Cingles de Bertí: Puiggraciós (809) - La Trona (806) - Puigfred (944)

Els Cingles de Bertí són una paret rocosa que des del poble de Riells, va cap a l'est i en arribar als voltants del Puiggraciós, gira cap el nord, formant un angle recte. Seguirem els cingles gairebé en la seva totalitat, amb trams per sota la cinglera i d'altres vora l'estimball, utilitzant un seguits de graus o camins que uneixen la part alta amb la més baixa, força espectaculars.  A més, assolirem el cim més alt de la contrada, parades en santuari, esglésies i castells, estada en el despoblat de Bertí, tot per camins de vertigen amb grans vistes.

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Riells del Fai (Passeig Tenor Viñas).

Temps total:  9h37'.   Sense parades:  8h01'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F+    Esforç: 2/5.

Distància:  23,94 km.      Desnivell:  +1421 m.

Alçada mínima:   352 m.       Alçada màxima:  944 m.

Cims:  Puiggraciós (809), La Trona (806), Puigfred (944), Pla de les Escorces (931), Turó de les Onze Hores (667).

De interès:  La cinglera separa l'altiplà del Moianès amb la plana del Vallès. 

Els graus és el nom amb que es coneixen els passos amb camí que uneixen la part alta amb la part baixa de la cinglera, aprofitant les zones més franquejables en mig de la roca. 

El grau Mercader era el camí utilitzat antigament per baixar fins el mercat de Granollers des de les masies de la part alta. 

El Clascar, antiga domus fortificada del segle X, posteriorment transformada en masia i finalment en una mena de castell, actualment en estat de ruïna.

Bertí, poble que dóna nom a la cinglera, és un antic poble rural dispers, amb l'església romànica de Sant Pere de Bertí (s.XI) i un total de 27 masies o masos, la gran majoria en estat de ruïnes. Tenia 18 veïns (caps de casa) i 88 ànimes (habitants), avui dia (2021) està despoblat. 

Acompanyants:  Òscar.

Recomanacions:  Evitar dies de forta calor o de vent fort, dalt de la cinglera no hi ha gaire protecció. Calçat esportiu tipus trail, pals de tresc. Recorregut llarg, portar aigua i menjar. Els GPS és gairebé obligatori, en alguns trams de corriols i graus.

Mapa:   Editorial Alpina, Cingles de Bertí, escala 1:25.000.

Topografia variant:  Hi ha un seguit de punts del recorregut que, depenent del mapa que es consulti, estaran ubicats en diferents llocs. 

El més remarcable és el cim del Puigfred, tant l'Alpina com el ICGC el situen més al nord de la seva posició correcta, però en consultar els vèrtexs en el ICGC, aquest cim apareix en el lloc correcte, en l'extrem sud-est del Pla de Barnils. Cal dir que el nom del cim que ocupa el lloc del Puigfred és el Serrat de les Escorces. 

El coll de Nou, el ICGC el situa més al nord en mateixa carena, denominant aquest punt  coll dels Oms.

I a tenir en compte és el cas del grau de les Paelles/grau de les Escaletes. Tant en l'Alpina com el ICGC el col·loquen sobre la vall de Vallderrós, però aquest grau és conegut en la contrada com a grau de les Paelles, nom que s'hauria de instaurar en els mapes. El grau de les Escaletes és el mateix grau en que es coneix amb el nom de grau del Traver. 

Aproximació: Des de Granollers, capital comarcal del Vallès Oriental, anem a trobar l'autovia C-17, seguint direcció nord fins a la sortida de Llerona/l'Ametlla del Valles. Només entrar en el poble, en una rotonda, es gira cap a l'esquerra, seguint per la carretera BV-1432 direcció Bigues i Riells. Sempre continuant per la mateixa carretera, creuem Bigues, fins a la desviació cap el poble de Riells del Fai. Es segueix el carrer principal que s'endinsa en el poble fins gairebé l'església, on girem cap a la dreta pel carrer del Camí de Can Quintanes. En una rotonda, segona sortida, seguint el carrer del Serrat d'en Guerri. Aquest carrer puja i va fent un gir, fins a enllaçar amb el passatge Tenor Viñas, on comença la baixada. Aparquem el cotxe.  

Descripció:  Iniciem el recorregut pujant per un carrer de vianants, que enllaça més amunt amb un altre carrer. Continuem sempre amunt i de front, fins que s'inicia una baixada i l'encimentat del carrer desapareix, 3'.

Inici de la serra de Can Tabola.

Girem pel camí de l'esquerra, recorrent per dalt de la carena tota la Serra de Can Tabola, fins sota mateix dels cingles que cauen del turó de les Onze Hores. Estarem envoltats d'una pineda molt jove i gran matolls de romaní. Seguim marques blaves, tot i que a l'inici no hi ha gaires.

Serra de Can Tabola. A l'esquerra el trencall de la tornada.

Sota el turó de les Onze Hores. Al fons, el Puiggraciós.

Dalt del camí, trobem un trencall a l'esquerra que porta fins la Font Freda. Obviant aquest trencall, més amunt el camí gira cap a l'est, encarant la part baixa dels cingles de Bertí i amb el Puiggraciós al fons.

El Puiggraciós a la sortida del sol.

Camí molt fressat, amb suaus pendents, que va recorrent la Soleia d'en Quintanes arrapat a les parets del cingle. 

Costes d'en Quintanes - Camí sota els cingles de Bertí.

Les vistes cap a Sant Llorenç del Munt són clares a primera hora del dia, abans que la boira s'aixequi i les hi difumini.

Sant Feliu de Codines, al fons La Mola de Sant Llorenç de Munt.

Creuem una petita balma a peu de camí i tot seguit arriba el trencall del grau d'en Quintanes, 35', marcat amb una gran fita. Continuem de front, tal com marca el senyal blau.

Trencall del grau d'en Quintanes.

En arribar a la confluència del serrat de Can Quintanes, s'ha d'estar atents per que el camí a seguir realitza una corba tancada a l'esquerra, evitant de seguir el camí de baixada, que recorre tota la serra cap el sud.

Gir en arribar al serrat de Can Quintanes.

Ens tornem a situat vora la cinglera, allargada i majestuosa.  

Camí de les Costes del Traver, amb la cinglera.

Fins a trobar el trencall que puja cap el grau del Traver, 46', marcat amb una gran fita i les marques blaves.

Trencall cap el grau del Traver.

Un esplèndid camí va guanyant alçada, flanquejant la cinglera. En arribar al grau de Traver (o grau de les Escaletes), 1h01', el camí es recargola en forma de curtes llaçades.

Aproximació al grau del Traver, en front.

Abans d'arribar al punt més alt del grau, hi ha un trencall a l'esquerra, que ens portaria fins a unes balmes i un xic més amunt, un altre trencall, a la dreta, que ressegueix la cinglera i per on passarem a la tornada.

Enllacem amb la pista, camí del Traver, seguint-la cap a  la dreta fins una ample cruïlla de pistes amb un pal indicador, 1h17'. En aquesta cruïlla passarem dues vegades més!

Deixem de seguir les pistes, per anar enfront, on a primera vista no hi ha res, però arrenca un caminet.

Camí amagat per accedir al Puiggiró, des de la cruïlla de camins.

Entre alzinars, va guanyant alçada, amb trams erosionats per l'aigua i el pas de motos, fins a sortir a peu de cinglera, sota el cim del Puiggiró, 1h31'. Adornat amb una senyera i un pessebre, gran mirador cap a la gran parts dels cims del Montseny: Matagalls, turó de l'Home, puig Sesolles, puig Drau, el Sui, el turó del Samon i el Tagamanent.

Camí de pujada al Puiggiró.

Mirador de Puiggiró.

Desfem camí fins a tornar a la cruïlla de camins, 1h38'. Seguim la pista de l'esquerra, davallant el grau Mercader per un tram encimentat. Més avall, es torna a la terra fins arribar al coll de Can Tripeta (697), 1h52'.

Coll de Can Tripeta.

Avancem per la pista fins a la bifurcació. Just en front, apareix un corriol, amb forta pujada al començament.

Camí de pujada directe al Puiggraciós.

En trobar-nos amb una torre elèctrica, el camí realitza un gir a la dreta, iniciant una dreta pujada sota el cablejat elèctric, gairebé directe fins el cim.

En la cruïlla amb un ample camí, que carena el serrat del Pollancre, just davant d'una altra torre elèctrica, es segueix a la dreta fins el proper cim del Puiggraciós (809), 2h11', amb restes de poblat ibèric de Puiggraciós i una alta torre de guaita.

Puiggraciós (809), coronat per una torre de guaita.

Des del cim hi ha bones vistes del cingle de Bertí -part oriental- i dels cingles vora Riells, amb la Mola de Gallifa.

Des del Puiggraciós, els cingles de Bertí i La Mola de Gallifa.

Davallem tot el camí del serrat del Pollancre, amb un seguit de restes del poblat ibèric, fins el santuari de Puiggraciós, 2h25'. A més del santuari, trobem una font d'aigua fresca i potable, la torre del telègraf òptic (1845) i l'antiga capella de Ntra. Sra. de Puiggraciós (s.XV). Si es segueix el camí rere la torre, hi ha unes esplèndides vistes dels cingles de Bertí fins La Trona i del Montseny, en especial del Tagamanent, puig Drau, el Sui i el turó del Samon.

Santuari de Puiggraciós.

Cingles de Bertí, des del mirador rere la torre de Puiggraciós.

El Montseny, des del mirador rere la torre de Puiggraciós.

Pal indicador en la bifurcació de pistes a tocar del santuari. Seguim per la de la dreta, en baixada, resseguint la Baga de la Rovira.

En una primera bifurcació, seguim per l'esquerra. En una segona, on hi ha un pal indicador (*!!), seguim a l'esquerra i més endavant, en creuar un torrent, es deixa la pista per seguir per un camí a l'esquerra. El camí queda tallat, on s'ha de girar a la dreta i baixar per un fort pendent en forma de corriol fins a trobar un ample camí.

Pujada cap el coll de Can Tripeta.

En aquest punt, podem girar a l'esquerra i pujar, seguint marques verdes, fins el coll de Can Tripeta (697), 2h47'.

Després d'estar buscant el camí per accedir al grau de Montmany i no trobar-ho, decidim tornar a baixar pel mateix camí de pujada, baixar encara més des del punt on havíem sortit, fins a trobar la pista. 

NOTA: Aquesta pista és la continuació de la que havíem deixat (*!!). Per evitar la pujada al coll de Can Tripeta, el millor és continuar per la pista avall, després del pal indicador.  

En arribar a la pista, camí de la Rovira, la seguim cap a l'esquerra, fins a trobar un replà, l'Era de la Rovira, 3h03', on la pista fa un gir brusc i davalla. Deixem la pista i continuem de front.

L'Era de la Rovira.

Uns cinquanta metres més enllà, just davant de les ruïnes de la Rovira, hi ha un corriol, sense cap senyal aparent i molt amagat entre la vegetació, només rastre de petjades vora el camí el fan intuir. Travessada la primera franja de vegetació, ja podem veure la marca blava al terra.

El corriol està ben fressat, però envaït pels matolls i algunes branques, per sort no hi ha esbarzers i es poden apartar amb molta facilitat. Trobarem moltes pintades blaves que ens ajudaran a avançar decidits en aquest tram de pujada de la Solella de la Rovira.

Corriol de pujada cap el grau de Montmany.

Creuarem una línia elèctrica i més amunt, passarem a tocar d'una torre elèctrica, abans de sortir a un camí més ample, que passa sota els cingles i flanqueja cap el grau de Montmany.

Pujada cap el grau de Montmany.

El camí realitza un seguit de curtes llaçades, superant el grau de Montmany, 3h34'.

Part alta del grau de Montmany.

Dalt, seguim el camí cap a la dreta. Més endavant hi ha la possibilitat de seguir arran de cinglera (camí que no vaig veure) o continuar seguint una tanca de filat, que acaba en la pista d'entrada al mas del Sot del Grau. Seguint aquesta pista i girant cap a la dreta, tornem vora la cinglera.

Continuem cap el nord on ens trobem la Taula de Pedra, 3h48', i les magnífiques vistes, vora la cinglera, del Montseny.

La Taula de Pedra.

Aviat enllacem amb el GR-5, girant a la dreta. La pista va uns metres més enllà, paral·lela a aquest camí.

Camí vora el cingle, amb La Trona al fons.

Arribats als Camps de Can Volart, el GR-5 es desvia cap a la dreta abans de retrobar-se amb la pista. L'absència de desnivell ens permet avançar ràpidament, amb vistes del tram de cinglera fins a La Trona.

Cingles de Bertí, amb La Trona.

Creuem el torrent de la Font del Boix, on hi ha un dipòsit d'aigua, per girar cap a nord-est, fins a l'encreuament de camins i enllaç amb el PR C-33, 4h17'. Fins a aquesta cruïlla haurem de retornar un cop assolit el cim de La Trona.

Cruïlla de camins i enllaç amb el PR C-33.

Avancem de front, seguint encara el GR-5 però especialment el PR C-33. Aquest darrer sender, fa un gir a la dreta, amb un pal indicador a la vista, i amb marques al terra -deixem el GR-5- i inicia la davallada pel grau de La Trona.

En arribar al collet, deixem de seguir les marques blanques i grogues, per pujar per un corriol fins dalt de La Trona (806), 4h29'.

La Trona (806).

Des del cim, es pot observar els Cingles de Bertí per on hem transitat i el punt més alt, el Puigfred.

Cingles de Bertí, des de La Trona.

Desfem camí fins la cruïlla, 4h38', per continuar en el PR C-33, ara cap a la dreta. El camí és força ample i amb suficients marques. Travessem els camps de conreu i passem a tocar del mas Bellavista Vella, 4h44', fins a topar-nos amb la pista, on hi ha un pal indicador.

Creuant els conreus del mas de Bellavista Bella.

Pal indicador, creuem la pista seguint marques blanques i grogues.

Es creua la pista i iniciem la pujada cap a la carena de la muntanya, per un bon camí, que es transforma en pista un cop som a dalt. 

Travessem el coll de Nou (909) (o coll dels Oms, segons el ICGC), 4h59', on deixem de seguir el PR C-33 que marxa cap a la dreta.

Coll de Nou (909).

Uns metres endavant, en un gir cap a la dreta de la pista, de front s'intueix un corriols, marcat amb una fita. Seguint aquest, entre una densa vegetació, arribem al vèrtex del Puigfred (944) i punt més alt dels Cingles de Bertí, 5h08'. Les vistes són completament nul·les. (Aquest cim és anomenat com a Serrat de les Escorces pel ICGC, erròniament).

Puigfred (944), coronat pel vèrtex geodèsic.

Continuem pel mateix corriol, fins a sortir en terreny més obert. Des d'aquí es pot observar el Camí del Serrat de les Escorces com davalla fins un collet (918) per tornar a pujar cap el Pla de les Escorces (931), 5h18'.

Camí del serrat de les Escorces.

Punt més alt del Pla de les Escorces (931).

Pel vessant contrari, davallem per bon camí pel Serrat de l'Esmolet fins a peu de pista, on es troben les ruïnes de can l'Esmolet, 5h28'.

Camí de baixada del serrat de l'Esmolet.

Seguim la pista cap a la dreta, voltejant els camps de conreu i deixant de banda tots els trencalls que manen a l'esquerra. La pista ens porta fins l'entrada de Bertí, 5h43', on tornem a enllaçar amb el PR C-33.

Bertí i l'església de Sant Pere de Bertí.

Deixem de seguir la pista, per agafar el camí que porta fins l'església romànica de Sant Pere de Bertí. Davant de l'entrada, hi ha uns seient i una esplanada on poder gaudir d'un bon esmorzar o dinar.

Sant Pere de Bertí, entrada a l'església i cementiri.

Continuem el camí, amb marques blanques i grogues direcció sud fins el Clascar, 5h52',  també conegut com a Castell de Bertí, actualment en estat ruïnós. 

El Clascar.

 En front del castell, surt un camí que davalla per un espès alzinar.

Camí de baixada des d'El Clascar.

Deixem de banda un trencall a l'esquerra, per seguir baixant. En arribar al torrent del Traver, el camí fa una corba tancada. Un suau pendent ens porta fins a la confluència del camí de  Can Ribot, on hi ha un pal indicador. Seguim de front on ens trobem el mas de cal Mestret, 6h09'.

Cal Mestret.

No gaire lluny, ens trobem amb una cruïlla, amb un pal indicador, 6h11'. És la mateixa cruïlla on aquest matí hem accedit al Puiggiró i davallat cap el grau Mercader.

Cruïlla de pistes. Gir a la dreta.

Girem a la dreta, cap el grau del Traver, però ràpidament, continuem per un camí que marxa a l'esquerra. Aquest volteja a peu de cinglera, anant a parar a la part alta del grau del Traver. Acabarem de pujar-ho fins a retrobar-nos amb la pista, el camí del Traver.

El Puiggraciós, des de dalt de la cinglera.

Deixem la pista que va al mas del Traver, girant a l'esquerra i seguint una altra que ressegueix la cinglera.

Camí cap el turó de les Onze Hores.

Més endavant, tenim la possibilitat de seguir un corriol, marcat amb una fita i una taca de pintura vermella, que trenca a l'esquerra i segueix el fil de la cinglera, per un paisatge de vertigen.

Corriol arran de cinglera.

Retrobem el final de la pista en l'anomenada Plaça dels Cèntims, 6h43'. Continuem de front, endinsant-nos en un frondós bosc, per accedir al cim del turó de les Onze Hores (667), 6h49'.

Plaça dels Cèntims. En front el turó de les Onze Hores.

Turó de les Onze Hores (667).

Aèries vistes cap el poble de Riells i els cingles que l'envolten, a més del pic del Vent, La Mola de Gallifa, La Mola de Sant Llorenç del Munt, Montcau,... El dia s'ha tornat núvol i minva força la visibilitat, amagant altres cims.

Grans vistes des del turó de les Onze Hores.

Desfem un tram de camí, fins un trencall a ma esquerra (*), que davalla fortament,  cap el grau de les Paelles. Hi ha una bifurcació amb una fita, on hem de girar 180º cap a l'esquerra, en baixada, NO de front!

(*) NOTA: En aquest corriol de baixada hi ha una prohibició de pas entre els dies 15 de gener i 15 de juny.

En aquest corriol, hi ha uns cartells de prohibit el pas per ser una zona d'especial protecció (ZEPA) de l'àliga cuabarrada, a més de prohibir l'escalada. Poden haver-hi sancions de 100€.

Amb un cel amenaçador de pluja i la poca estona que ens queda de llum, ens fa impossible anar a buscar un altre camí, ja que la volta seria molt llarga. Així que decidim endinsar-nos, tots dos, amb la màxima precaució i silenci per tal de no destorbar les aus. Demano perdó si alguna d'elles s'ha enfadat.

El camí recomanat per tornar cap a Riells durant el període de prohibició, és desfer el camí per on hem accedit al turó de les Onze Hores, fins el grauet d'en Quintanes. En el mapa de l'Alpina, surt indicat el grauet però no apareix cap camí de pujada/baixada. Aquest grau davalla sense dificultat fins a retrobar el camí paral·lel a la cinglera, per on aquest matí hem transitat. Només caldrà girar cap a la dreta, seguint el bon camí fins a sota del turó, on seguim carena avall per la serra de Can Tabola, fins el punt d'inici.

Havent baixat fins al torrent de Llòbrega, el creuem i iniciem una nova pujada. Quan el camí torna a planejar, hi ha un corriol a l'esquerra, que sembla que s'avoca al buit de la cinglera. En aquest punt, iniciem la davallada pel grau de les Paelles, 7h11', en mig de la vall de Vallderrós.

Inici de baixada pel grau de les Paelles.

S'ha de tenir en compte que, si ens passem el corriol que baixa pel grau de les Paelles, tornarem a baixar, ara cap el torrent del Traver. Així que, si iniciem una davallada, ja ens hem passat el corriol i s'ha de girar cua.

Els primers trams de baixada són vertiginosos, un autèntic corriol penjat al buit de la cinglera, que flanqueja cap a l'esquerra en busca del torrent de Llòbrega. Anar amb molt de compte!! 

Després una desgrimpada per una roca inclinada al buit, amb corda fixe, ens porten fins a un terreny més segur.

Pas delicat per roca, amb corda fixe.

El camí davalla força imponent, envoltat de molta vegetació, que en segons quins trams, dificulta la baixada. La progressió és lenta però segura.

Hi ha una bifurcació de camins. El de l'esquerra ens portaria a la part alta de la serra de Can Tabola. Nosaltres, cap a la dreta. Més avall ens trobem el gorg de les Donzelles o de Vallderrós, 7h32'.

Gorg de les donzelles o de Vallderrós.

Per seguir, haurem de passar per un curt túnel de vegetació, a quatre grapes. Continuem davallant fins el depòsit d'aigües de Riells, on el terreny es torna més suau però amb molta aigua i fang. Seguim paral·lels al torrent de Llòbrega. 

Des de baix, el grau de les Paelles.

Arribem a l'asfalt d'un carrer, 7h44'. Es segueix cap a l'esquerra, passant un seguit de cases, fins a girar a l'esquerra per un carrer en pujada, camí de Can Rafel. Just a l'entrada de la parcel·la, un corriol arrenca a la dreta, en pujada, flanquejant de nord a sud la serra de Can Tabola.

Camí de Can Rafel cap a la serra de Can Tabola.

Al final d'aquest camí, ens retrobem amb el camí per on hem pujat a la serra de Can Tabola. Girem a la dreta fins a peu de carrer. Només cal davallar-lo fins a trobar el punt d'inici, al passeig Tenor Viñas, 8h01'.

Per a resumir aquest magnífic recorregut, recordar a Raimon Caselles a "Els Sots Feréstecs" de l'any 1901: "...Roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, se donaven la mà tot a l'entorn". 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.