Punta Alta de Comalesbienes (3014)

L'ascens a aquest cim no és gaire llarg en recorregut, però si amb el desnivell. Es compaginen trams de roca i de pedregam amb forts pendents i sense haver cap marca, sempre hi trobem fites. Pertany a la zona 10-Besiberri-Punta Alta del llistat dels 3000's dels Pirineus i és un dels cims més fàcils de pujar, però s'ha d'estar en bona forma física.   

    

Ruta circular: Sí -lineal-

Sortida i arribada: Presa de Cavallers.

Temps total sense parades: 5h56'    Ritme:  Ràpid.

Dificultat: Fàcil      Esforç: 2/5.

Distància:  9,38 km.     Desnivell:  +1331 m.

Alçada mínima:  1733 m.  Alçada màxima:  3014 m.

Cims:  Punta Alta de Comalesbienes (3014) i pic de Comalesbienes (2997).

De interès: Un dels tres mils més fàcil de pujar. Fa de límit zonal del P.N. d'Aigüestortes i Estany de St.Maurici. Es poden veure bona part dels cims més alts del P.N. a més del massís de la Maladeta.

Acompanyants:  En solitari.

Recomanacions:  Estar en bona forma física, recorregut curt amb molt de desnivell i pedregam.

Mapa:  Editorial Alpina, Vall de Boí, 1:25.000.

Aproximació: Des d'El Pont de Suert, capital comarcal de l'Alta Ribagorça, agafem la N-230 direcció nord. Enseguida trobem el trencall cap a "La Vall de Boí / Barruera / Caldes de Boí", seguint la carretera local L-500. Creuem totes les poblacions que trobem, sempre seguint la carretera principal. Un cop passat el balneari de Caldes de Boí, es segueix pujant fins el final de la carretera, on trobem un aparcament a tocar de la paret de la presa de Cavallers.

  

Descripció:  Des de l'aparcament, tenim dues opcions: o pujar el camí amb forta pendent fins a dalt de la presa i girar a la dreta per la carretera fins tot just passada la barrera o pujar la carretera per on hem accedit a l'aparcament, fins a la barrera.

En aquest punt, hi ha un indicador de fusta "Comalesbienes / Punta Alta", surt una estreta pista.  Són les 7:20 del matí i aquest és el segon intent en pujar aquest cim.
   

Inici de la pista cap a la Punta Alta de Comalesbienes (foto del primer intent 23-10-99).

La pista fa un seguit de llaçades, guanyant alçada. Es pot veure la part més alta de la Vall de Boí - Ribera de Caldes.
   

Vista de la vall de Boí, a la tardor (foto del primer intent 23-10-99).

En veure una canaleta on baixa aigua, un xic més endavant, s'ha d'estar atents a les fites que marxen cap a la dreta. Tot i pujar pel barranc de Comalesbienes, no veurem el torrent d'aigua.
   

Seguint per la pista, el torrent de Comalesbienes i una canal tallada a la roca (foto del primer intent 23-10-99).

Si no veiem el trencall que puja cap el barranc de Comalesbienes, la pista ens conduirà fins a una esplanadeta sense sortida. Haurem de donar la volta!

Entrat en el barranc, el pendent s'intensifica, seguint per estret camí i a vegades entre pedregam. 

A mida que pujo, el barranc es va estrenyin. Força amunt, de front em trobo una canal molt dreta. No s'ha de pujar!
   

Lloc on es deixa el barranc per seguir cap a la dreta.

El corriol fa un gir cap a la dreta, és una zona un xic difusa però amb fites, superant un tram de forta pujada, per sortir de l'encaixonat barranc. (Pel que sembla, han pintat una fletxa vermella en la roca a més d'una estaca groga dalt d'aquest pas).
   

Barranc de Comalesbienes, iniciant el flanqueig cap a la dreta.

Sortit del barranc, comencen a aparèixer els primer arbres.
   

Per sobre del barranc, abans d'entrar en el bosc (foto del primer intent 23-10-99).

Fins a endinsar-me en un petit bosc. Un cop travessat, segueixo el rastre de camí fins a trobar-me amb el pedregam. Per sort, sempre trobo fites.

Les vistes s'obren, poden veure al darrere el pic de Comaloforno.
   

Mirada enrere, cap el massís dels Besiberri.

I al davant, la Pala Alta de Serradé amb els primers estanyols. Cal dir que el torrent d'aigua està força avall.
  

Ja es veuen els primers estanyols.

Deixat enrere el pedregam, el camí tendeix a planejar, alternant trams d'herba amb trams de roques, molt menys sofert. 

Tot i que el camí fa una aproximació al torrent, estant a prop dels primers estanyols, l'itinerari es desvia força de l'estany de Comalesbienes.
   

Estany de Comalesbienes, el més gran és el de baix.

Un cop creuat per l'esquerra un petit promontori, surto davant mateix de l'estany Petit de Comalesbienes (2600).
   

Estany Petit de Comalesbienes (de dalt).

Darrere queda el primer estany.
   

Estany de Comalesbienes.

Una suau baixada, em porta fins a les aigües de l'estany Petit de Comalesbienes, 2h27'.
   

Sortida d'aigües de l'estany Petit de Comalesbienes (de dalt).

En aquest punt, hi ha dos itineraris possibles: anar per l'esquerra de la carena que cau del pic de Comalesbienes, fent aquest cim i per la cresta accedir a la Punta Alta; o esquivar la carena que cau del pic de Comalesbienes per la dreta, accedint al coll i fer els dos cims.

Vaig optar per pujar cap el coll.
   

Des de l'estany Petit de Comalesbienes, el pic de Comalesbienes i la Punta Alta.

Es contorneja l'estany per l'esquerra, seguint fites i rastre de camí, en aquest punt encara està força herbat.

El pendent es comença a intensificar força. A mida que pujo, l'herba dóna pas al rocam i pedregam. Els blaus estanys de Comalesbienes, queden molt avall.
   

Els estanys de Comalesbienes amb el pic de la Pala Alta de Serradé (2987) a sobre.

Un darrer esforç em porta fins el coll (2979) que separa el pic de Comalesbienes, a l'esquerra, i la Punta Alta, a la dreta, 3h10'.
   

Des del coll, la cresta que puja a la Punta Alta.

Seguint fites i progressant amb ajuda de les mans, supero la costeruda cresta que em porta fins el cim de la Punta Alta de Comalesbienes (3014), 3h20'.
   

Cim de la Punta Alta de Comalesbienes (3014).

La cresta no presenta cap dificultat a excepció d'un punt, on s'han de fer dos passos, per flanquejar una roca, una mica exposada, ...però gens difícil.

Al ser un cim un xic separat de la resta, ofereix grans vistes, sobretot cap a la banda del massís de Besiberri, massís de la Maladeta, serra de Tumeneia i el Montardo.
   

Vistes cap els massissos de Besiberri i la Maladeta.

El punxegut Montardo, cap el nord.

Cap el nord-oest, la serra de Tumeneia.

Des del cim, es pot veure un petit tros de la presa de Cavallers, al fons de la vall.

Amb molt de compte, baixo pel mateix lloc, fins el coll.

Resseguint la cresta, molt més senzilla, enseguida arribo al pic de Comalesbienes (2997), 3h41'. (Segons el ICGC, aquest cims te una alçada de 2989 m.).
   

Pic de Comalesbienes (2997), amb la cresta que porta fins la Punta Alta (3014).

Amb zoom, la cresta que puja a la Punta Alta, més espectacular que difícil.
   

Pujant cap el pic de Comalesbienes, la piràmide de la Punta Alta.

Els estanys Gelats, amb la piràmide del pic de Contraix.

Pic de la Pala Alta de Serradé amb els estanys de Comalesbienes.

Retorno al coll, i sempre seguint fites, baixo pel mateix lloc que a la pujada, fins l'estany Petit de Comalesbienes (2600), 4h06'.

Una petita aturada, per continuar torrent avall fins l'encaixonat barranc de Comalesbienes, on amb forta baixada, em deixa a l'aparcament de la presa de Cavallers (1733), 5h56'.

Totes les fotografies han estat digitalitzades de diapositives.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.