Ibón de Gorgutes - Pic Sacroux (2671)

Aquest itinerari es pot dividir en dues parts: una de senderisme fins l'ibón de Gorgutes i el port de la Glera i una segona amb l'ascens al pic de Sacroux, complement ideal per fer aquesta ruta més completa. Amplies vistes amb contrastos de colors a mida que pugem, en un recorregut molt senzill i gratificant, apte per a nens (fins els ibons) i més entretingut i dur pels que busquen mitja muntanya i cims amb grans vistes. 

   

Ruta circular: Sí -lineal-

Sortida i arribada:  Final de la carretera A-139 (Benasc).

Temps total:  6h58'     Sense parades: 5h20'    
Ritme: Pausat (pujada i baixada a l'ibón) - Moderat (ascens al pic Sacroux).

Dificultat:  Fàcil      Esforç:  2/5

Distància:   10,04 Km.        Desnivell: +929 m.

Alçada mínima:  1786 m.   Alçada màxima: 2671 m.

Cims:  Sacroux (2671).

De interès: Mirador cap el massís de la Maladeta occidental (Maladeta-Alba).

Acompanyants: Alícia  

Recomanacions:  Protector solar, barret, ulleres i pals de tresc. Si el dia acompanya, una remullada en les fredes aigües de l'ibón.

Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejon de Sos, on retrobem la A-139. Seguint aquesta, passem el poble de Benasc, carretera amunt fins el final. 

Descripció:  Al final de la carretera, hi ha una barrera i un rètol on indica el temps cap a Gorgutes. En tot moment seguirem pintura de color verd clar/verd fosc.
Abans de començar a caminar, tenim una bonica vista de l'Hospital de Benasc, avui dia reconvertit en hotel. 
   

A l'inici del recorregut, es pot observar els plans i hotel de Llanos del Hospital.

Ens endinsem en el bosc, guanyant alçada ràpidament.  Creuem un pont de fusta, 4'. Al fons a l'esquerra podem veure una cascada. Seguim pujant ...
   

Camí per entre el bosc, en constant pujada.

Sortim del bosc, el pendent es torna més suau.  El camí fa unes grans llaçades, on es guanya alçada tot contemplant les magnífiques vistes que ens envoltes.
   

A mida que guanyem alçada, el bosc queda enrere i s'obren les vistes.

Pujada per les llaçades, a la dreta el pic de la Montañeta.

Ens topem amb les aigües del torrent de Gorgutes. A contra-corrent, el seguirem pel marge dret.
   

Seguint el marge dret del torrent de Gorgutes.

Creuarem el torrent per un pont de fusta, 57'.
   

Creuem el torrent de Gorgutes, per un pont de fusta.

Des d'aquest punt, es guanya alçada més progressivament, en mig de pastures. Després de pujar un petit tram, abans de l'inici del camí en diagonal que tenim en front, ens desviem cap a l'esquerra, amb traça, cap amunt del barranc, fins el seu inici en un petit circ, on no trobo un petit ibón... potser està sec, 1h05'.
   

El torrent de Gorgutes, en l'inici del barranc.

Dono mitja volta, pel mateix camí, fins els prats, on comença la pujada.
Fem un flanqueig en diagonal, guanyant alçada còmodament.
   

Pujada progressiva en diagonal, cap l'ibón de la Solana de Gorgutes.

Fem un gir i seguim pujant, fins un petit tram planer. Aquí hi ha un ibón molt petit.
   

Desviament a la dreta cap els ibons de la Solana de Gorgutes.

Deixem el camí que porta a l'ibón de Gorgutes, 1h32', girant a la dreta i en un tram de baixada,  arribem fins l'ibón de la Solana de Gorgutes, 1h37'.
   

Ibón de la Solana de Gorgutes. Més avall hi ha l'ibón petit.

Es pot apreciar que, una mica més avall, hi ha un altre petit ibón.
Retornem desfent els nostres passos fins el camí que havíem deixat.
El pendent torna a ser força inclinat...
   

Tram de forta pujada, darrere queden els ibons de la Solana de Gorgutes.

fins un replà, amb un petit ibón. Les vistes cap a la Maladeta i el pic d'Alba són de postal.
   

Massís de la Maladeta, molt aprop de l'ibón de Gorgutes.

Es continua sense gaire desnivell, fins trobar-nos de front, una mica encaixonat, l'ibón de Gorgutes, 1h56', envoltat de cims.
   

Ibón de Gorgutes, amb el port de la Glera al fons a la dreta.

Aquí es podria donar per acabat l'itinerari per a senderistes. Per completar el recorregut, deixo Alícia que es refresqui en les gèlides aigües de l'ibón de Gorgutes i continuo fins el port de la Glera i el pic de Sacroux.
El camí segueix paral·lel a l'ibón, guanyant alçada progressivament. l'Ibón canvia el color de les seves aigües a mida que ens apropem al port.
   

Ibón de Gorgutes, des del port de la Glera.

Port de la Glera (2364), 2h02', frontera amb França. 
   

Port de la Glera (2364).

Vistes del massís de la Maladeta i l'ibón de Gorgutes, des del port de la Glera.
   

Massís de la Maladeta amb l'ibón de Gorgutes.

Per pujar fins el cim del Sacroux, seguirem un corriol, amb marques de pintura i fites, que es dirigeix cap a la dreta, segons hem arribat al port. El primer tram, amb curta pujada dreta, transcorre per pastures.
   

Pics de Salvaguardia, Montañeta, tuca de la Glera, i a la dreta el massís de la Maladeta.

S'arriba a un replà, on la pastura ha deixat pas a un caos de rocs. Es travessen. 
   

Itinerari d'ascens al pic Sacroux. En blau la pujada i en vermell la  baixada.

Després d'haver pujat, recomano no accedir al pic per la pala herbosa de front (itinerari de color blau), encara que les fites et porten cap allà. S'ha d'estar atents a la pintura, on ens porta directes a la roca (cap a la dreta segons pugem), en un primer cop d'ull sembla complicat pujar per allà, però no ho és (itinerari de color vermell).   
Bé... seguint les fites (i no la pintura), inicio la  pujada a una pala herbosa molt vertical, 2h27', guanyant alçada per un petit corriol, qui sap si fet per les vaques, amb trams de pedres i sorra, de mal caminar.
   

Molt a dalt de la pala herbosa, es pot apreciar la forta inclinació.

Abans d'arribar dalt de la carena, pujo en diagonal cap a la dreta, per tal d'anar-me'n apropant al cim.  Arribo a l'estreta carena o millor dit cresta, amb vistes magnífiques cap a França, 2h48'.
   

Vistes cap a França, un cop pujat dalt de la carena.

...Però el cim encara el tinc força lluny. 
Baixo un petit tram, amb compte de no caure, i passo per sota d'uns quants ressalts de la cresta. 
Torno a pujar, em dóna la sensació de que ja ho tinc a tocar, però continua lluny i el pitjor es que no puc baixar per la banda francesa, hi ha un gran estimball. 
Torno a perdre alçada, per flanquejar per sota la cresta cap el cim. El terrenys es posa més pendent i relliscós per les pedretes que hi han soltes.   
Ja no puc continuar avançant, a no ser que perdi força alçada. Decideixo tornar a la carena.
   

Vistes cap a França, en la segona visita a dalt de la carena.

M'he apropat força al pic. Una petita desgrimpada molt fàcil per la part francesa, em porta fins els collet que em separa del pic.   
   

Desgrimpada per la part francesa, amb bona roca i molt fàcil.

Situat en el coll, només em resta pujar per terreny gens exposat, amb traça de camí, fins el cim.
   

Pic Sacroux, des del coll.

Pic de Sacroux (2671), 3h12'. La seva curta alçada no l'impedeix de ser un magnífic mirador. Avui hi ha un dia clar, sense cap núvol en el vessant francès a més de molt poca humitat, un d'aquells dies que es pot gaudir de les vistes.
   

Cim del pic Sacroux (2671).

Mirant cap a França, tenim un seguit de tres mils: Malpás, Lézat, Grand Quayrat i pic Bom.
  

   

Cap el massís de la Maladeta, es poden observar els pic de l'Aneto, Maladeta, Maldito, Cordier, Sayó, Alba, ...
  

Mirant cap a l'est, tenim els cims de Besiberri, Comaloforno, Punta Alta...
   

...i una mica més llunyana la pica d'Estats amb el Sotllo i el Montcalm d'acompanyants.
    

En primer terme, els cims més propers: tuca de la Glera, pic de la Montañeta, pic de la Salvaguardia i pic de la Mina. Darrere dominen els cims de la Vall d'Aran.
  

Als nostres peus, queda l'ibón de Gorgutes, lloc de pas de l'ascensió al cim per la vessant de Benasc.
   

En la llunyania, es pot veure el pic del Midi Bigorre, amb el seu observatori astrofísic, i davant a la dreta el pic de l'Arbizon.  
  

La baixada, la faig segons marca els senyals verds. És molt dreta, però amb passos força segurs i molt bona roca, descendint sempre per lloc còmoda. 
   

La baixada és dreta, però fàcil, més del que pot semblar.

Sense adonar-me, em trobo a baix de la paret rocosa, en el replà on fa una estona, he iniciat la pujada per la pala herbosa.
    

Itinerari de baixada marcat en vermell.

Travesso el tram de rocs, i per corriol, fins el port de la Glera (2364), 3h49'. 
   

Arribant al port de la Glera.

Pel camí que ressegueix l'ibón, baixo fins trobar-me amb l'Alícia, relaxada als peus de les aigües de Gorgutes, 3h54'.
Darrera deixo el pic de Sacroux i el port de la Glera. 
   

Pic de Sacroux, ressalt rodó que sobresurt de la carena.

Des d'aquí, desfem el camí realitzat aquest matí...
   

Els verds prats, porten cap el torrent de Gorgutes.

Creuem el pont sobre el barranc de Gorgutes, 4h27'.
Continuem baixant, ens endinsem en el bosc, on ens apropem a la cascada que hi ha a la dreta, 
   

Cascada molt propera a l'inici del recorregut.

creuem el pont de fusta, 5h15', ... 
   

Travessant un pont de fusta en mig del bosc.

...i en pocs minuts, ens topem amb el final de la carretera, 5h20', inici i final d'aquest entretingut recorregut.
   

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.