2 de març de 2021

Fonts de Sant Fost-Conreria - Turó d'en Galzeran (484)

Senderisme pel vessant nord de la serralada de Marina-Conreria, dins del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, gaudint de part del patrimoni natural i històric d'aquesta contrada. Visita a cadascuna de les fonts (d'accés lliure) i un recorregut carener amb restes ibèriques, torres de guaita i ascens al turó d'en Galzeran. Aquest variat itinerari travessa boscos de gran contrastos i bellesa, conreus de vinyes, corriols amb els empipadors esbarzers i raconades idíl·liques, ...però també trams urbanitzats.  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Plaça de la Vila (Sant Fost de Campsentelles)

Temps total:  9h48'   Sense parades:  8h05'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç: 2/5.

Distància:  25,53 km.          Desnivell: +966 m.

Alçada mínima:  73 m.        Alçada màxima:  485 m.

Cims:  Turó de Les Maleses o Les Corones (464), La Coscollada o Coscolla de l'Amigó (464), Turó d'en Galzeran (485).

Fonts:  Sant Pere, dels Avellaners, de la Canaleta, dels Castanyers, de la Guineu, del Porró o Corró, del Rossinyol, dels Horts dels Monjos, de les Monges, de la Dinamita, Font Better i de les Heures. 

Punts d'aigua potable:  Font de la plaça de la Vila, Font de Sant Pere, Font dels Castanyers, Font del carrer dels Castanyers (uns metres abans de girar per av. de la Muntanya - Urb. de la Conreria), Font de l'Antic seminari/Alberg de la Conreria.

De interès:  Les moltes fonts situades a la falda de la muntanya, en mig de boscos i matolls, serà la principal raó per a realitzar aquest recorregut, tot i que de segur, ens portarem un desencís per l'estat actual de moltes fonts i l'entorn. 
En ser torrenteres i torrents de poc recorregut, gairebé sempre estan secs.  
Recorre un tram de la serralada de Marina-Conreria, la carena entre el turó de Les Maleses i el turó d'en Galzeran, on gaudirem de grans vistes i dos vessants ben diferenciats, la plana del Vallès i la costa del Barcelonès-Maresme. 
A excepció del tram carener entre el poblat ibèric de les Maleses i el coll de la Jeia d'en Pujol (sender SL C-150) i de l'antic seminari de la Conreria fins el collet abans del turó d'en Galzeran (sender GR-92), no hi ha cap senyalització ni panell indicador. Portar mapa i gps!!
 
La Conreria: És una construcció prop del coll de Montalegre d'origen religiós, entre els termes de Tiana i Sant Fost. La construcció data de mitjans del segle XIII i durant el pas dels anys, la seva funció ha estat diversa. A continuació faré un xic d'història.
*Convent de monges Agustines (1247-1362). La casa senyorial dels Campsentelles donen els terrenys per a la construcció del convent de Montalegre, cap a l'any 1247. Es consagra l'altar de la capella en honor a la Verge Maria. El 1362 les monges abandonen el convent, traslladant-se a Barcelona.
*Aixopluc d'ermitans (1362-1415). L'ermitatge del convent de Montalegre passa per diverses mans, fins que Arnau de Torrevella el compra per fer-hi vida eremítica amb d'altres ermitans. L'any 1410 dóna el convent a l'hospital de la Sant Creu de Barcelona, a condició de poder continuar residint fins a la mort.
*La Conreria de Montalegre (1415-1835). El compren els cartoixans de la comunitat de Vallparadís, de Terrassa, instal·lant-se una petita comunitat de monjos. Es comencen a fer les obres de construcció d'una nova cartoixa, pel vessant de costa. Per la manca d'espai, els cartoixans es traslladen a la nova cartoixa, quedant el vell convent destinat a residència de germans, casa de conreu o granja del monestir. En aquell moment se l'anomena la Conreria. Durant 400 anys va ser el centre econòmic cartoixà. El 1568 va ser completament ampliat i es construí l'estructura actual. El 1799 es va tornar a realitzar importants reformes. El 1821 amb motiu de l'epidèmia de febre groga, va quedar abandonada, fins el 1823. L'ajuntament de Barcelona el destinà com a hospital pels afectats. En una segona epidèmia, l'any 1870, va tornar a fer tasques d'hospital. El 1835 es produeix la desamortització de Mendizábal, els cartoixans abandonen la Cartoixa de Montalegre i la Conreria i aquestes passen a mans de la Hisenda Pública.
*Lloc d'estiueig, restaurant i hotel (1844-1932). Jaume Tió, de Barcelona, compra a l'estat la Conreria, convertint-se en colònies d'estiu i en un "hotel" amb lloguer d'habitacions. El 1899 els cartoixans tornen a la Conreria, realitzant la compra d'aquesta l'any 1902. Continua sent lloc d'estiueig i restaurant. El 1909 es construí un petit quarter annex, on fins el 1915 hi havia un petit destacament de la guàrdia civil.
*Sanatori antituberculós i Seminari menor de Barcelona (1932-1998). L'any 1932 els cartoixans cedeixen l'edifici, per la falta de tranquil·litat i silenci que necessiten, a l'ajuntament de Badalona per a fer-ho servir com a sanatori. Arribada la guerra del 36, passa a la Generalitat que el fa servir com a sanatori antituberculós, fen-se unes obres d'adequació. El 1940 el prior de la cartoixa ofereix al bisbe de Barcelona la possibilitat de convertir la Conreria en un seminari menor, Santa Maria de Montalegre. Durant moltes dècades va ser un important centre de formació acadèmica. El 1998 el seminari tanca les portes, passant a ser un alberg/casa de colònies gestionat per la fundació Pere Tarrés, fins avui dia (2021).

Poblat ibèric de Les Maleses: situat dalt del turó del mateix nom, en lloc estratègic que domina tota la plana del Vallès, els Prepirineus, Montserrat, La Mola, Montseny, Collserola... fent possible la comunicació per senyals amb els altres pobles ibers de la zona. Pertany a la tribu dels Laietans. Els seus origen es situen cap el segle IV aC. i el seu abandonament es produeix abans de la segona guerra púnica, cap a l'any 219 aC., sense que encara es sàpiga el motiu. La primera intervenció és l'any 1928. S'hi han trobat i consolidat tres cases, totes quadrangulars, d'uns 50 m2 amb diverses habitacions: d'una família important, la del ferrer i la del moliner. La seva economia era agrària, ramadera i feien comerç amb fenicis, grecs i cartaginesos.  Pots consultar més informació a la web de la Diputació.

Acompanyants:  Mario.

Recomanacions:  Sabatilles esportives tipus trail, pals de tresc. Pantalons llargs per evitar les punxades en els trams on hi ha esbarzers. Recorregut llarg, portar beguda, un parell d'àpats i fruits secs. Si no es coneixen els camins, obligatori portar el GPS i mapa.

Mapa:  Editorial Alpina, Parc de la Serralada Litoral, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Granollers, capital comarcal del Vallès Oriental, agafar la carretera C-352 direcció Lliça de Vall. Enllaçar amb la C-17, direcció sud, fins a Mollet del Vallès, on trobarem la sortida cap a Badalona per la B-500. Continuem direcció a Sant Fost de Campsentelles, sense desviar-nos d'aquesta carretera, tenim la Plaça la Vila a tocar, amb lloc per aparcar. 

Agraïments:  A Randy, F.J.Aranda per haver-me facilitat el llistat de totes les fonts, punts emblemàtics i històrics i a ajudar a definir el itinerari amb un seguit de tracks de la seva propietat. També per l'aportació d'algunes fotos i ressenyes històriques.

Descripció:  Des de la Plaça de la Vila, on trobem la primera font, es segueix cap a l'esquerra per la carretera de la Conreria. En veure indicacions cap el cementiri, es segueix aquest carrer. En arribar a un petit nucli de cases, barri de Sant Pere, girem cap a la dreta, fins a la plaça de les Glòries Catalanes, on trobem el Lledoner centenari en el centre i a banda dreta, la font de Sant Pere, 10'.

Font de la Plaça de la Vila.

Font de Sant Pere i lledoner centenari, a l'església vella de Sant Fost.
Retrocedim, seguint per un camí que surt just davant dels jardins de Can Torrens. Aquest enllaça més endavant amb el camí del Cementiri, que trobem en front, 18'.

Cal continuar per aquest camí, deixant enrere l'asfalt i agafant el trencall de la dreta, direcció a les vinyes de Can Torres i la subestació elèctrica.

Per evitar una volta llarga, seguim un camí a l'esquerra, tot just abans de veure les vinyes, que fa de drecera, endinsant-nos pel bosc i travessant el torrent de Can Torrens, abans de retrobar-nos amb la pista.

Drecera cap a Can Torres
Voltegem les vinyes fins arribar a la masia de Can Torres, 38'.

Can Torres.
L'ample pista ens porta fins a l'església romànica de Sant Cebrià de Cabanyes (s.XI), 44', restaurada a partir de l'any 1971. Pots veure més informació de l'església.  

Església de Sant Cebrià de Cabanyes.
Continuem per la pista fins a trobar un camí que trenca a la dreta, amb una cadena que barra el pas als vehicles i una senyal de tràfic. 

Trencall cap a la font dels Avellaners.
El camí s'endinsa en el bosc, que sembla desbrossat no fa gaire. Quan aquest fa un gir, seguim de front, hi ha una fita ben a la vista, per un camí encara més estret, remuntant fins a trobar de front, el cartell indicador i el que hauria de ser la font dels Avellaners, 1h01'. 
Com a font, no hi ha res; com a brollador, només un petit bassal d'aigua en mig d'un fangueig. Sembla que la font ha estat destrossada, una llàstima! Aquesta font està situada en la part alta del torrent de Cabanyes, en la unió de petites torrenteres. 
 
Pel que sembla, un grup de persones de Badalona van arranjar la font. El propietari del terreny en adonar-se, va al·legar que no tenien el seu permís i va obligar a destruir-la i deixar-la en el penós estat actual.  

Font dels Avellaners.
A un lateral del cartell, el corriol continua pujant fort, fins a enllaçar amb un camí. Ara el pendent es suavitza, fins a retrobar la pista. Cap a la dreta, fins a una cruïlla de camins, on abandonem la pista per seguir de front, per un estret camí entre un bosc frondós de pi blanc, amb aires obacs. Aquest bonic tram, desemboca davant la masia de Can Torrens Vell, 1h12'. 

Can Torrens Vell.
Cal seguir la pista cap a la dreta fins a trobar-nos la font de la Canaleta, 1h17'. Raja aigua, que s'escola per una reixa i va a parar a un dipòsit, per ser aprofitada pels conreus dels voltants.
  
El nom de font de la Canaleta ve per que recollia l'aigua que venia d'una mina, en un canal de fusta, que era un tronc buidat d'arbre. Més endavant es va substituir per una canal d'obra al descobert.

Font de la Canaleta.
Continuarem recte, deixant la corba cap a l'esquerra i seguint el torrent de Can Torrens. En acabar-se la pista, es continua per un camí encatifat de fulles en mig d'alts plataners.

Torrent de Can Torrens.
Aquí comença el tram més 'delicat i complex de seguir', on la utilització dels GPS és de molta ajuda. 

Hem d'estar atents, no gaire lluny hi ha un corriol a l'esquerra, on s'ha de superar un petit ressalt de terra, erosionat per l'aigua. Un cop dalt, s'ha de girar per un altre camí o corriol, cap a la dreta. Aquest està un xic fressat i es pot seguir bé, apartant algunes branques de matolls. 

Més amunt, hi ha uns 10 o 15 metres on els esbarzers han convertit el corriol en un túnel, amb una mica de paciència, es poden retirar.

Passat aquest tram, continuem pujant fins a tornar a trobar el corriol 'tancat' per matolls. No cal continuar, uns metres més amunt, cap a l'esquerra, hi ha un camí més net. Només hem de passar entre els arbres per arribar-hi.

Des d'aquest camí, tenim a la vista la part alta d'una torre elèctrica, cap a l'esquerra. Hauria d'haver camí però... fem una curta pujada entre arbres, aquí no hi ha matolls ni esbarzers, fins arribar a peus de la torre elèctrica. Des d'aquest punt, un corriol ben definit continua pujant en línia recta fins arribar al camí dels Castanyers, gairebé enfront de les primeres cases.

En mig de la plaça, trobem el restaurant i la font dels Castanyers, 1h48'. La font està refeta d'obra, amb bancs per seure a ambdós costats. Per a no perdre aigua, s'hi va col·locar una aixeta. L'aigua d'aquesta font és potable. També remarcable és el mirador, on es pot veure, en dies clars, la muntanya de Montserrat i gran part de la plana del Vallès. Un magnífic lloc on fer la parada per esmorzar.

És una de les fonts més conegudes del municipi, per les seves característiques minerals o "bicarbonatades". De la dècada dels 30 als 60 del segle XX, una empresa de Badalona va comercialitzar l'aigua i més endavant, l'embotellava per després fer el repartiment de les garrafes pels pobles dels voltants. Amb l'aparició de l'automòbil, les famílies s'arribaven a omplir les garrafes gratuïtament, provocant la desaparició de l'empresa.  

Font dels Castanyers.
En la part del fons de la gran esplanada d'aparcament, surt un camí, en forta pujada, de referència una torre elèctrica. El camí salva el torrent dels Castanyers per la parta alta, i sempre amb una bona pujada, passa per una altra torre elèctrica fins a enllaçar amb un ample camí. Girem a la dreta.

Seguim el camí de la dreta.
El pendent es modera, fins arribar a un trencall. Tornem a seguir cap a la dreta, ara en baixada per un preciós sender. El camí salva la part alta del torrent de Can Torrens i arriba a la font de la Guineu, 2h16'. Aquesta no raja aigua, i sembla que en fa de temps que no deixa anar ni gota, potser en episodis de pluges es pot veure sortir l'aigua. Hi ha uns gravats a la roca, però de difícil identificació. L'entorn, tot i estar net, no gosa de caliu acollidor per a l'estada. 
 
Aquesta font va ser descoberta a finals del segle XIX per uns caçadors, que fent la batuda de la guineu, van veure com els seus gossos es van dirigir cap aquesta raconada a hidratar-se. Més endavant van fondre una peça de ferro colat, amb forma de cul de persona, amb un forat per on sortia l'aigua. Actualment l'aigua no brolla pel forat, sinó uns metres més enllà, on sembla que hi havia un nou brollador, en mig de la immensa vegetació existent.  

Font de la Guineu.
Continuem davallant pel mateix camí, que més endavant es torna més ample. A banda dreta, a l'altre banda de la torrentada, veiem el petit nucli de cases d'Els Castanyers

Quan el camí inicia una baixada més brusca, s'ha d'estar atents a un trencall a l'esquerra. Hem de seguir per aquest, remuntant el llom per pendent moderada. Anem trobant fites, encara que, el camí no te pèrdua, sempre amunt.

Camí de pujada cap al poblat ibèric.
Anem a parar a una pista, on hi ha una fita de pedres. La seguim a l'esquerra, cap amunt. Després trobarem una nova bifurcació, que seguim cap a la dreta. Anem guanyant alçada, per situar-nos dalt de la carena. 

Abans d'arribar al collet que forma el turó de Donadéu, hi ha un corriol que marxa directe cap a una torre elèctrica. Cal seguir-lo, remuntant tota la carena divisòria, amb trams de fort pendent.

Dalt de la carena, cap el poblat ibèric.
Arribem al poblat ibèric de Les Maleses, 3h12', un cop travessat, s'arriba al punt més alt en unes gran roques, el turó de Les Maleses o Les Corones (464). Gran vistes!!

Poblat ibèric de Les Maleses.

Des del turó de Les Maleses o Les Corones, Collserola.
Resseguint la carena per bon i fresat camí, primer enllacem amb el sender SL C-150 direcció a la Conreria. Es volteja el turó del Pi Candeler, per iniciar la baixada cap el coll de Lliçà (431), 3h16', cruïlla de camins. 

Coll de Lliçà (431).
Girem a la dreta i tot seguit, per un corriol cap a l'esquerra. El camí molt erosionat pel pas de les motos, inicia una pujada intensa fins a la torre de guaita, on el camí es transforma en una ampla pista, i uns pocs metres més enllà, el punt més alt, La Coscollada o Coscolla de l'Amigó (464), 3h22'. Grans vistes cap a Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Montjuic, Collserola, ...

Torre de guaita de La Coscollola i vistes cap a la costa.
Transitem per dalt de la carena, muntanya de l'Amigó, per una ampla pista amb algun desnivell considerable. En la part més alta, tenim en l'horitzó el turó d'en Galzeran amb la torre de guaita ben visible.

Encara lluny, el turó d'en Galzeran, amb el cordal muntanyenc de la serralada litoral.
En arribar al coll de la Jeia d'en Pujol (390), 3h35', característic pel gran dipòsit d'aigua i les antenes de telecomunicació. Deixem de seguir la carena i el sender SL C-150, per desviar-nos cap a l'esquerra, on es troba la urbanització de la Conreria, molt a prop. 

Coll de la Jeia d'en Pujol (390).
Baixem cap a la urbanització i seguim el carrer de la Circumval·lació cap a l'esquerra. Aquest fa un gir de 180º i continua fins a l'encreuament de carrers, on girem a l'esquerra pel carrer dels Castanyers.

A poca distància, hi ha una font d'aigua potable. 

Hem de seguir per aquest carrer fins trobar l'avinguda Muntanya, que no és més que un carrer en forta baixada, a la dreta, que enseguida es transforma en un corriol de terra, fent unes curtes llaçades fins a arribar al carrer de més avall, sense asfaltar, també amb el nom d'avinguda Muntanya.

Continuant pel carrer, trobarem un corriol que baixa a l'esquerra, en mig del bosc que ens condueix fins la font del Porró o del Corró, 3h56'. Aquesta font no és exactament una font. La paret del darrere fa de dipòsit d'aigua, deixant-la sortir pel broc de la "font". Avui dia no raja, potser per la brossa i fang que s'ha acumulat dins del dipòsit i ha taponat la sortida.

Trencall cap a la font del Porró o Corró.

Font del Porró o Corró.
Pujant un xic pel mateix corriol, ens trobem un bon camí entre alzines. No s'ha de tornar al carrer, seguim per aquest camí, fins a sortir a una pista, que en una pujada constant, ens retorna als carrers de la urbanització.

Des de l'enllaç amb aquesta pista, el seguit de trencalls és el següent: primera bifurcació, seguir cap a la dreta; en la segona, una cruïlla, s'ha de girar cap a l'esquerra i en la corba, girar a la dreta, seguint el carrer de front, ara dit carrer de la Font del Rossinyol.

El carrer realitza una corba tancada, on surt un corriol a la dreta cap a la font del Rossinyol, 4h20'. L'accés a la font és pel mateix torrent i pot estar un xic enfangat i amb algunes bardisses que poden dificultar l'accés. També dir que els veïns de la zona s'encarreguen tot sovint de netejar aquest accés.

La font treu un bon raig d'aigua, envoltada de bardisses però en acceptable estat de conservació, també agrair als veïns la restauració i reparació d'aquesta font. Segons sembla, cap a l'any 1970 aquesta font produïa un gran doll d'aigua, res a veure amb el que surt avui.

Font del Rossinyol.
Retornem cap el carrer, que haurem de continuar fins el final. Unes escales conviden a baixar per un corriol, en mig d'alzinars i heures. Aquest tram, molt agraït, trenca la constant estància per carrers.

Camí continuació del carrer de la Font del Rossinyol.
Ens retrobem amb una pista just en una corba, que seguim en baixada cap a l'esquerra. En la següent corba cap a l'esquerra que fa la pista, un corriol marxa a la dreta, just al costat d'una presa d'aigua pels bombers. No és gaire visible, però en apropar-nos, ràpidament es veu la traça. 

El camí és preciós, s'endinsa en el frondós bosc, creuant un torrent. Tot i estar ben fressat, s'ha d'estar atents, ja que realitza un gir a la dreta en una petita plana, on s'inicia la pujada, entre algun mur de pedra seca (antics bancals dels horts) fins un extens replà on hi han grans i alts plataners i força esbarzers. Més amunt, està la font dels Horts dels Monjos, 4h34', just al costat d'una bassa d'aigua, on replega l'aigua sobrant de la font.

No és una font pròpiament dita, l'aigua neix d'una mina i a través d'uns passadissos és transportada fins a la boca de sortida. El Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB) va mesurar una llargada de 42 m. i un desnivell de +2 m. a més de fer un estudi per l'interior. La paret en la part exterior reté l'aigua formant un llarg dipòsit, deixant anar un fil d'aigua cap a l'exterior i aprofitant la resta d'aigua per omplir la bassa del costat mitjançant un tub. Aquesta font o mina d'aigua la feien servir els monjos de la Conreria per a regar els horts que tenien vora la font. Davant hi ha una gran esplanada, on antigament s'ubicaven els horts, amb grans i alts exemplars de plataners, dignes d'admirar.

Font dels Horts dels Monjos. (Foto dreta/inferior cedida per en Randy, F.J.Aranda: arxiu 22-5-2019).
Es continua pujant vora els murs de les cases, fins arribar al carrer. Just en front, un camí porta fins els antics forns de calç de la Colònia-Bosc, 4h39', datats de l'any 1778, segons el gravat que hi ha a la pedra entre els dos forats.

Antics forns de calç de la Colònia-Bosc, any 1778.
Retornem al carrer, girant cap a l'esquerra. El carrer es transforma en un camí, camí dels Frares, que s'endinsa en el bosc, fins un petit replà envoltat de pins pinyoners, on sembla que es reunien els monjos abans o després de conrear els horts. 
El camí tomba a l'esquerra i mica en mica, es va fent més estret per la invasió dels matolls, encara que aquest no molesten per avançar. Aquest camí necessita una neteja de brossa.

Després de passar unes escales, que no hem de pujar, el camí arriba a un replà. En front, les ruïnes del que havia estat el berenador i a l'esquerra, una gran 'plaça' envaïda per l'heura i la font de les Monges, 4h48', en mig de dues columnes i dins d'un arc, en un estat deplorable! Uns metres per sobre del broc, hauria d'haver l'imatge de Sant Bru, però només queda el replà. La font completament seca, només raja en episodis d'abundosa pluja.


Font de les Monges.
La font de les Monges, no només és una font. A principis del segle XX, va ser un lloc de referència, on es van fer aplecs de sardanes, el més important el de l'any 1926, participant les principals cobles de Catalunya. També va ser un berenador molt freqüentat per persones de Barcelona i voltants. Hi havia un restaurant datat del 1912, avui dia en la més absoluta ruïna, amb una gran esplanada de 2700 m2, delimitada per uns murs de pedra, que encara es poden veure sota la invasora vegetació. La primera meitat del segle XX, aquesta font era tant important que els diumenges i dies festius hi havia un servei d'autocar des de Barcelona. Tothom coneixia la font, aquella font vora el seminari de la Conreria. I no!! no vull tornar al passat però seria magnífic poder recuperar aquest entorn tal i com ho havia estat.  

Font de les Monges, aprox. anys 40. (Postals antigues de Conreria i Tiana).

Diu la llegenda de la font de les Monges que, dues monges que vivien en el convent de Montalegre, molt amigues, van fer un pacte abans de morir.
Aquest pacte consistia en que, la primera en morir donaria un senyal de la seva existència després de morir.
Al cap d'uns anys va haver-hi un fatal incendi en el convent. Una d'aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, quedant-li completament desfigurada.
Al cap de poc de produir-se aquest incendi, trobaren un seguit de monges, sempre que anaven soles camí cap a la font de les Monges, brutalment apunyalades, trobant-se sempre el seu cos mort en mig del claustra del convent.
Anys després, la monja malferida va morir. Alguns deien que va ser un suïcidi, d'altres un assassinat, però arrel de la mort, els crims van acabar.
Diuen que són freqüents les persones que expliquen les aparicions d'un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, rondant els voltants del convent.
Explica la llegenda que la monja apareix quan hi ha incrèduls que dubten de la seva existència, ganivet en mà, buscant a la seva amiga monja.
Diuen també, que una vegada va deixar un escrit després de desaparèixer. 
(Relat extret de la Viquipèdia - ca.vikipedia.org ) 

Font de les Monges, aprox. anys 50/60. (Postals antigues de Conreria i Tiana).
Unes escales en situen en el camí dels Castanyers, ara asfaltat, sembla més una carretera que no un camí o carrer. Girem a l'esquerra fins l'antic seminari de la Conreria, ara transformat en Alberg, 4h53'. Aquí trobem una font amb aigua potable. Enllaç amb el GR-92.

Alberg de La Conreria - Antic seminari de La Conreria.
Sense deixar aquest carrer, creuem la carretera B-500 prop del coll de Montalegre (311), continuant per un carrer, camí de Martorelles, en suau pujada. Es passa per davant de la casa modernista Mas Po-Canyadó, ara reconvertida en casa de colònies, fins arribar a l'entrada del parc de la Serralada Litoral, just en una cruïlla de camins, 5h06'.

Entrada al Parc de la Serralada Litoral, seguint el camí de la Cornisa i GR-92.
Continuem de front, sempre seguint les marques blanques i vermelles del GR-92, pel camí de la Cornisa. Sempre seguim de front, deixant de banda els trencalls de la dreta i esquerra. El nostre objectiu és clar, el turó on es veu la torre de guaita.

Seguint les marques del GR-92, al fons la torre de guaita del turó d'en Galzeran.
En arribar a un collet, tenim un pal indicador del camí a seguir per ascendir al turó. A la dreta del collet hi ha un petit bosc de pins pinyoners, amb bona ombra ideal per els dies de forta calor.

Girem a l'esquerra i després d'un seguit de curtes llaçades, pel que havien sigut bancals de vinya, assolim el turó d'en Galzeran o d'en Mates (484), 5h38'. Aquest cim està inscrit dins del llistat dels 100-cims de la FEEC.

Coronat per un vèrtex, punt de pas del meridià de París que va servir per obtindre la mesura del metre. En l'extrem més al sud, l'altiva torre de guaita, uns bancs de pedra i panells informatius. Grans vistes!!

Turó d'en Galzeran (484).
En dies clars, aquest cim gosa de prestigioses vistes. Avui el dia és rúfol i la banda de la costa està molt emboirada. Donem compte del recorregut carener, des de la torre de guaita de La Coscollada, la Conreria i l'antic seminari, que hem fet per arribar fins a aquest punt.

Des del turó d'en Galzeran, la torre de guaita de La Coscollada i el cordal carener.
Iniciem la davallada per un corriol que hi ha a tocar de la torre de guaita, degradat pel pas de motos, fins a trobar la pista que puja fins el turó. 
En front mateix, a l'altre banda de la pista, arrenca un camí cap a l'esquerra, que enseguida s'endinsa en el bosc. 

Seguir el camí per baixar cap el bosc d'en Mates.
La baixada és considerable com també ho és l'erosió de la part central del camí, on anem alternant les passes a banda i banda per no caure en el profund reguerot. 
Més avall, el ferm es normalitza, trobant una bifurcació de camins. El de l'esquerra te pintura vermella i no el seguim. Així girem cap a la dreta i uns metres més enllà, tornem a desviar-nos cap a la dreta. Tot el camí de baixada és de gran bellesa, en mig d'alzines i matolls, creuant el bosc d'en Mates.

Corriol de baixada pel bosc d'en Mates.
Com no! sortim a una nova pista. La seguim cap a l'esquerra i sempre de front, deixant de banda altres camins i pistes.

En arribar a una cruïlla de pistes, s'ha de girar a l'esquerra, en baixada.

Cruïlla de pistes, gir cap a l'esquerra.
La baixada és forta, s'ha d'estar molt atents, ja que hem de seguir un camí que trenca cap a la dreta, on hi ha una fita, 6h07'. Aquest camí és el que ens aproparà cap a la font de la Dinamita.

Deixem la pista per un caminoi a la dreta.
El camí és força fressat, continuem en baixada entre el bonic i frondós bosc, fins a trobar un trencall a l'esquerra, per on hem de girar. 
Més avall, en un entorn meravellós, de silenci només trencat pel cant dels ocells, arribem a la font de la Dinamita, 6h19', situada vora el torrent de la Nau. L'aigua de la font està canalitzada i es perd en mig del torrent. Aquesta font també era coneguda com a font de la Nau. La font no raja aigua, potser ho fa quan les pluges són abundoses. En la part baixa del torrent, hi ha grans i alts plataners, en aquesta època, despollats de fulles.

Font de la Dinamita.
El camí inicia una pujada, en mig del bosc. Passem vora unes ruïnes de la que va ser la fàbrica de dinamita, menjades per la vegetació. Després d'un tram més dret amb alguns revolts i una part més moderada, sortim a la pista, vora la part encimentada del carrer Montblanc, part alta de Mas Corts, 6h30'.

Hem de creuar part d'aquesta urbanització per arribar a la carretera de la Conreria, B-500, fent un seguit de ziga-zagues pels carrers St.Llorenç, Sta. Fe i St.Benet. La part menys agraïda del recorregut!!

Creuem la carretera, 6h49', i ens endinsem, en baixada, per Mas Llombard. Després de creuar el torrent de La Conreria, el seguim paral·lel fins a la masia de Mas Llombard, on girem cap a l'esquerra pel carrer de la Font Better. No deixarem aquest carrer fins el final, lloc on apareix un replà d'herba i al ben mig, la font Better, 7h00'. Bon broc d'aigua!! 

Pel que sembla, aquesta font era una de les més cabaloses de la zona, tant a l'hivern com a l'estiu el cabal d'aigua era contundent. L'any 1937 l'empresa Agua Mineral Better comercialitzava i distribuïa l'aigua d'aquesta font. El 1955 va haver-hi a la zona una gran promoció urbanística, obrint carrers en espais verges. L'edifici adjacent a la font es va remodelar, passant a ser una sala d'espectacles i restaurant. El 1986 va haver un primer intent per recuperar la zona, amb un projecte de reparació i condicionament de l'edifici, però mai es va arribar a fer. El robatori de material i estris, i el vandalisme, van portar la ruïna total de l'edificació. Avui només queda la font.

 

Font Better.
Un corriol s'enfila al final del carrer, fins a trobar el carrer del Bosc uns metres més amunt. Seguim aquest carrer, que fa uns girs fins a trobar una bifurcació, on un carreró puja cap a l'esquerra i es transforma en una pista de terra. Seguim la pista de la dreta, coneguda com a camí de les Vinyes.

Camí de les Vinyes, part alta de Mas Llombard.
Aquesta pista recorre per dalt la carena que separa, per una banda les cases de la urbanització Mas Llombard i per altre les vinyes de Can Torrens Vell.

Can Torrens Vell, des de dalt del camí de les Vinyes.
Iniciem una davallada fins a trobar-nos amb una cruïlla de pistes i camins, amb una cadena per evitar el pas de vehicles. En aquesta cruïlla, 7h27', seguim un caminoi a la dreta, gairebé sota els cables de llum, que ens portarà fins al nucli de cases del barri de Sant Pere.

Cruïlla de pistes. Continuar pel camí de la dreta.
Sense entrar en la barriada, un camí marxa cap a la dreta, en baixada. Creuem el torrent de Sant Fost, amb més aigua del que m'esperava, i iniciem una pujada fins a un carrer de terra, per on girem a l'esquerra.

Corriol de baixada cap al torrent de Sant Fost.

Torrent de Sant Fost.
Passem Can Pascol i Can Toni, abans d'arribar a la carretera. Cal creuar a l'altre banda, amb molt de compte i seguir cap a la dreta en el primer carrer, avinguda d'Antoni Mauri. En el següent carrer, girem a l'esquerra, carrer de les Heures

Seguint per la vorera del cantó del torrent, trobem les escales d'accés a la font de les Heures, 7h54', molt remodelada però en un estat de brutícia horrorós! La font deixa anar un rajolí minso d'aigua. Hi ha una part per seure i gaudir de l'ombra de les alzines i el xiuxiueig de l'animat pas de l'aigua pel torrent, una raconada molt agradable.

Aquesta font és de les més antigues de Sant Fost. Era lloc d'aturada i avituallament del moviment excursionista que hi havia a Catalunya. També va ser lloc de trobada de personalitats il·lustres, mantenint animades tertúlies sobre política, cultura i societat. A meitat del segle XX, va renéixer amb la visita d'escolars, de pobles dels voltants i de Badalona en dies de festa i d'estiuejants que feien allà els berenars. Hi havia una placa en la paret, que va desaparèixer, amb la inscripció: 

"Entre les heures d'aquest torrent
Aquí em trobareu, veniu-me a veure
Estic disposada a donar beure
A tothom que tingui set
Però que no marxi distret
Sense dir-me, Adéu Font de les Heures." 

Font de les Heures. (Primera foto i tercera superior cedides per en Randy, F.J.Aranda).
Retornem a la vorera per seguir avall, fins a la carretera. Girant a la dreta, enseguida arribem a la plaça de la Vila, 8h05', contents per haver realitzat aquesta gran volta però amb el mal regust de l'estat de brutícia de la darrera font. 
 
Hi ha altres fonts que no he visitat per que són en terreny privat de prohibit accés, si no es demana permís al propietari: font de Canyelles, font de Can Julià i font de Sant Cristòfol.
 
Altres fonts han desaparegut o les han fet desaparèixer, durant el segle XX han estat més de 20 fonts. Desitjo que el número no continuï creixent i més desitjaria que alguna es pogués recuperar.  
 
Per finalitzar, una recomanació molt especial, el llibret "Fent Memòria - Sant Fost de Campsentelles, Segle XX, número 2-Les fonts", publicat l'any 2009 i escrit per Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i Josep Gurri i Cañameras. Indispensable per saber l'evolució de les fonts, la seva història, ubicació, fotografies d'altre temps, ... 


Aquesta entrada és quelcom d'especial. És una visió del que avui hi ha però també del molt que s'ha perdut o s'ha deixat perdre. És una estirada d'orelles a aquests que, traient pit del patrimoni que hi ha a Sant Fost, prometen recuperar-ho però no ho fan, el deixen de banda, arraconat, abandonat, sense moure cap fil, per a que els bonics racons tornin a l'esplendor del passat, i els camins i corriols tornin a ser l'artèria per passejar i gaudir de la natura. No és demanar massa crear un sender senyalitzat, amb indicadors, amb panells informatius i històrics, reparar i reformar raconades,... mantenir el patrimoni en bon estat!!
 
Bibliografia utilitzada:
- "Fent Memòria - Sant Fost de Campsentelles, segle XX, núm.2-Les Fonts", publicat l'any 2009, escrit per Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix, Josep Gurri i Cañameras.
- Artícle "Breu història de la Conreria", escrit per Xavier Pérez.
- Viquipèdia (wikipedia en català).

Pots veure i baixar-te el track del recorregut de wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.

4 comentaris:

  1. Una ruta brutal. Fantàstic treball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Santi, després d'haver llegit l'entrada, t'animo a que facis el recorregut, val molt la pena!!

      Elimina
  2. Esta ruta parece interesante y muy cerca de mi 👌👌gracias Xavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grácias a ti por haberla leido y te animo a que la hagas. Una cosa, la próxima vez, deja tu nombre y me podré dirigir a ti personalmente.
      Salut.

      Elimina

Gràcies pel comentari !!