Aproximació al Refugi Bayssellance

Amb una estructura molt peculiar, aquest refugi està situat vora el paradís de tot muntanyenc, amb unes albades que faran llevar-te abans d'hora. Tenim a tocar la glacera d'Ossoue des d'on s'accedeix a la corona del massís del Vignemale i, a 'dos passos' del refugi, un tres mil, el Petit Vignemale. La pujada per la vall d'Ossoue, llarga però molt atractiva, ens amaga racons plens d'història i natura salvatge.

Ruta circular:   No.

Sortida:  Embassament (barrage) d'Ossoue.

Arribada:  Refugi Bayssellance.

Temps total:  3:10'   Sense parades: --    Ritme: --

Dificultat:  Fàcil - F    Esforç:  1/5.

Distància:  5,25 km.       Desnivell:  +829 m.

Alçada mínima:   1840 m.        Alçada màxima:  2654 m.

De interès:  Des de l'embassament d'Ossoue és la ruta més ràpida i curta per accedir al refugi, però en cas de neu força perillosa pel perill d'allaus, canviant aquesta aproximació per la de Cauterets/Pont d'Espagne, 5 hores. La pista des de Gavarnie, tret dels 4 primers quilòmetres asfaltats estrets i sinuosos, és de grava en molt mal estat, on s'ha d'anar amb molta precaució amb els cotxes baixos.

Refugi Bayssellance: Construït el 1899 i reformat el 2003, és propietat de la FFCAM (Fédération Française des Clubs Alpins et de Montagne). 

Obert de principis de juny fins a meitat d'octubre, compte amb una capacitat de fins a 58 places, 19 amb el refugi lliure. Situat en el massís del Vignemale a una alçada de 2651, el converteixen en el refugi més alt dels Pirineus, amb unes vistes de somni.

És obligatori realitzar una reserva si no vols quedar-te sense lloc, molt concorregut. Per a formalitzar la reserva i veure més característiques del refugi, pots consultar la web.

Acompanyants:  Jordi Paredes, Hugo i Jaime.

Recomanacions:  En cas de neu o glaç, evitar aquest recorregut i utilitzar la via d'aproximació des de Cauterets/Pont d'Espagne. Carregar amb aigua i menjar. Protecció solar: barret, ulleres i creme. De gran utilitat els pals de tresc. Tot i ser l'època d'estiu, portar alguna roba d'abric i gore-tex.

Mapa:  Carte de Randonnées - Pyrénées nº. 3, Béarn-P.N.des Pyrénées, 1:50.000.

Aproximació:  Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Bielsa i per la mateixa carretera, travessem el túnel de Bielsa-Aragnouet. Ara ja en territori francès, seguim per la carretera D173 i D118 fins a Fabian. Continuem per la D929, travessant Sent Lari e Sola fins la població d'Arreu, on girem a l'esquerra per seguir per la D918. Creuem la població de Sainte-Marie de Campan, col du Tourmalet/La Mongie i Lus et Sent Sauvaire, on canviem de carretera, ara per la D921, creuant el poble de Gêdre i fins a Gavarnie. Cap a la dreta, a l'entrada del poble, surt la D128, que en poc més de 4 km. es transforma en pista, fins a l'embassament d'Ossoue.

Descripció:  Des de la presa (barrage) d'Ossoue, seguirem les indicacions al refugi i les marques blanques i vermelles del GR-10.

Embassament d'Ossoue.

Un vistós camí voreja les aigües de l'embasament.

Iniciem l'ascens cap el refugi.

Ens endinsem cap el fons de l'altiplà que forma aquesta vall, fins a trobar una passarel·la de formigó, per on creuarem a la riba dreta del torrent.

Des de la passarel·la, l'embassament d'Ossoue.

Paral·lels al riu Gaube d'Ossoue, comencem a guanyar alçada a mida que ens endinsem en el cada cop més estret barranc d'Ossoue.

Guanyant alçada. Al fons queda l'embassament.

En front tenim una espectacular cascada, que amb el pas del temps ha anat perforant i engorjant la vall.

Ens apareix la primera cascada.

Creuem una pedrera en un dels pocs trams amb pendent suau.

Creuant una pedrera.

El camí gira cap a l'esquerra, on el pendent augmenta força, superant-lo amb un seguit de zaga-zagues.

Superant la vall d'Ossoue.

El sender va creuant l'estreta vall d'Ossoue, amb trams força estrets i aeris. És en aquest lloc, on s'ha d'anar amb molt de compte en cas de neu o gel.

Trams força aeris. (foto extreta del video).

En la part superior de la vall o barranc, tenim vistes al que és l'entrada de la glacera d'Ossoue.

Entre la boira, l'entrada a la glacera d'Ossoue.

El camí torna arran de la paret rocosa, on es troben les coves (grottes) de Bellevue (2440), aquestes són les primeres coves que trobem, en que Henry Rusell va fer excavar en el massís del Vignemale. D'entrada força ample, es pot fer un bivac en el seu interior en cas d'emergència.

Una de les coves de Bellevue.

En mig de la boira i el plugim, iniciem el fort pendent girant cap a la dreta. La vall es va obrint lentament mentre el pendent es modera en la part final, fins arribar al refugi Bayssellance (2654).

Fotos de diferents vessants del refugi i placa identificativa.

El refugi està ubicat en un replà en la part més alta de la vall d'Ossoue, envoltat del Petit Vignemale i l'Hourquette d'Ossoue a l'oest i el pic de la Sède al nord.

Ombres cap el massís del Vignemale.

Cap el sud-est, la perspectiva del massís del Mont Perdut-Taillón és de cine. D'esquerra a dreta: Gran Astazú, Petit Astazú, Marboré, Cilindro i Mont Perdut mig amagats darrere el Marboré, Pics de la Cascada, la Torre, el Casco, bretxa de Roland, Bazillac, Taillón, Gabieto Nord i Gabieto Sud.

Panoràmica des del refugi Bayssellance.

A mitjans de setembre i entre setmana no vàrem trobar només que una parella en el refugi. L'hospitalitat i tranquil·litat van ser la tònica del parell de dies que vàrem estar, un dia més del que teníem estipulat en el refugi, degut al mal temps.

Totes les fotografies han estat donades per en Jordi Paredes.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.