Pic d'Aneto (3404)

Ascens hivernal al rei dels Pirineus, el pic d'Aneto, cim que pertany a la zona 9-Aneto-Maladeta de la llista dels 3000's. Recorregut molt llarg i exigent, sense cap dificultat tècnica però amb el temut pas del Pont de Mahoma, on molts giren cua espantats. Les excel·lents i clares vistes des del cim, i la vigorosa i atapeïda glacera d'Aneto, són dues de les moltes recomanacions per fer aquest recorregut durant el període hivernal.

   

Ruta circular:  Sí -lineal-.

Sortida i arribada: Aparcament del Vado de l'Hospital.

Temps total: 12h35'    Sense parades: s/horari.   Ritme: Pausat.

Dificultat:  Fàcil +     Esforç: 4/5.

Distància:  22,56 km.      Desnivell: +1697 m.

Alçada mínima:  1721 m.      Alçada màxima:  3404 m.

Cims:  Pic Aneto (3404).

De interès: Cim més alt dels Pirineus. Es creua una de les majors glaceres dels Pirineus. Fantàstiques vistes des del cim amb la possibilitat de veure, en un dia clar, la major part dels pics superiors als tres mil metres. Per assolir el cim, es supera el tant temible pas de Mahoma. Refugi guardat de La Renclusa, pernoctes, dinars, begudes, aigua calenta, ...

Acompanyants: David "Gallo".

Recomanacions: Aquest recorregut es pot dividir en dues etapes, pernoctant en el refugi de La Renclusa. Precaució en els canvis sobtats de la meteorologia. Grampons, piolet i polaines  obligats. Crema protecció nival, tant per la cara com pels llavis i ulleres.  

Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt, gairebé fins el final. S'ha de seguir un indicador cap a l'Hospital de Benasc, on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.
   

Descripció:  Després de la calamarsada que ens va caure a la nit i un descens notable de la temperatura, iniciem el recorregut a les 6:30, quan encara és fosc, il·luminats pels llums dels frontals.
El primer tram del recorregut és molt fàcil, només hem de seguir la carretera que porta a La Besurta. 
Aquesta carretera és tancada als vehicles degut a la neu que tapa bona part de l'asfalt.
Superat el tram de pujada entre el bosc, s'obre el Plan d'Estañ o d'Están (1853). Creuem el riu Ésera i arribem a La Besurta (1898). Sembla que el dia s'ha llevat esplèndid. 
   

Des del Plan d'Estañ, mirada enrere.

Des de La Besurta, el mantell nival és força destacable. La neu està perfecte per no utilitzar el grampons. 
També les traces ajuden a superar el pendent fins el refugi de La Renclusa (2140).
   

Refugi de la Renclusa.

Una primera aturada per reposar forces i treure'ns alguna peça de roba, la calor s'imposa al fred, amb un sol de justícia.
Des del refugi, no es veu ni rastre de les roques, només "camins" marcats en mig de la neu.
   

Des del refugi, forta pujada, amb els cims de la cresta oriental de la Maladeta: Rimaya, Cordier, Sayó, Mir i Delmàs.

Iniciem l'atac, seguint un dels molts rastres. Cal destacar que aquest camí marxa més allunyat (a la dreta) de la cresta rocosa que formen els pics dels Portillons i de la Renclusa, de front cap a la glacera de la Maladeta i el pic del Collado de la Rimaya.
La pujada és directe, sense giragonses, i enseguida deixem enrere el refugi.
   

Ràpidament agafem alçada, deixant el refugi enrere.

De moment continuem amb els grampons a la motxilla, el fort pendent l'anem superant amb les "escales" que va fent el camí de pujada.
   

Superant el pendent cap el Portillon Superior. Al fons a la dreta, el refugi.

Aproximadament a l'alçada del pic del Portillón Superior, les petjades fan un gir cap a l'esquerra, en busca del pas per accedir a la glacera d'Aneto.
   

Gir a l'esquerra, cap el Portillón Superior.

Un flanqueig sense gaire pendent, ens condueix fins el pas del Portillón Superior (2898), on fem una segona parada. En David "Gallo", va un xic enrederit, l'espero per intentar anar plegats durant la glacera. Però em diu que va tocat i que vagi fent, que no sap si arribarà.
Des del Portillón Superior, la glacera d'Aneto és imponent, amb la piràmide d'Aneto en l'altre extrem.
   

Des del pas del Portillón Superior, la glacera i la piràmide del pic d'Aneto.

Ara sí és moment de calçar-nos els grampons i baixar per un tram delicat amb neu i glaç fins a peu de glacera. 
Un camí força fressat, estret, va guanyant metres a la glacera, amb un desnivell moderat, molt més planer que el que portàvem fins ara.
Passats els contraforts orientals que formen el pic de la Maladeta, es camí fa unes llaçades guanyant ràpidament alçada, incrementant molt el pendent.
Ara per pendent més suau, es travessa la glacera per la part alta, resseguint per sota la enorme paret rocosa, els cims del pic Maldito, pic del Medio i pic de Corones, fins el coll de Corones (3208).
   

Arribant al coll de Corones, amb la punta Oliveras Arenas i darrere l'Aneto.

Davant tenim majestuós el rei dels Pirineus amb la punta Oliveras Arenas en primer terme.
Anem pujant per la vessant nord, amb un seguit de llaçades, la piràmide que forma el pic d'Aneto, fins arribar al temut pas del Pas de Mahoma (3391).
   

El pas del Pont de Mahoma, des de l'avancim. Es pot veure la creu que corona el pic d'Aneto.

Estret pas d'uns 25 m. de llargada, amb força estimball a ambdós bandes. Sense preses i mica en mica, es supera sense gaires problemes... si no es pateix de vertigen. Cap pas passa del grau I.
El pas del pas de Mahoma està net de neu, i decideixo de creuar-lo sense els grampons. 
En David "Gallo" encara no el tinc a la vista, deu anar molt enrederit o s'ha aturat en algun punt de la glacera.
Aprofitant que arriba un altre noi, passem tots dos el pas fins el pic d'Aneto (3404).
   

Creu del cim de l'Aneto.

Les vistes des de dalt, amb un dia blau i sense humitat com el d'avui, són espectaculars. 
   

Llàstima de no tenir més fotos en el carret, avui dia amb una càmera digital, un altre reportatge hagés sorgit.
Torno a creuar el pas de Mahoma. 
En David "Gallo", està en la darrera pala, així que l'espero. Arriba tocat, ...i encara que li dic de creuar tots dos el pas de Mahoma, no vol, per ell arribar fins aquí és fer cim.
Sense perdre temps, iniciem el descens, desfent el mateix camí de pujada.
Un cop superat el pas del Portillón Superior (2898), la baixada la fem lliscant durant molt de tros, estalviant-nos molt de temps.
Una curta parada en el refugi de La Renclusa (2140) per menjar i reposar forces. 
Per evitar arribar de nit, no defallim en el ritme, tot i que les forces estan gairebé exhaurides.

Uns minuts passades les 19 h. (19:05 h) arribem a l'aparcament, on ens esperen els altres dos companys que van decidir no pujar, en Kukol i en Joakin. 
   

Descansant a la tornada. D'esquerra a dreta: David "Gallo", Joakin, Kukol i jo.

A ells els hi tocarà avui fer el sopar!
  

Totes les fotografies han sigut digitalitzades de diapositives.
    
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.
  

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.