Pica del Carlit (2921) - Tossal Colomer (2673)

Ascensió clàssica a la pica del Carlit des del llac de la Bollosa, sortejant un seguit d'estanys i pujant per la dreta xemeneia fins el cim. Per fer un itinerari circular, a la tornada baixo per la Coma dels Forats, itinerari molt poc freqüentat i sense camí, fins arribar a l'estany Llat, on enllaço amb un corriol que m'apropa al camí que porta fins al punt d'inici. 

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament del llac de la Bollosa.

Temps total:  --      Sense parades: 4h08'    Ritme:  Moderat +

Dificultat:   Fàcil Superior - F+      Esforç: 1/5.

Distància:    --              Desnivell:  --

Alçada mínima:   2005 m.     Alçada màxima:  2921 m.

Cims:  Pica del Carlit (2921) i Tossal Colomer (2673).

De interès: És la muntanya més alta de l'Alta Cerdanya i de la Catalunya Nord. 

La primera ascensió va ser obra d'Henry Russell, l'any 1865, sortint de la Bollosa.

Gran mirador de cims com el Canigó, Puigpedrós, Pica d'Estats, Aneto, Puigmal, Cadí,...

El darrer tram abans d'arribar al cim, es puja i grimpa per una canal, dreta, amb bones preses per progressar fàcilment però ...amb compte! seguir sempre les pintades grogues, hi ha moltes i a la vista.

Aquest cim pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC. 

La carretera per accedir al llac de la Bollosa està restringida als vehicles des del dia 1 de juliol al 31 d'agost i els primers caps de setmana de setembre, entres les 7 h. i les 19 h., només podem passar els autobusos autoritzats. Si es parla amb els guardes que controlen l'accés, potser et deixen baixar just darrere l'autocar (com va ser el nostre cas).

Vora el llac, hi ha l'hotel de les Bones Hores i l'alberg del Carlit, lloc on es pot passar nit.

També està permès muntar tendes, només per pernoctar, entre les 9 de la nit i les 8 del matí.

En el punt d'informació, vora el llac de la Bollosa, hi ha aigua potable per omplir cantimplores i lavabos. 

Zona amb canvis sobtats de temps i temperatura. 

Totes les fotografies han estat digitalitzades de les còpies originals de diapositives, per això la qualitat no és gaire bona però si força representativa d'aquells anys, d'aquella època.  

Acompanyants:  En solitari.

Recomanacions:  Botes lleugeres, gore-tex o impermeable, polar, protecció solar, pals de tresc.

Mapa: Editorial Alpina, Carlit-Bollosa, escala 1:30.000.

Aproximació: Des de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, es creua la frontera amb França per la Guingueta d'Ix. Es continua per la carretera D66, passant per Sallagosa i abans d'entrar al poble de Montlluís, girem a l'esquerra, seguint ara la carretera D118. En pocs quilòmetres, haurem de girar a l'esquerra, direcció a l'estany de la Bollosa, per la carretera D60, fins el final d'aquesta, on hi ha un seguit de grans aparcaments (foto d'arxiu, any 2023). Punt d'inici.

Descripció:  Des de l'extrem dret, segons es mira la presa d'aigües, es creua aquesta per dalt (avui dia no està permès creuar-la), per enllaçar amb l'ample i fressat camí de pujada al cim.

Llac de la Bollosa, al fons el Puig Peric.

El camí realitza unes suaus pujades, abans d'arribar a l'estany de la Comassa, 25', on hi ha una cabana metàl·lica, més d'aixopluc que no pas un refugi.

Caseta metàl·lica, aixopluc.

Estany de la Comassa.

En suau pendent, voltegem el proper estany Sec, 31'.

Estany Sec.

El camí realitza un gir cap el nord (dreta), amb un xic més de pendent. 

Verds prats de pujada cap a l'estany de la Vallell.

Enrere, el paisatge comença a obrir-se, tenint vistes als estanys que hem passat.

Enrere queden els estanys de la Comassa i Sec.

Pont,58', molt a prop es troba l'estany de la Vallell, que em queda a la dreta.

Estany de la Vallell.

A l'esquerra, un rierol que baixa fins el visible estany Llong.

L'Estany Llong.

En front, el fressat camí que puja cap el cim del Carlit, que apareix al fons.

Camí de pujada, amb el Carlit, al fons, imponent.

Travesso el pont i inicio una pujada força pronunciada, entre prats i rocs, que em portarà a una petita plana, des d'on es divisa l'estany Sobirà, a la dreta.

Estany Sobirà.

En front, la senda cap el cim.

Perspectiva de la pujada cap el Carlit.

El terreny comença a ser més pedregós, més empinat, fent un flanqueig en busca de l'encaixonat estany Sobirà Gelat. Enrere, la panoràmica meravella.

Tram de pujada cap a l'estany Sobirà Gelat.

Enrere s'obren les vistes cap els estanys més propers.

En arribar a l'estany Sobirà Gelat, 1h46', es continua cap a l'esquerra, per un llom que porta al peus del cim. Passo prop del coll de Colomer, 1h51'. Des d'aquí, el cim ja no és tant ferotge.

Superat l'estany Sobirà Gelat, es continua per un ample llom en busca de la xemeneia.

Estany Sobirà Gelat.

El darrer tram de pujada es fa per una xemeneia o canal que puja directe al cim. S'ha d'extremar les precaucions, un seguit de grimpades amb bona roca i moltes preses faciliten l'ascens.

Pica del Carlit (2921), 2h20', coronada per una modesta bústia.

Pica del Carlit (2921).

Espectaculars vistes. Tots els estanys de la conca del Carlit-la Bollosa els tinc sota els meus peus.

Vistes a tots els estanys, des del Sobirà Gelat, el més proper, al gran llac de la Bollosa.

A occident, l'allargat estany de Lanós, amb els pics que l'envolten: Pic de Font Viva, Puig de Coma d'Or i Puig Pedrós de Lanós.

L'estany Lanós.

En el vessant nord-oriental, la cresta que va davallant amb el seguit de cim: Carlit de Baix, Puig de l'Estany Sobirà i la Tossa del Lloser (o fals Carlit). Darrere d'aquest últim, el Puig Peric i Petit Peric.

Cresta que davalla del Carlit.

Després de gaudir de l'immens paisatge i de l'esplèndid dia, davallo la xemeneia i un tram del llom, abandonant el camí de baixada cap a l'estany Sobirà Gelat, girant cap a la dreta i fins el coll de Colomer (2595), 2h41'.

Coll Colomer (2595), seguint la carena, el Tossal Colomer.

Per ample carena, pujo fins el Tossal Colomer (2673), 2h56'.

Fita del Tossal Colomer. Al fons, la pica del Carlit.

Properes vistes cap a la pica del Carlit.

El Carlit, des de la vessant de la Conca dels Forats.

I també caps els estany de la conca del Carlit. Aquí s'ha de tenir clar quin és l'estany Llat (el més proper de la dreta), on hauré d'anar a parar.

Gran part dels estanys de la conca del Carlit.

Baixo per terreny amb força roques, cap el vessant sud-oest, sense exposició, per anar a buscar un rierol situat en la Coma dels Forats, 3h17'. Aquí no hi ha camí ni cap fita, pura intuïció i, com he dit més amunt, amb un ull posat en la ubicació de l'estany Llat.

Baixada des del Tossal Colomer cap a la conca dels Forats.

Conca dels Forats.

Segueixo el rierol un tram, per deixar-ho i girar cap a l'esquerra, en busca de l'estany Llat. Aquesta zona de baixada és molt ondulada, un terreny irregular on s'ha de visualitzar per on  baixar amb més facilitat.

Estany Llat.

Esquivant menuts pins i roques, encara sense camí, em situo encarant l'estany.

Arribant a l'estany Llat.

Voltejo l'estany Llat per la dreta, anant a buscar la sortida d'aigües d'aquest, 3h52'.

Sortida d'aigües de l'estany Llat.

Un corriol m'apropa al l'estany Sec, que voltejo cap a l'esquerra.

Estany Sec.

En la part nord, retrobo l'ample camí, vora l'estany de la Comassa, tancant el cercle. Ara per bon camí, i sabent que la feina està gairebé feta, arribo al llac de la Bollosa, 4h28'.

Llac de la Bollosa.

Aquest itinerari no té track, en aquells temps encara no era comú utilitzar-ho, tots tiràvem de mapa i orientació. 

Des de l'any 2002 fins ara, la senyalització ha canviat força. Pots veure, dins d'aquest mateix blog, una altra ascensió: "Pica del Carlit i volta als 12 estanys", de l'any 2023, on trobaràs un track actualitzat (encara que no és el mateix itinerari) i una descripció més acurada.  

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.