Lillet. Ara cal creuar el poble fins a l'altre extrem, on trobem l'aparcament a l'esquerra. Punt de sortida. 

Descripció: Des de l'aparcament vora la carretera que creua La Pobla de Lillet, anem a trobar el pont Vell, pel que creuem i ens enfilem carrer amunt, anant a buscar el "sender del Castell", en la part alta del poble, just en la petita capella de Sant Antoni.

El Llobregat al seu pas per La Pobla de Lillet.

La Pobla de Lillet i el pont Vell sobre el Llobregat.

Inici del sender del Castell i del PR C-52. Capella de Sant Antoni.

Inici del PR C-52. El camí és planer, al llindar entre conreus i bosc. No gaire lluny hi trobem la font del Pla.  

Font del Pla.

Arribem a una cruïlla de camins amb pal indicador. A l'esquerra es troba el Monestir de Lillet, 34'.

Monestir de Lillet.

Des d'aquí ja trobem unes àmplies vistes cap el Pedraforca i el Cadí.

La Pobla de Lillet, de fons el Pedraforca i el Cadí.

Retornem al pal indicador i pugem per la pista fins a la visible i no molt llunyana església de Sant Miquel de Lillet, romànica del segle XI, de forma arrodonida.

Església de Sant Miquel de Lillet.

Es segueixen les marques muntanya amunt, per camí fressat en mig del bosc i enllaçant amb la pista, fins un collet. Aquí cal girar a la dreta. Vistes a la Roca del Castell.

La Roca del Castell.

Es travessa la plana i pugem fins un petit coll amb un pal indicador. Des d'aquí i seguint un corriol a la dreta, es puja fins dalt de la Roca del Castell, 1h07', on hi ha les restes del Castell de Lillet.

Restes del castell de Lillet, dalt de la Roca del Castell.

Retornem al collet, seguint a la dreta, pujant per la Serra Pigota, en mig d'un magnífic bosc. El camí es va fent més ample a mida que guanyem alçada.

Camí per la serra Pigota.

Quan el camí sembla més una pista, trobem una gran fita al marge esquerra, 1h43'. Si es vol visitar el gorg de la Lleona, aquest és el moment. 

Trencall cap el gorg de la Lleona.

El corriol per arribar-hi pot ser un xic perdedor, s'ha d'estar atents a les poques fites i a algunes marques grogues mig esborrades. Però l'entorn del gorg de la Lleona val la pena visitar-ho. 24' anada i tornada.

Gorg de la Lleona.

Es retorna a l'ample camí. Cal continuar pujant, diria que ara és més una pista que un ample camí. En trobar una bifurcació, Terra Negra, es continua per la pista de l'esquerra, deixant un parell de trencalls a l'esquerra.

Terra Negra.

Es deixa de seguir la pista, un camí trenca a l'esquerra amb marques blanques-i-grogues, camí que fa drecera de la pista.

Camí a l'esquerra. No seguir la pista.

Refugi de Catllaràs, 2h36', lliure, amb llar de foc i zona de lliteres de fusta. Es veu en bon estat.

Refugi de Catllaràs.

Molt a prop, el xalet de Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí, tancat i barrat. 

Xalet de Catllaràs.

Es continua per la pista en l'extrem oposat al xalet, que més endavant es transforma en camí. 

Darrere del xalet, surt la pista.

Es travessa una zona de bosc abans d'arribar al collet Fred (1456). 

Pujada cap el collet Fred.

Collet Fred (1456). Camí cap a la roca de la Lluna.

Es gira a la dreta, per un camí força arranjat, que ens porta al cim de la Roca de la Lluna (1493), 2h57', el cim l'han transformat en un gran mirador.

Roca de la Lluna (1493).

Gran ventall de cims, especialment cap el nord, des de la serra d'Ensija més a l'oest fins la serra Cavallera a l'est, passant per la serra del Verd, Pedraforca, Cadí i Moixeró.

Al nord, es gaudeix de l'arrodonit Puigllançada i de l'allargada serra de Montgrony, amb els cims de La Creueta, Pleta Roja, Pedra Picada, L'Emperadora, Pla de Pujals o Costa Pubilla i La Covil. Darrere d'aquesta serra, apareixen els cims de la zona alta de la conca del Freser: Tossal del Pas dels Lladres, Puigmal i Torreneules. En l'extrem més oriental, la serra Conivella-Cavallera, amb els cims del Taga, Puig Estela i Sant Amand.

   

  

Seqüència d'oest a est de la vista parcial des del mirador.

Hem de retornar al collet Fred (1456), 3h07. Continuem per la pista de la dreta, que en suau pujada flanqueja les Roques d'Arderiu.

Voltejant les roques d'Arderiu per la pista.

Un cop voltejada, tenim a la vista el nostre objectiu.

Des de la pista, vista al roc de la Devesa Jussana.

Es continua per la pista fins un torrent, on les marques del PR C-52 marquen girar a l'esquerra, 3h21'.

Trencall a l'esquerra per pujar cap el cim. Deixem la pista.

El pendent s'accentua, primer per un camí força sorrenc i més amunt més definit.

Tram sorrenc, seguint marques del PR C-52.

En trobar una bifurcació, cal seguir a la dreta. Ens endinsem en un bosc molt més espès.

Camí de pujada al coll d'Ardericó.

En sortir, ens trobem amb una allargada plana de pastura. A banda dreta hi ha una vistosa fita sobre una soca d'arbre.

Fita i corriol cap al cim del roc de la Devesa Jussana.

Cal seguir a la dreta i endinsar-nos en el bosc, per un corriol un xic perdedor però fitat, que puja fort per la roca.

Corriol de pujada.

En la part alta, trobem una primera grimpada, aquesta amb algun graó de ferro, bona roca i molts punts per posar mans i peus.

Grimpada.

Superat aquest tram s'avança per la roca sense exposició fins a trobar la segona grimpada, aquesta equipada amb una corda (comprovar l'estat d'aquesta!!).

Segona grimpada, equipada amb una corda.

Ara només queda un curt tram, més aeri però fàcil d'arribar al cim del Roc de la Devesa Jussana o Roc del Joc de Pilota (1615), 3h48'.

Creu cimera del Roc de la Devesa Jussana.

Cim del roc de la Devesa Jussana (1615).

Cim força aeri i estret, coronat per una creu envoltada de plantes, tota de ferro. El cim pertany al llistat dels 100-cims no-essencials de la FEEC. Grans vistes, molt semblants a les del mirador de la Roca de la Lluna.

Cap a l'oest, la serra d'Ensija i la serra del Verd, l'enforcat Pedraforca i la serra del Cadí, amb els visibles cims del pic Costa Cabirolera i Comabona.

Serres d'Ensija, el Verd, Pedraforca i Cadí.

Més al nord, la serra del Moixeró, amb els cims del Moixeró, Penyes Altes, Les Suquetes, Roca del Llamp, puig de la Canal Freda, La Tosa, Cap del Serrat Gran i el Puigllançada.

Serra del Moixeró. 

Es torna a baixar pel mateix itinerari de pujada, fins arribar al prat. Es gira a la dreta, travessant el coll d'Ardericó (1557), 3h59', amb pal indicador i continuant per l'extens prat, anomenat Joc de Pilota, fins l'altre extrem.

El Joc de Pilota i al fons el coll d'Ardericó (1557).

A l'entrada del bosc, hi ha una pintada. Ara el camí és estret, de gran bellesa, entre boixos i faigs, en baixada.

Camí de baixada al prat Gespador.

Enllaç amb la pista que puja des del xalet de Catllaràs. Es continua de front fins el prat Gespador, 4h15', pal indicador i una font amb molt bon cabal d'aigua.

Enllaç amb la pista prop del prat Gespador.

Font de Prat Gespador.

Deixem la pista per seguir un camí cap a la dreta, PR C-11, travessa part del prat Gespador i s'endinsa en el bosc. 

Prat Gespador.

Passada la pleta de les Vaques, entre els arbres, es pot veure el cim del Roc de la Devesa Jussana.

Entre el bosc, el cim del roc de la Devesa Jussana, amb la visible creu.

El camí entra en una zona rocosa, el Clot Bullidor, en un tram de torrentera, que degut a les moltes pluges, presenta aigua. 

Clot Bullidor.

Passat aquest tram de baixada, el camí gira cap a l'esquerra, es passa vora una mina i es puja cap al collet del Serrat del Terme.

Collet del Serrat del Terme.

Entre una magnífica fageda, es baixa fins a trobar la pista. 

Davallant entre el bosc, cap a la pista.

Cal seguir-la un curt tram i en una corba a dretes, deixar-la per seguir un camí a l'esquerra, marcat amb una fita i la corresponent pintada groga-i-blanca.

Aquest camí ens puja cap a les ruïnes de Vallfogona, 5h18'.

Camí de pujada a Vallfogona.

A tocar del mas derruït de Vallfogona, podem gaudir de la Roca de la Lluna (mirador), les roques d'Arderiu i el roc de la Devesa Jussana.

Vistes als cims que hem pujat.

Vallfogona, en ruïnes.

Es gira a la dreta, seguint la pista uns metres per després continuar per un camí a l'esquerra. Envoltats de faigs i avellaners, el pendent és suau fins el collet de les Canals.

Camí de Vallfogona a la collada de Falgars.

A partir d'aquest punt, es baixa fins a trobar la carretera, en la collada de Falgars (1254).

Collada de Falgars (1254).

Des d'aquí ja es pot observar el santuari. Per arribar-hi, es segueix la carretera, es passa una zona d'esbarjo amb taules i barbacoes i s'arriba al Santuari i hostatgeria de Falgars, 5h55'. En aquest punt deixem de seguir el sender PR C-11.

Santuari i hostatgeria de Falgars.

Per retornar a La Pobla de Lillet, hi ha varies opcions. Nosaltres triem la de seguir la senda GR-4 pel camí dels graus, que davalla per dalt de la carena. L'altre opció seria continuar per la senda PR C-11 que baixa per la part nord paral·lela a aquesta carena.

Només sortir del Santuari, hi ha el mirador Joan Casanova, que s'aboca a la vall nord.

Vistes des del mirador Joan Casanova.

Continuem carena avall...

GR-4, camí cap a La Pobla de Lillet.

Trobem un indicador del camí dels Graus. Ara la baixada serà un xic més pronunciada, amb tres graus gens complicats de davallar.

Camí dels Graus a La Pobla de Lillet.

Per camí fressat i molt còmode, anem desfent la carena.

   

   

Baixada pel camí dels Graus.

Deixem camins a banda i banda, sempre seguint avall. Ja estem molt a prop del poble.

La Pobla de Lillet ja la tenim a tocar.

Pal indicador, punt on el PR C-11 conflueix amb el GR-4. Una mica més avall, en trobar una pista que ens creua, cal girar a l'esquerra i seguidament a la dreta per un camí.

Pal indicador en la confluència amb el PR C-11.

Pista. Gir a l'esquerra i enseguida pel camí de la dreta.

Una curta baixada i ja som a La Pobla de Lillet.

Entrada a La Pobla de Lillet.

En el carrer, cap a l'esquerra. Sortim en una zona d'aparcament. Creuem una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat i girant a l'esquerra arribem a l'aparcament, 7h11'.

Passarel·la que ens retorna a l'aparcament.

Finalitzem el recorregut després d'haver gaudit d'un paratge idíl·lic, d'una de les zones amb més encant de Catalunya, una joia que amaga racons de gran bellesa.   

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat la ressenya? Deixa el teu comentari!!