Vignemale (3298) - Cerbillona (3247) - Central (3235)

Pujar al Gran Vignemale és una de les poques vivències alpines que queden en els Pirineus. Ascens per la glacera d'Ossoue i mica en mica endinsar-nos en el mar de glaç que ofereix l'altiplà, envoltats de cims rocosos que suren sobre el glaç a banda i banda, sentir-te petit, ...molt petit i a la vegada assaborir la grandesa d'aquest majestuós massís i el que representa: esforç, constància, aventura, història,... 

Ruta circular: No.    

Sortida:  Refugi Bayssellance.

Arribada:  Embassament d'Ossoue.

Temps total:  10h47'.   Sense parades:  7h47'   Ritme: Moderat.

Dificultat:    Fàcil Superior - F+      Esforç: 2/5.

Distància:   13,25 km.        Desnivell: +1042 m.  -1726 m.

Alçada mínima:   1840 m.      Alçada màxima:  3298 m.

Cims:  Vignemale o Pique Longue (3298), Pic Cerbillona (3247) i Pic Central (3235).

De interès: Aquest cim te moltes nominacions: Vignemale, Gran Vignemale, Pique Longue, Viñamala, Vinhamala, Comachibosa. 

Travessarem una de les grans glaceres que encara queden en el Pirineu, la glacera d'Ossoue. És el cim més alt dels Pirineus, totalment en territori francès. 

Prop del coll de Cerbillona trobarem les tres coves o grottes del comte Henry Russell, excavades en la roca a nivell de la glacera i on podrem comprovar la gran quantitat de glaç que s'ha perdut d'ençà a avui dia. 

És una de les ascensions més alpines i espectaculars dels Pirineus. 

Degut al constant retrocés de la glacera d'Ossoue, el itinerari marcat en el track al començament de la glacera, pot ser diferent al que ens trobem, siguen el track orientatiu, millor seguir sempre les fites i el rastre per la glacera "actualitzat" a cada temporada.

Refugi Bayssellance: Construït el 1899 i reformat el 2003, és propietat de la FFCAM (Fédération Française des Clubs Alpins et de Montagne).  Obert de principis de juny fins a meitat d'octubre, compte amb una capacitat de fins a 58 places, 19 amb el refugi lliure. Situat en el massís del Vignemale a una alçada de 2651, el converteixen en el refugi més alt dels Pirineus, amb unes vistes de somni. És obligatori realitzar una reserva si no vols quedar-te sense lloc, molt concorregut. Per a formalitzar la reserva i veure més característiques del refugi, pots consultar la web.

Henry Russell:  Henry Patrick Marie, comte de Russell-Killough, va néixer a Tolosa de Llenguadoc l'any 1834 i morí a Biarritz l'any 1909. És el més cèlebre de tots els exploradors dels Pirineus i un dels fundadors del Club Alpí Francès (CAF), 'Pare del Pirineisme', va recorre la serralada de punta a punta, aconseguint les primeres ascensions (documentades) a molts cims: Gourgs Blancs, Cilindro Marboré, pic d'Alba, Garmo Negro, Gran Eriste, Gran Quayrat, Gran Tapou, La Munia, entre de moltes altres, tot i que no va ser el primer en pujar el Vignemale, sí va realitzar la primera ascensió hivernal i un total de 33 ascensos al cim. La seva fascinació pel massís del Vignemale, va ser tal que va manar construir un total de set coves o grouttes, entre els anys 1881 i 1893: 3 coves de Bellevue a peu de glacera, 3 coves a Vil·la Russell en la part alta de la glacera i una cova 18 m. per sota del cim del Gran Vignemale, cova El Paradí. A finals del 1888 va demanar una concessió del Vignemale, entre les cotes 2300 i 3300, que li van concedir, amb un lloguer anual d'un franc, durant 99 anys, començant a pagar el gener del 1889. El seu nom ha quedat immortalitzat en un dels cims del massís de la Maladeta o Montes Malditos en aquella època, el pic Russell (3207). Va publicar un seguit de llibres, recomano "Recuerdos de un Montañero" (1908), traducció al castellà, de la col·lecció 'Grandes Clásicos', Barrabés Editorial. Si vols saber més d'aquest geni, pots consultar la seva biografia.

Acompanyants:  Jordi Paredes, Hugo i Jaime.

Recomanacions:  Obligatori piolet, grampons i botes de muntanya i molt recomanable portar casc i una corda per si algú cau dins d'una esquerda o forat o per encordar-se. Creuarem una llarga glacera, tant si fa sol com núvol, ulleres de protecció i crema solar. La temperatura pot tenir sobtats canvis, portar roba pel fred: polar o plomes, gore-tex i guants.

Mapes: Editorial Alpina, Vignemale, escala 1:25.000.

Editorial Alpina, Vignemale-Bujaruelo, escala 1:30.000. 

Carte de Randonnées - Pyrénées nº. 3, Béarn-P.N.des Pyrénées, escala 1:50.000.

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Bielsa i per la mateixa carretera, travessem el túnel de Bielsa-Aragnouet. Ara ja en territori francès, seguim per la carretera D173 i D118 fins a Fabian. Continuem per la D929, travessant Sent Lari e Sola fins la població d'Arreu, on girem a l'esquerra per seguir per la D918. Creuem la població de Sainte-Marie de Campan, col du Tourmalet/La Mongie i Lus et Sent Sauvaire, on canviem de carretera, ara per la D921, creuant el poble de Gêdre i fins a Gavarnie. Cap a la dreta, a l'entrada del poble, surt la D128, que en poc més de 4 km. es transforma en pista, fins a l'embassament d'Ossoue. Punt de sortida (google).

El recorregut des de l'embassament d'Ossoue fins el refugi de Bayssellance, el pots consultar en l'entrada d'aquest blog "Aproximació al refugi Bayssellance".

Descripció:  Un parell de dies amb molt mal temps. Sortim per capçar l'ambient i sí, avui serà l'acat al cim.

Albada del dia de l'atac al cim.

Esmorzem i preparem els estris. Ja no tornarem al refugi, la baixada la farem directes fins l'embassament d'Ossoue. Tots preparats, certifiquem que avui serà un gran dia.

Mar de núvols.

Massís del Vignemale: Montferrat, Petit Vignemale i Espalda Chausenque.

Sortint del refugi Bayssellance.

Davallem pel GR-10, desfent el tram de pujada fins a trobar el trencall a la dreta, per accedir a la glacera d'Ossoue, 10'.

Baixant cap a la glacera. (captura vídeo)

Vistes a l'entrada de la glacera. (captura vídeo)

Encarem cap a la glacera, pujant entre rocs i pedres, fins a trobar una estreta i allargada llengua de glaç. Les fites ens marquen cap a la dreta, pujant per roques polides i evitant el màxim contacte amb el glaç.

Primera llengua de glaç.

El pendent és intens en mig de roques llises, anant a buscar els millors passos pel seguit de fites que trobem i superant el seguit de grades.

Superant un tram de roca.

Fins a topar-nos amb l'inici de la glacera. Sense entrar en ella, la flanquegem cap a l'esquerra.

Flanquejant l'entrada a la glacera, cap a l'esquerra.

Fem una aturada per picar quelcom de menjar i hidratar-nos, a més de calçar-nos els grampons i tenir a ma el piolet, 1h03'.

Parada a peu de glacera.

Estem sota mateix del pic Monferrat, i entrarem a la glacera per la seva part esquerra o sud-est.

Pic Montferrat.

El primer tram és força dret, amb un seguit de forats i esquerdes on s'ha d'anar amb cura de no caure dins.

Primer tram de glacera.

Més amunt, el pendent es modera, tenint una millor vista dels cims que formen la corona.

Progressió per la glacera d'Ossoue. (captura vídeo)

En arribar a l'altiplà de la glacera, en la seva part més alta, el pendent és molt suau. En les roques del front, les tres coves que va manar fer el comte Henry Russell, conegudes amb el nom de Vil·la Russell. Estem envoltats de cims superiors als tres mil dos-cents metres, en mig d'un mar de gel, envoltats d'un dia clar i blau.

Altiplà de la glacera, amb les coves d'en Russell i el coll Cerbillona.

Creuem la glacera cap a la dreta en busca de l'entrada a la roca per on es puja al cim. Potser s'hagués pogut travessat en diagonal la glacera des de més avall.

Direcció cap el Vignemale. (captura vídeo)

A peu de roca, 2h28', ens desfem dels grampons. Ara toca ascendir per un pendent força dret i rocós, grimpada rere grimpada. El primer tram està molt polit per l'acció de la glacera. A mida que guanyem alçada, hi ha moltes preses on agafar-se, el pendent tendeix a minvar, amb bona roca però molta de solta, on s'ha d'extremar les precaucions pels que pugen per sota. En aquest tram és molt recomanat portar el casc, sobretot si hi ha més persones pujant o baixant, per sort avui, estem sols.

Pendent dret i rocós cap el cim del Vignemale. (foto de la baixada).

En arribar a la cresta, es recorre cap a la dreta un curt tram, sense cap dificultat fins el Gran Vignemale o Pique Longue (3298), 3h13', coronat per un vèrtex geodèsic.

Cim del Vignemale (3298).

No cal dir de la grandiositat de les vistes des del cim, on es poden observar gran part dels massissos superiors a tres mil metres dels Pirineus.

Cap el nord, la vall i el llac de Gaube.

Vall de Gaube.

A vista d'ocell, un xic més cap a l'est, també podem veure el refugi Bayssellance amb l'Hourquette d'Ossoue i la pala que puja cap el petit Vignemale.

En mig el refugi Bayssellance.

Cap el nord-est/est els pics de Néouvielle, Pic Long, Campbieil, Troumouse, La Munia, Robiñera,... darrere el Bachimala, Perdiguero, Posets, Las Espadas, Eriste, ... i al fons La Maladeta, Maldito i l'Aneto.

Pel vessant sud-est, el massís del Mont Perdut gairebé al complet: Gran i Petit Astazu, Marboré, Cilindro, Mont Perdut, Pics de la Cascada, Torre, Casco, Taillón, Gabieto i a peu de glacera, a tocar, el pic Montferrat, Gran Tapou i Milieu.

Pel sud, les vistes són més curtes, amb els cims que tanquen la corona: pic Cerbillona i Central, amb l'extensa glacera d'Ossoue als nostres peus.

Glacera d'Ossoue.

Al sud-oest, el coll de Cerbillona ens obra una finestra cap a les serres de Partacua i el Collarada.

Mirant cap a l'oest, tenim la cresta que porta fins el proper cim del Clot de la Hount. Més lluny, els massissos de Garmo Negro, Infierno, Frondella-Balaitous. (Descrits des del cim del Cerbillona).

Cresta cap el pic Clot de la Hount. (captura vídeo)

Iniciem el descens pel mateix lloc que de pujada. Ara sembla que el pendent és més dret i s'ha d'extremar les precaucions.

Tram de baixada cap a la glacera.

Un cop en el final de la roca, amb el grampons cordats, recorrem la glacera cap el visible coll de Cerbillona, fent un flanqueig a la paret rocosa que cau del pic del Clot de la Hount i passant per sota de les coves d'en Russell o Vil·la Russell. S'acaba el glaç, només cal pujar un curt tram de terra.

En el coll de Cerbillona (3195), 4h03', ample i molt marcat, hi ha un parell de bivacs. Davant apareix la vall d'Ara, ja en territori espanyol i a banda dreta la cresta que puja fins el pic du Clot de la Hount (3289). Continuem l'ascens per l'ample i no gaire pronunciada pendent de la carena, cap a l'esquerra...

Carenant cap el pic Cerbillona.

Fins arribar al pic Cerbillona (3247), 4h10'.

Pic Cerbillona (3247). (captura vídeo)

Aquest cim es troba en l'extrem oest de la glacera, just en la part més oposada a l'entrada d'aquesta.

Glacera d'Ossoue.

Cap a l'oest tenim unes vistes àmplies cap els cims de l'Argualas, Algas, Garmo Negro, pics del Infierno, Grande Fache, Frondiellas, Balaitous, Midi d'Ossau, ...

Cap a l'est es troba el cordal que porta als pics Central, Montferrat, Grand Tapou i Milieu.

I mirant cap el nord, en front mateix, la mole rocosa que formen el pic del Clot de la Hount i el Gran Vignemale.

Mole rocosa que formen el pic du Clot de la Hount i el Vignemale.

Baixem per una carena ample, sense cap dificultat, directes al coll Lady Lister (3200), des d'on iniciem una nova pujada, per la mateixa carena, fins el pic Central (3235), 4h18'.

Pic Central (3235). (captura vídeo)

Enrere queda el coll Lady Lister i el pic Cerbillona.

Pic Cerbillona des del pic Central. (captura vídeo)

Seguint la cresta es troba l'afilada marbrera que porta fins el pic Montferrat, però que, avui no seguirem.

Pic Montferrat. (captura vídeo)

Retornem fins el coll Lady Lister (3200) per cordar-nos els grampons i iniciar el descens de la glacera d'Ossoue.

De baixada per la glacera. (captura vídeo)

Creuant roques en mig de la glacera. (captura vídeo)

Al final del glaç, 5h10', seguim per les roques polides, desfent el camí del matí.

Ara per roques

Enrere queda la glacera i la corona de tres mils.

Mirada enrere.

Més avall, creuem per un fressat camí la morrena que desprèn la glacera, fins retrobar-nos amb el GR-10, que seguirem avall.

Creuant la morrena, de camí cap el GR-10. (captura vídeo)

Abans però, una parada per menjar i reposar forces, en les coves de Bellevue, allà on el comte Henry Russell també ho va fer.

Coves de Bellevue. (captura vídeo)

Continuem baixant, desfent el mateix camí de pujada del primer dia, sempre seguint aquesta magnífica senda que és el GR-10, fins l'embassament d'Ossoue, 7h47'.

Avui ha sigut un dia rodó. A més de fer el cim previst, el Gran Vignemale, hem afegit dos més, fent una volta per la corona de la glacera, gaudint de la jornada al màxim, de sol a sol, aprofitant la bona meteorologia.

Moltes de les fotografies d'aquesta entrada han estat 'capturades' de la pel·lícula de vídeo, amb una qualitat deficient però de gran record sentimental i històric. Aquestes fotografies estan marcades amb "(captura de vídeo)" a més de tenir un tamany més petit.

Tant les fotografies com la pel·lícula de vídeo, ha estat donada per en Jordi Paredes.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.