Levada Caldeirao Verde i Caldeirao do Inferno

Ruta de senderisme autòctona de l'illa de Madeira, seguint la levada de Caldeirao Verde fins la cascada i continuant fins Caldeirao do Inferno, amb impressionants boscos i barrancs, en mig d'un paratge natural únic. Es travessen molt túnels, alguns de llargs, d'estrets, de baixos, d'enfangats, amb claror, ... per això és indispensable el frontal. Les dues caldeiraos fan sentir-se a un molt i molt petit. És una de les rutes indispensables en la visita a l'illa de Madeira.

   

Ruta circular: Sí -lineal- 

Sortida i arribada: Parque das Queimadas, Santana.

Temps total: 7h19'  Sense parades:  6h22'   Ritme: Pausat

Dificultat: Fàcil  Esforç: 2/5.

Distància:  23 km. aprox. Desnivell: ?

Alçada mínima:  890 m.   Alçada màxima:

De interès: La Levada. El caldeirao Verde amb la seva espectacular cascada i el caldeirao do Inferno en l'entorn on està situada.

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions: Degut a la canviant climatologia de l'interior de l'illa, portar un impermeable encara que el dia sigui radiant. Calçat lleuger, força aigua per hidratar-se (hi ha molta humitat) i el més important, un frontal o lot amb piles de recanvi, sense llum és gairebé impossible arribar fins al final del trajecte. Aconsellable mitjons de recanvi, per si caiem a l'aigua. Si no s'està gaire en forma, girar cua a caldeirao Verde.

Mapa: Madeira - mapa turístico, 1:55.000.

Aproximació: Des de Funchal, capital de l'illa de Madeira, agafar l'autovia VR-1, direcció a l'aeroport  i Machico. Arribats a la població de Machico, deixem l'autovia i seguim per la carretera VE-1 direcció Porto da Cruz i Santana. En la rotonda d'entrada a Santana, hi ha una benzinera, just passar-la s'ha de girar a ma dreta, hi ha un senyal que indica cap al parque das Queimadas. S'ha de seguir la carretera sense desviament, seguint els pocs però suficients indicador, fins el petit aparcament del parque das Queimadas. 

Las Levadas: Que és una levada? És una canal o séquia en forma de U, que porta l'aigua de les fonts, brolladors i regalims, de la part alta de les muntanyes cap a les zones més baixes. Degut a la retenció dels vents alisos provocat per l'alçada de les muntanyes, en la part nord i centre de l'illa, hi creix un tipus de vegetació, les laurisilva, aquestes condensen la humitat dels núvols, i fan regalimar l'aigua per les fulles fins la levada. Hi ha una gran quantitat de levadas per tota l'illa i gairebé totes es poden recorre, amb un suau pendent.

Descripció: Aquesta levada, és una de les més visitades i aconsellades de tota l'illa, juntament amb la de 25 fontes. 
Arribats al parque das Queimadas, podem veure la casa de abrigo (refugi), amb la teulada de palla, tradicional de l'illa.
   

Casa de abrigo (refugi) del parque das Queimadas.

Seguirem la ruta PR-9, sense gaires senyals però amb cap possibilitat de pèrdua, degut a l'entorn per on passa el camí, a més de tenir en tot moment la levada a tocar.
El camí comença ample, amb grans arbres i molta plantes de flor. 
   

Hortènsies, a l'inici de la ruta.

A mida que avancem, el camí es torna més estret, i s'ha de compartir l'espai amb la levada. La timba a ma dreta és imponent.
   

Levada cap a Caldeirao Verde.

Cascada d'aigua, amb un pont, 52'.
   

Petita cascada, amb un pont per poder-la veure de front.

 

Seguint la levada, amb cordó de seguretat, envoltats de vegetació.

Passem per un túnel, 1h14', amb corba i no gaire alt. S'ha de vigilar amb els cops de cap, i de no caure dins la levada.
   

Dintre d'un túnel, amb la levada sempre al costat.

Passat el túnel, el camí s'eixample un curt tram.
   

Tram de la levada cap a Caldeirao Verde.

Pal indicador del desviament cap a Ilha, 1h21'. Seguirem rectes, entrant en un nou túnel.
   

Punt de trobada amb el camí que porta a Ilha.

Tot seguit venen una successió de túnels, on sortint d'un, ens trobem un gran espectacle paisatgístic.
   

Vall de la Ribeira Grande. Tram de la levada molt aeri.

La levada enganxada a la roca, ens deixa un petit pas, per on avancem, en una suau i inapreciable pujada. El cable de la barana, dóna seguretat en mig d'alçades vertiginoses.
   

Tram de la levada molt aeri, enganxats a la roca.

Ens trobem un petit replà, amb bancs de pedra, on un indicador marca els últims cent metres fins la cascada de Caldeirao Verde, 1h57'. 
   

Desviament cap a Caldeirao Verde. Aquesta és la zona amb seients de pedra.

Deixem la levada a banda, i per un corriol, ens topem de front amb la cascada, d'uns cent metres de caiguda.
   

Caldeirao Verde.

Caldeirao Verde, cascada.

Retornem fins els bancs de pedra, 2h07' on farem un primer mos, que ja hi ha gana.
Aquí acaba el recorregut del PR-9. Hem decidit seguir fins a Caldeirao do Inferno, on no hi ha cap senyal, el camí està descuidat i s'ha d'anar amb més compte del normal. L'aventura és l'aventura!!
   

Deixant enrere el desviament cap a Caldeirao Verde.

El camí és força clar, però no sempre tindrem la levada al nostra costat. D'inici  ens acompanya.
   

Tram inicial cap a Caldeirao do Inferno.

Baixem un tram d'escales, 2h25', deixant la levada.
   

Baixant per unes escales.

Després tornem a pujar, tot per camí molt ben fressat. Trobarem unes escales, de pedra, a ma esquerra, 2h41'. S'han de pujar. A la baixada, mirarem on porta el camí que deixem de front.
   

Deixem el camí, per pujar per les escales. Tram llarg d'escales amb molt desnivell.

Les escales pugen un gran desnivell, enfront tenim una cascada, que sembla que no acabi mai.
  

Cascada d'aigua, mentre pugem per les escales.

El paisatge és de gran envergadura, la verdor, el soroll de l'aigua quan cau, el silenci trencat pels ocells i l'esbufeg,...
   

Envoltats dels cims més alts de l'illa. Tot molt verd.

Després de pujar un munt i uns quants més graons, ens trobem amb una nova levada. Deixar de banda els túnels a ma esquerra, i seguint la barana de seguretat, entrar pel túnel on una cascada -la que portem veient durant la pujada per l'escala- barra el pas d'entrada, 2h55'.
   

Entrada d'un túnel, amb la cascada que veiem pujant per l'escala.

Es passen uns túnels, un d'ells té un mirador, on abocant-nos, podem veure el pont que hem de creuar, 3h08', en mig de dues grans muralles rocoses. Des del pont, també es pot observar el petit mirador del túnel.
   

Vista del pont, des del mirador dins del túnel.

El mirador de dins del túnel, des del pont.

En el pont, trobem a ma esquerra una petita però espectacular cascada d'aigua. en front, una esquerda molt estreta, dóna accés al túnel, per on s'ha de seguir.
   

Pont de ferro. S'ha de seguir per l'escletxa.

Sortim del túnel, el paisatge és grandiós, quedem bocabadats i amb ganes d'arribar-hi.
  

Sortint del túnel, molt propers a Caldeirao do Inferno.

Unes escales, ens obren la porta a la Caldeirao do Inferno, només regalima aigua, la falta d'una cascada, ho compensa l'entorn, 3h20'.
   

Escales que porten al Caldeirao do Inferno.

El toll d'aigua de la Caldeirao està estancat, deixant una olor desagradable, que després de l'espectacle, no ens importa gens.
   

Caldeirao do Inferno, toll amb aigua estancada.

La foto a Caldeirao do Inferno, per demostrar que a l'infern si un s'ho planteja, es pot arribar...  i ben fresc.
   

Alícia i Xavi al Caldeirao do Inferno.

Caldeirao do Inferno i voltants.
   

Entorn de Caldeirao do Inferno. Parets espectaculars.

Vistes dels cims dels voltants, molt verds, des de Caldeirao do Inferno.

Un bon entrepà i ens posem en marxa, no vagi a ser que s'ens faci fosc.
Desfem el camí fins la baixada de l'escala de pedres. Un cop a baix, 3h55', seguirem el camí que hem deixat abans de banda, seguint a ma esquerra. fa un gir i ens trobem un gran toll, on es deposita tota l'aigua de la cascada. Des de l'escala fins el toll, només hi ha dos minuts i val la pena visitar-ho.
   

Part de baix de la cascada.

Desfem camí, sense perdre gaire temps. Arribem a la placeta, on trobem el senyal del PR-9 i la desviació cap a la cascada de Caldeirao Verde. 
Seguim la levada, fins arribar al parque das Queimadas, 6h32', on tenim el cotxe aparcat. 
Encara hem arribat amb un bon marge per que es faci fosc, així que visitem la població de Santana, amb les seves cases típiques,... però això ja és una altra pel·lícula. 
    

Palhoças, cases típiques de Madeira, a la població de Santana.

Important: Abans de preparar un viatge a Madeira, si es vol fer rutes per levadas o aquesta mateix, ens hem d'informar si aquest recorreguts estan oberts al públic. Pel manteniment que comporten o per possibles esllavissades, fan que  les tanquin, i ens trobem amb l'amarga sorpresa de no poder-les fer. Per més informació de l'estat de levadas i muntanyes, consultar la pàgina de l'oficina de turisme.

No hi ha publicat track d'aquest recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.