12 de setembre del 2017

Ruta Machame: Kilimanjaro - Uhuru Peak (5895)

Ascens al punt més alt del volcà Kilimanjaro, l'Uhuru Peak (5895), utilitzant la ruta Machame. Sense cap dificultat tècnica i amb una bona forma física, es pot gaudir d'un recorregut amb variats paisatges, des del bosc tropical, l'ermot alpí fins el terreny semidesert, recorrent el volcà per la vessant sud on podem veure les espectaculars glaceres penjades de les parets. Arribar al cim és l'objectiu, però s'ha d'anar pas a pas,sense presses, 'pole-pole'. 

   


Ruta circular: No. (Recorregut de 7 etapes).
Sortida:  Machame Gate. 
Arribada: Mweka Gate.
Dificultat de la ruta: Tècnicament fàcil, tret de l'alçada.
Distància:  56 km.   Desnivells:  +4900 m.   -5100 m.
Alçada mínima:  1500 m.   Alçada màxima:  5895 m.
Cims:  Stella Point (5756) i Uhuru Peak (5895).
Acompanyants:  Alícia i Kike.
   
PREPARATIUS
Vols a Tanzània/Kilimanjaro:  Hi ha diferents companyies que realitzen aquest trajecte, totes amb escala. Però l'única companyia (a dia d'avui) que fa la ruta sense escales i el mateix dia és KLM, des de l'aeroport de Schiphol (Àmsterdam) fins el del Kilimanjaro (Arusha).
Des de Barcelona, la millor combinació (la que vam agafar) és amb KLM:
Aeroport d'El Prat, vol a Amsterdam que surt a les 6:20 h. i arribada a les 8:55 h.
Aeroport Schiphol, vol a Kilimanjaro que surt a les 10:25 h. i arribada a les 19:50 h. (hora de Tanzània).
La tornada amb KLM i escala a Dar-es-Salam:
Aeroport Kilimanjaro, vol a Amsterdam que surt a les 20:55 h. i arriba a les 7:25 h. (hora d'Holanda).
Aeroport Schiphol, vol a Barcelona que surt a les 10:20 h. i arriba a les 12:35 h.
Els vols d'anada i tornada, amb taxes i equipatges inclosos va ser de 587,94 € per persona i contractat en un dia de preu baix.
Vacunes: Fins fa poc, eren obligatòries unes determinades vacunes. Ara ja no, són molt recomanades però no obligades: vacuna de la febre tifoidea, l'hepatitis A i la del tètanus-diftèria. Es pot prendre una profilaxis per a la malària, si rondem per bosc tropical o selva per sota dels 1800 m. Si només fem la ruta del Kilimanjaro o la del Mount Meru, no és necessària la profilaxis.
Totes aquestes vacunes es faran constar en un llibret, "certificat internacional de vacunació", que s'ha de portar sempre a sobre durant el viatge.
Hi ha centres vacunals/unitats de salut internacional, on donen consell al viatger i et posen les vacunes, repartides per tota Catalunya. S'ha de demanar hora amb molta antelació, en aquesta web, podràs consultar tots els centres i demanar dia i hora. El preu total del servei i l'administració de totes les vacunes es de 56,70 € (any 2017).
Passaport i visat d'entrada: Es necessita el passaport actualitzat, amb sis mesos mínim abans de la data de caducitat. També ha d'haver-hi fulls en blanc, per que puguin posar els segells.
A més del passaport, es necessita un visat d'entrada a Tanzània. Aquest el podem obtenir en el mateix aeroport de Kilimanjaro, abans de passar la duana. El preu és de 50$ (any 2017). 
Assegurança: Tanzània rep molts turistes, però el país encara està força endarrerit en el tema d'hospitals i rescats en alta muntanya. Nosaltres vam fer-nos una assegurança amb l'empresa IATI Seguros, la modalitat Estrella + anul·lació en l'àmbit "món amb esports d'aventura inclosos". Aquesta cobreix des del dia 1 al dia 15 complet i fins a 5000 m. d'alçada màxim. A més de l'assegurança del trekking: repatriació per malaltia o mort, desplaçaments de familiars, assistència mèdica, rescat,... també cobreix la pèrdua d'equipatge, retràs o pèrdua d'avió, despeses d'anulació, ...
El preu es de 86,51 € els 15 dies (any 2017) per persona.
Agència del trekking:  En el nostre país hi ha moltes empreses de viatges d'aventura que et porten a fer qualsevol activitat a Tanzània.  Ens vàrem decantar per DEO Adventure, agència d'Arusha, després de mirar moltes, per diversos motius:
- El preu barats pels serveis i trekkings que oferien.
- Són natius de la zona i a més el cap de l'empresa parla i escriu en castellà.
- Bons comentaris en internet sobre aquesta agència.
- Pots planificar el recorregut a mida, sense dates limitades, amb dies extres, ...
- Els bitllets d'avió no entraven, així vam poder agafar-los d'oferta.
- Establir unes propines, per després no tenir problemes.
Els serveis contractats: 
- Recollida i tornada a l'aeroport des de l'hotel.
- Estada de tres dies en l'hotel Silver Palm, d'Arusha -dormir i esmorzar-
- Trasllats d'anada i tornada als punts d'inici/final dels dos treks.
- Trekking de 4 dies al P.N.Arusha - Mount Meru, pensió completa i rangers.
- Trekking de 7 dies al P.N.Kilimanjaro - Uhuru Peak, pensió completa.
- Totes les taxes d'entrada als parcs nacionals i estades als campaments.
- Material d'acampada: tendes "iglú" dobles, màrfegues, tenda menjador, taules, cadires, estris de cuina.
- Aigua, tant per beure com per netejar-nos, durant els dos treks.  
- Trek del Meru: Cap d'expedició (John), cuiner (Proches), porter i auxiliar de guia (Justine), porter i servent (Efata), i 3 porters (un per a cada expedicionari). Un ràngers (Sandy).
- Trek del Kilimanjaro: Cap d'expedició (John), guia auxiliar (Clemence), cuiner (Proches), porter i ajudant de cuina (Justine), porter i servent (Efata) i 7 porters (tres per a cada expedicionari). 
El preu total per tots els serveis i durant tota l'estada a Tanzània va ser:
Trek del mount Meru de 698$ (653 €) i el del Kilimanjaro de 1447$ (1353 €) per persona en base a tres expedicionaris. 
Propines: Les propines són gairebé obligatòries, tot i que diuen que no. A més, estan "estipulades" depenent l'ofici de cadascú, a més importància -cap d'expedició i guia- a menys -portador-. El problema i sembla que aquesta agència ho entén, és que no és el mateix un turista de Catalunya a un d'Estats Units. El millor és pactar el import total que es donarà de propina a cada trek, abans de contractar els serveis a l'agència. La millor manera de repartir-la i no entrar en disputes, tal com vam fer nosaltres, és entregar l'import total al cap d'expedició i que ell, davant nostre, la reparteixi en la proporció que ell cregui o correspongui.
Pel trek del mount Meru, 60$ (56,08€) i pel Kilimanjaro, 150$ (140,20€) per persona. Aquests imports són molt inferiors als que tenen "estipulats" o aconsellen. 
Preu del viatge: El preu total del viatge pot variar segons l'agència, el bitllet d'avió, el total de les propines, ...
Aquest viatge, comptant: tots els vols d'anada i tornada, els trekkings del Meru i Kilimanjaro, visat d'entrada al país, les propines dels dos treks, l'assegurança de viatge, vacunes i l'aparcament a l'aeroport, AENA terminal T1, del cotxe (25€/pers.), va sortir per 3005€/persona. El preu al canvi: 1€ = 1,0902$, cal indicar que contra més car sigui el dòlar respecte al canvi de l'euro, més barat surt el viatge. No comptades les despeses extres com dos sopars i un dinar a Arusha (un sopar surt per 4$), begudes, records, ...recomanable canviar dòlars per xílings, el canvi que apliquen a les botigues és desmesurat!, i el canvi te'l donaran en xílings.
Mapa: Al portar en tot el recorregut dos guies, no cal portar mapa. Recomano un mapa dibuixat a ma, de tot el parc nacional del Kilimanjaro i diferents tipus de vegetació segons l'alçada, per una cara. Pel darrere, un mapa del Kilimanjaro amb les diferents rutes i totes les glaceres, a més de les rutes detallades per etapes, explicacions de plantes i arbres endèmics, climatologia, preparació física pel treck, equipament, ... tot molt esquematitzat però en anglès.
GTMaps (T) Ltd., "New map of the Kilimanjaro National Park", 1:125.000.
Hi ha una web on poder visualitzar el mapa. Comprar-ho a Arusha, sempre regatejant el preu! És un mapa, una postal i un record.
  
DADES
Tanzània: País de l'Àfrica oriental, just per sota de l'Ecuador. Té una superfície de 947.303 km2. i una població de 49.253.126 habitants (2013), amb una densitat de població de 51,99 hab./km2. La República Unida de Tanzània va sorgir de la unió de Tanganyika i Zanzíbar, el 26 d'abril del 1964. L'actual capital és, des del 1996, Dodoma, en el centre del país, encara que l'ex-capital Dar-es-Salam continua sent el principal pol econòmic i la població més important del país. El idioma és el suahili i l'anglès. La moneda és el xíling tanzà (TZS), però en gairebé tots els comerços accepten el dòlar. Per consultar més dades del país: història, economia, cultura,... consulta la wikipedia.
El Kilimanjaro: És la muntanya més alta d'Àfrica, amb 5895 m. en el punt més alt, l'Uhuru Peak. Posteriors amidaments més precisos, situen l'alçada en 5891,8 m. (2008).
Està situat molt a prop de la frontera amb Kenya. També anomenat Kibo (esperança), està acompanyat d'altres dos volcans més. Situat a l'oest, el Shira, és el més antic, amb una alçada de 3962 m. A l'oest està el Mawenzi, segon en entrar en erupció, amb una alçada de 5149 m.
La primera ascensió és del 6 d'octubre del 1889, després de dos fracassos, Hans Meyer acompanyat de Ludwig Purtscheller i del guia chagga Yohana Lauwo, trepitgen el punt més alt
Aquest cim està protegit pel Kilimanjaro National Park, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'any 1987.
Hi ha dues estacions plujoses, de març a maig -la més abundant- i novembre. Gener i febrer, són els mesos més càlids, juny i juliol els mesos més freds i agost, setembre i octubre, els més secs. La diferència de temperatura entre el dia i la nit va sent més acusada a mida que guanyem alçada. En el cim, es pot rondar entre els -10º i els -20º, tot depenent dels vents. En la zona de bosc tropical, gairebé sempre està coberta per boires.
Un dels principals problemes és el greu retrocés de les glaceres; s'estima que l'any 1900 hi havien uns 12 km2 i avui dia, no arriben als 2 km2., una davallada del 80%. Es calcula que entre els anys 2020 i el 2050, desapareixerà tota la massa glacial, segons diversos estudis duts a terme.
Existeixen diverses rutes d'ascens al cim, de diferents dificultats i nombre d'etapes: Shira (7-8 dies), Lemosho (7-8 dies), Machame (6-7 dies), Umbwe (5-6 dies), Rongai (6 dies), Circuit Nord (9 dies), Marangu (5-6 dies) i Mweka -aquesta només utilitzada per a les baixades-.
La Ruta Machame:  És la segona ruta més utilitzada per a pujar fins el punt més alt, després de la ruta Marangu, denominada la ruta del "whisky". És una de les rutes més dures d'ascens on es transita per terreny abrupte, s'ha de tenir un xic d'experiència en muntanya, però d'una gran bellesa, anant voltejant el cim del Kilimanjaro pel vessant sud, això fa tenir una gran varietat de perspectives. 
El total d'etapes originàries és de sis, però es pot dividir l'etapa abans de l'atac al cim en dues, (Baranco Camp - Karanga Camp i Karanga Camp - Barafu Camp), molt aconsellable si es vol tenir garanties d'assolir el sostre del Kibo.
El progressiu ascens, sobretot en alçades a partir dels 3500 m., fa que l'aclimatació sigui molt bona, sempre dormint per sota del punt més alt de l'etapa. En cadascuna de les set etapes, es pernocta amb tendes de campanya, en campaments ben delimitats, on hi ha una oficina per registrar-nos i uns lavabos molt elementals. 
Cadascuna de les tendes, a més d'una tenda menjador, són transportades pels portadors, que també proporcionen el suficient aigua, tant per beure com per rentar-nos, extreta dels torrents i bullida per fer-la potable. 
El dia d'atac al cim, es surt a primera hora de la matinada (00:00), fent l'ascens de nit i, si tot va bé, arribant al trenc d'alba a Stella Point, on només ens queda 150 m. de desnivell i aproximadament una hora fins l'Uhuru Peak. 
Per evitar repetir itinerari, en el descens s'utilitza la ruta Mweka, baixada molt directe, que ens portarà fins l'entrada (sortida en aquest cas) del parc, prèvia parada en un camp intermedi, per la Mweka Gate. 
Per més informació, es recomanable llegir la web d'El Kilimanjaro.
   
Punt de pas de la ruta Machame. El temps és aproximatiu.
Recorregut de la ruta Machame, en 3D. (Fotografia extreta de la web elkilimanjaro.com).
Abans de realitzar el trekking de l'ascensió al Kilimanjaro, vàrem realitzar el trekking del Mount Meru (4566), dins del Arusha National Park. Aquesta ascensió és ideal per anar aclimatant el cos a l'alçada, a més de veure un espectacular bosc tropical amb un munt d'animals salvatges.

Les dades: distància, desnivell positiu i negatiu i alçada mínima i màxima, estan presses per GPS, podent diferenciar un xic de les esmentades en el quadre de dalt i detallades segons els càlculs de wikiloc.
  
DIA 1 (12-9-17)
Machame Gate (1800) - Machame Camp (3000).
Distància: 10,43 km.   Desnivells:  +1195 m.  - 0 m.
Alçada mínima:  1816 m.   Alçada màxima:  3020 m.
Temps: 4h52'.     Temps sense parades:  4h22'.
   
Abans de començar a caminar i només entrar en el parc, ens acreditem en l'oficina del parc. 
   
Porta d'entrada al Kilimanjaro National Park, Machame Gate.
Després, una llarga espera... els portadors i guies preparen en sacs tot els estris que farem servir durant el recorregut de set dies.
   
La nostra expedició, preparant i organitzant els estris del trekking.
L'expedició es compon d'un cap d'expedició i guia, un guia auxiliar, un cuiner i de tres portadors per cada integrant, en el nostre cas nou.
El pes de cada portador és verificat oficialment en una balança, amb un màxim de 15 kg. Degut a les moltes expedicions, s'organitzen llargues cues.
   
Cues de portadors, esperant a pesar la càrrega que portaran. 
La nostra expedició, fent cua per pesar la càrrega.
A mida que van verificant el pes, els portadors comencen la marxa, ja que han de muntar les tendes a l'arribada al campament.
   
A mida que pesen les càrregues, fan cues per iniciar el trek.
En cadascun dels campaments, trobarem uns indicadors del que encara ens queda i el lloc on ens trobem.
   
Panell informatiu de les distàncies de campament a campament i horari aproximatiu.
Després, arriba els nostre torn, iniciant la marxa a les 14:06 de la tarda, juntament amb el cap d'expedició, en John i el guia auxiliar, en Clemence.
   
Inici del trekking.
Ens endinsem dins del bosc tropical, la zona més humida que trobarem en tot el recorregut, per sort, no trobem gens enfangat el camí, molt ben arranjat i delimitat. 
El pendent és molt progressiu, de bon caminar, sense descans. Com les vistes són molt tancades, s'ha de tirar de botànica i admirar els grans exemplar d'arbres, els que estan recargolats, les flors, algunes d'endèmiques de la zona i ...els estranys sorolls que sentim per l'interior de la frondosa selva.
   




Camí entre el bosc tropical, pujant cap a Machame Camp.
Degut a que hem iniciat la marxa massa tard, hem hagut de incrementar el ritme una mica més del que volíem. La foscor ens ha atrapat, havent d'utilitzar els frontals de llum per arribar, circumstància que s'hagués pogut evitar sortint a una hora adequada. 
El bosc s'obre, dona pas a un replà ple de tendes i llumetes. Hem arribat al primer campament, 4h22', demà ja veurem com és. A les 18:58 h. és completament fosc.
   
Arribada a Machame Camp, de nit.
Per sort, ja tenen preparat el sopar amb una sopa ben calenta! 

Pots veure el track de l'etapa 1 a wikiloc.

DIA 2 (13-9-17)
Machame Camp (3000) - Shira Cave Camp (3750).
Distància: 5,02 km.    Desnivells: +875 m  -52 m. 
Alçada mínima:  3020 m.   Alçada màxima:  3898 m.
Temps:  4h57'.  Temps sense parades:  4h05'.
   
Machame Camp és una àmplia esplanada, en mig del bosc tropical, on hi ha un munt de tendes de campanya.  La caseta dels vàters, molt elemental, està en unes condicions lamentables de neteja.
Després d'un bon esmorzar i abans que acabin de recollir tendes, iniciem el segon dia de marxa, a les 8:10 h.
   
Machame Camp, amb un dia radiant.
Creuem pel mig del campament, fins un petit pont, on comencem a pujar, encara en mig de bosc tropical, direcció nord.
   
Primer tram del camí, encara per bosc dens. 
El pendent s'intensifica. Per tal d'aclimatar, avancem molt molt lentament, no hi ha cap pressa i així ha de ser tots els dies. 
A mida que guanyem alçada, deixem enrere el bosc tropical per trobar-nos plantes de bruc o brugueroles, lobèlies i senesis gegants.
Els nostres portadors no triguen gaire en atrapar-nos i deixar-nos enrere, ...quines màquines!
   
Els nostres portadors no triguen gaire a avançar-nos.
El camí no deixa de pujar i pujar...
   
Pujada entre brugueroles i roques.
El camí no deixa de pujar, entre grans brugueroles.
A peu del camí, es troba un sortint rocós, molt fàcil de pujar, excel·lent mirador cap a totes bandes, 1h31', en especial cap el Kibo.
   
El Kilimanjaro, en mig de núvols.
Mirador de roques.
A partir del mirador, apareix un curt tram planer, on podem recuperar forces, combinat amb alguna intensa pujada.
   
Més suau però no deixem de pujar ni ser avançats per portadors d'altres expedicions.
Després de superar un promontori, es pot veure la traça de camí per on hem pujat, el desnivell que hem superat i un intens mar de núvols.
   
Mirada enrere amb el camí que hem superat i el mirador, tapat pels núvols.
Una curta baixada, per trobar un segon replà, abans d'abordar l'ascens fins la carena rocosa.
   

El camí va girant cap a l'oest, diagonalment, per anar a parar a dalt de la carena rocosa que tenim per sobre nostre.
   
El camí flanqueja diagonalment, en busca de la carena.
Hi ha algun pas delicat, però molt fàcil de superar.
   
Algun pas delicat, però fàcil de superar.
Superat aquest pas, fem una parada per menjar. Unes carmanyoles amb: pollastre rostit, dues pastes farcides de carn -típiques de Tanzània-, ou dur, magdalena, un paquet de galetes "maries", un plàtan i un suc. 
   
Parada per dinar.
Prosseguim cap a munt, fins la carena. Davant s'obre una gran plana, Shira Plateau, plana que hi ha entre els volcans Kilimanjaro i Shira.
   
Superada la carena, apareix Shira Plateau.
Anirem davallant, en mig d'una pobre vegetació. Bones vistes cap a la dreta amb el Kilimanjaro i de front amb el Mount Meru, en la llunyania. 
Enseguida podem veure, al fons, el campament, i darrere d'aquest, les restes del primer volcà, el Shira, amb el punt més alt, el Klute Peak (3962).
   
Arribant a Shira Cave Camp, amb el volcà Shira darrere.
Com serà a diari, ens dóna la benvinguda el panell informatiu, a l'entrada del campament, 4h05'.
   
Arribada a Shira Cave Camp.
Shira Cave Camp està ubicat en la part baixa de Shira Plateau, gran zona per acampar, amb una caseta dels guardes i de registre molt gran, amb dues plantes. Els vàters estan força més nets que els del dia anterior i hi ha un parell més. En aquest campament, es molt normal que el vent bufi de valent.
Després d'un bon descans dins la tenda, s'ha girat un fort aire amb el corresponent aixecament de sorra, sortim a fer una caminada fins dalt d'un turó rocós, per anar aclimatant, recorregut d'1,3 km. i poc menys d'una hora, anada i tornada, amb un pobre desnivell de 51 m., però amb el vent que fa, suficient.
   
Shira Cave Camp, amb molt de vent.
Creuem el campament direcció a l'heliport. Més endavant trobem Shira Cave, 10', una petita cova. Un corriol va guanyant alçada fins els peus del turó rocós, on pugem amb una petita grimpada, 38'.
Bona vista en conjunt del campament Shira Cave Camp. També podem veure, més allunyat i en la part oposada, Shira 2 Camp, campament utilitzat per les rutes Shira Route i Lemosho Route.
   
Shira Cave Camp.
De tornada a les tendes, aprofitem les darreres llums solars per veure l'espectacular paisatge que ens ofereix Shira Cave Camp.
   
Capvespre a Shira Cave Camp, amb el mount Meru al fons.
Des de Shira Cave Camp, darreres llums solars al Kilimanjaro.
Per tancar el dia, l'exquisida sopa calenta i la resta del sopar.

Pots veure el track de l'etapa 2 a wikiloc.
Pots veure el track de l'aclimatació a wikiloc.

DIA 3 (14-9-17)
Shira Cave Camp (3750) - Lava Tower (4630) - Baranco Camp (3976).
Distància: 10,09 km.   Desnivells:  +809 m.  -648 m.
Alçada mínima:  3836 m.   Alçada màxima:  4640 m.
Temps:  7h41'.    Temps sense parades:  6h29'.

Aquesta etapa és molt important per a la aclimatació, ja que pugem fins els 4630 m. Com diuen allà, pole-pole (poc a poc), encara que puguin haver lleus símptomes de mal de cap.
El dia es lleva ennuvolat i fresc. Són les 8 del matí i iniciem la caminada en direcció est, sempre pujant, en mig de rocs i una pobre vegetació.
   
Sortint del campament, seguim pujant.
Pendent poc pronunciat.
El camí polsegós, va esquivant les pedres i superant la moderada pujada a mida que els portadors ens van superant.
   
Els portadors ens comencen a avançar.
Dins de la uniformitat del terreny, ressalten un seguit de roques volcàniques amb formes curioses, pinzellades amb liquens de color groc ataronjat.
   
Formacions curioses de roca volcànica.
Per l'esquerra ve el camí del Shira 2 Camp, en mig d'un terreny desèrtic. En juntar-se amb el nostre, anem canviant de direcció, ara cap el sud-est, iniciant un rodeig del volcà per la seva vessant sud.
   
El camí fa un gir sud-est, cap a Lava Tower
Trobem una bifurcació cap el Baranco Camp, 3h23', camí utilitzat pels portadors. Nosaltres continuem pel de l'esquerra, que ens portarà a Lava Tower
   
Bifurcació de camins: esquerra cap a Lava Tower, a la dreta directe cap a Baranco Camp.
El terreny fa unes ondulacions abans de poder veure el romanent de la primera activitat volcànica del Kilimanjaro, la Lava Tower (torre de lava).
   
Apropant-nos a Lava Tower.
No hi ha cap dificultat per arribar fins la Lava Tower Camp, 4h21', campament que hi ha en una petita esplanada a peus entre la gran roca de lava i el grandiós volcà.
   
Panell informatiu de Lava Tower Camp.
Aquest campament no és gaire gran i gairebé en totes les rutes, es fa servir com a punt d'aclimatació, on es serveix el dinar, abans d'iniciar la baixada cap el següent campament, Baranco Camp.
Des d'aquest, també surt un camí que puja fins un inhòspit campament, Arrow Glacier Camp, utilitzat pels muntanyencs que pugen el Kibo per la bretxa oest o Western Breach.
   
Camí que puja de Lava Tower Camp cap el campament Arrow Glacier Camp, collet de dalt.
Lava Tower també és denominada Shark's Tooth (Dent de Tauró), per la silueta vista des del campament.
   
Shark's tooth (dent de tauró), restes volcàniques de la primera erupció del Kilimanjaro.
Curiosa és la paret volcànica que tanca l'esplanada del campament, amb una gran "porta" per on davalla el camí.
   
Paret volcànica en el Lava Tower Camp. Es pot veure el camí per on seguirem.
Una forta baixada per després tornar a pujar, en busca de Baranco Valley. Des de dalt, a més de l'espectacular paret basàltica, es pot veure el petit coll on s'implanta l'Arrow Glacier Camp -amb una tenda plantada- i darrere la Little Breach Glacier.
   
Enrere deixem Lava Tower Camp.
Es pot veure una tenda, de color taronja, en el Arrow Glacier Camp. Darrere la Little Breach Glacier.
El camí travessa una zona semi-desèrtica, amb un suau descens, fins a trobar l'inici de la vall.
Ara sí, l'estret camí baixa decidit, fent un seguit de giragonses per evitar la part més escarpada i algunes roques. A mida que baixem, comencen a predominar els senesis  gegants, gran amics de les zones amb aigua, especialment en les valls i barrancs.
   
Baixant per Baranco valley, amb els primers senesis gegants.
Més avall també apareixen les brugueroles, ... i els senesis amb formes estranyes.
   
Baixant per Baranco valley.
El Baranco Valley ens porta de front al campament, on podem veure les tendes entre la boira.
   
Entre la boira i els senesis, apareixen les primeres tendes de Baranco Camp.
Fem cua per registrar-nos en l'oficina de Baranco Camp i després passar pel panell informatiu del campament, 6h29'. Ja falta menys!
   
Arribada a Baranco Camp, amb cua per registrar-nos.
Panell informatiu de Baranco Camp.
Baranco Camp és una àmplia esplanada, de dos nivells, just al final on el barranc cau profundament. Degut al torrents que porten aigua, hi ha força plantes al voltant. En el vessant est, l'ampli i marcat barranc se'l denomina Great Baranco Valley, aquest separa l'esplanada del campament amb una paret gairebé vertical de roca de més de 200 m. d'alçada, anomenada Baranco Wall, paret que demà haurem de superar.
   
Des de Baranco Camp, un oasis de vegetació, amb el Great Baranco Valley.
Baranco Camp, abans de ser engolit per la boira.
Amb la temperatura i la boira, aquesta nit serà molt freda!

Pots veure el track de l'etapa 3 a wikiloc.

DIA 4 (15-9-17)
Baranco Camp (3900) - Karanga Camp (3995).
Distància: 5,01 km.   Desnivells:   +368 m. -327 m.
Alçada mínima: 3937 m.   Alçada màxima:  4229 m.
Temps:  4h39'.   Temps sense parades:  4h00'.
   
Originàriament, aquesta etapa acabaria a Barafu Camp, però es pot dividir en dos, pernoctant en Karanga Camp. Guanyem un dia més en alçada i abans de fer l'atac al cim, arribarem al campament molt més descansats i aclimatats.
La nit ha sigut freda, ...glaçada. A les 6:30 h. del matí totes les tendes tenien gebre al capdamunt. El dia és clar i fred. La imponent paret, més senzilla de superar del que sembla a primer cop d'ull, és la primera i única dificultat destacable del dia.
   
Des de Baranco Camp, les glaceres del Kilimanjaro.
Des del campament, baixem en busca de la llera del torrent que baixa pel Great Baranco Valley. Potser sigui l'únic dia que iniciem el recorregut en baixada! Per la gran paret de roca, ja podem veure força expedicionaris pujant.
   
Baranco Wall, una paret rocosa que s'ha de superar.
En mig del torrent, una arbrada de senesis gegants.
   
Senesis gegants, a la riba del Great Baranco Valley
Després de creuar el torrent, 17', i un curt tram planer, iniciem la pujada. Hi ha cua, i és que al ser un camí més delicat que els anteriors, costa avançar i sempre s'organitzen taps.
   
Iniciant la pujada per la Baranco Wall.
Un cop en el Baranco Wall, el camí puja arrapat a la roca, amb fort precipici a banda dreta. En comptats punts, tenim una sensació de vertigen, havent dos curts trams on haurem d'utilitzar les mans, sense cap dificultat per progressar. 
   
Enrere queda la llera del barranc, pujant per la Baranco Wall.
Fàcils grimpades, pujant per la Baranco Wall.
Molt amunt, la paret es torna més amable, per terreny més obert i camí més fàcil de seguir, amb un parell de punts on s'ha d'anar amb compte.
   

Pujada per la Baranco Wall.
Fins arribar a dalt de la paret, on hi ha una esplanada sobre la roca, 1h47'. La visió del Kilimanjaro al darrere, amb les glaceres penjant de la paret, ja val la penar pujar fins aquí.
   
Replà un cop superada la paret de la Baranco Wall.
Des del replà sobre la paret de la Baranco Wall. Imponent el Kilimanjaro i les seves glaceres.
També podem veure gairebé la resta del camí fins Karanga Camp.
   
Camí cap a Karanga Camp.
Davallem en busca d'un torrentera seca, que seguim més avall. El camí fa un seguit de corbes i en comptes de baixar per una estreta vall a la dreta, torna a pujar cap a l'esquerra, per guanyar alçada i passar per sobre d'uns contraforts rocosos.
   
Després d'una suau baixada, s'ha de superar uns contraforts, en busca del Karanga Valley.
Des del darrer dels contraforts, es pot veure el camí que hem recorregut des de dalt de Baranco Wall.
   
Enrere el "mirador" sobre Baranco Wall i el camí desèrtic.
El camí planeja per una zona molt àrida, desèrtica. Al fons podem veure el campament però encara queda una sorpresa!
   
Superats els contraforts, baixada per camí molt polsegós. 
Quan ja ens fèiem la idea d'arribar, ...la profunda vall de Karanga. El camí baixa directe, amb fort pendent i fent un munt de ziga-zagues. 
   
Encara ens queda baixar i pujar la Karanga Valley fins el campament que tenim en front.
Un cop creuat el torrent, 3h31', que porta aigua, cal remuntar, amb fort pendent, fins Karanga Camp.
   
Pujada des del torrent de Karanga fins dalt del campament.
Arribant a Karanga Camp.
Karanga Camp, 4h00', és un campament molt planer, amb una vista escènica del Kilimanjaro, que sembla molt a prop. En quant a comoditats, aquest campament és molt semblant a l'anterior.
   
Plafó informatiu de Karanga Camp.
Magnífica perspectiva del Kilimanjaro des de Karanga Camp, al capvespre.
Després de sopar, directes a la tenda, en aquestes alçades, quan marxa el sol la temperatura cau a plom.  

Pots veure el track de l'etapa 4 a wikiloc.

DIA 5 (16-9-17)
Karanga Camp (3995) - Barafu Camp (4670).
Distància: 3,76 km.   Desnivells:  +624 m. -0 m. 
Alçada mínima:  4025 m.   Alçada màxima:  4667 m.
Temps:  3h58'.  Temps sense parades:  3h36'.
   
Aquesta jornada és la segona part en que dividim l'etapa d'aclimatació. Avui és un dia molt especial, s'ha d'arribar a Barafu Camp en perfecte estat d'aclimatació, ja que a mitja nit, sortirem a pel cim!
El dia s'ha llevat esplèndid, amb un sol que ja comença a escalfar i sense gens d'aire. Escalfa per que ja són les 8:43 h.! Ja tenim ganes d'arribar i fer cim, però ...pole pole, les coses a Àfrica van lentes i pausades. 
   
Karanga Camp, iniciem la marxa.
Abandonem el campament, seguint un camí cap a l'esquerra, que puja entre rocs volcànics i una pobre vegetació.
   
Enseguida ens tornen a avançar els portadors, tot i anar molt carregats.
Darrere queda Karanga Camp, ja mig desmuntat. 
   
Enrere queda Karanga Camp.
L'itinerari va girant cap a nord-est, tot voltejant el volcà. Sempre tindrem l'espectacular mola del Kilimanjaro i les glaceres a banda esquerra.
   
El pendent no afluixa, amb l'atenta mirada del Kilimanjaro.
El pendent no és que sigui molt fort, però en cap moment defalleix, fins propers a un petit coll, on es suavitza.
   
Seguim pujant. Karanga Camp ja és força lluny!
El camí gira cap a l'est, en busca d'un collet.
Des del collet, Pas to Barafu Camp, 2h06', es travessa una planera i desèrtica vall, amb un camí molt polsegós.
   
Collet, Pas to Barafu. El camí travessa una zona desèrtica.
En mig de la boira, es pot veure el Barafu Camp.
Darrera pujada fins el campament.
La darrera pujada fins el campament, menys costeruda del que sembla, es puja per un camí que va fent giragonses, fins assolir la carena rocallosa.
   
El darrer tram de pujada augmenta el pendent.
Dalt de la carena, s'assenta el campament Barafu Camp, 3h36', amb el seu plafó informatiu corresponent.
   
Arribant a Barafu Camp.
Barafu Camp. Pujant a la part alta del campament, on es troba l'oficina de registre.
Plafó informatiu de Barafu Camp.
Des del campament, tenim una vista privilegiada del segon volcà que va entrar en erupció, després del Shira, el Mawenzi, amb una orografia molt erosionada i perfil molt dentat. El seu punt més alt es el Hans Meyer Peak (5149).
   
Des de Barafu Camp, gran vista cap el Mawenzi, segon volcà en entrar en erupció.
Només arribar ens donen una estona per rentar-nos, descansar,... mentre acaben de preparar el dinar.
Un cop dinats, iniciem els preparatius per l'atac al cim: roba tèrmica, polar, plomes, gore-tex, frontal, cantimplora, barretes, ulleres de sol, ... tot ben a ma.
Ens fiquem dins del sac a dos quarts de set, negre nit. Tot i el cansament, ens costa conciliar el son: els nervis de tenir tant a prop el cim, el saber que a les onze ens hem de llevar (menys de cinc hores) i l'alçada.
Barafu Camp és un campament inhòspit, sense aigua, amb molta pendent i ple de pedres i rocs, on petits espais nets de pedres, són els únics llocs on poden col·locar les tendes. Per sort, l'estada en aquest campament és molt curta.

Pots veure el track de l'etapa 5 a wikiloc.

DIA 6 (17-9-17)
Barafu Camp (4670) - Uhuru Peak (5895) - Mweka Camp (3068).
Distància: 16,27 km.   Desnivells:  +1239 m. -2783 m.
Alçada mínima:  3096 m.   Alçada màxima:  5895 m.
Temps:  16h27'.  Temps sense parades:  13h01'.
   
No se si el rellotge em despertà o ja estava despert quan va sonar, però no va ser una nit, o millor dit, una tarda-nit plàcida.
Molt a poc a poc, ens anem vestint, per capes. L'Efata s'apropa a la tenda per avisar-nos de que ja és l'hora de llevar-nos. 
L'esmorzar o ...sopar? consta d'un té amb un paquet de galetes "maria". Tampoc entra gaire cosa més. Ens sorprèn que no faci gaire fred, tot i treure baf i no sobrar-nos cap peça de roba.
A les 00:00 estem preparats per iniciar la marxa, contents però un xic desorientats per l'alçada i les hores intempestives de començar a caminar.
   
Les 00:00, inici de l'atac al cim. 
La nit és tancada, no hi ha lluna. El pendent en tot moment serà molt fort. Creuem el campament i seguim camí amunt.
A dalt, ja es veuen fileres de llums, i més avall també. El pas és molt lent, com ha de ser, no ens hem de fatigar en cap moment, si això comença a passar, s'ha d'avisar al guia que afluixi.
La llum il·lumina uns pocs metres, les botes del de davant. El camí serpenteja, trams més sorrencs i d'altres de rocosos, gir a la dreta i gir a l'esquerra i a cada cinquanta minuts, controlat pel rellotge, "...aigua!...water!". Una curta paradeta per hidratar-nos amb uns glops i seguir amunt.
Al fons, es veuen unes llums del campament i força més lluny, les dels pobles. Avancem a un nombrós grup. Les primeres víctimes del mal d'alçada, un traient la primera "papilla" i l'altre estirat al terra. No seran els únics, més endavant, un parell de noies assegudes amb cara desencaixada. Aquí si t'excedeixes, la pagues!
Per l'horitzó el dia comença a aclarir, sabem que no veurem sortir el sol des del lloc on voldríem, però sense accelerar el ritme, anem fent. 
   


Sortides de sol, molt a prop de l'Stella Point.
Només ens falta una última pendent per arribar al canto del cràter. A l'esquerra veiem els seracs de la glacera Rebmann i a la dreta, hauria d'haver la glacera Ratzel, que actualment està extingida, ...una llàstima! 
   
Darrer tram de pujada per arribar a Stella Point i a dalt del cràter.
Stella Point (5735), 6h51', punt on la ruta Machame accedeix dalt del cràter volcànic, amb un panell que identifica aquest punt.
   
Stella Point (5756).
Seguim per la carena del cràter, el camí va guanyant alçada lentament.
   


Arribant al punt més alt.
A banda esquerra podem veure el final de grans glaceres: la Rebmann, la Decken i el Southern Icefield (camp de gel sud).
   
Rebmann Glacier.
Decken Glacier.
Southern Icefield (Camp de gel sud), d'on pengen les glaceres Heim Glacier i Kersten Glacier.
Contents i feliços, arribem al sostre d'Àfrica, a l'Uhuru Peak (5895), 7h38', on una munió de persones envolta el panell que acredita aquest punt. Pacientment, esperem el nostre torn, a fer les fotos de rigor.
   
Cim de l'Uhuru Peak (5895), punt més alt del Kilimanjaro, de Tanzània i d'Àfrica.
El cràter interior, té un diàmetre que impressiona, havent dintre d'aquest la glacera Furtwangler, amb accelerat retrocés i al fons, a l'altre banda del cràter, els seracs de la Northern Icefield (camp de gel nord).
   
Dins del cràter trobem la Furtwangler Glacier i al fons el Northern Icefield (Camp de gel nord).
Més a la dreta, trobem les restes de l'Eastern Icefield (Camp de gel de l'est).
   
Les restes de l'Eastern Icefield (Camp de gel est), dins del cràter.
Després de gairebé dos quart d'hora en el cim, iniciem el descens, desfent camí fins a Stella Point (5756), 8h03'.
Baixem pel mateix camí de pujada un curt tram, fins on trobem l'opció, cap a l'esquerra, d'una tartera de pedretes. John, el cap d'expedició, ens comenta que és una baixada molt més ràpida i freqüentment utilitzada. Així que decidim llençar-nos.
   
Baixant per una tartera, deixant el camí de pujada a la dreta.
Ja força avall, enllacem amb el camí, el mateix que aquesta matinada hem passat i no hem vist res.
   
Més avall, abandonem la tartera, per seguir pel camí. Al fons, ja es veu Barafu Camp.
Abans que els núvols el tapin, una darrere ullada al volcà i a les seves glaceres, amb el desig que continuïn perpètues per sempre.
   
Mirada enrere, per acomiadar-nos del Kilimanjaro i les seves glaceres.
Fins l'arribada a Baranco Camp, 9h53'.
   
Arribant a Barafu Camp.
Després d'un bon esmorzar/dinar i d'una migdiada d'una hora, massa curta pel cansament que portàvem, ens posem en marxa. Des de l'arribada al campament, hem estat parats 2h09'.
Els núvols ens han envaït, tot el sol i el caloret de la baixada s'ha transformat en fred i alguna gota de pluja.
   
Deixem enrere el Barafu Camp, per baixar per la ruta Mweka.
La baixada cap a Mweka Camp és molt directa. La part més alta és desèrtica i àrida.
   
Travessem el desert alpí.
A mida que baixem i entrem en l'ermot alpí, apareixen les primeres brugueroles. El vessant més baix de la muntanya ja presenta un color verdós.
   
A mida que baixem, va apareixent més vegetació
Creuem un campament, High Camp - Millenium (3950), 11h20', utilitzat per una altra ruta.
   
Passem de llarg de High Camp o Millenium Camp.
Seguim baixant ràpid, tot i estar cansats física i anímicament, amb moltes ganes d'arribar i poder descansar.
   
Hi ha trams de la baixada amb fort pendent.
En trams de fort pendent, hi ha "graons" per facilitar la baixada.
Fins trobar-nos sobtadament, el Mweka Camp de front, 13h01', amb l'oficina per registrar-nos just a l'entrada.
   
Entrada a Mweka Camp.
Plafó informatiu de Mweka Camp.
Les tendes ja estan muntades, després d'una ràpida esbandida, ens posem a sopar. Amb la darrera claror del dia, cap a dins del sac. 
Preguntant a John la temperatura que hem tingut en l'ascens al cim, comenta que ha oscil·lat entre els -5º i els -10º, afegit a que no ha bufat gens ni mica de vent, ...hem tingut un dia perfecte!
Mweka Camp és un campament força gran rodejat de bosc tropical. Hi ha un camí central i a banda i banda petites esplanades on poder acampar, per expedició. Hi ha força vàters però degut a la molta gent que hi ha, bastant bruts. En ser la darrera nit de la ruta, s'escolten cançons i càntics del natius dedicats als expedicionaris, en agraïment de les propines rebudes i d'altres obsequis.

Pots veure el track de l'etapa 6 a wikiloc.
  
DIA 7 (18-9-17)
Mweka Camp (3068) - Mweka Gate (1640).
Distància:  8,51 km.   Desnivells:  +0 m.  -1443 m.
Alçada mínima:  1659 m.   Alçada màxima:  3096 m.
Temps:  2h59'.   Temps sense parades:  2h44'.
   
Tot i ser el darrer dia i tenir tot el temps del món, tornem a matinar. Abans de les 7 del matí, ja escoltem força soroll d'altres expedicions. 
Després d'esmorzar, entreguem les propines al cap d'expedició, qui s'encarregarà de repartir-les a la resta. Tot i estar pactades a l'hora de reservar el treck amb l'agència, vàrem afegir alguns dòlars més, ja que la duresa del recorregut, la bona feina feta i l'amabilitat, s'ho mereixien.
Tenint el campament recollit, abans d'iniciar la caminada, reunim a tots per donar-lis les gràcies per la feina feta. En recompensa, ens ballen a ritme africà amb les cançons del "Kilimanjaro" o de l'"Akuna matata". Unes abraçades i ...a per feina!
   
Els portadors acabant de recollir les tendes a Mweka Camp.
Tot el recorregut passarà pel mig del bosc tropical, amb un camí molt definit i arranjat, on podrem contemplar diferents espècies de plantes endèmiques de la zona, com la Impatiens Kilimanjari o la Impatiens Papilionacea, i grans arbres, alguns dels quals utilitzen l'escorça per "curar" la malària.
   
Sortint de Mweka Camp, per bon camí, en mig del bosc tropical.




Sense sortir del bosc, el camí s'eixampla, adaptat pel pas dels tot terrenys.
   
El camí es transforma en una pista.
Alegria per la proximitat del final. Ja es senten veus!.
Fins arribar a Mweka Gate, 2h44'.
   
Arribant a Mweka Gate.
On ens espera l'últim panell informatiu, aquest cop és un panell de "Congratulations"!
  
Missió aconseguida! Plafó de Mweka Gate.  
Intento emportar-me'l de record, però no tinc suficients forces.
   
Últim esforç!
Ens dirigim cap a l'oficina de registre, per signar per última vegada. Mentre esperem, unes cerveses per a tota la comitiva, guies i portadors, ...paga la casa!
Abans de sortir, la porta Mweka Gate, símbol de cadascuna de les portes d'entrada al Kilimanjaro National Park.
   
Mweka Gate, porta de sortida del Kilimanjaro National Park per la ruta Mweka.
Pots veure el track de l'etapa 7 a wikiloc.

Després d'un viatge de més d'hora i mitja, arribem a l'hotel. Un cop descarregades les bosses, ens acomiadem dels "companys" que han fet possible aquest meravellós trek.
Abans, entrego les meves botes a Efata i els pals de trek i unes samarretes tècniques a Justine, són amb els que he tingut més contacte i han estat en els dos treks, Meru i Kilimanjaro.
   
Sense ells no hagués estat possible fer-ho. Gràcies. 
Amb l'entrega dels diplomes acreditatius de l'ascens de l'Uhuru Peak, ens acomiadem del cap d'expedició, en John.
   
Entrega per part d'en John el certificat d'ascens a l'Uhuru Peak.
Certificat.
No tot és caminar, el Kilimanjaro National Park també ens regala un seguit d'arbres, plantes i flors endèmiques d'aquesta zona.
   
1- Impatiens Papilionacea. 2- Kniphofia Thomsonii "Red Hot Poker". 3- Hypericum lanceolatum "St. John Wort".
4- Protea Caffra. 5- Stoebe Kilimandsharica. 6- Impatiens Kilimanjari, red. 7- Impatiens Kilimanjari, yellow.
8-Lobelia Deckenii. 9- Senecio Kilimanjari. 10- Dendrosenecio Kilimanjari. 11-Lobelia Deckenii.
Si estàs interessat a fer aquesta ruta, no dubtis a contactar-me, et puc ajudar a resoldre qualsevol dubte.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari d'aquest espectacular trekking, gràcies!

8 comentaris:

  1. Reportatge molt complert i interessant. Gràcies per compartir, la meva intenció és fer-ho aquest any.

    Salut i muntanya!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Jesus per llegir el meu blog. T'ho recomano, és un cim espectacular i si fas la ruta Machame, encara més. Per qualsevol dubte, pregunta.
      Salut!

      Elimina
  2. Hola Xavier, he trobat el teu blog per casualitat i m'ha agradat molt llegir la vostra experiència. Aquest estiu hi vaig i faré també la Machame. Tinc una sèrie de dubtes, te'ls puc fer arribar per email?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc per llegir el meu blog.
      I tant que pots enviar tots els dubtes que vulguis per correu, tot i que si també ho fas en el blog, pots ajudar a d'altres que tinguin els mateixos.

      Elimina
  3. Hola, doncs faré la ruta Machame. Faig curses de muntanya i he fet algun 3000 pel Pirineu (Posets, Punta Alta Comalesbienes,la Pica) i molts més del Pirineu. Però experiència en més alçada no tinc, ni dormir en tendes, ...
    Em surgeixen alguns dubtes :
    - Motxilla : amb una de 30 litres és suficient pel dia a dia, oi? Pel que he llegit, només portes el necessari per l'etapa en qüestió,correcte?
    - per l'aigua: què recomanes ? camelback, cantimplores ?
    - tema calçat: la meva idea és portar bambes de muntanya de córrer i unes goretex de caminar potser pels últims dies si realment hi ha possibilitat de pluja o de trepitjar neu, que ho desconec.
    - tema vacunes: no és obligatori, però te'n vas posar alguna? Nosaltres només farem Aeroport-hotel-fer la ruta-tornar a hotel i aeroport.
    - pregunta potser absurda, però del tema roba interior(calçotets, mitjons, samarretes,..) , en portaves molta de recanvi? es tira pel dret? Entenc que et poden portar fins a 15kg, però és per no carregar en excés roba innecessària.

    Si en les properes setmanes ens van sorgint més dubtes, te'ls faré arribar.

    Moltes gràcies per la informació.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem per parts:
      -La ruta Machame és la més espectacular i on s'aclimata millor a l'alçada.
      -La motxilla amb 30 l. perfecte. Portaràs 1 litre d'aigua, el pícnic que et donaran els guies, impermeable o gore-tex, depenent de la meteo, un polar, i per costum guants - gorra - buf.
      -Nosaltres portàvem cantimplores. Compte que anireu parant i una cantimplora no és gaire inconvenient
      -El calçat: unes bambes de muntanya per a les etapes baixes poden anar bé. Les botes per la nit d'atac al cim. A tenir en compte que en cotes baixes (selva) plou molt sovint i s'ha de vigilar que les bambes no calin! En l'època en que aneu, no trepitjareu neu.
      -Les vacunes no són obligatòries, nosaltres ens vàrem posar totes, ja que vam estar dies al poble i vàrem fer altre trek. Jo ho aconsellaria, pel que pugui passar (demaneu hora amb força antelació).
      -En la roba s'ha de pensar que al anar molt a poc a poc per aclimatar, gairebé no es sua. Nosaltres portàvem de recanvi, aprofitant els 15 kg. i vàrem utilitzar gairebé tot. Teniu en compte que heu de fer per les etapes de +3500 m. roba de força abric per les nits i sobretot aneu molt abrigats per l'atac al cim, que es surt a les 00:00 i fot un "virugi" de collons.
      -Penseu en portar medicaments: paracetamol, iboprufeno, amoxicilina, estisores, esparadrap, ....
      -I vosaltres que feu curses de muntanya, i suposo que anireu sobrats a l'hora de pujar, es un error que es paga molt car anar a un ritme com si estiguéssiu a Catalunya. Des de la primera passa, POC A POC - POLE POLE, cada 30' paradeta per veure aigua, els horaris de les etapes estan comptats amb parades per dinar i anant a un ritme molt lent.
      La meva experiència: Jo he fet molta muntanya i algunes curses de muntanya i duatlons, en el 2001 vàrem fer la ruta Marangu (coca-cola), i amb l'ansia d'anar "no tant lent", ningú va arribar a fer cim, el guia i jo vàrem ser els únics en pujar fins a Gillman's Point, jo traient la primera papilla!
      Així que, comenceu a mentalitzar-vos que podreu anant comptant les pedretes, si voleu gaudir del cim.
      -Temperatures el dia d'ascens. Nosaltres vàrem estar entre -5 i -7 graus, sense vent. Segons el guia, aquest tipus de nit no es donen gairebé mai, una nit de sort. Lo normal es estar entre els -15 graus amb vent moderat. Es important anar ben abrigat (sempre hi ha temps de treure roba), portar un bon sac, uns bons mitjons i botes, guants de gore-tex i dins uns de fins, ...
      Francesc podria estar parlant hores. Si tens qualsevol pregunta més, no ho dubtis i aprofita.

      Elimina
  4. Blogs com aquest del Xavi ajuden són de gran ajuda. Al nostre grup que acabem de tornar de fer el Kilimanjaro ens ha servit de molt bona referència i desde aqui vull donar les gràcies al Xavi per la seva predisposició i atenció a resoldre’ns qualsevol dubte que ens va sorgir.
    Pole a pole és la clau de l’èxit. Gràcies pels consells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc! Encantat d'haver aportat un minúscul gra de sorra al vostre èxit de pujar el cim del Kilimanjaro. Felicitats!!
      Ja saps, per qualsevol altre consulta, aquí estaré per ajudar amb el que necessitis.
      Salut company!

      Elimina

Gràcies pel comentari !!