La Mola (1107) - Camí dels Maringes i la carena Cova de les Ànimes-

Variant d'ascens per assolir el cim de La Mola, recorrent el vessant est per camins molt poc transitats i finalitzant l'ascens per una llarga carena, en el vessant nord.  El itinerari compagina frondosos boscos d'alzines i arbocers amb terreny rocós, amb algun pas delicat i exposat, fàcil de superar amb terreny sec. A la tornada, davallem pel camí dels Monjos, molt massificat però força elegant, la via més directe per retornar al punt d'inici.

  

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Barri Cavall Bernat, Matadepera (Carrer Vista Alegre,68).

Temps total:  5h32'   Sense parades:  4h10'   Ritme:  Pausat.

Dificultat: Fàcil.    Esforç:  1/5.

Distància:  7,97 km.     Desnivell:  +798 m.

Alçada mínima:  682 m.     Alçada màxima:  1107 m.

Cims:  Turó del Gurugú (822) i La Mola (1107).

De interès: La Mola és el punt més alt del P.N. de St.Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Des del cim, grans vistes: Montseny, Montserrat, Puigmal, Cadí, Port del Compte, Collserola,...Pel camí dels Maringes és pot enllaçar la Castellassa de Can Torres amb la Castellassa del Dalmau.

Acompanyants:  Neus, Manel Plancho, Javi Catafal, Charly, Vicenç. (Sortida UESMAP).

Recomanacions:  Evitar els dies de pluja o amb la roca molla. Utilitzar un calçat adient per progressar per terreny rocós.  De molta utilitat portar el gps, ja que hi ha trencalls sense senyalització i molt poc visibles.

Mapa:  Editorial Alpina, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 1:25.000.

Aproximació: Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, ens dirigim al nord d'aquesta població, per agafar la carretera de Matadepera BV1221. Deixem a  banda dreta Matadepera, i continuem per la mateixa carretera, fins una rotonda on trobem el rètol "Camí del Monjos / La Mola". Seguim aquestes senyalitzacions pel mig de les urbanitzacions. Ja en la zona alta, hem d'arribar al carrer Vista Alegre, 68, final de l'asfalt i on aparquem el cotxe. (Aquest punt no és l'aparcament oficial del 'camí dels Monjos').

Descripció:  Iniciem la caminada amb una gran lluna plena enmig del Cavall Bernat i la roca del Cap de Mort.
   

Lluna plena entre el Cavall Bernat i les roques de Cap de Mort i l'Esquirol.

Al final del carrer asfaltat, es gira per un camí encimentat que porta fins el dipòsit d'aigua, just a tocar del camí dels Monjos. Seguim aquest camí, cap a l'esquerra, un curt tram, fins a trobar una bifurcació de camins.
   

Trencall cap el Mal Pas de la Castellassa.

Deixem de seguir el transitat camí dels Monjos, agafant el trencall de la dreta, que es dirigeix cap el Mal Pas i la Castellassa de Can Torres, 4'.
El camí no te gaire pendent, molt fressat i envoltat de força matoll i bosc. Després d'un increment del pendent, arribem al coll de la Castellassa o del Mal Pas (804).
Per accedir al primer cim del dia, creuem el coll cap a una curta pujada, que ens porta fins dalt del turó del Gurugú (822), 18'.
El dia encara no s'ha aixecat, però des d'aquest humil cim, gaudim d'una albada de pel·lícula, amb vistes als cims de l'illa de Mallorca inclòs!!
   

El Montseny.

Sortida de sol.Al fons a la dreta, repunten els cims de la serra de Tramuntana de Mallorca.

I més a prop, la Castellassa de Can Torres, surant sobre el mar de núvols.
   

Castellassa de Can Torres, des del turó del Gurugú.

Retornem fins el camí. Ens endinsem en terreny rocós, seguint sota el contraforts de imponent roca. 
   

Apropant-nos al Mal Pas. Al fons mig emboirada, la Castellassa de Can Torres.

El camí s'estreny força en el Mal Pas de la Castellassa, 23', no més de dos pams amb un estimball que no val a badar.
   

Mal Pas de la Castellassa.

El camí tendeix a davallar, tot i haver un continu de pujades i baixades.  Passem un seguit de canals, entre elles la canal Amagada on està situada la ferrada Lucky Txei.
   

Camí cap a la Castellassa de Can Torres.

En passar la canal de l'Elefant, que baixa de l'esquerra, ens trobem la imponent Castellassa de Can Torres (836), 40', un gran roc on per accedir al cim s'ha d'escalar.
   

Castellassa de Can Torres.

A tocar, tenim el Bolet de la Castellassa.
   

El Bolet de la Castellassa i l'ombra de la Castellassa de Can Torres.

Des d'ara, seguim el camí dels Maringes, amb marques grogues i blaves. Aquest camí és dels tres camins que recorren els contraforts de roca de La Mola pel vessant est, el de més a vall.
Tornem un xic enrere, per agafar el trencall que marxa direcció al Bolet de la Castellassa, per on passarem a tocar de la seva paret, seguint cap a la canal Gentil i la canal de la Sardineta. Passades aquestes dues canals, tenim una magnífica imatge...
   

Castellassa de Can Torres i Bolet de la Castellassa des del camí dels Maringes.

Anem avançant de sud a nord, gairebé tota l'estona en mig d'un atapeït bosc d'alzines i arbocers, però també amb algun tram rocós i a vegades a tocar de les grans parets de roca.
   

Camí dels Maringes.

El itinerari és força abrupte, alternant baixades i pujades força dretes però curtes amb trams més planers per roca. Tot i ser un camí molt fressat, sempre tindrem a la vista el seguit de pintades per ajudar-nos a confirmar el itinerari.
   

Camí dels Maringes.

Un cop passem sota els cingles de la Trona, 1h42', trobem el trencall, a la dreta, que baixa per accedir a la Castellassa del Dalmau.
   

Sota el cingles de la Trona, amb la Castellassa del Dalmau a la dreta.

Avui, però, seguim de front, rodejant els cingles de la Trona fins a un encreuament de camins, marcat amb pintura groga, 1h48'. En aquest punt deixem el camí dels Maringes.
   

Girem a l'esquerre, deixant el camí dels Maringes.

Girem cap a l'esquerra, en forta pujada en mig de l'alzinar, com si anéssim a assolir el punt més alt de la Trona.
   

Pujant cap el cim de la Trona.

Un cop sortim del bosc, la Trona ens queda a l'esquerra. Continuem amb el camí de pujada, gairebé sempre per terreny de roca i marques grogues, transitant propers a la carena. 
   

Seguint la carena de roca, cap amunt.

Tret d'algun curt tram de bosc, sempre tindrem excel·lents vistes.
   

Carena de roca i algun curt tram de bosc.

Fins a enllaçar amb el camí de la Font Soleia, 2h15', just sota una gran paret rocosa.
   

Enllaç amb el camí de la Font Soleia.

Girem cap a la dreta, seguint molt breument aquest camí fins a trobar una canal que puja cap a l'esquerra, la canal de la Cova de les Ànimes, 2h20'.
   

Inici de la canal de la Cova de les Ànimes.

Pujant per la canal de la Cova de les Ànimes.

La canal és estreta i no gaire dreta, amb moltes preses per agafar-nos i progressar fàcilment. 
Al final d'aquesta, el camí continua pujant. Deixat enrere el bosc, sortim a la carena de la Cova de les Ànimes, 2h30'.
   

Carena de la Cova de les Ànimes, amb el monestir a la dreta.

La boira s'ha aixecat i les vistes cap a les muntanyes són grandioses: El Farell amb el seu punt més alt, el pic del Vent, La Mola del cingles de Sant Sadurní, el Puiggraciós amb els cingles de Bertí. I de teló de fons, el massís del Montseny amb el Matagalls, Puig Drau, turó del Samon, Les Agudes i el turó de l'Home com a cims més destacats i la serralada prelitoral, amb les serres de Marina, Corredor i Montnegre.
   

Grans vistes des de la carena.

Seguim el llom de roca d'aquesta carena, on tenim a la vista el cim de La Mola i ben visible el monestir de Sant Llorenç del Munt, sense cap dificultat.
   

Carena de la Cova de les Ànimes.

Ens endinsem en el fosc, on trobem la font del Saüc, 3h03, sense gens d'aigua.
   

Font del Saüc.

Continuem pujant, amb alguna grimpada fàcil fins a sortir en el tram final del camí dels Monjos, amb molt trànsit de vianants!!
   

Cim de La Mola (1107) amb el monestir.

El cim de La Mola (1107), 3h13', està força concorregut, una molt curta estància, per a fer una parell de fotos i parar a menjar un xic més avall, on la pau encara existeix.
Grans vistes cap el Pirineu: Puigmal i cims de l'olla de Núria, Canigó, Puigpedrós,...; i del prepirineu: Serra del Cadí, serra d'Ensija, Port del Comte,...; i serres més properes com Montserrat o Montseny.
   

Des del cim, grans vistes a cims emblemàtics de St.Llorenç del Munt.

Vicenç, Charly, Manel Plancho, Xavi, Javi Catafal i Neus, amb Montserrat de fons.

De baixada, escollim el camí dels Monjos, PR-C 31, marcat amb ratlla groga i blanca. Aquest baixa direcció sud, està molt ben conservat i és l'escollit per a pujar els queviures al monestir mitjançant un seguici de muls.
   

Camí dels Monjos.

Anem deixant de banda els trencalls a l'esquerra del camí de la Font Soleia i el camí de la Senyora i a la banda dreta el trencall que porta a Can Pobla, 3h48'.
Força avall, en el Pla dels Escorpins, a tocar de la roca de les Onze Hores, tenim vistes dels Plecs de Llibre i el turó del Gurugú.
   

Des del camí dels Monjos, els Plecs de Llibre i el turó del Gurugú.

Un petit tram més escarpat de baixada, ens apropa al trencall del Mal Pas i un xic més endavant, en el dipòsit d'aigües, 4h08', on girem pel carreró encimentat, a l'esquerra, que ens porta fins on hem deixat aparcat el cotxe, 4h10'. 
   

A tocar del dipòsit, baixada pel carreró encimentat fins l'aparcament.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.