Puigllançada (2409), des dels Alabaus (La Molina)

Aprofitant les abundoses nevades d'aquest any, pujarem aquest gran mirador i cim pel seu vessant nord, amb raquetes de neu, on la neu encara es conserva força bé. Deixant de banda els itineraris de pujada tradicionals, traçarem un recorregut vora les pistes d'esquí, amb un pendent força més dret i directe. 

  

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada: Aparcament Els Alabaus -La Molina-

Temps total: 3h39'   Sense parades: 3h20'   Ritme:  Moderat

Dificultat:   Fàcil - F     Esforç: 1/5.

Distància:  7,5 km.        Desnivell:  +591 m.

Alçada mínima:  1826 m.     Alçada màxima:  2409 m.

Cims:  Puigllançada (2409).

De interès: El cim pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC No-Essencials.

S'aparca en l'aparcament de l'estació de la Molina, Els Alabaus.

El cim presenta unes vistes immillorables per tots quatre vessants.  

Acompanyants:  Òscar.

Recomanacions:  Raquetes de neu, botes, pals amb roseta de neu, roba d'abric i gore-tex o impermeable.

Mapa:  Editorial Alpina, Moixeró-La Tosa, escala 1:25.000.

             Editorial Alpina, Montgrony-Fonts del Llobregat, escala 1:25.000. 

* Tots dos mapes es poden utilitzar, recomanant el primer. 

Track del Recorregut:   Wikiloc. 

Aproximació:  Capitals comarcals més properes: Ripoll, capital del Ripollès, Puigcerdà, capital de la Cerdanya i Berga, capital del Berguedà. Punt d'inici (maps). 

Descripció:  Des de l'aparcament s'ha de seguir un curt tram de carretera, fins passat el telecadires d'Els Alabaus, tot just darrere un senyal informatiu del "Coll de la Creueta", 2'.

Gir a la dreta darrere el senyal blau.

Es puja un petit tram sense neu i quan aquesta és continua, parem a col·locar-nos les raquetes de neu. Des d'aquí ja podem veure per on pujarem, entre els arbres i la tanca que delimita la pista d'esquí.

Pujada entre els arbres i les tanques.

El tram és força dret, i evitant entrar dins les pistes, anem seguint les tanques.

Es van seguint diferents tanques delimitadores de pista.

Passada una petita zona sense neu, es davalla per iniciar una forta pujada, vora els arbres de l'esquerra.

Itinerari aproximat de la pujada.

El pendent es torna més dret i la neu, en excel·lents condicions, facilita la progressió. 

  

Fort pendent per excel·lent neu.

A la dreta gaudim de la serra del Montgrony, amb el Cap de la Creueta en primer terme.

Cap de la Creueta, serra de Montgrony.

Enrere queda el fort pendent superat.

Desnivell que hem superat.

Arribem a l'alçada del final del telecadires d'Els Alabaus. Creuem una tanca per continuar amunt.

Final telecadires.

Pas entre tanques.

Ara les vistes estan posades en un remuntador que hi ha més amunt.

Telecadires Torrent Negre i l'Amorriador.

El pendent s'ha suavitzat, però encara ens queda superar l'Amorriador de Rus.

Pujant cap a l'Amorriador.

Superem el remuntador Torrent Negre. Un curt tram més dret, ens apropa a l'Amorriador de Rus (2303), 1h30', que el voltegem per l'esquerra vora el cim.

Vora l'Amorriador, el cim apareix en l'horitzó.

Sense cap pista d'esquí pel mig, ens dirigim cap a la dreta, per assolir la carena que porta al cim.

Aproximació a la carena.

Carenant cap el visible cim.

Només cal carenar, per terreny planer, fins el cim del Puigllançada (2409), 1h53', coronat per una taula d'orientació i un vèrtex geodèsic. Aquest cim pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC No-Essencials.

Puigllançada (2409) amb la taula d'orientació.

Bufa un fort aire, fred i intens, que no ens permet gaudir de l'entrepà ni de l'estona que un voldria, però les vistes, amb aquest dia tant clar, no ens les pot treure ningú.

Al vessant sud, amb el vèrtex que corona el cim, s'aprecia en l'horitzó la Mola de Sant Llorenç del Munt i la serra de Montserrat.

Vèrtex. De fons la Mola i Montserrat.

Cap el vessant oest, les serres d'Ensija, del Verd, el Pedraforca, Cadí i Moixeró, culminant amb la Tosa i el refugi Niu de l'Àliga vora el cim.

Serra d'Ensija

El Pedraforca. A l'esquerra la serra del Verd, nevada.

Serra del Cadí.

La Tosa.

En el vessant nord, els Pirineus: Pics de Calm Colomer, Engorgs, Puigpedrós, Font Negra, Vinyola i Valletes.

Zona d'Engorgs-Puigpedrós.

Puigpedrós-Font Negra.

Endinsat a França, els cims del massís del Carlit:  Pic Carlit, puig Peric i Petit Peric i la serra de Madrés, coronada pel Roc de Madrés.

Massís del Carlit.

Serra de Madrés.

Més cap a l'est, la continuació dels Pirineus, amb els cims de la Torre d'Eina, Finestrelles, Puigmal, Torreneules, Les Borregues, Fontlletera i Balandrau.

Torre d'Eina - Puigmal

El Puigmal.

Torreneules - Les Borregues - Balandrau.

Cap  al vessant oriental, la serra de Montgrony amb els cims del Cap de la Creueta, Pedra Picada, L'Emperadora, Pla de Pujals o Costa Pubilla i La Covil. Darrere d'aquesta, La Pedra dels Tres Bisbats, puig Estela, Taga i puig de Sant Amand.

Serra de Montgrony.

Serra Cavallera-Conivella.

I en l'horitzó, una fina línia platejada, el mar.

Avui es pot gaudir del mar.

Cinc minuts al cim que han donat per molt ...o molt poc. El vent no dona treva i el fred és intens, és hora de marxar. 

Baixem pel mateix itinerari de pujada.

Vora l'Amorriador de Rus. Esplèndid dia!!

En la part baixa, tot i bufar un vent fred, el sol escalfa i la neu ja està transformada. Darrera baixada, seguint la tanca i arribant a peus de la carretera, que ens retorna a l'aparcament, 3h20', donant la sortida amb raquetes de neu per conclosa. 

Darrere baixada cap a l'aparcament.

 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat aquesta ressenya? deixa un comentari.