6 de juliol de 1998

Tuc de Molières o Mulleres (3010)

El tuc de Molières o Mulleres, cim fronterer entre Catalunya i Aragó, és un cim superior als tres mil metres ubicat en la zona 9-Aneto-Maladeta. Excel·lent mirador de la vessant nord-est del massís de la Maladeta i del pic d'Aneto, on a més, es pot contemplar les imponents glaceres.  La facilitat de l'ascens encara que llarg, fan d'aquest tuc un dels privilegiats dels Pirineus i digne de ser visitat.

   


Ruta circular: Sí, lineal.
Sortida i arribada:  Espitau de Vielha / refugi de Molières.
Temps total: 2h18' +  4h29' (Sense parades)   Ritme:  Moderat.
Dificultat:  Fàcil    Esforç:  2/5.
Distància:  15,50 km.      Desnivell:  +1426 m.
Alçada mínima:  1603 m.       Alçada màxima:  3010 m.
Cims:  Tuc de Molières o Mulleres (3010).
De interès:  Cim fronterer entre Catalunya i Aragó. Privilegiades vistes cap el sud del massís de la Maladeta, amb els cims més alts dels Pirineu i extenses glaceres.
Acompanyants:  Mario, Jordi Paredes i José.
Recomanacions:  Degut a la llargada i desnivell del recorregut, és millor dividir-ho en dues etapes, passant nit al refugi de Molières (aquest refugi ha estat substituït per un de nou, diferent a l'esmentat en aquesta entrada). Si es vol fer tot el recorregut d'una tirada, hi ha el refugi Sant Nicolau-Espitau de Vielha a l'inici de l'itinerari i el refugi de Conangles a 1,2 km. Abans del coll de Molières, hi ha un tram de neu, que fins ben entrat l'estiu continua molt dur, potser necessitem els grampons.
Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.
Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafem l'autovia A-14. Més endavant, enllaça amb la N-230, on creuarem els pobles d'Alfarràs, Benavarri, El Pont de Suert i just abans d'entrar en el túnel de Vielha, agafar un trencall a la dreta, que ens porta a l'Espitau de Vielha - refugi Sant Nicolau.
   
Descripció:  L'ascensió al cim, la dividim en dues etapes: 1/ Espitau de Vielha - refugi de Molières i 2/ refugi de Molières - Tuca de Molières - Espitau de Vielha. 

Etapa 1: Espitau de Vielha - Refugi de Molières.

Des de l'Espitau de Vielha - refugi Sant Nicolau (1630), es creua per sobre el túnel de Vielha per accedir a la vall de Molières. Des d'aquest punt, ja podem veure el nostre objectiu, el tuc de Molières, encapçalant la vall.
   
Espitau de Vielha.
Creuem l'allargada vall seguint una pista, a prop del riu. Més endavant, aquesta es transforma en un camí.
   
La Pleta de Molières, amb el tuc tancant la vall.
Ens endinsem en el bosc, guanyant alçada, on podem veure una espectacular cascada, el saut (salt) de Molières, 23'.
   
Saut de Molières.
Deixem enrere el bosc, tornem a planejar, entrant en el Plan dera Rasa, zona amb aiguamolls, on al final d'aquest, trobem una nova cascada. 
   
Plans dera Rasa.
Arribats a la cascada, Gotèr de Molières, 50', el camí passa a tocar d'aigua, fent una pujada molt dreta, on farem servir les mans. 
   
Gotèr de Molières. El camí segueix per la cascada de la dreta.
Seguim per la Pleta Naua o Nova, guanyant alçada, sempre seguint propers al riu.
   
Pleta Naua (Pleta Nova).
Enseguida arribem a un caos de blogs rocosos, que haurem de superar seguint  les fites.
   
Pujada per grans blocs, al fons la serra dera Gerbosa.
Al fons de la Pleta Nova, ens anem allunyant del riu, per superar una gran paret, pujant cap a la dreta. 
El sender combina zones de terra i de roca, tot i estar molt fressat, s'ha d'estar atents a les fites.
A mida que guanyem alçada, es pot veure la cresta dels Feixans, amb els tucs de la Tallada i de la Feixa de la Vall.
   
Fort pendent, on podem veure els grans cims que tanquen aquest circ.
Un cop dalt, sortim a una plataforma rocosa, on podem observar tota la vall per on hem pujat, a més dels cims del Besiberri Nord, Besiberri Sud, Comaloforno, Punta Alta, ...
   
Arribant als estanhots de Molières.
Arribem fins el primer dels estanhots de Molières, ara només cal superar un curt tram de pujada, cap a la dreta, on sobre un promontori està situat el refugi de Molières, 2h18'.
   
Refugi de Molières.
El petit refugi és molt acollidor, donant un aspecte molt diferent vist des de fora. Cal dir que aquest refugi ha estat substituït per un de més modern i diferent color, tal i com es veu en l'enllaç de dalt.
   
Interior del refugi de Molières.
Des de l'emplaçament del refugi, les vistes són grandioses sobretot cap el vessant oriental.
   
Vesprada des del refugi, amb els cims de la zona de Besiberri.

Etapa 2: Refugi de Molières - Tuc de Molières - Espitau de Vielha.

Sortint del refugi, de front, l'estanhot de Molières amb el retallat cim de la Feixa de la Vall.
   
Estanhots de Molières, des del refugi.
No cal baixar fins els estanhots de Molières. Des del refugi un camí arrenca paral·lel al torrent de la vall, enllaçant amb el camí que ve dels estanhots un cop passat aquests, força més amunt.
   
Deixem enrere els estanhots de Molières, pujant cap el cim.
Per terreny encara amb força neu, el pendent s'intensifica, seguint rastres de petjades i alguna fita. De tant en tant, es superen petites zones rocoses.
   
Fort pendent entre neu i roques. Darrere els tusc de la Tallada i Feixa de la Vall.
Propers a la paret de la cresta rocosa que forma el cordal entre el tuc de Molières i el tuc Cap deth Hòro o tuc del Cap de Toro, girem cap a l'esquerra, en busca del coll.
   
Flanqueig per una congesta, cap el collet.
Es flanqueja el cordal per sota la muralla, superant una petita congesta de neu, encara dura però amb la suficient traça per no utilitzar els grampons, fins a peus de la roca, just per sota del coll.
   
Tuc de Molières, des de l'inici de la grimpada al coll.
Utilitzant les mans, es va trampejant per la canaleta que porta al coll, sent el darrer tram força dret, superant-lo amb una grimpada més seria, però fàcil.
Dalt del coret de Molières (2935), 1h23', comencem a tenir unes vistes esplèndides.
L'imponent tuc Cap deth Hòro (2975) molt proper al collet i la vall de Molières, encara blanca, per on hem accedit al coll.
   
Tuc de Cap deth Hòro (Cap del Toro), des del coret de Molières.

La vall de Molières, per on hem pujat, amb els estanhots de Molières.

Fem un gir a l'esquerra, seguint de molt a prop la carena i superant un innumerable nombre de blocs rocosos.
  
Carenant entre blocs de roca, fins el cim.
Fins assolir el cim del tuc de Molières o Mulleres (3010), 1h36', coronat amb una creu de ferro.
  
Cim del tuc de Molières o Mulleres (3010).
Aquest cim és un immillorable mirador cap el vessant nord-est  del massís de la Maladeta i en especial sobre el pic d'Aneto.
   





(Ascens al pic d'Aneto des de Plan de l'Hospital i ascens al pic de Tempestades des del refugi de Corones).  

Més cap el nord-oest, podem veure els cims dels Crabioules, Maupas, Bom, Midi de Bigorre, Salvaguardia, ...
   

I de front a la vall de Molières, els cims de la pica d'Estats, Certescans, Besiberris, ...
   

També cal remarcar la cresta del Feixan, que arrenca des del mateix cim fins el tuc de la Feixa de la Vall.
   

Iniciem el descens, pel mateix camí de pujada fins el refugi de Molières (2360), 2h52', parada per menjar i recollir els estris.
Continuant cap avall, arribem al punt d'inici d'aquesta aventura, l'Espitau de Vielha, molt fatigats degut a la forta calor, 4h29'.
Una bona refrescada en les aigües gèlides del riu, ens retornen al confort climàtic.

Totes les fotografies han sigut digitalitzades de diapositives.
    
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.
  
Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

1 comentari:

Gràcies pel comentari !!