Puig de l'Obiol (1543) - Castell de Milany (1529)

Senderisme per la serra de Milany, que la recorrerem de punta a punta, tot carenant-la. Des de Vidrà, potser és un recorregut un xic llarg, però gaudirem de grans vistes en tot moment i per tots els vessants. Les restes del castell de Milany, on podrem pujar fins dalt de tot de la torre i els colors dels boscos en la tardor, fan d'aquesta passejada una de les més interessants del Vidranès.  

   

Ruta circular: Sí. 

Sortida i arribada: Vidrà - La Creu de l'Arç.

Temps total: 8h50'   Sense parades:  7h40'   Ritme:  Pausat / Moderat.

Dificultat:  Fàcil.      Esforç: 2/5.

Distància:  23,3 km.        Desnivell: +985 m.

Alçada mínima:  983 m.       Alçada màxima: 1543 m.

Cims:  Puig de l'Obiol (1543), Castell de Milany (1529), Turó de la Valona (1501).

De interès:  El castell de Milany, a una altura de 1529, és un gran mirador en 360º a la rodona. Les llegendes d'aquest territori: la llegenda del cavaller de Milany -propietari del castell- i la del coll de l'Home Mort (veure enllaç en la descripció del recorregut-. La gran bauma de la Baumassa, avui dia dedicada a la guarda de bestiar.  

Acompanyants: Alícia, Òscar i Pere Bárcena.

Recomanacions:  Durant gairebé tot el recorregut hi ha marques, tant de GR com de PR. Però a la tornada, des de La Cau i fins el Mas de Milany, el seguit de corriols i bifurcacions, poden comportar confusions i errors, per això millor portar GPS i un mapa. Binocles, per gaudir encara més des de dalt del castell. En tot el recorregut no trobarem aigua, tot i passar per fonts, destinades al bestiar.

Mapa:  Editorial Alpina, Puigsacalm-Bellmunt, 1:25.000.

Aproximació: Des de Vic, capital de la comarca d'Osona (Vidrà pertany a aquesta comarca però a la província de Girona), agafar l'autovia C-17 direcció nord. Arribats a St. Quirze de Besora, deixar l'autovia i  creuar el poble, per seguir per la carretera BV-5227. Passem la població de Sta. Maria de Besora, i per la mateixa carretera arribem a Vidrà. Cal creuar el poble per arribar al barri de la Creu de l'Arç. Un carrer que puja just darrerà del gran arbre, ens porte a un ample aparcament.

   

Descripció:  Just a l'entrada de l'aparcament, trobem un pal indicador. Seguim el GR-3 direcció "Palou Xic/Castell de Milany". Creuem el carrer i pugem per unes escales que porten al mirador, cap a l'esquerra. Seguint a la dreta, ens allunyem del poble, amb marques blanques i vermelles.
  

Pugem unes escales, seguint marques del GR-3.

Per una pista, en mig de fagedes, arribem al collet de Palou Xic (1099), 23', collet molt poc apreciable, amb un pal indicador. 
Més endavant, la pista es bifurca. Fem un gir tancat cap a la dreta, després d'un nou revolt, topem de front amb el mas de Palou Xic, 36'. Des d'aquí, tenim bones vistes cap el puig Cubell i el puig de Marialles.
   

Palou Xic.

La pista es torna més impracticable, pujant suaument.
   

Seguint una pista atrotinada, amb pal indicador cap el castell de Milany.

Trobem una gran fita de pedres, on el camí es torna més estret i la pendent augmenta. El primer tram, la vegetació no és gaire alta, predominant les boixedes. 
  

Pujada entre boixeres.

A mida que guanyem alçada, s'imposen les fagedes. En aquest tram, estem voltejant el puig de Palou, per la vessant est nord-est.
   

Voltejant el puig de Palou, en mig d'una fageda.

Sortim a un prat, una curta pujada ens porta fins el coll de Cristòfol (1325), 1h20', amb pal indicador i encreuament de pistes. 
   

Coll de Cristòfol (1325).

Des del coll, hi ha indicadors per pujar al puig de Palou (1429).
Continuem per una pista direcció "GR-3 cap el castell de Milany".
En sortir a uns prats, Plans del Coll, 1h25', trobem un pal indicador. Deixem la pista per girar a la dreta, una pujada en mig de pastures, sense camí fressat. 
   

Plans del Coll. El GR-3 es desvia cap a la dreta, en pujada fins la carena.

Dalt, gairebé en la carena, farem un gir cap a l'esquerra, seguint un corriol que travessa un camp de pastures i on, més endavant, trobem un ample camí, per on transitem. 
   

Es travessa una pastura, gairebé per la carena, fins a trobar un ample camí.

A partir d'ara, anirem carenant o molt propers a la carena, alternant boscos amb zones de prats amb molt bones vistes. El pendent suau, molt agradable de caminar, el camí estret i moltes vegades tapat per les fulles, és fàcil de seguir gràcies a les moltes pintades del GR-3.
Creuem el collet de l'Home Mort (1386), 1h39', nom que prové d'una llegenda del segle XVII (any 1630). Segons expliquen:

"Es veu que l'amo de la Casa del Barretó, situada a poca distància del collet i l'amo de la casa del Moreu, situada a Ciuret, estaven enamorats de la mateixa donzella. Ja feia un cert temps que tenien raons entre ells perquè ambdos volien festejar-la. 

Fins que el dia 28 d'agost del 1630 les raons van anar massa enllà i van acabar en tragèdia: en Moreu va matar en Barretó al coll del Forn, situat poc més amunt de la casa del Barretó. 

El criat del difunt, per fidelitat al seu amo, va córrer darrera en Moreu, que es dirigia a cavall cap a Ciuret, i el va atrapar a l'esmentat collet de l'Home Mort, on, d'un tret, el va matar, venjant així la mort del seu amo.

Des de llavors, el collet quedà batejat amb el nom de "Collet de l'Home Mort".

Actualment en els dos collets on hi van haver els dos crims, el coll del Forn i el collet de l'Home Mort, s'hi poden veure dues creus amb doble creuer on respectivament hi figuren les inscripcions 'Jaume Barreto - Moreu Ciuret 1630' i 'Barrato - Moreo 1630', per deixar recordança d'aquella fatídica mort."

Document extret del blog "VallGesBisaura", de l'Antoni Prat i Puig.

  

Collet de l'Home Mort (1386).

Després de pujar algun curt tram més dur fins el tram carener final, les vistes que ens regalen són espectacular, podent veure el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
   

El puig de Palou. Al fons, el massís del Montseny.

El cim del puig de l'Obiol (1543), 2h09', es troba desplaçat un xic a la dreta de les marques del GR-3. Cim sense vistes, tancades pels arbres, marca el punt més alt una roca amb una llossa amb el nom del cim.
   

Puig de l'Obiol (1543), puig sense cap vista.

De baixada, i seguint les marques blanques i vermelles, es travessa una gran fageda, per anar a sortir a un petit collet, en mig de pastures, ... Plana Vidala (1507), 2h19', on enllacem amb el PR-C 59.
  

Arribant a la Plana Vidala, petit collet, on enllacem amb el PR-C 59.

Es voreja un petit turó, per arribar al collet de l'Amorriador (1499), 2h33'.
   

Collet de l'Amorriador (1499).

Ens endinsem dins del bosc. Sense gaire desnivell, resseguint el cordal, sortim a un allargassat prat carener, el Pla de la Bronza, 2h43', que creuarem fins a l'entrada del bosc, tot seguint alguna estaca.
   

Pla de la Bronza.

Una baixada dreta, ens porta fins a una tanca electrificada pel bestiar, que mana a la dreta, 2h51'. S'ha d'anar amb compte de no tirar pel dret! No hem de seguir el GR-3, ...creuem la tanca seguint el PR-C 59, marques blanques i grogues.
   

Creuem una tanca elèctrica, cap a la dreta. Deixem el GR-3 per seguir el PR-C 59.

Ja tenim a la vista el castell de Milany. Una baixada, per un bosc molt obert, ens condueix fins el coll de Milany (1484), 2h56'. Confluència de senders, amb pal indicador cap a cadascun dels itineraris.
   

Coll de Milany (1484). Al fons es pot veure el castell de Milany.

En suau pujada, ens apropem a les immediacions dels castell. El pendent s'accentua, amb alguna grapa d'ajuda per a la pujada, fins "l'entrada" al castell.
  

Castell de Milany (1529).

El castell de Milany (1529), 3h06', està a camí entre Vidrà i Vallfogona, a la província de Girona. Està en molt mal estat, ruïnós, tot i la rehabilitació de moltes parts i consolidació de la torre major, on una escala de cargol, de ferro, permet pujar fins la part més alta, excel·lent mirador. Aquest castell està datat de l'any 962 i és un bé cultural d'interès nacional. Pots consultar més informació sobre el castell.  
   

Dalt de la torre del castell de Milany (1529).

Restes del castell de Milany (1529).

El nom de Milany, prové d'una llegenda popular, "la llegenda del cavaller de Milany", segons Joan Amades, així ho explica:
"El cavaller de Milany era brau i molt fort, posseïdor d'una gran riquesa i molt àvid de viure una llarga vida. Un dia un mendicant trucà a la porta de casa seva en demanda d'hospitalitat. Mentre conversava amb el cavaller vora del foc de la llar, parlaren de la mort. El cavaller s'indignà pel planteig de la conversa i manifestà que sentia desig de viure sempre. El desconegut captaire li assenyalà un tronc dels que estaven a punt d'ésser tirats al foc i li digué que la seva vida estava lligada amb la d'aquell tronc. El cavaller l'agafà i l'anà a enterrar dalt de les golfes en un lloc ben amagat on mai ningú no pogués trobar-lo. Van passar molts anys, el cavaller es féu vell i les forces i el braó se li acabaren. Arribà a viure tant que es moriren tots els seus. Ningú no el coneixia. La casa passà a ésser d'altres propietaris, que per compassió el respectaren, però sense saber qui era. Tothom sempre l'havia vist ignorant el seu origen. Arribà a viure tant, que ja no es parlava com quan ell era jove, de manera que ningú no entenia el que deia. El pobre es desesperava, avorrit del viure feble i sense poder-se valer. Per morir-se no menjava, però el temps passava i no es moria mai. Pres de desesperació, no parava d'assenyalar enlaire volent indicar on havia el tronc, però ningú no l'entenia. Un dia visità la casa un vell molt savi que entenia en les velles maneres de parlar. Els amos li digueren que a la casa hi havia un vellet que ningú no entenia. Els varen fer conèixer, i el savi entengué la parla del vell cavaller. Aquest li contà el que li passava i li demanà que, per l'amor de Déu, destruís el tronc, i li indicà on era amagat. Fou cercat i tirat a la mateixa llar de foc on mil anys abans havia d'ésser cremat. A manera que el foc consumia el tronc, la vida del dissortat cavaller anà extingint-se, fins que morí dolçament, després de tants anys de martiri."

Relat extret del blog "VallGesBisaura", de l'Antoni Prat i Puig.

Les vistes, des de dalt de la torre major, són immillorables, tot i el dia ennuvolat. 
  

Mirant cap a l'oest, amb el turó de la Valona en primer terme, al fons les serres dels Rasos de Peguera, Ensija i Cadí.

Mirant cap el nord-oest, la serra del Cadí-Moixeró i les serres de Montgrony.

Mirant cap el nord, St.Amand, el Taga i puig Estela en primer terme, darrere els Pirineus.

La serra Cavallera amb la Pedra dels Tres Bisbats i el Pla de les Pasteres. Darrere els Pirineus.

Mirant cap a l'est, l'Alta Garrotxa amb el puig de Comanegra i el Bassegoda.

I cap el sud, la Serra de Montserrat. També es poden veure el massís del Montseny i la serra de Sant Llorenç del Munt.

Baixem del castell, fins gairebé el coll de Milany. Seguim un corriol a la dreta, amb marques grogues i blanques del PR-C 59. Voreja el castell i surt a un ampli prat amb un pal indicador al ben mig, el Pla del Castell (1463), 3h18'. 
   

Pla del Castell (1463), amb pal indicador. Al fons, la serra de Montserrat.

Bones vistes del castell i del rocam on s'aixeca.
   

El castell des del Pla del Castell.

Carenant, per prat, amb bosc ambdós cantons i seguint una tanca. En el collet de la Valona (1458), 3h22', el sender trenca cap a l'esquerra, amb estaca blanca i groga.
   

Collet de la Valona (1458). En front, el turó de la Valona.

Però, abans de seguir el sender, continuem per la carena, fins el turó de la Valona (1501), 3h31', coronat en el seu punt més alt per un gran faig i un filat de filferro, però amb una vista totalment nul·la, ja que aquest cim està envoltat per una gran fageda, ...i que duri!
Es baixa, sense haver de tornar al collet de la Valona, girant cap a la dreta sortejant uns bancals fins a trobar, de nou el camí, força fressat i amb marques de PR.
   

Recuperant la traça del PR-C 59, ens dirigim cap a la font de l'Obi.

En una raconada i sota un gran faig, està la font de l'Obi, 3h45'. Aquesta font omple un dipòsit d'aigua pel bestiar, amb els voltants molt enfangats. Veient l'entorn, no recomanaria gens veure d'aquí.
Encara per la carena, anem mantenint l'alçada. En les clarianes de bosc, podem observar els colors de la tardor.
  

La vall tenyida per la multicolor tardor. Al fons el castell de Besora i la serra dels Bufadors (dreta).

Creuem el poc marcat coll Pany (1384), per començar a davallar.
  

Passat el coll Pany, davallem cap a l'ermita de la Cau.

Fins l'ermita de la Mare de Déu de la Cau i la creu de ferro propera, 4h15'. Aquí ens acomiadem del PR-C 59.
   

Creu i ermita de la Cau.

Des de l'ermita, surt una pista en molt bon estat cap a Milany. Nosaltres seguim una menys marcada, que surt un xic a la dreta. Aquesta pista, ample, va baixant fins el Pla del Mortal, 4h35', gran zona de pastura, on no hem de travessar-la del tot. Cal dir que des de l'ermita fins a les ruïnes del Burbau, no hi ha cap marca de camí excepte algunes fites.
   

Pla del Mortal, no s'ha de creuar del tot. A l'alçada del pi, es gira cap a l'esquerra.

A mig pla, cap a l'esquerra, al costat d'un parell de pedres, surt un estret camí, en baixada, passant per una font seca amb abeuradors i travessant un atapeït bosc.
   

Camí cap a la Baumassa.

En una de les clarianes, el bosc del front ens ensenya els seus colors, sota la cinglera del Solà.
   

Contrastos de colors, sota la cinglera del Solà.

Passem per sobre de la Baumassa, on tenim una vista completa de la seva grandària. En la bifurcació de camins, seguim el de la dreta, que fa un gir i baixa força fins als peus de la Baumassa, 4h53', gran bauma, delimitada per tanques, on s'utilitza per guardar el bestiar.
  

La Baumassa.

Davallem per la pista que surt de la mateixa porta d'entrada de la Baumassa, i en el primer trencall, seguir la pista de l'esquerra en un gir tancat. Sense cap pèrdua, deixem de banda un trencall a l'esquerra, amb marques grogues, per anar a visitar el molt proper mas en ruïna del Burbau i el gran teix que hi habita, 5h10'. Les poques pedres que queden se les ha menjades la vegetació, quedant un modern "mobilhome" mig abandonat, que esgarrifa de veure.
Refem els passos, fins a la bifurcació amb les marques grogues. Si pugem del Burbau, girem a la dreta, però si baixem de la Baumassa, el gir és a l'esquerra.
   

Desviament cap el mas de Milany. Enllacem amb marques grogues.

Ens endinsem en una zona de molta vegetació, resseguint per sota el cingle del Solà.
  

Per sota del cingle del Solà.

De primeres, anem guanyant alçada poc a poc. Hi ha un trencall que marxa cap a la dreta, que porta a la bauma dels Fleus. El deixem de banda, seguint les marques grogues, fins el torrent dels Fleus. 
A partir d'aquí, s'inicia el grau Curpió, un seguit de marrades amb forta pujada pel mig del bosc, on el fullam predomina per sobre el sender.
 

Pujada serpentejant pel grau Curpió.

Fins a enllaçar amb la pista de l'ermita de la Clau a Milany, 5h48'. Seguint aquesta pista, enseguida arribem al mas de Milany, 5h58'. Dalt de la muntanya, es pot observar el castell.
   

El mas de Milany.

Des de la font de Milany, a tocar del mas, surt una pista -seguir marques grogues- cap el mas d'El Barretó. Al començament baixarem, un cop creuat el torrent de Milany, la pista comença a pujar. Aquí, les marques grogues es desvien cap a la dreta per un estret camí, en busca del Morro del Quer.
   

Pista cap el coll del Forn, fageda al voltant del torrent de Milany.

Sense marques, però per bona pista, arribem al coll del Forn (1306), 6h19'.
   

Coll del Forn (1306).

Just en el pal indicador, surt una pista, en molt mal estat, cap a l'esquerra. Aquesta pista recorre la Solana de Dalt, en mig de boscos.
Deixat enrere el bosc, en un extens pla, els Plans del Coll, 6h39', retrobem el punt on aquest matí ens hem desviat, tot seguint el GR-3.
   

Els Plans del Coll.

Tornem a tenir les pintades blanques i vermelles. Sense temps a perdre, ja que comença a amagar-se el sol, creuem el coll de Cristòfol (1325), 6h44'.
Desfent els passos del matí, arribem al mas Palou Xic, 7h10'.
   

Palou Xic.

Fent una baixada ràpida, ens plantem en el mirador de la Creu de l'Arç, 7h36'. Aquest mirador té una molt bona vista del poble de Vidrà, a més de la serra de Curull.
  

Serra de Curull i de Sentinella, des del mirador de la Creu de l'Arç, a Vidrà.

Abans d'acabar el recorregut, i des del mateix mirador, una foto dels expedicionaris del dia, amb el cel rogenc. 
  

Pere, Òscar, Alícia i Xavi, en el mirador de la Creu de l'Arç.

Ja només cal baixar les escales i arribar a l'aparcament, 7h40', amb les darreres llums dels dia dient-nos ...fins demà.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.