Gran Astazu (3071) - Petit Astazu (3012), des de Pineta

Ascens a dos cims de més de tres mil metres, apartats de la carena muntanyosa, en la zona 3-Mont Perdut-Taillon. Des de la vall de Pineta, cal superar d'entrada un desnivell superior als mil metres, fins el Balcó de Pineta. Des d'allà, un altiplà ens portarà fins el Petit i Gran Astazu. Esplèndides vistes de la cara nord del Mont Perdut i dels cims que conformen el "forat" del cirque de Gavarnie, ...només per això, ja val la pena fer els més de dos mil metres de desnivell positius, a més d'assolir dos nous cims.

   

Ruta circular: Sí -lineal-.

Sortida i arribada:  Pineta.

Temps total: 10h10'     Sense parades:  8h45' 
Ritme: Moderat (Baixada del balcó de Pineta fins l'aparcament, ràpid).

Dificultat:  Fàcil  Esforç: 4/5.

Distància:  21,99 Km.      Desnivell: +2126 m.

Alçada mínima:  1256 m.  Alçada màxima: 3071 m.

Cims:  Petit Astazu o Astazu Occ. (3012) i Gran Astazu o Astazu Or. (3071).

De interès: El topònim local dels cims és Marmorés del Cul. Es pot veure molt de prop la cara nord del Mont Perdut, amb la glacera penjant. Vistes al "forat" del circ de Gavarnie, amb les seves parets majestuoses regalimant aigua en forma de cascades. Refugi de Pineta, guardat, situat en la vall del mateix nom.

Acompanyants: Eugeni.

Recomanacions: Estar en bona forma física, és un recorregut llarg amb molt de desnivell. Pals de tresc, gorra, ulleres de sol, crema solar, menjar suficient per no defallir.

Mapa:  Editorial Alpina, Ordesa y Monte Perdido, 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Bielsa. Passat aquesta última població, molt a prop, es gira per la HUV-6402 direcció Bielsa/Pineta. Es recorre tota la vall de Pineta, fins el final de la carretera, on hi ha una zona d'aparcament.
   

Descripció:  Des de l'aparcament, just davant de la zona d'acampada, surt una pista, "Balcón de Pineta", que va pujant suaument per la vall.
   

Des de l'aparcament de Pineta.

Creuem per un pont, un torrent amb petites graderies, 25'. Seguim per la pista, fins a trobar un camí que puja cap a l'esquerra, on hi ha un indicador "Balcón de Pineta/Lago Marboré".
Arribem a una font amb abeurador, 1h00.
Molt a prop, trobarem la bifurcació per anar fins la cascada del Zinca (esquerra). Hi ha indicadors, es segueix amunt. La pujada es torna més dura, i tendeix a anar cap a la dreta.
   

Cascades i un mur de pedra, per superar, fins el balcó de Pineta.

Deixant un altre trencant a la dreta, que ens portaria fins el port de La Lera, es segueix cap a munt, per una zona encara més empinada, superant el desnivell en innumerables ziga-zagues.
El tram final, és conegut com El Embudo. Aquest tram, encara més dret, fa les últimes llaçades, abans de sortir per una lleixa o relleix, cap a l'esquerra, on s'arriba al Balcó de Pineta, 3h05'.
   

El Embudo, tram final de la pujada al Balcó de Pineta.

Des d'aquí, tenim la vall de Pineta als nostres peus, molt avall, però el que realment crida l'atenció, és la cara nord del Mont perdut.
   

Cara nord del Mont Perdut.

El pendent és suavitza. Seguim unes fites en mig de blocs de pedres, fins a l'ibón de Marboré (2525), 3h30. Des d'aquí, es pot veure el refugi de Tucarroya, en mig d'una esquerda, en la muntanya del front.
   

Ibón de Marboré i el refugi de Tucarroya, dalt de l'esquerda.

No ens cansem de mirar la cara nord del Mont Perdut, amb el Cilindro, tots dos superant els tres mil tres-cents metres.
   

El Mont Perdut, el Dedo i el Cilindro.

Després de recuperar forces, seguim l'altiplà amunt, en mig de corriols i fites. Aparentment hi ha dues rutes, no gaire allunyades una de l'altra. Una recorre aquest altiplà, més propera a la paret muntanyosa, mentre que l'altra va més centrada. Nosaltres seguim aquesta última.
S'ha de tenir en compte, i l'aparença enganya, que des de l'ibón fins el coll d'Astazu, el desnivell és de +400 m.! superant trams amb caos de roca i un munt de fites, que a vegades, fan dubtar.
Arribada al coll d'Astazu (2951), 4h15'. Encara que el cansament ja es comença a notar, aquí desapareixen tots els mals. Sense ser un cim, aquest lloc te els atributs de gran mirador privilegiat.
   

Des del coll d'Astazu (2951), es pot veure el Gran Astazu.

Cims que conformen el circ de Gavarnie, des del coll d'Astazu.

El Mont perdut, el Cilindro i el Marboré, des del coll d'Astazu.

Des del coll d'Astazu, sobresurt el massís del Vignemale, amb els pic de l'Infierno, Garmo Negro i Arguales, al fons.

Des del coll, es puja cap el cordal de la dreta, avançant per una, cada vegada més estreta carena, fins el cim del Petit Astazu o Astazu Occidental (3012), 4h35'.
   

Cim del Petit Astazu (3012). Darrera surt el germà Gran Astazu.

No seguim la cresta, ja que no veiem clar l'aeri tram a seguir, així que tornem per la carena i baixem al coll d'Astazu (2951).  
Seguim per un camí fressat, a ran de muntanya, fins que aquest puja, amb trams drets i marcats amb fites, sense cap dificultat, fins el coll Swan (2964).  Aquest coll separa els dos cims d'Astazu.
   

Des del coll Swan, la mole del pic Marboré, amb el coll d'Astazu, i darrere, els pics del circ de Gavarnie.

En la pujada cap el cim, es van superant petites grades, sempre seguint les fites que marquen la millor i més fàcil opció de progressar, propers a la cresta pel vessant d'Espanya.
En comptades ocasiones, necessitarem de l'ajuda de les mans en fàcils grimpades. Sense cap dificultat, arribem al pic Gran Astazu o Astazu Oriental (3071), 5h30'.
   

Cim del Gran Astazu (3071).

Es pot observar l'estret i punxegut cim del Petit Astazu i la vertical paret de la cara nord. 
   

El Petit Astazu, des del cim del Gran Astazu.

Grans vistes, més àmplies cap el vessant francès, 
   

Vistes cap el pic Long i Néouvielle.

El massís del Vignemale. A sota, la població de Gavarnie.

la cara nord de la carena Mont Perdut-Taillon, amb els imponents Mont Perdut i Cilindro.
   

El Mont Perdut, amb la glacera penjant de la cara nord, i el Cilindro.

els tres mils de la zona de La Munia,
   

La Munia i el cims que coronen el circ de Troumouse. Al fons Bachimala, Culfreda, Lustou...

i més llunyans, els massissos de Bachimala, Posets, Eriste, Maladeta ...
   

Al fons es poden contemplar els grans massissos dels Pirienus: Maladeta, Posets, Bachimala, Eriste,...

I sobretot, l'intens blau característic de l'ibón de Marboré, amb l'afilat cim del pic de Pineta i l'allargada vall de Pineta, al fons. 
   

En primer terme, el pic de Pineta amb l'ibón de Marboré als peus, de color blau intens. Al fons, la vall de Pineta.

Fem el descens, cap el coll Swan. Seguim baixant desfent els passos de la pujada, fins als peus de l'altiplà. Girant a l'esquerra i seguint fites, enllacem amb el camí de pujada al coll d'Astazu, però ara el seguirem cap avall. 
Deixem l'ibón de Marboré a l'esquerra, i seguim davallant fins el balcó de Pineta, 7h05'. 
La lleixa ens portarà al ben mig d'El Embudo, on en forta baixada, sense respir, i amb ritme de "trote". 
   

Baixant del balcó de Pineta.

Arribem fins l'aparcament de Pineta, 8h45'. 
Acabem molt cansats però satisfets d'haver fet aquesta, una gran ruta alpina, en un entorn de gran diversitat de paisatge i bellesa. 
Per recuperar cames, que millor que un bany en les fredes aigües del riu Zinca!

Totes les fotografies han estat digitalitzades de diapositives.  

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.