10 d’octubre de 2021

Pic Argualas (3046) - Pic Algas SE (3023) - Pic Algas (3036) - Pic Algas N (3032)

Ascens als pics occidentals del massís de las Argualas, combinant trams de camí o corriol amb la cresta, realitzant algunes grimpades un xic esposades però gaudint de la grandiositat del paisatge, de les àmplies vistes i del contacte amb l'excel·lent roca que ens va conduint cap a cadascun dels cims. Pujada per la ruta més utilitzada, directe i amb força desnivell, sense donar cap treva, des de Baños de Panticosa per les Mallatas.

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Baños de Panticosa.

Temps total:  10h53'   Sense parades:  8h25'    Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil + / F+               Esforç:  2/5.

Distància:   11,44 km.              Desnivell:  +1450 m.

Alçada mínima:    1636 m.       Alçada màxima:  3046 m.

Cims:  Pic de las Argualas (3046), Pic Algas SE (3023), Pic Algas o Pic Algas Central (3036) i Pic Algas Nord (3032). 

De interès:  Mesures actuals en l'altimetria de la zona, confirmen l'entrada a la llista dels 3000's del Pirineu el cim del pic Algas SE (3023) amb una prominència mínima de 11,3 m.; per contra, cau de la llista el pic Algas Nord (3032), tot i ser superior als tres mil metres no compleix amb la prominència mínima de 10 metres (en te 7,5 m.). Es pot consultar la web "Els Caçafantasmes-3000".
A Baños de Panticosa hi ha el refugi Casa de Piedra, guardat tot l'any, on pot ser una bona opció per a pernoctar, esmorzar, dinar o sopar.  
El vessant de dins del circ, entre els pics de les Argualas i Algas, és una zona obaga, on pot perdurar la neu i el glaç fins ben entrat l'estiu.

Acompanyants:    Mario i Jordi Paredes.  Tots tres vam arribar al corriol sota la cresta de les Argualas. Des d'aquí, Jordi Paredes m'acompanyà al cim de les Argualas. De baixada del cim, Mario i Jordi Paredes recorren la base de la cresta, ascendint al pic Algas Nord i continuant cap al cim del Garmo Negro, per retrobar-nos en el petit bivac que hi ha en el fals coll, mentre jo realitzava el tram de cresta.  

Recomanacions:  Pals de tresc, protecció solar, ulleres i barret. No anar persones amb vertigen ni no avesades a progressió per cresta o grimpades exposades.

Mapa:  Editorial Alpina, Valle de Tena, escala 1:40.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià i de la província, agafem l'autovia A-22, passem les poblacions de Binéfar, Montsó i Barbastro. S'acaba l'autovia i es segueix per la N-240 cap a Osca, sense entrar-hi, enllaçarem amb l'autovia A-23. Girem direcció Sabiñánigo. Un cop arribat a aquesta població, seguim per la N-260 fins a Biescas, on ens desviarem per la carretera A-136. Trobarem un trencall cap a Panticosa, per la carretera A-2606. Es passa la població, i segueix fins el final de carretera, a Baños de Panticosa. Hi ha molta zona per aparcar el vehicle.

Descripció:  Des de l'aparcament en front del refugi Casa de Piedra ens dirigim cap al ibón de Panticosa. Girant a la dreta, surt un camí que travessa el bosc i es dirigeix cap a les proximitats de la cascada de les Argualas. Abans d'arribar-hi, s'inicia una intensa pujada, passant per la font de la Laguna, 7'.

Font de la Laguna.
El pendent continua, realitzant un seguit de llargues llaçades, guanyant alçada ràpidament. Apareix la zona dels balnearis de Panticosa, a vista d'ocell.

Camí de pujada cap a la Mallata Baja.
Sense treva, les llaçades es converteixen en ziga-zagues, el pendent s'intensifica paral·lels al barranc de les Argualas.

En la part més alta, el pendent es suavitza, flanquejant per sobre el barranc de les Argualas i arribant a una zona planera, de pastures, molt verda, la Mallata Baja, 36'.

Les vistes s'obren i es poden veure els cims enlluernats amb les primeres llums del sol. 
Bifurcació en el camí. Seguim cap a la dreta, on si ens fixem, hi ha pintades en vermell en diferents roques: "Infiernos", "Garmo Negro" i "Pondiellos".

Seguint el camí de la dreta, amb les pintades dels cims.
Un petit tram de pendent suau ens porta a una nova pujada, travessant un bosc, en un seguit de llaçades. De nou, les pastures verdes abunden en l'itinerari a seguir, recte cap amunt. En l'alt horitzó, es veu el pic de les Argualas, la mole rocosa del Garmo Negro amb l'Agulla de Pondiellos al ben mig i el pic de Pondiellos més a la dreta.

Els cims enlluernats pel sol: Argualas, GarmoNegro i Pondiellos.
En un tram més pendent, trobem una nova pintada, que ens indica el camí a seguir, encara que, no hi ha pèrdua. Més amunt, arribem a la Mallata Alta, 1h23'.

Camí de pujada cap a la Mallata Alta. Pintada en la roca "Pondiellos".
Entre l'herba el camí s'enfila direcció a les parets rocoses del pic de Pondiellos. Una pujada encara més dreta, ens situa en el tram de roques. Aquí s'ha de decidir si es vol continuar per les fites que porten en mig de les roques cap a la dreta o seguir les fites que tenim a l'esquerra, on perdent un xic d'alçada, ens evitarem les incòmodes roques.

Nota: El recorregut seguint les roques que marxen cap a la dreta, realitza una pujada voltejant un turó de roca. Més amunt, les fites es bifurquen -unes van cap el coll de Pondiellos i les altres cap a l'esquerra direcció al Garmo Negro. Per retrobar el camí del Garmo Negro, s'ha de fer un flanqueig en baixada per roca, perdent força alçada. He comprovat que el camí més còmode, ràpid i curt, és el que vam seguir.

Tram de roques, que s'ha d'abandonar seguint les fites de l'esquerra.
Escollim el itinerari cap a l'esquerra, on unes fites en porten al camí fressat, evitant les roques, però perdent un xic d'alçada. 

Senda de pujada cap el Garmo Negro/Argualas.

El pendent continua sent dur, en cap moment ha deixat de ser-ho. En les proximitats amb la mole rocosa de l'Agulla de Pondiellos - Garmo Negro, iniciem un gir cap a l'esquerra. Mica en mica va desapareixent l'herba per deixar pas al pedregam.



Flanqueig sota la mole rocosa del Garmo Negro.
Tenim guanyada força alçada i ja comencen a aparèixer els grans massissos: Vignemale, Mont Perdut,... I també els bonics ibons d'Ordicuso.

Ibons d'Ordicuso.
Cal dir que en mig d'aquest pedregam, el camí és molt fressat i gairebé no trepitgem pedra. Un punt de parada 'obligada' és en arribar a unes roques on hi brolla l'aigua, 3h09'. Punt per omplir cantimplores, refrescar-nos, agafar aire i admirar l'esplèndid paisatge que ens envolta.

En la part alta, treu el cap el massís del Vignemale.

Roques amb el brollador d'aigua.
Des de les roques, hi ha una curta pujada força dreta per camí de terra relliscosa, fins assolir el fals coll, 3h22'. En aquest punt, els camins es bifurquen, a la dreta i molt transitat, porta cap el Garmo Negro; a l'esquerra i desert, cap el pic de les Argualas.

Ataquem primer el pic de les Argualas, així que ens enlairem cap a l'esquerra, superant un promontori en diagonal.


Pujant cap el pic de les Argualas.
Es torna a perdre alçada abans de remuntar, seguint fites i rastre de camí fins a l'inici de la canal, on també trobem el corriol que va paral·lel a la cresta, 4h03'.

Pujada cap el corriol i l'inici de la canal.

Des del corriol, la canal de pujada cap a la bretxa. Encerclada en groc, una gran fita.

La canal no presenta dificultats tècniques, només un fort estimball i una feixuga pujada, amb molt bona roca on poder-nos agafar i progressar sense problemes. Dalt de la canal i ben visible des de baix, hi ha una fita.

Pujant la canal, foto des de la bretxa (part alta).
Un cop dalt, ens situem en el fil de la cresta, en l'anomenada bretxa de les Argualas. Aquí trobem el pas clau per accedir al cim. Una roca de color més gris, amb una fita a una banda, és per on s'ha de grimpar i creuar la roca (F+). 

Des de la bretxa, la roca que s'ha de grimpar per arribar al camí.
En mig del precipici i amb bones preses, fen la desgrimpada. Davant tenim un vistós camí, que flanqueja, primer cap el sud i en arribar al final de la roca, fa mitja volta i en diagonal, s'enfila fins l'avantcim.

Havent passat la grimpada (roques més altes), inici del camí cap el cim.

Cim de las Argualas, des de l'avantcim.
Només cal seguir la cresta de roques, per arribar fins el punt més alt, pic de les Argualas (3046)(F+), 4h28', coronat per una fita amb un pal de bandera.

Cim de les Argualas (3046).
Des del cim, muntanyes i més muntanyes que es perden en l'horitzó sota un mar de núvols. Cap el sud, les serres de la Partacua i Tendeñera. I més a l'oest el pic d'Aspe, l'Anayet i el Bisaurin.

Serra de la Partacua.

Muntanyes del Circ de IP

Aspe - Bisaurin.
Cap el nord-est, tenim els cims del Midi du Bigorre, Néouvielle i Pic Long.

Midi de Bigorre - Néouvielle - Pic Long.
A l'est els massís de Vignemale, amb els cims de Vignemale, Clot de la Hount, Cerbillona, Montferrer, Grand Tapou i Milieu. 

Massís del Vignemale.
Un xic més al sud, el massís de Mont Perdut, amb els Astazú, Marboré, Cilindro, Mont Perdut, Añisclo, pics de la Cascada, Torre, Casco, Taillón i Gabietos.

Massís del Mont Perdut.
En front, el Garmo Negro amb una gran massificació de persones en el cim. Cap el nord, vistes al Balaitous i Frondellas i l'altiu Midi d'Ossau.

Cim del Garmo Negro.
Abans de baixar, des de l'avantcim, hi ha una vertiginosa vista de la cresta que porta fins el pic Algas Nord.

Cresta de les Argualas.
El descens el realitzem pel mateix camí de pujada, desfent la canal i retornant al corriol. Seguim aquest sota la paret rocosa de la cresta, amb un rastre força clar.

En el punt on estem sota el pic Algas SE, s'inicia la pujada, utilitzant les mans (I) i quan la paret es torna més dreta, al cantó dret hi ha una gran pedra sobresortida de la resta de la roca. Fent un curt flanqueig per una cornisa estreta, fàcilment s'arriba a aquesta roca, per on creuarem a l'altre vessant, trobant una canaleta que porta al cim sense cap complicació.

Des del corriol, iniciem la pujada sota mateix del cim.


Canal d'accés pel vessant occidental, un cop creuada la roca.

Via de pujada utilitzada. En cercle groc, la roca per on s'ha de creuar a l'altre vessant.
Pic Algas SE (3023)(F+), 5h01', cim de nova incorporació, altiu i estret, coronat per un pal i les mateixes roques que conformen l'estreta cresta. 

Pic Algas SE (3023).
A destacar l'espectacular vista de la cresta cap el pic de les Argualas, i a l'altre vessant, la cresta cap el pic Algas, a més d'altres vistes molt similars a les del cim de les Argualas.

Via de pujada al pic de les Argualas.

Cresta des del cim de l'Algas SE fins el pic Algas N.
Es baixa pel mateix lloc, però abans d'arribar al corriol, giro a l'esquerra i segueixo la mateixa cresta, sortint a un collet, punt on s'inicia la pujada al pic Algas

No segueixo pel mateix fil de cresta. Pel vessant est (interior del circ) vaig seguint rastre i fites, fent un seguit de grimpades fàcils però alguna d'exposada (I+). En la part més alta, les dificultats desapareixen, fent els darrers metres pel dalt de la cresta, ara més ample, fins el pic Algas o pic Algas Central (3036)(F+), 5h10'.

Pic Algas o Algas Central (3036).
Moltes vistes semblants als anteriors cim. A destacar el Midi d'Ossau i més propers els pics dels Infierno i Garmo Negro.

Imponent el Midi d'Ossau.

Infiernos, amb la marmolera i Garmo Negro.
Menció especial el tram de cresta cap el pic de les Argualas.

El recorregut fet des del pic de les Argualas al pic Algas.
I cap a l'est, els grans cims dels Pirineus, amb el Robiñera, La Munia, Sierra Morena i Troumouse; el Gran Bachimala; el Posets, Espadas, Pavots, Eriste; i al fons el pic Maldito i l'Aneto

Vistes als grans massissos.
Continuo per la cresta, fent una desgrimpada per arribar al corriol (I). Seguint aquest i pujant a l'ample cresta, assoleixo el pic Algas N (3032), 5h19'.

Pic Algas Nord (3032).
Les vistes cap el nord són àmplies: Midi d'Ossau, Frondellas, Balaitous, ...

Grans cims cap el vessant nord.
I on es pot contemplar tota la cresta i els cims pujats anteriorment: Argualas, Algas SE i Algas.

La cresta de les Argualas, al complet.
La baixada es fa per terreny sorrenc en mig de la tartera, per un camí sinuós i que porta fins el coll de les Argualas (2940), 5h23'. Des d'aquí es poden observar els ibons de Pondiellos sota mateix dels pics del Infierno.

Coll de les Argualas (2940).
Des del coll, es pot continuar cap amunt fins el Garmo Negro o davallar en mig de la conca, cap els estanyols glaçats. Tot i tenir molt de temps, desisteixo de fer el Garmo Negro (ja pujat fa uns quants anys) i davallo cap els estanyols, 5h30', i el fals coll, 5h33'.

Baixada cap els ibonets del circ de les Argualas.
Jo he anat realitzant la cresta, mentrestant en Mario i en Jordi Paredes han pujat el Garmo Negro, cim que els interessava més que no pas els cims dels Algas.

Jordi Paredes i Mario en el cim del Garmo Negro (3066).
En el petit bivac que hi ha en el fals coll, ens retrobem tots tres, amb la feina gairebé feta, ...resta la baixada.

Reagrupament en el bivac que hi ha en el fals coll.
Iniciem la tornada a Baños de Panticosa. En arribar a les roques on brolla l'aigua, deixem de seguir el camí de pujada, per desviar-nos per un altre, molt fressat i amb fites, que baixa més directe.

Camí de baixada cap a la canal. Al fons, Baños de Panticosa.
El primer tram va paral·lel al de pujada, però força més avall. Després realitza un gir cap a la dreta, amb una baixada més intensa, rastre de camí i fites, gairebé sempre en mig de pastures.

Baixada en busca de la canal.
En arribar als tallats, el camí torna a girar a l'esquerra, fent un flanqueig amb una baixada molt moderada, anant a buscar la canal, 6h34'.

Entrada en la canal, part alta.
La canal es vertical però no presenta cap dificultat per baixar-la, només alguna desgrimpada curta (I) i amb moltes presses. Les pedres fan de petites escales, el camí va de banda a banda de l'estreta canal, buscant els passos més fàcils. Si s'està acostumat a anar per muntanya, s'estalvia força temps.

Baixant per la canal.
Sortim de la canal, on el camí és força bo, arribant a la Mallata Alta, 6h54'. 

Canal de baixada, amb l'agulla de Pondiellos gairebé a sobre.
Enseguida enllacem amb el camí que hem utilitzat de pujada. Amb molta comoditat, arribem a la Mallata Baja, 7h49'. I desfent el seguit de llaçades i ziga-zagues del camí, deixem de banda la font de la Laguna i la cascada de les Argualas, per concloure la sortida a Baños de Panticosa, 8h25'.

Baños de Panticosa, direcció a l'aparcament.
 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!