Mont Perdut (3355) - Punta de las Escaleras (3027)

Ascens al tercer cim més alt dels Pirineus, el Mont Perdut, per la cresta SW, més coneguda com a 'Via de las Escaleras'. Es van alternant trams de pedrera amb graonades de roca o 'escalones' fins dalt del cim, en un recorregut poc freqüentat i força espectacular. La baixada la farem per la via clàssica, amb la sempre espectacular 'Escupidera' i l'encaixonat ibón Helado.

   

Ruta circular: Sí. 

Sortida i arribada:  Parada autobús de Nerín (Serra de las Cutas-Los Serracils)

Temps total: 11h15'   Sense parades: 9h15'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  PD. (pas IIIº).     Esforç: 2/5.

Distància:  21,02 km.       Desnivell: +1521 m.

Alçada mínima:  2136 m.    Alçada màxima:  3355 m.

Cims:  Punta de las Escaleras (3027) i Mont Perdut (3355).

Autobús de Nerín: Arribem al punt de sortida en l'autobús de Nerín, que puja per la pista de las Cutas fins a Los Serracils (2180), prop del mirador del mateix nom. El preu és de 20€ anada i tornada i la sortida és a les 7h. i la tornada a les 20h. amb una durada del trajecte d'una hora. El telèfon de contacte per a informació i reserves: 659.536.210 o entrar a la web. 
De interès: És el massís calcari més alt d'Europa, situat dins del parc nacional d'Ordesa i Monte Perdido. La cresta SW o 'Via de las Escaleras' va ser l'itinerari utilitzat en la primera ascensió documentada al cim. Des del cim, podem veure tots els grans cims del Pirineu: Aneto, Posets, Perdiguero, Bachimala, la Múnia, pic Long, Tallón, Vignemale, Infiernos o Garmo Negro. Durant el recorregut, trobem el refugi de Góriz, guardat tot l'any, amb totes les comoditats i serveis (dinars, llits, dutxes,...). Hi ha una llegenda de la formació del massís del Mont Perdut, molt extensa per la zona de Sobrarbe, que val la pena llegir.
Història: La primera ascensió relatada és pel geòleg i botànic Ramond de Carbonières, el 10 d'octubre del 1802. Però, resulta que quatre dies abans, aquest envia a dos dels seus guies, Rondo i Laurens, a inspeccionar la zona, juntament amb un pastor de Pineta. Sembla que aquest pastor sabia molt bé el camí de pujada i tots tres fan cim, el 6 d'octubre del 1802. El itinerari que van utilitzar va ser la 'via de las Escaleras', com es coneix avui dia. Així que, pel que sembla, força abans d'aquestes dates, els pastors de la zona ja havien conquerit aquest cim, ...sense relatar.

Acompanyants: Òscar i Jordi Paredes.

Recomanacions: Protecció solar, tant crema com barret o gorra, durant tot el recorregut no trobarem una ombra. Bastons de tresc, encara que, en la via de las Escaleras els haurem de guardar, en la resta són de gran utilitat. Càmera de fotos amb zoom, on podrem gaudir de gairebé tots els grans cims dels Pirineus. Persones amb poc 'historial de muntanya' pot ser d'utilitat portar una corda per assegurar el darrer tram de l'últim esglaó (on ja hi ha una de fixe però pot no estar o estar en males condicions).

Mapa:  Editorial Alpina, Ordesa y Monte Perdido, 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i en creuar a Escalona, girem a l'esquerra per la carretera HU-631 (la que porta al canyó d'Añisclo) fins el poble de Nerín. La parada de l'autobús es troba cap a la dreta, en la bifurcació just a l'entrada del poble.

Descripció:  L'autobús ens deixa gairebé sobre les parets de la vall d'Ordesa, quan encara és fosc i el sol comença a despuntar cap a l'horitzó.
   

L'albada amb la Peña Montañesa.

Des de la parada del bus, seguim per un fressat camí a la dreta, en diagonal cap a la part alta dels penya-segats que formen la vall d'Ordesa, amb referència a l'allargat cim del Pueyo de Mondicieto, que ens queda a la dreta, fosc a aquestes hores del matí.
   

Pujant cap el collet de Los Sierracils, amb el Pueyo de Mondicieto de fons.

En arribar a Los Sierracils, 12', se'ns obre al nostres peus la vall d'Ordesa, espectacular, amb el Monte Perdido al fons, acompanyat a banda i banda del Cilindro i l'Añisclo o Soum de Ramond, ...les Tres Sorores.
   

La vall d'Ordesa als nostres peus.

Continuem cap a la dreta, sense grans desnivell, per una zona planera, tot seguint el canto del precipici.
Recorrem la Fajita de Sierracils abans d'arribar a l'ampli coll de Cuello Gordo (2185), 40'.
   

Fajita de Sierracils.

Cuello Gordo (2185).

Enllacem amb una pista, que seguim fins que es converteix en camí, transitant per la falda de la serra Custodia.
   

Camí de Cuello Gordo cap a la serra Custodia.

Quan apareix el coll superior de Góriz, deixem de banda els camins que pugem cap allà.
Seguim de front, i no gaire lluny, trobem una primera bifurcació, amb una fita de pedres al mig, 1h11'. Seguim pel trencall de la dreta -menys ample i fressat-, el de l'esquerra, baixa directe al refugi de Góriz.
   

Seguim el corriol, directe cap el Mont Perdut.

Enseguida tornem a trobar una bifurcació, aquesta un xic més amagada, amb una petita fita: en arribar al torrent d'Arrablo, 1h19', es gira cap a la dreta, creuant el torrent i seguint en diagonal, per corriol, cap a munt. Hi ha fites.
   

Nova bifurcació, seguint el torrent d'Arrablo cap a munt (dreta).

Enllacem amb el GR-11, camí força més ample, que va del refugi de Góriz cap el coll superior de Góriz. El seguim uns pocs metres.
El deixem en trobar un corriol amb alguna fita, que puja en diagonal cap a la dreta i que ens condueix cap a una petita paret de roca, que superem per una canaleta.
   

Es separa una graonada de roca per una canal. Al fons, l'itinerari aproximat des de la desviació del torrent d'Arrablo.

Sobre del replà, trobem un camí més fressat, entre l'herba, ascendint lentament.
   

Superat el graó rocós, apareix el camí que ens porta cap a la via clàssica del Mont Perdut.

Ens topem amb una altra paret de roca, que superem per una esquerda, amb bones preses, per guanyar un nou replà.
Molt a prop, tenim la via clàssica de pujada al Mont Perdut, on anirem a parar.
   

Enllaç amb el camí de pujada al Mont Perdut, per la via clàssica.

Continuem camí amunt, molt fressat i trillat, fins a trobar una tartera, molt marcada, que puja cap a la dreta, amb un final d'enforcadura, 2h09'. La tartera apareix un cop ens hem ficat entre els contraforts que baixen del Cilindro i del Mont Perdut, senyalitzada la bifurcació amb una fita força visible.
   

Enforcadura amb tartera, per on iniciem la via de las Escaleras.

Aquí s'inicia la 'Via de Las Escaleras', una altra manera de pujar al sostre dels massís calcari.
Tot i el pendent i el gran número de pedres, és puja còmodament per un corriol que va fent ziga-zagues fins dalt de la enforcadura, 2h17'.
Encaixonats, es gira a l'esquerra, per superar la paret rocosa per una estreta lleixa, amb bones preses, fàcil però amb caiguda.
   

Dalt de la enforcadura, apareix la primera grimpada.

La primera grimpada, des de dalt, amb el coll de l'enforcadura a la dreta.

Un cop superat aquest graó, ascendim per una tartera amb fort pendent.
   

Progressant entre les pedres, amb el coll de l'enforcadura al centre.

Desprès de que el camí faci un gir, sense perdre el pendent, les pedres deixen pas a pastures, apropant-nos al següent dels obstacles. 
   

Superant petites terrasses, amb el circ de Góriz al fons.

El primer graó o Escalón, 2h34'. Un curt ressalt rocós, sense gaire dificultat per superar-lo, amb bona roca i moltes presses. En la part més alta, està el pas més exposat d'aquest graó.
   

Primer graó de roca o 'Escalón'.

Superant el tram de roca.

Superada aquesta grimpada, continuem l'ascens en mig de pedreres, seguint el rastre de camí i algunes fites. 
Hi ha una petita grimpada, res important, que es supera en diagonal, per continuar pujant per terreny de tartera.  
   

Petita grimpada en superar curts ressalts de roca.

El camí esquiva alguna barra rocosa fins arribar front el segon graó, 3h14'.
   

Arribant al segon graó o 'escalón'.

És més fàcil de superar del que sembla, gairebé no utilitzem les mans.
   

Segon graó, vist des de dalt.

Part final del segon graó.

Ja tenim la Punta de las Escaleras en front, només ens cal superar el tram corresponent de tartera. 
El camí marxa cap a la dreta, fins un collet, 3h24', just sota el cim, amb el pic d'Añisclo en front.
Per accedir al cim, fem un flanqueig sota la barra rocosa per una pendent constant, amb rastre de camí i seguint visibles fites, fins arribar a una marcada canal, per on accedim a dalt de la roca, amb una fàcil grimpada.
   

En front, la canal per accedir a la barra rocosa que porta fins el cim de la Punta de las Escaleras.

Dalt de la carena rocosa, amb el cim de la Punta de las Escaleras.

Només ens cal recorre l'estreta i airosa cresta de roca, fins el punt més alt de la Punta de las Escaleras (3027), 3h37', coronada per una gran fita.
   

Punta de las Escaleras (3027), amb el Cilindro de fons.

Des d'aquí podem contemplar, majestuós, el Mont Perdut i el recorregut amb els graons que ens falten, per accedir al cim.
   

Part final de l'ascens, el Mont Perdut des de la Punta de las Escaleras.

Iniciem la baixada, seguint uns metres per sobre la roca fins a unes canaletes i lleixes que, amb una fàcil desgrimpada, ens porten fins el coll on hi ha un bivac al ben mig, 3h41'. La baixada no és complicada, però s'ha de baixar amb cura, tant pel desnivell com per la quantitat de pedretes soltes que hi ha.
El pendent es torna força dret, entre rocs i pedres, amb camí visible. Fem un petit flanqueig per encarar un nou graó, el tercer.
   

Pujant per un pedregam, cap el tercer graó.

El tercer graó, 3h52', presenta una marcada canal, per on no hem de pujar. Amb l'excel·lent qualitat de la roca, es preferible iniciar la grimpada més a l'esquerra, amb moltes preses, fent un petit flanqueig cap a la canal, i abans d'arribar-hi, pujar directes, fins un petit replà, on seguirem en diagonal esquerra fins dalt.
   

Aproximació al tercer graó o 'escalón'.

Grimpant el tercer graó. No utilitzem la mateixa canal, sinó que marxem més a l'esquerra d'aquesta.

El tercer graó vist des de dalt.

Un curt tram de tartera, ens apropa fins el darrer i més delicat graó d'aquesta via de las Escaleras.
   

Un pedregam ens condueix cap el quart graó o 'escalón'.

Enrere queda la Punta de las Escaleras i més al fons la vall d'Ordesa.
   

Darrere queda la Punta de las Escaleras i més al fons la vall d'Ordesa.

El quart graó, 4h15', és força espectacular, i a simple vista, sembla inaccessible sense l'ús de cordes.
   

Quart graó o Escalón.

La roca és molt bona, amb escasses preses però suficients per poder progressar, això sí, amb molt de compte, el desnivell és considerable! 
Hi ha una corda fixe, innecessària fins el darrer i més alt pas del graó, on si un no té la suficient habilitat per superar-ho, es pot servir d'aquesta, sempre comprovant l'estat.
Aquest graó, en la part final, hi ha un pas que està considerat de IIIº (PD). 
  

Progressant per la roca, en el quart graó.

El quart graó vist des de dalt.

Un cop dalt, les dificultats desapareixen. 
Continuem guanyant alçada progressivament a mida que superem diverses lleixes en diagonal.
   

Superant i caminant per una estreta lleixa, amb el pic d'Añisclo de fons.

Fins a trobar una altra tartera, la darrera de pujada, des d'on podem observar el con cimer.
   

Atacant el tram final, ja sense cap obstacle, exceptuant el fort pendent.

Arribem al final de la via de las Escaleras, assolin el cim del Mont Perdut (3355), 5h08', sostre del massís i tercer cim més alt dels Pirineus.
   
   

Cim del Mont Perdut (3355) amb el Vignemale i el Cilindro de fons.

Vistes imponents, des dels cims més propers: pic d'Añisclo o Soum de Ramond, Cilindro, Astazu, Taillón; com de més llunyans: Frondellas, Infiernos, Vignemale o Garmo Negro cap a occident o Bachimala, Perdiguero, Posets, Aneto o pica d'Estats cap a orient... i és que les vistes, abracen de punta a punta dels Pirineus.
   

Vistes cap al oest-sudoest.

Massissos de Garmo Negro, Infiernos, Frondella i Vignemale, cap a l'oest.

Massís del Vignemale.

Els Astazu, cap el nord.

Vistes al nord-est, amb la Múnia.

També cap el nord-est, el massís de Néouvielle-Pic Long.

Cap a l'est, el pic d'Añisclo.

Els massissos de Bachimala, Perdiguero i pica d'Estats, ...mirant a l'est.

També cap a l'est, els massissos de la pica d'Estats, Posets, Maladeta, Besiberri...

...Ballibierna, Eriste i cims de St.Maurici.

I cap el sud, el canyó d'Añisclo i la vall d'Ordesa.

Un cop gaudit d'un bon entrepà i de les magnífiques vistes, iniciem el descens per la via clàssica, per La Escupidera.
Després un petit replà, el camí cau en picat, fent un seguit de ziga-zagues, per la canal.   
   

Forta baixada per la canal, cap a l'ibón Helado.

Arribem a La Escupidera, pas emblema d'aquest cim, que sense neu o glaç, no presenta cap problema.
   

Arribant a La Escupidera, abans d'agafar el llom de roca central.

Deixem la canal, per seguir per un llom de roca, que baixa directe fins els peus de l'ibón Helado, 5h54'.
   

Baixant pel llom de roca cap a l'ibón Helado (al fons).

El Mont Perdut i La Escupidera en la seva via clàssica.

Ibón Helado.

Només cal seguir el fresat i fitat camí de baixada, amb un primer pas delicat amb cadenes fixes, 6h07'.
   

Tram amb cadenes fixes.

Alternem trams terrosos amb d'altres amb grans rocs, a més d'alguna curta desgrimpada.
Força avall, trobem una zona de bivac, en una raconada sota la roca, 6h51'. El camí es torna més còmode i transitable.
Passem de llarg la gran fita per on hem iniciat la via de las Escaleras i deixem de banda els trencalls del camí que porta directe cap a la collada superior de Góriz, per seguir de front avall, direcció al refugi de Góriz (2160), 7h28'.
   

Refugi de Góriz.

Després de gaudir d'un refresc, fa molta calor! iniciem la marxa seguint les indicacions de 'Cuello Gordo / Mirador de Sierracils'.
El tram és força planer, amb pujades molt suaus. Es voreja el gran forat que forma la vall d'Ordesa per la zona de la Subitialla, zona de pastura molt planera, amb una vista espectacular!!
   

La vall d'Ordesa, amb tota la llum i verdor.

Passat la plana de pastura, el camí inicia una constant pujada, molt suau, enllaçant amb el camí del matí, a l'alçada de la serra Custodia.
Passat Cuello Gordo (2185), realitzem les darreres pujades fins el collet, on està situat el mirador de Sierracils uns metres més avall, 9h06'.
   

Des de Los Sierracils, darrere vista cap el Mont Perdut i companyia.

Recorregut aproximat de la via de las Escaleras.

La darrere baixada, entre pastures, ens retorna al punt d'inici, la parada del bus, 9h15'.
   

Acabem com hem començat, amb la Penya Montañesa, ara al capvespre.

Després d'haver pujat el Mont Perdut en dues ocasions anterior, totes per la via clàssica, aquesta no te punt de comparació, força més espectacular, divertida, amb millors vistes, amb grimpades i un punt de dificultat. 
Molt recomanable si no es vol patir les aglomeracions en temporada estiuenca.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.