Cingles de Bertí: Puig Descalç (848) - St.Pere de Bertí - L'Ullar - St.Miquel del Fai

Recorregut per la cinglera de Bertí en la seva vessant occidental, pujant pel grauet d'en Quintanes a l'altiplà i visitant masos i ermites de llarga història d'aquesta contrada del Bertí, i tant emblemàtic com Sant Miquel del Fai. També destacar les vistes des del punxegut cim del Puig Descalç o l'espectacular salt d'aigua del riu Tenes i del riu Rossinyol, que combinats amb els camins vora la cinglera... una passejada de vertigen!!

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Riells del Fai -església de St.Vicenç de Riells-

Temps total:  8h45'   Sense parades:  7h03'     Ritme:  Pausat.

Dificultat: Fàcil - F       Esforç: 1/5.

Distància:  18,17 km.       Desnivell:  +1064 m.

Alçada mínima:  308 m.        Alçada màxima:  848 m.

Cims:  Puig Descalç (848) i El Paller del Boll (483).

De interès:  La cinglera separa l'altiplà del Moianès amb la plana del Vallès.  

Els graus és el nom amb que es coneixen els passos amb camí/corriol que uneixen la part alta amb la part baixa de la cinglera, aprofitant les zones més franquejables en mig de la roca.

La pujada al cingle de Bertí la farem pel grau d'en Quintanes. En els mapes de l'Alpina i ICGC no surt la traça del grauet d'en Quintanes, però sobre el terreny, hi ha un corriol ben fressat i fitat.

La veu popular i els mapes han mal anomenat el grau de les Paelles com a grau de les Escaletes, estant aquest dos graus en llocs ben diferenciats.  Aquest grau de les Escaletes és el mateix que es menciona com a grau del Traver. S'hauria d'anar restablint els nom utilitzats durant molts i molts anys per les persones d'aquesta contrada i a divulgar-los correctament (mapes de l'Alpina, ICGC i publicacions de Wikiloc, entre d'altres).

Advertiment: Entre els dies 15 de gener i 15 de juny està completament prohibit pujar/baixar cap el grau de les Paelles (o mal anomenat grau de les Escaletes) i pel torrent o sot de l'Ullar, per pertànyer a una zona d'especial protecció de nidificació de l'àliga Cuabarrada. El grau més proper per pujar al turó de les Onze Hores o baixar, és el grau d'en Quintanes (detallat en aquest itinerari). 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Per comoditat es poden utilitzar sabatilles de trail. Pals de tresc. Portar aigua, no hi ha cap punt on agafar. GPS de molta utilitat, hi ha molts trencalls i bifurcacions.

Mapa:  Editorial Alpina, Cingles de Bertí, escala 1:25.000.

Aproximació: Des de Granollers, capital comarcal del Vallès Oriental, anem a trobar l'autovia C-17, seguint direcció nord fins a la sortida de Llerona/l'Ametlla del Valles. Només entrar en el poble, en una rotonda, es gira cap a l'esquerra, seguint per la carretera BV-1432 direcció Bigues i Riells. Sempre continuant per la mateixa carretera, creuem Bigues, fins a la desviació cap el poble de Riells del Fai. Es segueix el carrer principal que s'endinsa en el poble fins l'església. En aquest carrer es pot aparcar, o bé, creuat el casc antic, hi ha unes esplanades àmplies per aparcar.  

Descripció:  Des de l'església de Sant Vicenç de Riells, s'ha de seguir indicacions cap el poliesportiu. En arribar, es segueix el carrer a l'esquerra, en forta pujada fins el passeig Tenor Viñas. Just on s'inicia la baixada, trenquem a l'esquerra per un carrer de vianants, en pujada, 10'.

Passeig Tenor Viñas. Es gira pel carrer de l'esquerra, carrer de vianants (foto d'arxiu 4-3-21).

Ignorem tots els carrers, seguint sempre amunt. L'encimentat desapareix. Abans d'iniciar la baixada, en una cantonada d'una casa, agafar el desvio a l'esquerra, inici de la serra de Can Tabola.

Gir a l'esquerra, inici de la Serra de Can Tabola (foto d'arxiu 4-3-21).

Seguim marques blaves, escasses, per un camí molt fressat, en mig d'una pineda jove i a mida que guanyem alçada, matolls de bruc i romaní. 

Recorrem tota la serra de Can Tabola fins als peus de la cinglera que cau del turó de les Onze Hores, imponent i altiu!

Pujant per la Serra de Can Tabola. Al fons el turó de les Onze Hores.

Dalt del camí, hi ha un trencall, a l'esquerra, que porta fins la Font Freda. Obviant-lo, més amunt el camí gira cap a l'est, encarant la part baixa dels cingles de Bertí.

Camí molt fressat, amb suaus pendents, que va recorrent les Costes d'en Quintanes arrapat a les parets de roca de la cinglera. Continuem trobant marques blaves.

Flanquejant per la cinglera, per les Costes d'en Quintanes (foto arxiu 4-3-21).

Es passa vora una petita balma a peu de camí. Tot seguit arriba el trencall del grauet d'en Quintanes, 46', marcat amb una gran fita. Per a més ressenya, hi ha pintada de blau una fletxa, direcció que NO hem de seguir. Aquest grau no està senyalitzat en els mapes de l'Alpina ni del ICGC.

Tot i no ser un camí prohibit, en la part alta d'aquest grauet habiten moltes aus. Per aquest motiu s'ha de respectar el silenci d'aquest entorn per no estressar ni pertorbar la vida d'aquestes aus, sobretot en el període de cria, entre el 15 de gener al 15 de juny. 

Desviament i inici del grauet d'en Quintanes.

El pendent augmenta força, per un tram desbrossat i arranjat, en mig de molta vegetació.

Grauet d'en Quintanes, part baixa. (foto d'arxiu 4-3-21).

En sortir del tram 'acanalat', girem cap a la dreta, deixant enrere el bosc i seguint per sobre la roca. Les vistes s'obren, podent divisar el mas de Can Quintanes sota les grans parets dels cingles de Bertí, en un petit pla. Al fons, la serralada litoral, Collserola, El Farell, La Mola,...

Pujant pel grauet d'en Quintanes.

Es segueixen fites i rastre de camí, en mig de petits matolls. En aproximar-nos a la paret rocosa, apareixen dues canals ben visibles, la de la dreta és més ample vers la de l'esquerra. En mig de les dues, una gran roca, blanquinosa, amb unes cavitats o forats en la part alta, que sembla que ens estiguin vigilant. 

El camí i fites ens porten fins a sota mateix de la roca, on es continua pujant per la canal de l'esquerra.

Hem d'arribar a sota la roca dels forats, a la dreta. (foto d'arxiu 4-3-21).

A peu de roca, es gira a l'esquerra. (Foto d'arxiu 4-3-21).

El camí s'estreny en mig d'alzines i matolls, entrant en un tram acanalat, que ens porta fins a dalt del grauet d'en Quintanes.

Part alta del grauet d'en Quintanes.

Un curt tram més planer, ens apropa a la pista de terra, 1h17'. La seguim poca estona, cap a la dreta. En una corba tancada a esquerres, neix un camí, poc visible, 1h26', que marxa a la dreta directe a la cinglera, resseguint-la cap a l'esquerra.

Camí vora la cinglera.

El camí és fressat i tendeix a baixar lleument, mica en mica s'aproxima a la vora de l'estimball, havent de prendre les precaucions necessàries.

Avancem un graó per sota de la part alta de la cinglera. Després de passar un tram entre grans rocs, ja es pot veure les balmes del Traver, 1h46'.

Àmplies balmes amb força roques despreses de la cinglera.

Balmes del Traver.

Es creuen i per un corriol, arribem a la part alta del grau de les Escaletes o del Traver, 1h54'. Cal seguir el camí que volteja el cingle. Un cop s'obren les vistes, en una esplanada, cap a la dreta, hi ha un esplèndid mirador, 1h58'.

Cinglera amb les balmes del Traver, des del mirador. (Foto d'arxiu 4-3-21).

De tornada al camí, es continua fins el final, on apareix un prat. El travessem cap a l'encreuament de pistes, on hi ha un pal indicador, 2h01'.

A la dreta comença el grau Mercader. Nosaltres continuem cap a l'esquerra, direcció al mas Cal Mestret.

Cruïlla del Torrent de Cal Mestret/Grau Mercader.

La pista passa vora Cal Mestret, i més endavant, en una bifurcació amb pal indicador, s'ha de seguir a l'esquerra, direcció a El Clascar. 

Seguir el camí de l'esquerra.

La pista davalla fins a creuar el torrent del Traver, on la deixem per continuar per un camí empedrat en pujada, amb marques blanques i grogues, PR C-33. 

Camí empedrat de pujada a El Clascar.

Sortim davant mateix d'El Clascar, 2h24'.

El Clascar, antiga domus fortificada del segle X, posteriorment transformada en masia i finalment en una mena de castell, actualment en estat de ruïna.

El Clascar.

Per la part esquerra, continua el camí. En la bifurcació s'ha de seguir a la dreta. Aquest tram és força agradable, sense gaire desnivell i envoltats per alzinars. De sobte ens apareix l'església romànica de Sant Pere de Bertí amb el seu petit cementiri i adossat a l'església, el mas de Ca l'Escolà, 2h35'.

Bertí, poble que dóna nom a la cinglera, és un antic poble rural dispers, amb l'església romànica de Sant Pere de Bertí (s.XI) i un total de 27 masies o masos, la gran majoria en estat de ruïnes. Tenia 18 veïns (caps de casa) i 88 ànimes (habitants), avui dia (2021) està despoblat. 

Sant Pere de Bertí.

Ca l'Escolà.

Per un ample camí, arribem al proper mas de Cal Magre i a les confluències de pistes.

Cal Magre és una masia del segle XVI o XVII. Al portal adovellat hi ha un escut amb el nom de Pau Carcs i la data de 1681.

Des de l'encreuament de pistes, el puig Descalç.

En aquest punt iniciem l'ascens al puig Descalç, per després retornar.

Seguim una ample pista, sempre com a referència el punxegut cim. Quan la pista gira cap a la dreta, en front apareix un camp de conreu. Deixem la pista per voltejar el camp fins a trobar el corriol de pujada, just en un canto del prat.

Creuant el camp de conreu per pujar al puig Descalç.

Entre matolls i pins, anem seguint el rastre de camí i les fites, fins el cim del Puig Descalç (848), 2h56', on hi ha la Creu del Padró i una placa en recordatori del gran incendi de l'any 1994.

Puig Descalç (848) i la creu del Padró.

Les vistes són un xic tancades per les alzines, però es poden evitar i gaudir de bones panoràmiques, en especial cap a El Clascar, Puiggiró i el Puiggraciós, El Farell, La Mola i a sota mateix, de l'església de Sant Pere de Bertí.

El Clascar. Darrere el Puiggiró i el Puiggraciós.

Cal Magre i l'església de Sant Pere de Bertí, des del cim del puig Descalç.

Davallem pel mateix lloc, fins a l'encreuament de pistes, a Cal Magre, 3h12'. Enllaç amb el GR-5, que seguim vers a l'esquerra per una pista. A un centenar de metres, en un gran pi solitari, girem a l'esquerra, seguint un camí que recorre la Baga del Sot de Querós.

Creuant la Baga de Fontguineu.

Més avall, enllacem amb una pista ample, paral·lela al torrent del Sot de Querós, que desaigua al torrent de Puigfred, on continuarem davallant.

En trobar-nos amb la llera del torrent de Puigfred, deixem de seguir la pista per creuar-la i continuar per un estret camí, sempre amb les marques del GR-5. 

Seguint el GR-5, amb vistes al mas de l'Ullar.

Deixarem a banda esquerra un corriol que baixa pel sot i torrent de l'Ullar i va directe al poble de Riells del Fai. 

Aquest corriol te restringit el pas entre el 15 de gener i el 15 de juny.  

No gaire més lluny, en una bifurcació, un camí ample marxa a la dreta, fent una curta llaçada, ens apropa al mas de l'Ullar, 3h58'. 

Al portal adovellat hi ha un escut amb el nom de Salvador Ullar, 1580.

L'Ullar.

Travessant els bancals, retornem al camí i al GR-5. Transitarem pels cingles de Sant Quirze, amb vistes panoràmiques cap a la plana del Vallès i la cinglera que forma el turó de les Onze Hores i el turó de l'Ullar.

Cingles de Bertí, amb el turó de les Onze Hores.

Gran part de la vegetació que trobem és de matoll, alguna alzina i arbocers, possiblement per la quantitat d'incendis que ha patit aquesta zona en el llarg dels anys i sobretot el de l'any 1994, no hi ha grans pins. 

Resseguint els cingles de Sant Quirze.

La cinglera fa un gir cap el nord. El camí s'endinsa en la vall de Sant Miquel, per on circula les aigües del riu Tenes. Deixem de banda alguns corriols que marxen cap a la dreta. 

Menció especial i de parada obligada són les roques que s'aboquen al buit, mirador de primer ordre vers l'espectacular salt d'aigua del riu Tenes i la raconada de Sant Miquel del Fai.

Salt d'aigua del riu Tenes, vora Sant Miquel del Fai.

El camí fa una abrupta baixada fins el riu Rossinyol, afluent del riu Tenes, i la carretera. Es gira a l'esquerra, on creuarem el pont del Rossinyol i el pas de la Foradada, 5h07' per accedir a l'entrada del complex de Sant Miquel del Fai (tancat per reformes, queda pendent una visita).

Pont del Rossinyol, per sota el riu del mateix nom.

Sant Miquel del Fai.

Des d'una petita esplanada, on hi ha un pal indicador, davalla el camí cap a Riells, seguint les Costes de Sant Miquel. Gran part del camí està força arranjat, amb escales, baranes,...

Baixant per la vall de Sant Miquel.

Quan gairebé estem al fons de la vall, un pal indicador ens avisa del trencall, a l'esquerra, que porta cap a les Costes d'en Batlles, 5h28'. En el indicador, està marcat com a "Font Fresca 2,5 i Riells del Fai 2,5" per un sender local, marques verdes i blanques inexistents.

Com a camí, és molt poc definit, molt intuïtiu, el seguit de fites ens guien per sobre la roca vermella.

Seguint les fites sobre terreny rocós.

Roca vermella prop de les Costes d'en Batlles.

La cinglera fa un gir de 90 graus, entrant a les Costes d'en Batlles. Aquesta cinglera va paral·lela a les del Cingles de Sant Quirze, però força metres més avall, una graonada per sota.

Cinglera amb les roques: Roca Rodona, Roca de Migdia i Roca Alta.

Anem combinant trams per sobre la roca i d'altres amb camí o corriol fressat.

Camí en les Costes d'en Batlles, amb el turó de les Onze Hores al fons.

Ens arribem fins a la Roca Roja, 5h59', una roca separada de la cinglera amb una senyera, sobre mateix del poble de Riells.

Roca Roja, coronada amb una senyera.

Vista de Riells del Fai, des de la Roca Roja. (Amb zoom).

En el tram final de les Costes d'en Batlles, trobem els plecs de la cinglera, on el precipici es converteix en un terreny més inclinat, propici per a poder baixar entre les roques i els arbres.

Tram final de les Costes d'en Batlles, amb la Plaça de les Bruixes en front.

Abans d'iniciar la baixada, pugem sobre el Paller del Boll (483), 6h19'. Només suposa desviar-nos del camí un curt tram de pujada. Val la pena pujar-hi, grans vistes amb el Paller del Boll petit sota els peus.

Des del camí, el Paller del Boll.

Des del cim del Paller del Boll (483), el paller inferior i Riells.

De tornada, s'inicia una intensa baixada en mig dels arbres, per un camí recargolat i imperdible. Trobem a l'esquerra un trencall que deixem de banda, aquest puja cap al mas de l'Ullar pel torrent de l'Ullar. També tenim una vista excepcional del grau de les Paelles (o mal anomenat grau de les Escaletes).

Grau de les Paelles, torrent del Traver i de Llòbrega, el Barbot Negre.

Continuem baixant fins a trobar un carrer de la part alta de Riells, 6h35'.

Arribant a l'asfalt. Un dels carrers de Riells.

El seguim a l'esquerra, en baixada. Ara per asfalt, es van enllaçant els carrers que porten cap el centre del poble. Encara, però, en la part alta, veiem el lloc per on hem davallat, entre les roques vermelles del Paller del Boll i la Plaça de les Bruixes. Dalt de tot, el turó de l'Ullar.

En roca vermella, el Paller del Boll i la Plaça de Bruixes. A sobre el puig de l'Ullar.

Per un carreró, arribem a la plaça de l'Església, 7h03', on donem per acabada la sortida.

Plaça de l'Església, Riells del Fai.

 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.