17 de setembre del 2025

Pic Pavots (3121) - Tuca Forau de la Neu (3080)

Els cims que proposo estan situats a l'inici de la cresta Espadas-Posets, en una raconada anomenada Forau de la Neu, tant misteriosa i solitària com apartada i arraconada. Hi ha tres zones ben diferenciades en aquest recorregut: la primera és l'aproximació al refugi, amb un preciós bosc i pendents força dretes; una segona des del refugi fins el collet que separa la vall de Llardaneta del Forau de la Neu, amb pendents més moderades en mig de pastures i roques; i una tercera és el Forau de la Neu, una zona de pedres i roques on la vegetació gairebé no existeix i s'inicia l'atac als dos cims per una dreta tartera. Tot l'esforç és recompensat per les espectaculars vistes. 

  

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada: Pleta de l'Estallo (aparcament d'Espigantosa).

Temps total: 11h11'  Sense parades:  9h25'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F      Esforç: 2/5.

Distància:  18,62 km.               Desnivell:  +1711 m.

Alçada mínima:  1524 m.            Alçada màxima:  3121 m.

Cims:  Pic Pavots o Tucón Royo (3121) i Tuca Forau de la Neu (3080).

De interès:  Dos cims del llistat dels 3000s del Pirineu, pertanyen al sector 7-Posets-Eriste.
L'accés al refugi Ángel Orús és des del poble d'Eriste o des de l'aparcament d'Espigantosa.
A l'aparcament d'Espigantosa es pot arribar en cotxe, sempre que la neu ho permeti i en temporada no estival. Durant els mesos de juliol, agost i setembre la pista està tancada al trànsit de vehicles i només puja un autobús, amb inici al poble d'Eriste, en un descampat al costat de les piscines municipals. 
Refugi Ángel Orús o El Forcau, guardat tot l'any amb tots els serveis. Consultar la web per fer les reserves. 
Aquest itinerari es pot dividir en dos dies, fent la pernocta en el refugi Ángel Orús. 

Acompanyants:   Solitari.

Recomanacions: Botes lleugeres o sabatilles tipus trail (si no hi ha neu), pals de tresc, gore-tex o polar. Protecció solar: crema, ulleres i barret o gorra.

Mapa:  Editorial Alpina, Posets-Perdiguero, 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, es continua per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, s'arriba al poble d'Eriste. Just passades les piscines municipals, hi ha un descampat de terra amb una caseta de fusta, lloc on s'atura l'autobús. Punt de sortida de l'autobús. Punt de sortida Pleta de l'Estallo.

Aproximació al refugi Ángel Orús: L'autobús et deixa en la Pleta de Estallo, ara cal pujar al refugi seguint la senda PR HU-36. Si vols veure una descripció més acurada i fotos del recorregut de pujada, ho pots fer prement l'enllaç "Aproximació al refugi Ángel Orús" d'aquest mateix blog.  

Descripció:  Des de la Pleta de l'Estallo fins el refugi Ángel Orús, avui he trigat 1h35'. Si vols saber més de l'itinerari, més amunt tens l'enllaç a la pujada al refugi.

Arribant al refugi Ángel Orús.
En direcció nord, un cop passat el refugi, es segueix el fressat camí, ara és la senda GR-11.2.

Passat el refugi, el camí continua sent igual de clar.

Enrere queda el refugi.
Aquest tram de camí compagina roques i pastura, sempre amb les pintades blanc-i-vermelles ben visibles.

  

  

Entre roques i herba, el camí avança amb força marques del GR-11.2.
El camí es va encaminant cap a la vall de Llardaneta. Després de superar un tram encaixonat entre grans roques, es troba la cruïlla de camins, ben senyalitzada amb un pal indicador, 2h17'.

Pal indicador, cruïlla de camins.

Pal indicador en la cruïlla de camins.
Es gira a l'esquerra, direcció "Refugi Viadós". Després de superar un curt tram de roques, on s'ha d'utilitzar les mans, apareix la vall de Llardaneta. Ja podem gaudir de la mole del Diente de Llardana i al fons la cresta Espadas-Posets

Entrada a la vall de Llardaneta.
El camí millora molt, pràcticament es transita entre pastures amb una pendent moderada. S'ha de creuar un pont o palanca de fusta sobre el torrent de Llardaneta, 2h33'.

Pont o passarel·la on es travessa el torrent de Llardaneta.
Es continua pujant, un bon tram a tocar del torrent.

Seguint el torrent de Llardaneta amunt.
Quan el camí es separa del torrent, hi ha el trencall que porta cap a la Canal Fonda, itinerari més utilitzat per pujar el Posets.

Trencall cap a la Canal Fonda, entre el Diente de Llardana i la Tuca Alta.
Només queda una curta pujada per terreny més rocós per davallar fins el ibon de Llardaneta, 3h18'.

Arribant al ibon de Llardaneta, amb els pics de les Forquetes al fons.
No cal arribar-hi al ibon, només creuar el riu que baixa del Forau de la Neu, cal seguir la pala herbada, cap amunt. La pujada és força dreta, no està gaire fressat, tot i que s'intueix el rastre sobre l'herba a més d'anar trobant fites.

Ibon de Llardaneta. En aquest punt es gira cap a la dreta.

Forta pujada cap el Forau de la Neu.
Des de prop del collet, el blau intens del ibon de Llardaneta atrau la mirada.

Des de les alçades, el ibon guanya en esplendor. 
Arribo al collet, 3h45', porta d'entrada al Forau de la Neu.

Arribant al collet.
Des del collet, dues zones ben diferenciades. La vall de Llardaneta, assolellada amb contrastos de colors i el Forau de la Neu, sense vegetació amb el monocolor torrat de les pedres i roques.

Vistes cap a la vall i ibon de Llardaneta.

Vistes cap el Forau de la Neu, amb la imponent cresta Espadas-Posets.
Es continua paral·lel al riu fins a una extensa plana erma.  

Seguint vora el torrent.
Ja estan localitzats els cims que pujaré. A banda dreta el redonet cim de la Tuca del Forau de la Neu i al fons la cresta amb el pic de Pavots i el coll de Pavots ben marcat.

Al fons, el pic Pavots i el marcat coll. En primer pla, la Tuca Forau de la Neu.
Seguint fites, es gira cap a l'esquerra, superant una zona rocosa amb poc desnivell i arribant prop d'un estanyol, 4h02'.

Estanyol.
La pujada s'encara de front amb el pic Pavots, guanyant alçada a base de superar trams de roca i pedres, i ...sempre seguint les fites.

Es van superant trams de roca.
En la part alta, el terreny es torna tartera, amb "rastre" de petjada. L'avanç és força còmode.

Tartera que ens apropara a la tartera que puja al coll.
El darrer tram abans del coll, és més sorrenc i dificultat un xic la pujada, però el coll està a tocar. Enrere, l'itinerari de pujada amb l'estanyol com a referència.

Itinerari de pujada, des del torrent passant per l'estanyol i el tram de tartera.
Coll de Pavots (3097), 4h52', ample, coronat avui per un gran remat d'ovelles. A la dreta comença la impressionant cresta Espadas-Posets.

Coll de Pavots (3097), amb la cresta Espadas-Posets.
Cal girar cap a l'esquerra, seguint un vistós i sinuós camí que supera el poc desnivell fins el cim del pic Pavots o Tucón Royo (3121), 4h58'.

Pic de Pavots o Tucón Royo (3121).
No cal dir que és un mirador privilegiat on es pot gaudir de gairebé bona part dels cims més alts del Pirineu. L'ascens ha estat dur però l'esforç s'ho val!!

El massís de la Maladeta: Pic d'Alba, Mir, Sayó, Cordier, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades, Russell.

Massís de la Maladeta.
El Perdiguero, amb el pic Royo a l'esquerra i el Boum a la dreta.

Diente de Llardana, darrere el Perdiguero.
La Cresta Espadas-Posets, amb el coll de Pavots, pic Espadas, Tuca Llardaneta, Tuqueta Roya i Posets ...i a sota d'aquest últim, l'arrodonida Tuca del Forau de la Neu.

Tota la cresta Espadas-Posets.
Al sud, una cresta ben delimitada i esvelta, amb els pic: Punta Millars, Eriste Nord o Beraldi, Gran Eriste, Eriste Sud -just a l'horitzó d'aquest últim, el Cotiella- i el Bagüeña a l'esquerra.   

Els Eriste, de fons el Cotiella.
La Punta Suelza i darrere, el massís del Mont Perdut: Añisclo, Mont Perdut, Cilindro, Marboré i els dos Astazú

La Punta Suelza. Darrere el massís del Mont Perdut.
Un xic més al nord, la zona de La Munia: Robiñera, La Munia, Sierra Morena, Troumouse, Heid i Gerbats. Darrere apareix el Grand Tapou i la corona del Vignemale; i més al fons, a l'esquerra els cims de l'Argualas, Algas, Garmo Negro i pics del Infierno.

Massís de La Munia. De fons el Garmo Negro-Infiernos i Vignemale.
I continuant cap el nord, el massís de Néouvielle: Pics Lentilla, Campbieil, Estaragne, Turó de Néouvielle, Trois Conseillers, Néouvielle i Ramougn.

Massís del Néouvielle.
Cap el nord-oest i propers, la cresta de Bachimala: Punta del Sabre, Gran Bachimala, Pta.Ledormeur, Pta.del Ibon, Petit Bachimala i pic Marcos Feliú. I just darrere la cresta amb els pics Culfreda, Baliner, Guerreys i Lustou. Al fons, el pic Midi de Bigorré amb les antenes en el cim.

Massís del Bachimala-Culfreda.
Es davalla cap el coll de Pavots, amb la vista posada al següent cim: Tuca Forau de la Neu. Darrere, tancant aquest petit circ, el Diente de Llardana.

Des del coll, flanquejant la tartera, amb la Tuca Forau de la Neu i Diente Llardana en front.
Es fa una diagonal per la tartera, es veu clarament la senda, per després baixar directe pel cantó més a l'esquerra, seguint fites. Més avall, es fa un flanqueig a l'esquerra, per anar als peus de la tuca.

Baixant cap a la base de la tuca.
Un cop en el fons de la clotada, s'ha de superar una allargada "barrera" rocosa no gaire alta i un cop dalt, es gira cap a l'esquerra, en un mar de pedres. Hi ha fites.

En vermell itinerari de pujada, en groc el de baixada. La fletxa marca la fita "clau".
Des de dalt de la "barrera" rocosa es pot veure tot el itinerari de baixada, des del pic Pavots fins a l'inici de la pujada a la tuca.

Itinerari aprox. de baixada des del coll de Pavots fins la clotada sota la Tuca del Forau de la Neu.
La pujada és feixuga pel munt de pedres que hi ha, a més no hi ha una traça fressada contínua que faciliti l'ascens. A això s'ha d'afegir que les fites en mig d'aquest mar de pedres, costa una mica de visualitzar-les.

Seguint fites en un mar de pedres.
S'arriba a una paret rocosa, on hi ha dos alternatives: fer una grimpada fàcil i seguir les fites o girar cap a la dreta, seguint la tònica de pedres i més pedres. 

Punt clau de la pujada. En vermell l'ascens, en groc la baixada amb petita desgrimpada.
Decideixo girar cap a la dreta per fort pendent, per tornar a girar cap a l'esquerra fins a una fita "clau" que es veu clarament. En aquest punt, es torna a girar a la dreta, on ja es veu una diagonal, marcada amb un color més amarronat, que porta directe al cim.

Des de la fita "clau", s'intueix la diagonal cap al cim.
Tuca del Forau de la Neu (3080), 5h59'. Cim estret i allargat. 

Cim de la Tuca Forau de la Neu.
Les vistes són més tancades però no per això són menys espectacular. Vora el cim, cap al nord, la cresta Espadas-Posets: Pic de les Espadas, Pas del Funambulista, Tuca de Llardaneta, Tuqueta Roya, corredor Jean Arlaud i Posets.  A més de gaudir de les retorçades vetes que hi ha a la roca.

Cresta Espadas-Posets.
Cap el sud: la Tuca de la Llantia i just darrere en l'horitzó el Turbón, seguint el cordal cap a la dreta, la Tuca de Torets, el pic de la Forqueta SE i el pic de la Forqueta o Turets.

Les Forquetes. El bon dia permet veure el Turbón.
I una darrera mirada al pic de Pavots, abans d'iniciar la baixada.

Pic Pavots, amb el marcat coll.
Segueixo unes altres fites, que em porten sobre la roca, on faig una desgrimpada fàcil, enllaçant amb el camí de pujada. Un cop he tornat al fons de l'enclotada, continuo baixant per camí a estones fressat, fitat i força directe avall. 

Des de l'enclotada, la baixada cap a l'estanyol.
A prop de l'estanyol, 6h34', enllaço amb el camí de pujada al pic Pavots, girant cap a l'esquerra i arribant a la plana erma. Cal seguir el torrent cap a la dreta per arribar al collet.

Es gira cap a l'esquerra, en busca del torrent i el collet.

Des del collet, tornen els colors.
En les proximitats del ibon de Llardaneta, 6h55', faig una parada per gaudir de la llum de tarda i els colors i brillantor que desprèn l'aigua.

Ibon de Llardaneta, amb la llum de la tarda.
Enllaç amb el GR-11.2. La baixada per la vall de Llardaneta és molt ràpida i còmode, a excepció del tram de roca on s'ha de desgrimpar, just abans d'arribar a la cruïlla de camins amb pal indicador, 7h33'.

Arribant a la cruïlla de camins, amb el visible pal indicador.
Ara cap a la dreta, direcció al refugi Ángel Orús. En el refugi, 8h01', deixo de seguir el GR-11.2 per continuar davallant seguint la senda PR HU-36. Passat el refugi, el camí entra en el bosc... beneïda ombra!! 

Deixant enrere el refugi.
Ombra i bosc que no deixaré fins l'aparcament de la Pleta de l'Estallo, 9h25'. Abans de marxar, una paradeta per admirar la cascada d'Espigantosa.

Cascada d'Espigantosa.
Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat aquesta ressenya? Deixa un comentari. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!