Pantà Vallforners - Turó de la Cova (1101) - Turó del Samon (1273) - El Sui (1319)

El massís del Montseny amaga entre els seus boscos una munió de camins i corriols, de conte de fades, amb un fort contrast amb els cims més alts del sud del massís, pelats de vegetació però amb grandioses vistes. El recorregut d'avui combina totes dues zones, descobrint petits secrets molt interessant: església neogòtica, pous de glaç, masia fortificada, llegendes, torrents i salts d'aigua,...

 

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament del pantà de Vallforners.

Temps total:  7h34'    Sense parades:  6h42'   Ritme:   Moderat +.

Dificultat:   Fàcil - F.      Esforç:  2/5.

Distància:  23,11 km.                Desnivell:  +1279 m.

Alçada mínima:   434 m.           Alçada màxima:  1319 m.

Cims:  Turó de Sant Salvador (747), turó de la Cova (1101), turó de Prat Fondo o de la Moixa (1166), turó del Roquet (1188), turó del Samon o Samont (1273), turó de Pi Novell (1215), turó d'en Cuc (1237), El Sui (1319), turó del Socarrat (1303), Roca Roja (1295) i turó del Poniol o Poliol (1279).

De interès:  Segons quins mapes, llibres o webs utilitzen mots diferents, Vallfornès o Vallforners, per a descriure una mateixa zona. Tant en l'ajuntament de Cànoves i Samalús, com la Diputació utilitzen Vallforners, mot que utilitzaré en aquesta entrada.  

La Sitja del Llop, gravats prehistòrics en una pedra, que podrem trobar una copia dins la barraca d'en Ramon, l'original està exposada en el poble de Montseny. 

El pou de glaç d'en Besa o del Diable, construcció cilíndrica de grans dimensions, que s'utilitzava antigament per fer gel. 

El massís del Montseny pertany a la Serralada Prelitoral, és un Parc Natural (1977) i Reserva Mundial de la Biosfera (1978) que abraça tres comarques: Osona, Vallès Oriental i La Selva.

Església de Sant Salvador de Terrades, d'estil neogòtic amb pinzellades romàniques. L'edifici actual és de l'any 1930, però es te constància de que hi havia una ermita, en el mateix lloc, l'any 1926. Pots veure més informació, a la Viquidèdia. 

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Sabatilles de tipus trail o botes flexibles. En temporada hivernal o dies de mal temps, hi ha un fort contrast de condicions climàtiques entre la part més baixa i emboscada i la més alta i pelada, per això s'ha de portar roba pel fred, un plomes o polar a més d'un impermeable pel vent o la pluja. De molta ajuda els pals de tresc i imprescindible el GPS. Si volem identificar els cims dels voltants, molt recomanable portar el mapa.  

Mapa:   Editorial Alpina, Montseny -Parc Natural-, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Granollers, capital comarcal del Vallès Oriental, sortim per la ronda, C-352, per anar a buscar la carretera C-251 direcció a Cardedeu. A l'entrada de Cardedeu, es gira a l'esquerra per l'avinguda Onze de Setembre. Un cop sortim del poble, es gira a la dreta per l'avinguda St.Hilari, fins a una rotonda, on seguim cap a l'esquerra, per la carretera BV-5108. Ens endinsem i creuem el poble de Cànoves, seguint les moltes indicacions cap el pantà de Vallforners. Una pista de terra, en molt bon estat, ens porta fins l'aparcament municipal del pantà de Vallforners. Els caps de setmana i festius és de pagament (3€), tiquet que s'ha de treure a la màquina expenedora al costat de la caseta d'informació del parc. 

Descripció:  El camí de pujada el tenim front l'aparcament, creuant la pista. Arrenca tot just en una gran roca, endinsant-se en el bosc, entre dos torrents, a la dreta el torrent de la Gravarrera i a l'esquerra el Sot de la Font de la Moixera.

L'ombrívol camí segueix la divisòria d'aigües, amb un intens desnivell, que només començar ja em farà caure la gota.

Camí de pujada cap el turó de Sant Salvador.

Passo a prop de Can Morera, que es pot intuir entre els arbres. Més amunt, vaig a parar a un camí més ample. El segueixo cap a l'esquerra i un cop feta la corba, continuo per un corriol amunt, sortint en front de l'església de Sant Salvador de Terrades, ubicada dalt del turó de Sant Salvador (747), 32'.

Església de Sant Salvador de Terrades, dalt del turó de Sant Salvador.

La voltejo per la dreta, creuant una enrajolada era amb el mas de Can Quintana a tocar. En l'encreuament amb la pista, la segueixo a la dreta fins un petit dipòsit d'aigua tot just darrere del mas. Aquí arrenca un camí, que segueixo.

Darrere de Can Quintana, desviament pel camí al coll de Tascó.

Camí un xic desfet pel pas de l'aigua, però de bon caminar. El pendent és moderat i la vegetació només deixa veure el camí.  

Es creua dues vegades la pista, només començar. Més amunt, em trobo l'encreuament de pistes. Segueixo la que puja de front.

Camí de pujada cap el coll de Tascó.

Enllaç amb una cruïlla de pistes, de font.

Per l'ample pista arribo al coll de Tascó (961), 59', cruïlla de pistes. 

Coll de Tascó (961).

Continuo cap a l'esquerra, on hi ha una visible bifurcació molt a prop del coll. Tal i com indica el senyal, direcció al collet de Palestrins, pista de l'esquerra.

Aquest tram de pista, amb no gaire pendent, transcorre gairebé per dalt de la carena de la serra de Palestrins, de sud a nord, deixant a banda esquerra un seguit de petits turons emboscats. 

Collet del Mig (1019), 1h14', pràcticament inapreciable, on hi ha una petita plana d'herba i una pista que marxa a l'esquerra. Deixem de seguir la pista per agafar un camí que trenca a la dreta, creuant el petit replà.

Collet del Mig (1019).

El camí era una antiga pista, ara en desús, delimitada per un dens alzinar, que amb el pas dels anys, l'ha convertit en un camí. En sortir del bosc, una curta baixada em porta fins el coll de Palestrins (1009), 1h17', on hi ha un gran dipòsit d'aigua.

Coll de Palestrins (1009).

Un caminoi trenca cap a la dreta, endinsant-se en l'alzinar i iniciant una moderada pujada. S'ha d'estar atents, per que ràpidament s'ha de deixar de seguir aquest camí per bifurcar-me cap a la dreta, per un altre encara més estret, mig engolit pels matolls però força fressat. 

En aquesta bifurcació és de molta utilitat el GPS, però per a més senyes, la bifurcació es troba just quan hi ha una "finestra" o petita clariana, on es pot veure a la dreta el turó de Sant Elies, enfilat a la roca al tall del precipici. Diguem que des d'aquest mirador, continua el recorregut cap a l'esquerra.

El pendent es suavitza força, ara segueixo direcció nord-est fins a trobar el torrent del Sot de les Canals, 1h32', on baixa un bon rajolí d'aigua.

Camí cap al cingle de l'Euga.

En aquest punt, la direcció canvia a est, fent un flanqueig per sobre del cingle de l'Euga. El camí magnífic, però amb unes vistes un xic tancades pel bosc que no permeten gaudir al cent per cent de la cinglera.

Cingle de l'Euga.

Passat el tram de pujada, s'inicia una suau baixada, creuant el petit torrent de les Moixes i arribant a una petita plana, el Pastorim, 1h43', on enllaço amb una pista. Seguint la pista cap a l'esquerra, supero una pronunciada pujada fins a un collet. 

Aproximació per pista cap el turó de la Cova, coronat per una senyera.

Des del collet, només em resta superar un curt tram de roca per assolir el turó de la Cova (1001), 1h54', coronat per una senyera i un banc.

Turó de la Cova (1101).

Les vistes són àmplies per totes bandes. Les carenes que davallen de dalt els cims més alts d'aquesta contrada, la plana del Vallès, la carena que davalla cap el turó de Sant Elies o la que puja fins el turó del Samon.

Des del turó de la Cova, el turó de Sant Elies i el Vallès Oriental.

Retorno al collet. Ara inicio la pujada per la carena, camí assenyalat amb un pal indicador del PR C-139. Camí força fressat i estret, que va guanyant alçada fins el turó de Prat Fondo o de la Moixa (1166), 2h05'.

Turó de Prat Fondo (1166).

Una curta davallada creuant el collet de Prat Fondo (1155), on hi ha un indicador del PR, per tornar a pujar.

En un tram més rocós, es troba el turó del Roquet (1188), 2h11', de fàcil i curta ascensió pel vessant nord, un cop flanquejat.   

Turó del Roquet (1188).

El pendent s'enfila un xic més, deixant enrere les alzines, ara envoltats de matolls. Aviat el terreny torna a canviar, a prat pelat, en la part final de l'ascens.  

Arribo al turó del Samon o Samont (1273), 2h22', coronat per un vèrtex geodèsic. Les vistes són extenses cap al Vallès i la vessant sud del Montseny, llàstima que els núvols i la boira no m'han deixat gaudir. (Pots consultar una altra entrada per veure fotos des d'aquest cim).

Turó del Samon (1273).

Segueixo el fil de la carena cap a occident, creuant la Pleta del Samon i iniciant una baixada entre roques, des d'on es pot veure gran part del recorregut cap El Sui.

Baixant del turó del Samon. Carena cap El Sui.

Arribo al coll de Pi Novell (1192), 2h41', amb un indicador del PR. Des d'aquest coll, tenim just en front, i amb no gaire desnivell, el turó de Pi Novell (1215), coronat per un banc.

Coll de Pi Novell (1192). En front, el turó de Pi Novell (1215), coronat per un banc.

Una curta baixada em porta fins el collet dels Pous d'en Besa (1188), 2h43'. Un indicador marca la direcció a seguir cap el pou de glaç d'en Besa o del Diable, a escassos 3 minuts. 

Aquest pou te associat una llegenda molt curiosa, d'on li ve el nom de 'Pou del Diable'.

Collet dels Pous d'en Besa (1188).

Pou de glaç d'en Besa o del Diable.

Retorno al collet, per continuar cap a la dreta, pel PR C-139, amb una pendent més que moderada fins arribar a la part alta de la carena, on el pendent és gairebé insignificant.

Hi ha un pal indicador del pou de glaç d'en Cuc, pou situat a escassos metres del camí i que només en queda el forat replet de matolls. 

Més endavant, el turó d'en Cuc (1237), 3h02', una agrupació de roques molt poc prominents envers el camí, però que marca el punt més alt d'aquesta carena.

Seguint el camí carener, al fons les roques del turó d'en Cuc (1237).

Baixo una vintena de metres, fins el coll del Roure Gros (1216), 3h06', coll envaït per grans falgueres, per iniciar el pujada final cap El Sui.

El pendent és intens, per un camí molt trillat de pedres i envoltat de petites alzines i molt matoll. Hi ha diversos pals indicadors del PR.

Camí de pujada a El Sui.

De sobte, el terreny és erm, pedres i més pedres porten la traça del camí, amb fites i algunes marques, fins dalt d'El Sui (1237), 3h17', coronat per una senyera i un munt de pedres sobreposades.

El Sui (1319).

En un dia clar, es pot veure el Matagalls, Les Agudes i el Turó de l'Home, entre d'altres muntanyes, però com he dit abans, avui només hi ha boira. (Pots consultar una altra entrada per veure fotos des d'aquest cim).

Es davalla pel vessant oposat, amb indicador del PR C-139 i un camí molt fressat i ample. Per una densa boira, vaig creuant el Pla del Sui i en trobar una bifurcació, segueixo el corriol de la dreta, que puja cap el turó del Socarrat (1303), 3h25'.

Arribant al turó del Socarrat (1303).

Continuo de front pel mateix camí, que enseguida s'uneix amb el que he deixat fa uns moments. En un pas entre dues gran roques, m'enfila a la de l'esquerra, la Roca Roja (1295), 3h28'.

Roca Roja (1295).

Davallo fins el camí, per continuar en una curta baixada. El camí es transforma en una pista, travessant els extensos Plans de Vallforners, fins a l'encreuament amb la pista de 'Cànoves al Pla de la Calma', 3h40'.

Des del mateix encreuament, en front, un rastre de corriol en mig de l'herba puja cap a la cabana d'en Ramon, on està situada la Sitja del Llop, i a pocs metres, el punt culminant del turó del Poniol o Poliol (1279), 3h42'.

Cabana d'en Ramon. Al fons es veuen les roques cimeres del turó del Poniol.

La Sitja del Llop són uns gravats prehistòrics que estan exposats en el poble de Montseny. El que trobem dins de la cabana d'en Ramon és una còpia.

Sitja del Llop.

De retorn a l'encreuament de pistes, inicio la baixada per la pista de 'Cànoves al Pla de la Calma', direcció a Vallforners, sud.

El primer tram és una suau baixada, sense cap arbre i pocs matolls, passant per la barraca d'en Pito del Molar, una molt precària barraca encerclada per una tanca de pals, i més avall per la Casanova de Vallforners, 3h56', on la pista ja ha incrementat el percentatge de baixada.

Casanova de Vallforners.

La pista s'endinsa en el bosc, fent un seguit de revolts tancats. Tot i caminar per una pista l'entorn és magnífic: fagedes, alzines i algun avet.

Baixant per la pista.

S'ha d'estar atents!! En una corba tancada a dretes, hem de continuar per un camí que marxa a l'esquerra, on hi ha dues fites de pedres, una a cada banda del camí, 4h23'.

Deixo la pista per seguir el camí de baixada a Vallforners.

El camí és estret, s'endinsa en el bosc fins una primera pedrera. En aquesta hi ha un banc i una pintada de color groc, pintades que aniré veient durant la baixada. Es travessa la pedrera sense cap problema.

Un cop creuada, hi ha fites i alguna pintada, però el corriol no és gens definit. Es baixa uns pocs metres, per seguir cap a l'esquerra, on retrobo el camí més fressat i més marques grogues. Aquest punt és el més delicat, tot i que és un tram molt curt.

Des d'aquí i fins arribar a Vallforners, el camí és de somni, de fades, d'una bellesa digne del Montseny.

S'ha de seguir les fites i pintades grogues.

Travesso el torrent del Sot dels Avellaners, 4h35', amb abundant aigua.

Torrent del Sot dels Avellaners.

Més avall presenta un seguit de salts d'aigua, que a mida que vaig avançant pel camí, vaig escoltant i veient entre l'arbrada.

Salts d'aigua entre les alzines.

Que no s'acabi aquest camí!!. Un gust passejar-ho, i més en baixada.

 

 

Preciós camí de baixada a Vallforners.

El final... una altra gran sorpresa! la masia fortificada de Vallforners, 5h09'. Avui dia és una masia alberg o casa rural, datada del segle XVII, és propietat de la Diputació de Barcelona i declarada Be Cultural d'Interès Nacional. Més info en la web.

 

Masia fortificada de Vallforners.

Només sortir, s'ha de deixar la pista per continuar per un camí que marxa a la dreta i que volteja la masia per sota, tenint una nova perspectiva de la casa i l'emmurallat.

Masia de Vallforners.

Un ample camí condueix fins la Miranda de Vallforners, un mirador que s'avoca a la vall de Vallforners i, en front, la Roca Centella, coronant l'horitzó verd.

Vistes des de la Miranda de Vallforners

Des de la mateixa Miranda, arrenca un camí cap a la dreta, en baixada, en mig de l'alzinar. Després d'un seguit de revolts, enllaço amb la pista, just a l'alçada del pont que creua la riera de Vallforners, 5h28'.

Pont sobre la riera de Vallforners.

Només creuar el pont, continuo per un camí que trenca a l'esquerra, estret per la quantitat de plantes però molt fressat.

Camí cap a Cànoves.

Al final d'aquest, enllaço i continuo per una pista, 5h58', primer en suau baixada i després en pujada. Aquesta pista va paral·lela al pantà de Vallforners, a força més alçada i en segons quin punt, l'arbrat el deixa veure.

Pantà de Vallforners, des de les alçades.

En una corba tancada, on es travessa el torrent del sot de la Font del Vilar, la pista comença a davallar. Hi ha un parell de bifurcacions, sempre seguir cap a l'esquerra.

A peu de pista, trobo la font del Capellà, 6h22', completament seca.

Font del Capellà.

Una mica més avall, abandono la pista, seguint un camí que marxa a l'esquerra, 6h25'.

Gir per seguir el camí que baixa cap al pantà i a l'aparcament.

En continua baixada i variada vegetació, des de trams amb pins o alzines a grans matolls de bruc blanc, que en aquesta època presenten una flor blanca molt vistosa.

La part més alta, predominen els pins.

A mida que baixo, els matolls (bruc blanc) es fan seu el terreny.

Fins a parar a peus de la riera de Vallforners, on només em falta creuar-la per un pont i arribar a l'aparcament, 6h42', donant per acabada aquesta espectacular, altiva, bella i solitària caminada pel Montseny, a estones amb intensa boira i d'altes amb un suau plugim, sempre sota un cel molt ennuvolat.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.