Pic Ruivo (1862) - Pic Arieiro (1818)

Ruta de senderisme, totalment obligatòria en la visita a l'illa de Madeira, que recorre les muntanyes del centre de l'illa, des del pic d'Arieiro -tercer cim més alt- al pic Ruivo -el més alt-, per un sender vertiginós en mig d'un paisatge de pel·lícula. La tornada la farem pel mateix recorregut, així també compta la pujada al pic d'Arieiro, encara que la sortida sigui a molts pocs metres d'aquest. En tot moment seguim el PR-1, fent la variant de l'oest o dels túnels.

   

Ruta circular: Sí -lineal- 

Sortida i arribada:  Pic Arieiro o Areeiro.

Temps total: 7h39'   Sense parades: 6h39'    Ritme: Pausat

Dificultat:  Fàcil   Esforç: 2/5.

Distància:  11,3 Km.  Desnivell: ?

Alçada mínima:  1542 m. Alçada màxima: 1862 m.

Cims: Pic Ruivo (1862) i pic Arieiro (1818).

De interès: Pic Ruivo (pic vermell), és el cim més alt de l'illa i tercer més alt de tot Portugal. Miradouro do Minho da Manta (mirador del niu de l'àliga ratonera), amb espectaculars vistes, des del canto d'una fina agulla.

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions: És imprescindible una lot o frontal amb piles de recanvi. Impermeable, botes de senderisme, barret i ulleres de sol, força aigua (hi ha molta humitat), menjar (encara que és un recorregut curt, és llarg en temps). Hi ha trams segurs però aeris, compte amb les persones amb vertigen. S'ha de tenir un xic de forma física, si no es disposa, sempre es pot arribar sense esforç al mirador do Ninho da Manta (Val la pena per les vistes, si la boira ho permet).

Mapa:  Madeira - mapa turístico, 1:55.000

Aproximació:  Des de Funchal, capital de l'illa de Madeira, agafar l'autovia VR-1. En la sortida número 12, seguir per la carretera cap a Monte. Passats els jardins que hi ha a Monte, enllaçarem amb la carretera ER-103. Seguirem aquesta muntanya amunt, fins a Poiso. En una cruïlla, s'ha de seguir cap a l'esquerra, per carretera secundaria, fins el final, on trobarem els aparcaments, restaurant i botiga de souvenirs i l'observatori amb la seva gran bola blanca.
   

Descripció: El dia es presenta gris, nuvolat, amb plugims intermitents, tot i això, podem veure des de l'aparcament, la ponta do Sao Lourenço.
   

La ponta do Sao Lourenço, des de l'aparcament.

Davant tenim el complexe astrònom-turístic del pic Arieiro.
   

Tram de pujada fins el cim del pic Arieiro.

Després d'una primera presa de contacte per la zona, ens dirigim al mirador, on podem veure un grandiós paisatge.
   

Des del mirador del pic d'Arieiro, tapat per la boira, el pic Ruivo.

Sense perdre gaire temps, al costat del cim del pic Arieiro, surt la senda que hem de seguir, amb un pal indicatiu: PR-1 Pic Ruivo.
   

Inici del recorregut.

El camí, en tot el recorregut és molt clar, no hi ha possibilitat de pèrdua de l'itinerari, encara que els senyals no siguin gaire abundants. Molts trams disposen de baranes de seguretat degut al gran estimball i trams amb escales per facilitar els forts desnivells.
Les fotos parlen per si soles.
 
El tram fins el mirador, és el més senzill, no hi ha gaire desnivell, apte per a tot tipus de persones. 
   

Davant tenim un petit coll, a la dreta està situat el mirador.

S'arriba al Mirador do Ninho da Manta, 17'. Des d'aquest mirador podem veure el punt de sortida, el pic d'Arieiro amb la gran bola blanca.
    

Arribada al mirador do Ninho da Manta.

Deixat el mirador, arriba un descens vertiginós, el camí serpenteja en mig de roques, agafant-se allà on pot, per arribar fins el túnel del pic do Gato, 52'.
  

Forta baixada, tram espectacular.

Es pot veure el túnel del pico do Gato, al costat de l'herba més verda.

Mirada enrere del descens fins l'entrada al túnel del pico do Gato.

Un cop creuat aquest, i després de baixar un fort desnivell, ens trobem amb la bifurcació de camins, 1h00'. 
    

Creuant el túnel del pic do Gato.

Bifurcació d'itineraris. Tots dos porten al mateix lloc.

La ruta est és 1,4 km. més llarga que la ruta oest, també coneguda com la dels túnels.
A continuació no hi ha un desnivell excessiu. El camí va penjat a mitja roca, amb gran timba, creuant diversos túnels.  
   

Es torna a perdre alçada per enllaçar amb un túnel, i seguir per camí arrapat a la paret sense desnivell. 

   

Punt de trobada de les dues rutes, amb pal indicatiu, 1h37'. La ruta est, ens la trobem de front, i ve d'un túnel una mica més a munt.

   

Pal indicador en el punt de trobada dels dos itineraris.

Tornem a baixar per pendent forta però curta. Tot seguit pugem unes escales metàl·liques, salvant un tram de roca, amb un pendent interminable. 
   

El pendent es suavitza, i per primer cop, trepitgem un camí de terra, per terreny gens exposat i suau, amb alguns graons picats a la mateixa roca, tram per recuperar forces. S'arriba de front a una paret, on tornem a pujar amb força inclinació, fent curtes llaçades.
   

Pujant cap el petit coll.

Ens espera un petit coll, 2h14'on canviem de vessant. El paisatge de cims rocosos, tacats per la verdor i fumejants de núvols, ens dóna forces i ànims per seguir descobrint.
   

Vistes des del coll.

Vistes des del coll.

Baixem del coll, per trobar-nos un camí, barrat al pas a ma dreta per una esllavissada, 2h18'.
  

Es pot apreciar l'esllavissada que barra el pas, a banda esquerra del camí.

Es segueix, està empedrat i no hi ha gaire pendent. Passem pel mig d'un arbres cremats pels llamps.
   

Zona d'arbres cremats.

Mica en mica, guanyem desnivell. Davant ja podem veure la carena de les muntanyes. 
   

Aquest tram des del coll, ens fa recuperar ràpidament les forces, l'empedrat i el suau desnivell, ens fa avançar ràpidament.
Arribem a un trencall de camins, 2h54'. A ma dreta, surt el PR 1.1 cap a Ilha, i el PR 1.2 cap a Achada do Teixeira. Nosaltres continuarem de front.
   

Bifurcació de recorreguts. Es pot veure la teulada del refugi.

En mig de la boira, podem veure la teulada del refugi del pic Ruivo, molt aprop de la cruïlla. Superem una escala, i ens plantem davant, en un petit replà, 2h57'. El refugi està obert durant la temporada d'estiu. Hi ha lavabos i aigua, a més d'un petit cobert.  Per a més informació, s'ha de contactar amb l'oficina de turisme de Funchal.
   

Casa do abrigo do pico Ruivo.

Des d'aquí, és pot observar el cim del pic Ruivo.
   

Es pot veure el pic Ruivo, des del refugi.

Deixem el refugi enrere, seguint el camí que porta fins el cim i també a Boca da Encumeada, pel PR 1.3.
Abandonem el camí empedrat, en un trencall a ma esquerra, amb pal indicador, per un de més estret i pendent, guanyant alçada ràpidament, 3h01'.
   

Darrera es pot veure el pal indicador del desviament cap el cim.

En mig de la boira, voltegem un avantcim, fins un petit coll que separa aquest amb el cim principal.  
   

Molt proper al cim del pico Ruivo.

Des del coll, el cim està a tocar, el desnivell és escàs. Una tanca delimita el recorregut fins dalt el cim, 3h13'.
Des del cim del pic Ruivo (1862) es veu...res. La boira ho tapa tot. En un dia clar, es pot veure tots el cims del voltant, verds i escarpats, amb la costa nord i sud de rerefons, a més de l'illa de Porto Santo.
   

Cim del pic Ruivo, el més alt de l'illa de Madeira.

Baixem fins el coll, per pujar el proper avantcim, amb un mirador, també delimitat amb tanques.
   

Des del mirador de l'avantcim, darrera el pic Ruivo.

Com que el dia no acompanya, boira, fresca i un intermitent plugim, a més d'una nul·la vista, desfem camí fins el refugi, on pararem a menjar els bocates i la fruita per refer forces.
La tornada la farem pel mateix camí. Sembla que el dia intenta millorar i ens deixa veure més enllà de la blancor de la boira: el pic d'Achada do Teixeira (1785), i la costa amb els petits pobles blancs.
   

Pic Achada do Teixeira.

De tornada es veuen diferents perspectives del camí i l'entorn.
   

El que semblava espectacular i delicat de passar, ara ho continua sent.
   

Imponents parets, on sembla impossible construir un camí i túnels, per creuar aquest espectacular indret.
   

La boira sembla deixa-nos una petita treva, després d'un tram de forta i esgotadora pujada, per a que veiem el que ens queda...
   

... La pujada cap a l'infinit!!

Es pot veure (foto de dalt), en la mateixa alçada on desapareix el camí, cap a l'esquerra, en la part superior del tallat, el mirador do Ninho da Manta.
Superat aquest tram de pujada, molt aèria però amb barana de seguretat, es volteja l'agulla i en un curt tram de baixada, s'arriba al desviament cap el mirador, 6h18'.
Des d'aquí, gairebé tot és baixada, només haurem de superar un turó,  com a únic esforç destacable.
   

Últim obstacle !!

Arribats a l'inici del itinerari, el final en aquest cas, del PR 1, ascendim fins el cim, amb el vèrtex geodèsic, del pic Arieiro (1818), 6h39'.
   

Cim del pic Arieiro.

Semblava que la boira marxava i ens deixaria veure unes vistes més clares des del cim, ...però avui no, un altre dia serà.
A tocar, tenim un restaurant amb un esplèndid mirador, on descansarem una estona, tot prenent uns refrigeris.

Important: Abans de preparar un viatge a Madeira, si es vol fer rutes per levadas o aquesta mateixa, ens hem d'informar si aquest recorreguts estan oberts al públic. Pel manteniment que comporten o per possibles esllavissades, fan que  les tanquin, i ens trobem amb l'amarga sorpresa de no poder-les fer. Per més informació de l'estat de levadas i muntanyes, consultar la pàgina de l'oficina de turisme.

Aquesta ruta no disposa de track a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.