Pic Comapedrosa (2943)

Pujada al sostre d'Andorra, seguint l'allargada vall de Comapedrosa, des de la població d'Arinsal. Les vistes des de dalt són màgiques,  envoltades de grans cims i profundes valls on habiten els petits pobles andorrans. Ascens hivernal, encara que dalt del cim no hi quedava ni un bri de neu, a un dels 100 cims del llistat de la FEEC, tot i estar completament en territori andorrà.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Passat el poble d'Arinsal (aparcament passat el túnel).

Temps total: 2h47' + 8h39'   Sense parades: 2h47' + 6h18'   
Ritme:  Pausat (aprox.al refugi) - Moderat (ascens al cim i baixada).  

Dificultat:   Fàcil    Esforç:  2/5.

Distància:  14,44 km.        Desnivell:  +1439 m.

Alçada mínima:  1564 m.    Alçada màxima:  2943 m.

Cims:  Pic de Comapedrosa (2943).

De interès: Ascens al sostre d'Andorra. Gairebé a mig recorregut, hi ha el refugi de Comapedrosa, només obert en temporada estival, amb una part lliure: llar de foc, taula i lliteres per a 4 persones. En el tram de cresta que porta al cim, hi ha algun punt estret amb força caiguda, gens perillós però s'ha de vigilar a les persones amb vertigen. Durant tot el recorregut vam trobar força neu, en aquesta vall fins a mitjans de juliol encara podem trobar-ne.

Acompanyants: Kike, Jordi Paredes.

Recomanacions:  protecció per la neu i el sol: crema protecció pell, ulleres, barret, gorro o buf, guants,... gore-tex, roba tèrmica, plomes, grampons, piolet i pals de trek.  En cas de quedar-nos al refugi, obligatori portar sac (-5º) i frontals.  

Mapa: Editorial Alpina, Andorra, 1:40.000.

Aproximació:  Des de la Seu d'Urgell, agafar la N-145 que porta a la Farga de Moles, on està situada la duana i frontera amb Andorra. Un cop creuada, seguim per la CG-1, passant Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany (aquestes dues poblacions per la ronda), enllaçant amb la CG-2, creuem el túnel dels dos Valires enllaçant amb la CG-3 gairebé a l'alçada de La Massana. Des d'aquí seguim la CG-4 direcció Erts i Arinsal. Passem el poblet i enseguida trobem un túnel a ma dreta, que el creuem i just a la dreta, tenim lloc per aparcar.

Descripció:  Per tal d'aprofitar al màxim la natura, evitem passar nit en un hotel i iniciem el recorregut a la tarda (16:30), per fer nit al refugi de Comapedrosa i dividint aquesta ascensió en dues jornades.

ETAPA 1 (22-3-19): Aparcament d'Arinsal - Refugi Comapedrosa.

Des de l'aparcament, haurem de seguir la pista de terra que s'endinsa en el P.N. Vall de Comapedrosa.
   

Pista del Pla de l'Estany.

En arribar a un pas canadenc, la pista fa un gir tancat cap a la dreta, 31'. És moment de deixar-la (continua cap el Pla de l'Estany) i seguir de front, amb marques grogues i marques del GR-11, ara per camí.
   

Pas canadenc, on deixarem de seguir la pista.

Anem guanyant alçada molt lentament. Creuem un primer pont sobre el riu Pla de l'Estany, 46', on comencem a trobar neu.

No gaire lluny, creuem un segon pont abarrotat de neu, sobre el riu Comapedrosa, 50'.
   

Pont sobre el riu Comapedrosa.

Iniciem una forta pujada, seguint les marques però no la traça del camí, que està per sota de la neu. Anem superant la canal de l'Óssa. 
   

Superant el Grau de Comapedrosa.

Superada aquesta pujada, arribem al Grau de Comapedrosa, on trobarem un terreny molt més planer.
   

Comença a aparèixer el collet, al fons.

Un seguit de fortes pujades, ens porten fins el collet de Comapedrosa.
   

Trams de fort pendent abans d'arribar al collet de Comapedrosa.

En el collet de Comapedrosa (2224), 2h38', hi ha un pal indicador.
   

Collet de Comapedrosa (2224)

Sense davallar, girem cap a l'esquerra. Un fort pendent ens porta fins a la porta del refugi de Comapedrosa (2260), 2h47', on passem la nit.
   

Refugi de Comapedrosa.

Interior de la part lliure del refugi de Comapedrosa.

ETAPA 2 (23-3-19): Refugi Comapedrosa - Pic Comapedrosa - Aparcament d'Arinsal.

Iniciem l'atac al cim, baixant cap el collet de Comapedrosa, 5'.
   

Iniciant l'atac al cim, baixada cap el collet de Comapedrosa, darrere el refugi i el pic dels Aspres.

No cal arribar fins el mateix coll per girar cap a l'esquerra i seguir la vall, primer cap avall, en la clotada on finalitza la Pleta de Comapedrosa.
   

Davallant cap a la Pleta de Comapedrosa. Al fons es pot veure la cabana.

Creuant la Pleta de Comapedrosa, seguint vall amunt.

Mica en mica, el pendent es va intensificant. Tot i haver molta neu, hi ha marques en les roques a més de rastre de petjades de dies anteriors.
   

Marques en les roques. En front, la vall per on pujarem.

La vall es torna més estreta, encaixonada entre cims.
   

Part alta de la vall de Comapedrosa.

Un cop passat els contraforts rocosos del serrat de l'estany Negre (a la dreta), s'obre un fort pendent acanalat, moment de girar i pujar per aquest, 52'.
   

Tram de la pujada per la forta pendent acanalada.

Un cop superat el tram acanalat, el pendent disminueix força. Ja podem veure la carena rocosa, a la dreta, que porta fins el cim.
   

En front, amagats, les Basses d'Estany Negre. A la dreta, el serrat d'Estany Negre, carena que porta fins el cim.

Ens trobem de front amb les Basses d'Estany Negre, 1h22', completament amagades sota la neu. Les creuem pel cantó esquerre, sense perdre alçada o més aviat guanyant-la tímidament.
  

Basses d'Estany Negre, completament nevades.

Després d'una curta pujada, abans de baixar fins a l'estany Negre, fem un gir a la dreta i pujant per fort pendent, directe, iniciem la progressió cap a dalt de la carena.
   

Inici de fort pendent, per accedir a dalt de la carena.

A mitat de camí, la neu desapareix. Ens traiem els grampons. Trobem traça de camí amb alguna fita. No hi ha les marques grogues, però aquest sender ens porta fins dalt de la carena, d'una manera molt còmode, evitant els trams més drets, 1h51'.
   

Des del collet de la carena, els successius bonys fins el cim.  

Ara només cal superar un seguit de bonys o muntanyetes, pel mateix fil de la carena, amb fites i moltes marques grogues, on gairebé sempre seguirem traça de camí.
   

Diferents obstacles abans d'arribar al cim.

Entre el darrer bony i el cim, es troba la tartera de baixada cap a l'estany Negre. Per motius d'erosió i conservació del medi natural està TOTALMENT PROHIBIT baixar per aquest lloc. Des del mateix cim, hi ha un camí, força fressat i marcat amb taques grogues per baixar-hi.
   
Fem la darrera pujada fins el cim principal de la carena, el pic de Comapedrosa (2943), 2h44', coronat per una bandera d'Andorra, un monòlit de ferro i una taula d'orientació un xic peculiar. 
   

Dalt del pic de Comapedrosa (2943).

Cim de Comapedrosa, amb el massís de la Pica d'Estats i la resta del Pirineu.

Aquest cim és un autèntic mirador!! miris on miris hi trobes els grans cims dels Pirineus Orientals, els més destacats d'Andorra i fins i tot del pre-Pirineu.
Una mirada de 360º en sentit de les agulles del rellotge...
Cap el nord la continuació de la cresta que fa de frontera amb Catalunya, amb la Roca Entravessada i darrere el pic de Medacorba, aquest darrer també fronterer amb França.
  

Al mig la Roca Entrevessada i darrere el pic de Medacorba. Al fons a l'esquerra, el massís de la pica d'Estats.

Cap el nord-est destaquen el pic de Tristaina, el pic de Fontblanca i pic de la Serrera, fronterers amb França; els pics de l'Estanyó i Casamanya, totalment andorrans i al fons, el puig Carlit en la Catalunya Nord.
  

Cap el sud-est els cims fronterers amb Catalunya de Monturull i Perafita amb la serra del Cadí com a teló de fons.
  

Mirant al sud tenim la Torre de Cabús i el pic de Salòria, fronterers amb Catalunya. Al fons, la Torreta de l'Orri i la serra de Boumort.
  

Al sud-oest el pic de Sanfonts, fronterer amb Catalunya i al fons els cims del P.N. d'Aigüestortes i estany de St.Maurici, amb el Montsent de Pallars, Mainera, Peguera, Subenuix, Els Encantats, Punta Alta de Comalesbienes, Comaloforno, Besiberri Nord com a més destacats.
  

Cap a l'oest el Monteixo i el pic Norís en primer terme, darrere el massís de la Maladeta: amb el pic d'Aneto, Tempestades, Russell, Maladeta, Cordier, Sayó, Alba; el massís del Perdiguero:  Perdiguero, pic Royo, Punta Lliterola, Lezat, Crabioules, Grand Quayrat; el massís de Néouvielle: pic Long, Badet, Campbieil, Néouvielle; i un tram de la cresta de Bachimala: Gran Bachimala i la punta del Sabre.
  

En el nord-oest destaquen els cims de Certescans, Guerossos, Baborte, Areste, pic dels Estanys, ... tot i que la mirada queda fitxe en el massís de la pica d'Estats, amb els tres mils ben diferenciats: Sotllo, Pica d'Estats, Punta Gabarró, Cap de la Coma de Riufred i Montcalm.
  

Després de gaudir una bona estona, tant de l'esplèndid dia com de les vistes i reposar un xic de forces, és moment de baixar.
Seguim un corriol que va davallant per la mateixa carena, direcció nord-oest (sentit contrari per on hem pujat), amb la vista posada en el pic de Baiau.
   

Iniciant el descens, per la mateixa cresta, amb rastre de camí.

Trobarem algunes fites. El corriol hi ha moments que desapareix i apareix, però en cap moment la progressió presenta cap dificultat, només haurem d'estar atents.
S'abandona el fil de la carena, davallant cap a l'esquerra. Tenim el coll en front amb el pic de Baiau, només cal flanquejar, ara per camí força fressat.
   

En front la collada del Forat dels Malhiverns (2827) i el pic de Baiau (2881).

Arribem a l'estreta i marcada collada del Forat dels Malhiverns (2827), 3h03'.
   

Pic de Comapedrosa i la collada del Forat dels Malhiverns.

Fem una curta baixada i un flanqueig cap a la dreta, amb els grampons posats, per arribar-nos a la Portella de Baiau (2757), 3h14'. En aquest punt el GR-11 travessa i baixa cap a Catalunya i la Vallferrera.
   

Baixada cap a la Portella de Baiau, a la dreta.

Des de la Portella de Baiau (2757) la collada del Forat dels Malhiverns.

Des de la Portella, es pot observar els estanys de Baiau completament blancs amb el refugi metàl·lic sobre un turó rocós.
   

Estanys, refugi i circ de Baiau, des de la Portella.

Iniciem la baixada, directe cap a l'estany Negre, tot i no veure cap marca vermella i blanca, l'itinerari empleat sigui el mateix o molt aproximat al del GR.
   

Baixada des de la portella de Baiau cap a l'estany Negre.

L'estany Negre avui es podria dir estany blanc, ja que està totalment cobert de neu, ...aprofitem per creuar pel ben mig, 3h36'.
  

Creuant l'estany Negre, amb la portella i pic de Baiau al fons.

Retornem sobre les petjades deixades aquest matí. 
   

Baixada cap al fons de la vall de Comapedrosa.

Un cop al fons de la vall i per no perdre alçada en la clotada de la Pleta de Comapedrosa i tornar-la a recuperar en el collet de Comapedrosa per accedir al refugi, ens desviem cap a la dreta, en suau pujada, entre els avets, per sortir de front, gairebé a la mateixa alçada del refugi de Comapedrosa, 4h42'.
   

Drecera cap el refugi de Comapedrosa.

Arribant al refugi de Comapedrosa.

Fem un mos, amb els darrers entrepans i fruits secs. Un cop recollit el material que havíem deixat, continuem amb la baixada. Aquest itinerari serà el mateix que el de pujada, fet el dia anterior.
  

Continuem la baixada cap a Arinsal.

Desfent la vall de Comapedrosa.

Creuem el pont sobre el riu Comapedrosa, on un metres més enllà ens traiem els grampons. Més avall travessem el pont sobre el riu de Pla de l'Estany i ja per bon camí, enllacem amb la pista, que ens porta fins l'aparcament, a Arinsal, 6h18'.
   

Enllaç amb la pista del Pla de l'Estany.

Tot i ser un recorregut llarg i dur, es factible fer-ho en el mateix dia, sobretot si no hi ha neu i el dia és més llarg.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.