Ruta del Castellot - Escalarre

Recorregut de senderisme, sense grans desnivells, que recorre un seguit de pobles situats dalt de la muntanya, en la part oriental de la Noguera Pallaresa i la Mollera d'Escalarre. Cada poble ens ensenya el seu petit tresor, guardat durant segles, a més d'unes vistes cap a la vall d'Àneu i cims dels voltants.

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Escalarre.

Temps total:  5h23'    Sense parades:  4h38'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil - F    Esforç:  1/5.

Distància:  11,8 km.       Desnivell:  +639 m.

Alçada mínima:   941 m.        Alçada màxima:  1523 m.

De interès: La visita de petits poblets, amb molt pocs habitants, aglutinats en petits nuclis, gairebé sempre al voltant de l'església, val la pena donar un tomb pels estrets i costeruts carrerons. Hi ha un seguit de búnquers per la zona propers a la Noguera Pallaresa, per arribar fins a ells, ens hem de desviar un xic del camí, tot i que tenim la possibilitat de realitzar una visita guiada. La Mollera d'Escalarre, situada a la cua de l'embassament de la Torrassa, és una zona d'aiguamolls, creant un petit ecosistema humit, on conflueixen gran varietats d'ocells i vegetació diversa. Menció especial al despoblat de Dorve, poblet on no hi viu ningú, amb dues esglésies, una 'gran' plaça major amb una font molt viva i unes cases en declivi, ...magnífic poble oblidat (Pots llegir més a "Patrimoni Oblidat - Memòria Literària").   

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  És una ruta sense senyalització, però amb camins força clars i amb poques bifurcacions, tot i això, portar un mapa o gps per a reafirmar el camí.  Terreny amb canvi brusc de temperatura, sobretot quan bufa el vent, creant un corrent d'aire amb sensació molt freda. Passem per diferents pobles, aquest no tenen cap servei, s'ha de portar aigua encara que hi hagi fonts. Pals de tresc i botes o sabatilles lleugeres.

Mapa:  Editorial Alpina, Valls d'Àneu-Montgarri, 1:25.000.

Aproximació:   Des de Sort, capital comarcal de del Pallars Sobirà, seguim la carretera C-13 cap a Vielha. Passem les poblacions de Llavorsí, Escaló i La Guingueta d'Àneu. Passat aquest darrer poblet, trobem la desviació cap a Esterri d'Àneu. Just a l'entrada del poble, un carrer / carretera trenca a la dreta cap el poble d'Escalarre.

NOTA:  Els temps parcials del recorregut són íntegres, sense descomptar les aturades.

Descripció:  En el centre del poble, hi ha un pal indicador amb varies rutes.

Inici en l'entrada a Escalarre.

Pugem pel carrer seguint a contracorrent el torrent de Burgo.

 

Escalarre. Pugem carrer amunt paral·lels al torrent de Burgo.

Seguint marques, girem cap a l'esquerra per pujar a la part alta del poble per un carreró encimentat. Passem per sota d'una casa abans de sortir del poble.

 

Sortint per la part alta d'Escalarre.

El camí es força clar, ens enlairem lentament, amb vistes als grans prats que envolten el poble d'Esterri d'Àneu, al fons de la vall.

No gaire lluny, trobem un trencall cap a la dreta. Deixem el camí de front, per iniciar la pujada per aquest trencall.

Camí d'Escalarre a Unarre, abans del trencall cap a Burgo.

Guanyem alçada per aquesta zona coneguda com Els Malls, amb un seguit de curtes llaçades, ja en la part alta, per un camí empedrat, antiga via d'unió dels pobles d'Escalarre i Burgo.

 

Fort pendent en Els Malls.

Arribem al Castellot, amb murs de pedra, potser d'alguna torre o simplement del tancat pels ramats de bestiar. El pendent es suavitza, molt a prop de la carretera, que tenim uns metres més amunt.

  

Passant per El Castellot.

Després de voltejar el contorn de la muntanya, ens apareix Burgo.

  

Treu el cap el poblet de Burgo.

Seguim per un camí verd, en mig d'ombra, amb un mur de pedra.

  

Seguint un mur de pedra cap a Burgo.

El darrer tram el fem a tocar de la carretera, fins a l'entrada del poble de Burgo, 1h11'.

  

Entrada de Burgo.

Creuem el poble pel carrer d'entrada, fins La Plaça, lloc cèntric de confluència de carrers. Seguint el carrer, de front, es troba l'església de Sant Joan.

  

La Plaça, Burgo.
 

Església de Sant Joan, Burgo.

En el trencall de carrers, continuem de front, direcció al cementiri. El camí es transforma en una via 'verda', estreta, ombrívola, però molt ben definida.

  

Camí de Burgo a Llavorre.

El camí arriba a la carretera encimentada. De sobte, ens apareix el poble de Llavorre davant nostre, passat un revolt, 1h41'.

  

Llavorre.

Creuem el poble pel mateix carrer per on hem entrat, el carrer Major. Gairebé totes les cases cauen a banda esquerra, en mig, el punt més elevat del poble, l'església de Sant Miquel, i uns metres més endavant, la plaça Major, a tocar del barranc de Bellero, on trobem un pal indicador.

  

Llavorre, amb l'esgléisa de Sant Miquel.

Sortint de Llavorre, pel torrent de Bellero.

Sortim del poble, remuntant un curt tram encimentat paral·lel al torrent de Bellero. Després de deixar l'encimentat, continuem per camí, que fa un gir de 360 graus, iniciant una pujada pel camí de Dorve. El poble ens queda a la dreta.

  

Llavorre, des del camí de Dorve.

Passem al costat d'un mur amb una reixa. El terreny inicia un baixada, es transforma de verd pastura a pedregós, entre avellaners bords, fins el torrent d'Escrita.

Baixant cap el barranc d'Escrita.

El creuem, fem un gir cap a l'oest, creuant l'Obaga de Madero.

  

Creuant l'obaga de Madero, camí de Dorve.

Sortim del bosc, en una zona enlairada, on tenim a sota, el poble de La Guingueta i la Mollera d'Escalarre. De fons, els cims nevats que envolten el P.N. d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.

  

La Guingueta d'Àneu i la Mollera d'Escalarre, des del camí de Dorve.

El camí torna a fer un gir, ara cap el sud, voltejant la muntanya que cau del cim del turó de l'Àliga. Aquest tram és una zona de solana, amb un primer tram sense arbres, només arbustos de petita alçada, amb un desnivell tímid de pujada.

  

Al fons, el serrat de Dorve.

Just entrar en el bosc, en l'Obaga de Dorve, trobem un petit brollador, possiblement el naixement del barranc del Llop. Bon lloc per parar a dinar!!

  

Brollador d'aigua.

El pendent guanya en intensitat per creuar el serrat de Dorve, fins el coll de Dorve (1521), 3h21'.

  

Coll de Dorve, per on creuem el serrat de Dorve.

Creuem el coll, seguint camí avall. Un cop passat els darrers arbres, davant apareix una extensa catifa de pastures amb murs de pedres d'antigues terrasses de cultius. Més avall de les pastures, el poble de Dorve.

  

Estació d'esquí d'Espot i cims propers al P.N. d'Aigüestortes i estany de St.Maurici.
  

Des de les proximitats del coll, es pot veure el poble de Dorve.

Al fons, els cims blancs de la zona del P.N. d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.

Des del coll, el camí no és gaire definit, havent rastre i alguna fita. Arribem a un mur de pedres, força visible, més alt que els altres, on enllacem amb el GR-11.

De baixada del coll de Dorve, enllacem amb el GR-11.

Aquest ens condueix directes cap el poble de Dorve, creuant primer l'Hortal de Dalt i entrant per la banda nord, per Lo Barranc, a tocar de l'església de Sant Bartomeu, 3h39'.

Església de Sant Bartolomé, a l'entrada de Dorve.

Per carrer de terra, ens endinsem en el poble fins a una plaça ample, on hi ha una font.

  

Església de Sant Bartolomé, Dorve.
  

Plaça Major de Dorve.

Situat entre dos barrancs, Lo Barranc i barranc de la Costa, en aquest poble (o despoblat) no hi ha cap persona vivint (any 2013). Era un dels pobles importants de la zona, amb dues esglésies i fins i tot, arriba una serpentejant carretera. És un poble preciós, amb grans vistes i llums. Aquest poble no es mereix aquest estat, abandonat i ruïnós!!

  

Carrer de Dorve.

Sortim del poble seguint les marques del GR-11 i les indicacions d'un pal indicador, baixant pel camí de la Costa, seguint de prop el barranc del mateix nom, empedrat i molt ben cuidat.

  

Sortint de Dorve pel camí de la Costa.

El camí davalla força, fent moltes llaçades i passant a tocar en un parell de revolts de la carretera. En un d'ells, trobarem un monòlit de formigó amb una creu.

  

Seguint el GR-11, baixant cap a La Guingueta d'Àneu.

En la part baixa és més rocós, fins a enllaçar amb la carretera.

  

En el camí trobarem marques de GR i indicadors.

L'embassament de la Torrassa i La Guingueta d'Àneu.

A peu de carretera, seguim cap a la dreta. Tenim l'embassament de la Torrassa davant i a l'altre riba, La Guingueta d'Àneu.

  

  

Embassament de la Torrassa i La Guingueta d'Àneu a l'altre riba.

Creuem el pont de Poldo, per arribar-nos fins La Guingueta d'Àneu, petit poble amb un gran càmping, 4h48'

Aquí deixem de seguir el GR-11, que marxa cap a Espot.

  

La Guingueta d'Àneu.

Retornem a l'altre riba pel pont de Poldo, girant cap a l'esquerra i resseguint les aigües de l'embassament, la Mollera d'Escalarre i el Noguera Pallaresa.

  

El Noguera Pallaresa i les Molleres d'Escalarre.

Pel camí ens trobem una zona d'esbarjo, un mirador d'ocell i el trencall cap a un búnquer. Sempre seguint de front, deixant els trencalls i direcció a Escalarre.

  

Arribant a l'església de Sant Martí. Al fons, Escalarre.

Passem pel costat de l'església de Sant Martí, separada del poble, abans d'endinsar-nos a Escalarre, 5h23'.

  

Arribant a Escalarre.

Els camins per on hem transitat en aquesta sortida, eren el nexe d'unió d'aquest petits pobles abans d'aparèixer les carreteres. Tots guarden un passat dur, d'esforços continuats per tirar endavant. Moltes d'aquestes cases s'han convertit en segones residències, adaptades als nostres temps, lluny de la fredor i foscor que habitaven temps enrere. D'altres continuen habitades per aquests vilatans, que des de segles ençà, generació a generació, han fet gran aquest petits pobles. 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.