Tozal de Guara (2077) - Tozal de Cubilars (1938)

Llarg recorregut per pujar fins el sostre del Parc Natural de la Sierra y Cañones de Guara.  Paisatge de matolls i arbuixells, amb molt poca ombra i gairebé cap arbre, amb grans vistes durant tota la caminada i en especial des del cim del Tozal de Guara, si la boira no ho impedeix. Si el Parc Natural presumeix de barrancs i força aigua, en aquesta ruta no ho trobarem, tot i això, és una visita indispensable!!

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Santa Cilia de Panzano.

Temps total:  9h50'   Sense parades:  8h10' 

Ritme: Pausat/Lent. Ràpid (trotar) des del desv. a Used fins el coll de Vallemona, pels cims.

Dificultat:  Fàcil - F.     Esforç: 2/5.

Distància:   25,27 Km.        Desnivell:  +1635 m.

Alçada mínima:  724 m.       Alçada màxima:  2077 m.

Cims:  Tozal de Cubilars o Cubilás (1942), Punta de Vallemona (1873) i Tozal de Guara (2077).

De interès:  Itinerari gairebé obligat en la visita a la Sierra de Guara. En el poble de Santa Cilia de Panzano, hi ha una petita oficina d'informació. El Tozal de Guara és el punt més alt de la serra i únic que supera els dos mil metres d'alçada. Prop del coll de Vallemona, trobem el pou de neu del Conde o de Vallemona, ben restaurat. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Evitar temporada d'estiu o dies de calor, en gairebé tot el recorregut no hi ha ni una escletxa d'ombra. Portar aigua en abundància. Protecció pel sol: gorra, crema, ulleres,...Calçat còmode: sabatilles de trail o botes lleugeres. En dies de boira, el recorregut passat el coll de Vallemona, pot ser perdedor, evitar realitzar-ho si no es porta un GPS amb el track.

Mapa:   Editorial Alpina, Sierra y Cañones de Guara, 1:40.000.

Aproximació:  Des de Lleida, agafem l'autovia A-22 direcció Osca/Huesca. En la sortida 89, deixem l'autovia i en arribar a una rotonda, seguir per la carretera HU-V-3311, direcció Liesa. Creuem aquest poble, també Ibieca fins el final, on seguirem cap a la dreta per la carretera A-1227. Passem els pobles d'Aguas, Panzano i després d'una corba molt tancada, seguir per una carretera secundàrica cap a l'esquerra, amb indicador de 'Santa Cilia de Panzano'. Hi ha dos aparcaments, un abans d'arribar al poble i l'altre tot just passat.

Descripció:  Aquest és el sender número 5 (S5), que seguirem en tot moment. A cada trencall hi ha pals indicadors, facilitant el seguiment del itinerari.

Emprenem l'aventura sortint del poble de Santa Cilia de Panzano per la seva part nord, seguint una ample pista. Són dos quarts de nou i ja fa calor!

Sortint del poble de Santa Cilia de Panzano.

Des del començament, tenim vistes al llunyà Tozal de Guara.

El Tozal de Guara des del poble de Santa Cilia de Panzano.

Per una suau pendent, deixem el cementiri a una banda. Més endavant, continuem per la bifurcació de la dreta, pal indicador, pel camí de Santa Cilia a Used.

Arribem a un petit aparcament on tenim un seguit de panells informatius, des d'aquest punt està prohibit el trànsit de vehicles a motor. Aquí la pista realitza una corba tancada, guanyant en pendent.

Petit aparcament amb panells informatius.

Seguint la pista, entre matolls.

Pugem per la zona de Las Pauletas.

Des de Las Pauletas, el Tozal de Cubilars.

Pujant per Las Pauletas, amb l'Hoya de Huesca de fons.

Una nova bifurcació, girem cap a la dreta en pujada, amb pal indicador. El camí de l'esquerra porta cap a l'ermita de la Verge d'Arraro.

Pal indicador en la bifurcació de la pista.

No gaire lluny, la pista empitjora, transformant-se en un camí.

La pista empitjora, transformant-se en camí.

Passem a tocar de la Caseta de Las Paulas, 1h20', petita i molt malmesa, sobretot en el seu interior, mig en ruïnes.

Caseta de Las Pauletas.

El pendent s'intensifica, afrontant la Cuesta del Pajarico, 1h35', en mig de contrastos de verd i groc.

Cuesta del Pajarico.

Amb el guany d'alçada, es podem veure els Mallos de Ligüerri o de Lazas.

Darrere la cinglera, apareixen el Mallos de Ligüerri o de Lazas.

El terreny es torna  més planer, abans d'arribar a les bases de Fondarrés, 2h18'.

Tram final de la Cuesta del Pajarico.

Un seguit de cinc bases, aprofita el proper brollador de Fondarrés per captar aigua per a la fauna animal de l'entorn.

Bases de Fondarrés.

Uns metres més endavant, tenim la possibilitat d'arribar-nos a un mirador amb taula d'orientació, seguint un camí cap a l'esquerra, tal com marca el pal indicador.

Pal indicador per anar cap al mirador i taula d'orientació.

Veiem el Tozal de Guara més aprop, tot i que encara ens queda un bon tram de camí.

El Tozal de Guara des de Fondarrés.

Continuem de front, amb pendent moderat, travessant la zona de Las Fajanetas, amb gran vistositat de colors.

Las Fajanetas.

Confluència de camins, amb pal indicador, 2h52'.

NOTA: Des d'aquest punt fins el coll de Vallemona, passant pels cims, el ritme és ràpid, trotant i corrent quan es pot.

Trencall cap a Used i el Tozal de Cubilars o el Tozal de Guara.

El camí cap el Tozal de Guara és seguir la senda de front (S5). Cap a l'esquerra continua el camí de Santa Cilia a Used, camí que hem seguit fins aquí, i que porta fins el coll de la Cruceta de Cubilars i el Tozal de Cubilars.

Mentrestant l'Alícia continua cap el Tozal de Guara, jo decideixo pujar al Tozal de Cubilars i retrobar-me amb ella més endavant.

Giro cap a la dreta, seguint direcció al poble de Used.

El Tozal de Cubilars, des del trencall.

El camí està força fressat i després d'un tram dret, arribo fins dalt del coll de la Cruceta de Cubilars (1805), 3h00'.

Coll de la Cruceta de Cubilars, mirant cap el Tozal de Cubilars.

Les roderes de la pista giren cap avall, inicio l'ascens al cim entre rastre de sender i alguna fita, tot i que vaig fent pel cordal, buscant el millor rastre o pas. El pendent és més costerut del que sembla, però arribo sense cap impediment al Tozal de Cubilars o Cubilás (1938), 3h15'.

Tozal de Cubilars (1938). Darrere el Tozal de Guara.

Tozal de Cubilars (1938).

Dalt hi ha situada una caseta de telefonia o petit repetidor, molt visible des de la llunyania. Des d'aquest punt podem veure tot el cordal que queda fins el Tozal de Guara.

Des del Tozal de Cubilars, la carena fins el Tozal de Guara.

I vistes cap a Santa Cilia de Panzano i tot el camí seguit fins aquí.

Vistes cap el sud.

La baixada és força ràpida fins el coll de la Cruceta de Cubilars (1805).

Des de la Cruceta de Cubilars, ascens a la Punta de Vallemona.

Sense aturar-me, continuo pel cordal, seguint el rastre de roderes cap el vessant occidental, amb un pendent moderat i curt, arribo fins a una gran i vistosa fita de pedres, punt més alt de la Punta de Vallemona (1873), 3h41'.

Punta de Vallemona (1873). Al fons, el Tozal de Cubilars.

Em deixo caure cap el sud, sense camí ni fites, camp a través, buscant el millor pas encara que no presenta cap dificultat la baixada fins el coll de Vallemona (1809), 3h47'. Des d'aquest coll, es pot veure de front, una plana força ample i verda, amb el cordal que porta al Tozal de Guara.

Des del coll de Vallemona, el pou de neu i la carena al Tozal de Guara.

Descens molt ràpid fins a l'ample coll, on trobem el pou de neu del Duque o de Vallemona, en molt bon estat de restauració, 3h54'. A tocar hi ha un rètol on explica 'la vida' d'aquest pou i dels vilatans per a generar gel i poder-ho conservar.

Pou de neu del Duque o de Vallemona.

Acabem de creuar la plana, per iniciar un fort pendent, per camí fresat i sinuós, delimitat pels matolls, aquest força més petits. En dies de boira, s'ha d'extremar les precaucions o evitar de pujar sinó tenim un GPS amb el track del recorregut.

Inici de pujada, en mig de matolls i herba.

En arribar a un petit replà, es continua ascendint pel mateix cordal, lleugerament cap a la dreta, ara per terreny més nuu, de pedres i sorra, superant una cota secundària força rellevant (1962), 4h21'.

Carenant, s'arriba a una cota secundària.

La carena fa unes ondulacions amb camí molt visible. En un coll més marcat, trobem la senda que davalla cap a l'esquerra, vessant nord, direcció al refugi de Los Fenales i al poble de Used.

Superant petites ondulacions en la carena, abans d'arribar al trencall del camí cap a Los Fenales.

Darrer tram de carena fins el Tozal de Guara.

Fins el darrer dels bonys, abans d'encarar la darrera pujada.

Atacant la darrera pujada fins el cim.

I per fi, arribar al cim del Tozal de Guara (2077), 4h55'. Planer, allargat i rocós, el culmina una fita de pedres en forma de monòlit i més separat, a banda oriental, el vèrtex geodèsic.

Tozal de Guara (2077).

Tozal de Guara (2077).

La calitja i els núvols a l'horitzó ens priven de veure els grans cims del Pirineu: Balaitús, pics dels Infierno, Vignemale, Gabietos, Tallón, Bretxa de Roland, Marboré, Cilindro, Mont Perdut, Añisclo, La Múnia, Bachimala, Gourgs Blancs, Posets, ... I d'altres més modestos d'alçada: Bisaurín, Collarada, Telera, Tendeñera, Arriel, Peña Montañesa, Cotiella, Turbón, ... Un magnífic espectacle que avui no podrem gaudir.

Més aprop, el vessant sud amb l'embassament de Calcón i l'hoya de Huesca de fons.

Cap el sud, l'embassament de Calcón.

Cap a l'est, els cims i camins per on hem accedit al tozal.

Punts per on hem passat, amb el Tozal de la Cabeza de fons.

Després de descansar una bona estona, reposar forces, hidratar-nos i agrair l'aire fresc que bufa, retornem al punt d'inici pel mateix camí de pujada, seguint la senda S5 i sense pujar cap cim dels anteriors.

Cal tenir molta precaució un cop estem en el coll on està situat el pou de neu. Aquest punt amb camí molt poc fresat, no és el coll, no s'ha de baixar ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra, s'ha de seguir de front, per superar un tram de roca i continuar pujant fins el poc marcat coll de Vallemona, tendint a anar cap a la dreta. Molta atenció i més amb boira!!

Itinerari de baixada, per travessar l'ample coll i arribar al coll de Vallemona.

Cansats i amb "principi d'insolació", arribem al poble de Santa Cília de Panzano, 8h10'.

Un sol tòrrid i una calor insuportable amb molta humitat. Gens aconsellable en dies d'estiu de forta insolació, t'ho garanteixo!!.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.