Estany de Sant Maurici: Paisatges de Postal

Passeig per l'Estany de Sant Maurici en el seu estat més pur, salvatge, amb una tranquil·litat i pau envoltada de neu i glaç, on sembla que el temps s'hagi aturat. A començaments de primavera, l'hivern encara perdura en aquestes latituds, abans que la neu es fongui, el prat es pinti de verd amb multicolors flors i l'afluència de visitants col·lapsi  aquest espai, aquest és el tresor que et pots trobar...

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Aparcament de Prat de Pierró (Espot).

Temps total:  1h51' *   Sense parades: 1h33' *   Ritme:  Lent.     (*) Només pujada.

Dificultat:  Molt fàcil     Esforç:  1/5.

Distància:  9,21 km.      Desnivell:  +344 m.

Alçada mínima:  1649 m.     Alçada màxima:  1975 m.

De interès: Prat de Pierró és l'entrada al Parc Natural des de la població d'Espot. La carretera ha d'estar oberta als vehicles per accedir a l'aparcament, des d'Espot, assegura-nos que està neta de neu i glaç. A començament de primavera, en aquest recorregut no necessitarem grampons, tot i trobar algun tram delicat entre el bosc, si ho fem en ple hivern, potser els necessitem. Paisatge de neu i glaç, amb l'allargat estany de Sant Maurici completament blanc. A 5' de l'estany de Sant Maurici, es troba el refugi Ernest Mallafré, amb tots els serveis en temporada i una part lliure oberta tot l'any, més info entrant en la web.  Itinerari apte per portar nens.

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Si es va en ple hivern, no està de més portar grampons. Pals de tresc i botes de muntanya. Material de protecció nival: ulleres i crema. Tot i ser un recorregut curt, portar material d'abric: guants, gorro, polars, plumes, gore-tex, ...

Mapa: Editorial Alpina, P.N. Estany St.Maurici-Aigüestortes, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Sort, capital del Pallars Sobirà, s'ha de seguir la carretera C-13 cap el nord, passant les poblacions de Rialp i Llavorsí. Just en el començament del pantà de la Torrassa, trobarem el desviament a l'esquerra, cap a Espot, per la carretera LV-5004. Creuarem aquesta població i seguirem les indicacions cap el Parc Natural. La carretera queda barrada en l'aparcament de Prat de Pierró.

Descripció:  Sortint de l'aparcament, seguim la pista cap amunt, on veurem un trencall cap a la dreta. Aquest camí es transforma en unes passarel·les de fusta, en mig del bosc.

Camí arranjat amb una passarel·la de fusta, apte per a cadira de rodes.

Seguim el riu Escrita, que es troba a la dreta, fins trobar un pont de fusta, per on el creuarem, 14'.

Pont de fusta per creuar el riu Escrita.

En l'altra riba, enllacem amb el GR-11. El camí és ample i molt fressat, anem avançant per fora el bosc, amb pendent molt suau, per l'allargat planell de Sant Maurici.

Pletiu de Sant Maurici, amb Els Encantats i la Roca de l'Estany de fons.

Travessarem la pista que puja cap a l'estany i per on els taxis-4x4 circulen. El riu Escrita passa molt a prop, i podem comprovar que la força de l'aigua és considerable.

Riu Escrita.

Ens endinsem en el bosc, anirem alternant zones obagues amb neu i d'altres de sol sense neu. El pendent s'intensifica un xic.

Camí cap a l'estany.

Hi ha trams arranjats, per facilitar la pujada, amb troncs en forma d'escales. Més endavant, una barana de fusta delimita un tram d'engorjat.

Baranes de fusta en un tram de camí engorjat.

El camí planeja tenint el riu molt a prop. En aquesta època, el desglaç ha començat tot i que encara no està en la seva esplendor.

El riu Escrita vora el camí.

El camí desemboca en una pista. Enseguida arribem front l'ermita de Sant Maurici, 58'.

Ermita de Sant Maurici.

La pista fa unes llaçades abans d'arribar a la bifurcació que porta, cap a l'esquerra, al refugi d'Ernest Mallafré, amb pal indicatiu.

Seguint les llaçades del camí, després de passar l'ermita de Sant Maurici.

Deixem la pista, per avançar per un camí, fins el proper estany de Sant Maurici, que ens el trobarem de front, 1h12'.

Arribant a l'estany, amb la Vall d'Espot de fons.

L'estany encara conserva una bona capa de glaç que sosté la neu blanca que va caure fa pocs dies.

Estany de Sant Maurici.

Estany de Sant Maurici a finals de l'estiu. (Foto arxiu: 16-9-18).

Amb precaució, es pot anar a palpar l'estat del glaç vora l'estany. Endinsar-se més seria una perillositat.

Baixant per comprovar l'estat del glaç.

No només atreu a la nostra vista la blancor de l'estany, cap a l'esquerra, els imponents cims d'Els Encantats.

Els Encantats des de l'estany de Sant Maurici.

I cap a l'altre extrem els cims del pic del Portarró i el Gran Tuc de Crabes.

Pic del Portarró.

Ens arribem fins la caseta d'informació, avui completament tancada, on paren el taxis-4x4, des d'on surt la pista que puja cap el refugi d'Amitges.

Caseta d'informació de l'estany.

Seguim pista amunt, amb un bon gruix de neu, amb una duresa ideal per poder caminar sense enfonsar-nos.

Pujant per la pista cap a la caserna.

Fins a la caserna militar en ruïnes, 1h33', que des d'aquesta alçada, domina per complet l'estany de Sant Maurici i tots el cims que l'envolten.

Caserna militar, en ruïnes.

Els Encantats, esplèndids!!

Els Encantats amb l'estany de Sant Maurici als peus, completament blanc.

La vall de Monastero, que s'allarga fins els cims de Monastero i Peguera.

Vall de Monastero.

De tornada, parem a fer uns entrepans en l'ermita de Sant Maurici. Hem vingut a passar el dia i, la pau i les vistes, s'ho valen. I aquesta raconada, amb la font de l'Ermita, és l'escollit.

Preparant uns entrepans.

Font de l'Ermita.

De tornada, desfem el mateix camí de pujada, fins l'aparcament de Prat de Pierró.

Retornant cap a l'aparcament.

Creuant el riu pel pont de fusta.

Itinerari curt, ideal per anar amb nens, on poden gaudir del paisatge, les vistes i la neu.

La llegenda d'Els Encantats: Muntanya emblemàtica del Parc Natural i de Catalunya, que segons conten les antigues llegendes, te una formació prou curiosa.

Segons narren els antics habitants d'Espot, tots els anys en el mes de setembre, tots els habitants feien una peregrinació cap a l'ermita de Sant Maurici. Però un any, dos caçadors, van decidir de no anar de peregrinació i, burlant-se de les creences dels vilatans, van pujar al cims de les muntanyes per gaudir de la caça del isard.

Diuen que, després d'una boira i un tro eixordador, la muntanya aparegué de sobte, dividida en dos pics bessons. Els dos caçadors van aparèixer petrificats al ben mig de les dues grans agulles, en càstig per la seva desobediència i burla.

Cartell situat vora l'ermita de Sant Maurici, on explica la llegenda.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.