Canal de St.Jeroni - Miranda de St.Jeroni (1237) - Albarda Castellana (1177)

La canal de Sant Jeroni, és una de les més sovintejades, l'accés més directe des del Monestir de Santa Cecília fins el punt més alt del massís. En el transcurs de l'itinerari gaudirem de miradors amb vistes a tots els vessants a més de les peculiars roques, amb formes diverses i noms "espatarrants".

   

Ruta circular: Sí. 

Sortida i arribada:  Monestir de Santa Cecília.

Temps total:  6h31'     Sense parades:  4h49'.  

Ritme:  Lent - pujada per la canal. Pausat -la resta del itinerari.

Dificultat:  Fàcil.   Esforç: 1/5.

Distància:  8,63 km.    Desnivell: + 961 m.

Alçada mínima:   672 m.       Alçada màxima: 1237 m.

Cims:  Miranda de Sant Jeroni (1237) i Albarda Castellana (1177).

De interès:  El mirador del Moro, espectacular mirador sobre la paret de St.Jeroni, on encara es conserva el baixador del desaparegut "aeri de Montserrat". El cim de l'Albarda Castellana, és el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions:  Evitar dies de forta calor. Portar força aigua, sobretot en període estival. La canal de St.Jeroni te força pendent, vigilar les persones amb vertigen. Dins de la canal, hi ha dos passos equipats, un amb una cadena i l'altre amb una escala, tots dos molt fàcils però ...s'ha d'anar amb compte. 
Web:  "Tot Montserrat", pàgina amb tota la informació sobre la muntanya de Montserrat: Regions, balmes, agulles, fonts, flora i fauna, ... Informació del nom de les agulles extreta d'aquesta web.

Mapa: Editorial Alpina, Montserrat, 1:10.000  i  1:5.000  (mapa a dues cares).

Aproximació:  Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 2 km. a banda dreta, el Monestir de Sta.Cecília i una zona d'aparcament.

Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 5,7 km. ens trobarem el Monestir de Sta.Cecília a l'esquerra.

Descripció:  Sortint de l'aparcament del monestir de Sta.Cecília, creuem la carretera i pugem per un camí entre el bosc.

Enseguida trobarem un de més ample, amb marques del GR-172. El seguirem cap a la dreta.
   

Enllacem amb el GR-172, en un camí més ample.

Un curt flanqueig i després d'una curta baixada, ens trobem amb la canal de Sant Jeroni, amb pal indicador.
   

Inici de la Canal de Sant Jeroni

Des d'aquest punt, podem veure a dalt de la part atorrentada, la font de la Teula.
   

Canal de Sant Jeroni amb la font de la Teula.

El camí va pujant per la dreta del torrent, entre arbres, amb l'ajuda "d'escales".
   

Graons de troncs a l'inici de la canal.

Un cop superat el primer tram "d'escales", trenca un corriol cap a l'esquerra, directe cap a la font de la Teula, sense cap entrebanc ni pas complicat. Només haurem de pujar una petita lleixa per arribar fins els peus de la font.
   

Font de la Teula.

Retornem pel mateix corriol fins el desviament, per continuar pujant pel costerut camí.

   

Pujant, per la dreta del torrent de la canal.

Més amunt, haurem de creuar el torrent. Cal dir que sempre trobarem marques vermelles.

El pas, estret i un xic erosionat, no comporta cap dificultat. 
   

Camí colgat, per baixar al torrent de la canal.

Un cop en la llera del torrent, s'ha de superar un seguit de lleixes rocoses, per arribar fins a tocar de la paret de roca, que tenim en front. 

Un pas molt estret, amb ajuda d'un cable d'acer, ens porta fins dalt del caos rocós d'aquest punt de la canal.
   

Es progressa pel mig del torrent, amb ajuda d'un cable de seguretat.

Tram del cable, en la canal de Sant Jeroni.

Continuem la progressió pel ben mig del torrent, sempre seguint els passos més fàcils, marcats pels senyals vermells.
Deixarem de banda el trencall que porta cap a l'inici de la via ferrada la Teresina, a la dreta, amb indicador de fusta i marques de color blau.

La següent "dificultat" consisteix en superar un graó rocós per mitjà d'una escala i un tram de corda. 
   

Escala per superar un esperó rocós.

Tram de l'escala, vist des de dalt.

Tornem a superar un nou caos de blocs, lloc on la canal es torna més estreta.
   

Progressant pel mig de la canal, entre grans rocs.

Enseguida trobem una senda molt més amable de caminar, però sempre amb fort pendent.
   

Pujant per camí, més còmode a mida que pugem.

Mica en mica, la canal es va tancant. Passarem per un pas estret, on trobem una gran roca punxeguda col·locada al ben mig. Just superat aquest pas, no s'ha de seguir canal amunt!.

Trobarem la marca vermella a l'esquerra, segons pugem. 
   

Lloc on hem de fer el flanqueig cap a l'esquerra i NO seguir la canal de front. Marca vermella!

Si ens passem aquesta marca i seguim pujant, arribarem a un tram encaixonat de roques, on no podrem avançar. Haurem de donar mitja volta fins a trobar la gran roca punxeguda, amb una fletxa vermella. Llavors, haurem de girar a la dreta i fer el flanqueig.
   

Pugem cap a l'esquerra, tal i com ens indica la pintada, fent un flanqueig cap a una estreta canal atorrentada. El camí no passa pel torrent, sinó que va guanyant alçada entre el bosc, quedant aquesta a la nostre esquerra.
   

Pujant per la canal de Sant Jeroni.

Per un fressat camí, en algun tram relliscós i amb força pendent, arribem a la part alta de la canal. Aquí ja no existeix la torrentera, a ample a ample de la canal, el camí fa un seguit de zaga-zagues.
   

Darrer tram de pujada, amb fort pendent i més ample.

Fins el final, on trobem el camí que porta de l'ermita de Sant Jeroni cap el mirador del Moro.

Aprofitant que tenim mig camí fet, girem cap a l'esquerra, per ample camí, i després de fer un seguit de llaçades i passar per unes "vertiginoses" escales de ferro, ens trobem el petit mirador o miranda del Moro, envoltat d'antenes.
   

Mirador del Moro, amb l'antiga estació de l'aeri de Montserrat.

Vertiginós, d'infart! el vessant nord, amb la paret de Sant Jeroni o de l'Aeri amb caiguda aplomada cap al buit. Al fons, Sant Llorenç del Munt, amb els cims de La Mola i el Montcau.

També destacar les restes encara presents de l'antic aeri de Montserrat.

Les millors vistes estan cap a l'est, amb les regions de Sant Salvador, les Magdalenes, l'Albarda Castellana, el serrat de les Onze, els Patriarques i en primer terme, la roca del Moro o Montcau amb l'heliport just al davant.
   

Des del mirador, la roca del Moro o Montcau amb l'heliport i l'Albarda Castellana.

Ens apropem a peu de l'heliport per contemplar de prop la roca del Moro. 

De tornada, seguirem unes marques vermelles, que ens conduiran per sobre de les roques que cauen cap a la canal de Sant Jeroni. 
  

Miranda de Sant Jeroni i en primer terme, el buit de la canal de Sant Jeroni.

Una curta baixada, ens retorna molt a prop d'on hem sortit de la canal, on continuarem camí avall, sortint en front de l'ermita de Sant Jeroni, en període de restauració i rehabilitació.
  

Ermita de Sant Jeroni, en remodelació.

L'ample i concorregut camí, ens apropa a les mítiques escales que porten al "cel".
   

Pujant per les escales cap a la miranda de Sant Jeroni.

Arribant al cim de la miranda de St.Jeroni, tenim a la dreta, la zona en la que hem estat fa una estona: mirador i roca del Moro.
   

Mirador del Moro amb les antenes i la roca del Moro o Montcau.

De nou, en el punt més alt de la serra de Montserrat, la miranda de Sant Jeroni (1237). Per molt que pujo, sempre trobo quelcom de nou!
   

Miranda de Sant Jeroni (1237).

Des del vèrtex de la miranda de Sant Jeroni, la regió d'Ecos i els Frares Encantats.

Abandonem el sostre de Montserrat, desfent camí, graó a graó. De baixada, ens aturem al mirador de Mossèn Jacint Verdaguer, des d'on podem observar el Camell de Sant Jeroni i el Gegant Encantat.
   

El Camell de Sant Jeroni.

Continuem baixant, just passada la corba tancada, trobarem un corriol, a ma dreta. L'haurem de seguir per arribar-nos fins l'Albarda Castellana.
  

Desviació cap a la dreta, per un corriol, marcat amb una fita.

El corriol davalla entre arbres, fins a la cruïlla de camins del collet de Les Pinasses. Continuem de front. A partir d'aquí apareixen les marques blaves.
Iniciem una suau pujada. Enseguida trobarem la mole rocosa en front, llavors fem un flanqueig cap a l'esquerra, amb un pas delicat, sobretot quan la roca està humida o molla.
   

Pas "delicat" per accedir a l'Albarda Castellana.

Entrem en una estreta i curta canal arbrada. Dalt d'aquesta, trobarem una corda per superar un ressalt rocós, sense cap dificultat.
Ara ja només queda seguir les pintades, superant el desnivell per roca.
   

Progressant per sobre la roca, cap el cim.

Fins el cim de l'Albarda Castellana (1177), sostre comarcal del Baix Llobregat i excel·lent mirador. Dalt del cim trobarem una bústia i un petit pessebre molt curiós.
   

Albarda Castellana (1177), al fons el Montgròs, la roca Plana dels Llamps i la Salamandra.

En una ullada circular, començant en el sud-oest, els Plecs del Llibre o les Saques, Montgròs, roca Plana dels Llamps, la Salamandra, el Patufet, miranda d'Ecos, Eco Superior, miranda de Sant Jeroni, mirador del Moro, roca del Moro o Montcau, en el nord. 
   

El mirador del Moro amb les antenes i la roca del Moro o Montcau, des de l'Albarda Castellana.

Des del punt més alt, es pot recorre la roca fins l'altre extrem, sense cap complicació, tenint una perspectiva diferent d'altres roques properes.
Iniciant les vistes cap el nord, després de la roca del Moro o Montcau, el serrat dels Patriarques, roca de les Onze, Cap de Mort, l'agulla Migpartida, miranda de Sant Antoni, Cavall Bernat, la regió de Sant Salvador amb: els Flautats, roca de Sant Salvador, l'Elefant, la Prenyada, la Panxa del Bisbe; la regió de les Magdalenes o Gorres amb: la Gorra Frígia, Santa Magdalena, la Gorra Marinera i la miranda de Santa Magdalena; i sota mateix, el Puntal de l'Albarda.  
Pots veure més fotos amb el nom de les roques en una anterior entrada del blog.
   

Les regions de Sant Salvador i les Magdalenes o Gorres.

El serrat dels Patriarques i el serrat de les Onze, des de l'Albarda Castellana.

Després de contemplar una bona estona tant magnífic paisatge, baixem desfent el mateix camí de pujada. 
El ressalt rocós es torna més "imponent" de baixada però igual de fàcil.
  

Ressalt, de baixada, amb corda nuada.

Arribem al collet de Les Pinasses, confluència amb el camí dels Francesos. Girem cap a la dreta.
   

Collet de les Pinasses, intersecció amb el camí dels Francesos.

Tram curt de baixada pel camí dels Francesos, amb marques grogues i blaves, per una senda fressada enmig d'arbres. En una clariana, podem veure el camí de la serra de les Lluernes sota la roca del Cap de Mort, per on passarem en una estona.
   

Des del camí dels Francesos, la roca del Cap de Mort, els Flautats, la roca de St.Salvador i la Prenyada.

Enllacem amb el camí Vell de Sant Jeroni, amb pal indicador. El seguirem de baixada cap a la dreta.
   

Camí dels Francesos, amb marques grogues i blaves, a l'arribada del camí Vell de Sant Jeroni.

Camí molt freqüentat de persones i ruta clàssica i turística per a la pujada a la miranda de Sant Jeroni. Està força arranjat, amb baranes de fustes, graons i escales.
Passades les escales, després d'una corba tancada, trobarem una bifurcació, amb pal indicador. Si seguim de front, continuaríem pel camí Nou de Sant Jeroni i ens portaria cap a les Magdalenes i el funicular de Sant Joan.
Aquest cop, girem a l'esquerra, seguint el camí Vell de Sant Jeroni, per unes escales.
  

Desviació cap a l'esquerra, seguint el camí Vell de Sant Jeroni i el torrent de Santa Maria.

Un cop deixades enrere les escales, tombant cap a la dreta, trobarem un pal indicador. En front d'aquest, hi ha un corriol que puja fort, cap a l'esquerra. 
El pal indicador no assenyala el camí, només indica cap el Monestir o St Jeroni.
Inici del camí de la serra de les Lluernes, que seguirem.
   

Trencall cap a la serra de les Lluernes, deixant el camí Vell de St.Jeroni.

Anem guanyant alçada enmig d'un atapeït bosc. Més endavant el terreny serà més rocós, compartint amb trams boscosos. Hi ha marques grogues.
   

La roca de les Onze, la roca 357 i la roca del Cap de Mort, des del camí de la serra de les Lluernes.

Camí de la serra de les Lluernes, amb marques grogues.

En front, en el camí de les Paparres, apareix la roca del Cigronet.
   

El Cigronet.

Seguim avançant per la serra de les Lluernes, un seguit de puges i baixes que no es fan gens pesats, gràcies en bona part al paisatge.
   

Des de la serra de les Lluernes, el Puntal de l'Albarda, l'Albarda Castellana i la roca del Cap de Mort.

En una raconada, després d'un curt tram de baixada rocosa i just en endinsar-nos en el bosc, trobem la balma del Cavall Bernat, molt petita, bon aixopluc en cas de tempesta o emergència!
Passarem molt a prop del Cavall Bernat. A partir d'aquí, caminarem molt a prop de la carena, fent un seguit de corbes, fins a trobar el coll de la Canal Plana.
   

Baixant cap el coll de la Canal Plana (1019), en front la roca de St.Salvador.

Un cop passat el coll, i iniciant la pujada, s'ha d'estar atents a una "llengua" rocosa que ens apareix a l'esquerra, amb una fita al ben mig (mig tapada per les herbes).
   

Just passat el coll de la canal Plana, una pujada de roca ens portarà a l'inici de la canal Plana.

Haurem de pujar. Just a dalt, hi ha una fita i un corriol que s'endinsa en les profunditats del bosc. Inici de la canal Plana.
El primer tram, el terra està molt descompost i remogut. S'ha d'estar atents a les marques grogues i sobretot a les arrels i el terra relliscós.
   

Baixada de la Canal Plana, amb marques grogues.

A mida que baixem, el camí es torna més practicable i més fressat, fent un seguit de ziga-zagues, fins a enllaçar amb el camí de l'Arrel.
   

Final de la Canal Plana, sortim al camí de l'Arrel.

Retrobem el GR-172 i el GR-4. Girem cap a l'esquerra.
Tot i haver alguna curta pujada, es tendeix a anar perdent alçada, paral·lels a la carretera, que transcorre força més avall.
Mica en mica ens apropem a la paret de l'Aeri o de Sant Jeroni, on es troba el mirador del Moro en el punt més alt, mirador per on hem passat fa una "estona".
   

Paret de l'Aeri o de Sant Jeroni, amb el mirador del Moro i les antenes.

Trobem un trencall, molt marcat que baixa fort cap a la dreta, amb un pal indicador. Seguim pel camí que baixa, sortint a escassos metros del monestir de Santa Cecília, lloc d'inici i acabament del itinerari.

En el recorregut d'avui, hem realitzat una circular entorn al mirador del Moro, tenint molt diferents perspectives d'aquest mirador des de diversos punts. 

Dins del blog (>>'Index de les rutes per zones' >> 'Catalunya' >> 'Montserrat'), podràs trobar altres recorreguts semblant a aquest, on hi ha més fotografies amb el nom de les roques.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.