Descripció: Des del refugi lliure de Vallibierna o Corones (1950) es segueix una breu i pedregosa pista, que es transformarà sobtadament en un camí, seguint els senyals del GR-11, direcció est, per la vall de Vallibierna, en suau ascens.
Girem pel primer trencall cap a l'esquerra, amb pal indicador, cap a la vall de Corones, abandonant el GR-11.
El camí molt fressat i amb moltes fites, va guanyant alçada en mig d'un magnífic bosc de pi.
Deixem enrere el bosc, el pendent s'intensifica.
|
Pujant per la vall de Corones. |
Propers al torrent de Corones, que el tenim en tot moment a l'esquerra, el pendent s'intensifica força, podent veure la cascada que forma el desguàs de l'ibonet en front.
Arribem al ibonet de Corones, 55', incrustat en un petit circ rocós.
Seguim cap a la dreta, superant el fort pendent, on ja comencem a trobar les primeres "taques" de neu, serpentejant per evitar les parts rocoses.
|
Fort pendent, amb el ibonet de Corones al fons. |
Mica en mica, les fites giren cap el nord (esquerra), apropant-nos a un petit torrent. Ja podem veure l'objectiu del dia, encara força lluny.
|
A mida que es guanya alçada, apareixen el pic d'Aragüells i l'agulla Juncadella. |
Aproximadament per la carena que tanca la pleta de Corones, ens dirigim cap els ibons de Corones, el pendent ha perdut inclinació, tot i que encara continuem pujant.
|
Gir cap a l'esquerra, en busca dels ibons de Corones. Al fons, el pic d'Aragüells. |
Sense baixar al ibón Inferior de Corones, seguim per la carena o llom que uneix aquest amb el ibón del Medio de Corones, amb un pendent més suau.
|
Arribant als ibons de Corones, el pendent es suavitza, avançant pel llom. Al fons el pic d'Aragüells i l'agulla Juncadella. |
Sense cap indicador visible (any 2008), deixem a la dreta el itinerari que porta fins el coll de Corones i l'ascens al pic d'Aneto, seguint el llom per sobre els ibons, que estant tots tapats per la neu.
En aquest punt, la vista cap el "rei" dels Pirineus i la cresta de Llosars és privilegiada.
|
En front el ibón Medio de Corones, tapat per la neu, el pic d'Aneto i la cresta de Llosars. |
Enseguida, amb el cim en front, tenim dues opcions per ascendir al pic d'Aragüells. Seguir cap a la dreta, per la depressió que porta directament al coll de Cregüeña o l'escollida, que és seguir un flanqueig cap a l'esquerra, deixant el cim en front, un xic a la dreta.
|
Deixem a la dreta el itinerari cap el coll de Cregüeña, per seguir a l'esquerra i pujar pel vessant sud. |
Del suau pendent del flanqueig, passem a la forta inclinació de la pala nival, que ens portarà directament al cim. Cal destacar el magnífic estat de la neu, encara dura en aquesta hora del matí.
|
Pujant, amb molta inclinació, la pala sud, directes cap al cim. |
Poc a poc, anem superant la llarga pala, fins el cim del pic d'Aragüells (3037), 3h25'. Esplèndid mirador, amb un cel blau i sense vent.
|
Cim de l'Aragüells (3037), amb la Pilar. De fons, els pics Cordier, Maladeta, Abadias, Maldito i del Medio. |
|
Cim de l'Aragüells (3037), amb l'Eugeni i el Xavi Alsina. |
La situació d'aquesta talaia, situada en el extrem sud-oest i punt més alt de la cresta de Cregüeña, és d'insomni. És una situació similar a la d'un director d'orquestra, que davant seu te els músics, en aquest cas serien els cims.
D'esquerra a dreta, i mirant cap el massís de la Maladeta:
|
Cresta occidental de la Maladeta. |
En front, la cresta de Cregüeña, enllaçant amb el pic Maldito, i el seguit de roca amb els pics dels Medio, Corones, tuca de Corones,... fins el pic d'Aneto.
|
Els pics Maldito, del Medio, Corones, coll de Corones i Aneto. |
Continuant amb la barra rocosa del massís de la Maladeta, des de l'Aneto, pic de Tempestades, pic de Margalida i pic de Russell, i per davant, la cresta de Llosars, que es desprèn des del mateix Aneto, fins l'agulla d'Argarot.
|
La cresta des de l'Aneto fins el pic de Russell (més emblanquina). Davant la cresta de Llosars. |
I més cap el sud, separats del massís de Maladeta, el pic de Vallibierna i la tuca de Culebras.
|
El pic de Vallibierna i la tuca de Culebres. |
Al nostres peus, i encara tapat per l'abundant neu, el ibón de Cregüeña, un dels llacs més grans del Pirineus.
|
Ibón de Cregüeña, tapat per la neu, amb el pic Perdiguero de fons. |
També destacar altres massissos més llunyans... el cordal dels pics d'Eriste, les Espadas i pic de Posets o Punta Llardana.
|
Eristes i Espadas-Posets. |
I el format pel pic de Perdiguero, Punta de Lliterola, les Crabioules i Maupas.
|
Gourgs Blancs, Perdiguero, Crabioules i Maupas. |
Després de gairebé una hora dalt del cim, admirant el paisatge i recuperant forces, iniciem el descens per la cresta nord-est.
L'estat de la neu ha canviat molt, ara molt primaveral degut a la irradiació del sol, fent que en algun punt, ens enfonsem fins els genolls.
La lenta i delicada baixada ens porta fins el coll de Cregüeña (2905), 4h15'.
|
Coll de Cregüeña (2905). |
Seguim per la depressió que forma el coll cap a els ibons, amb alguna fita (moltes deuen estar tapades per la neu).
|
Baixant del coll de Cregüeña cap els ibons de Corones. Darrere l'agulla Juncadella. |
Passem per sobre del ibon Medio de Corones, no cal baixar a buscar-ho, seguint pel llom amb suau baixada, arribem a enllaçar amb el camí per on hem pujat.
Darrere queda el pic d'Aragüells.
|
Pic d'Aragüells, de baixada per la vall de Corones. |
Ara només cal desfer els passos de pujada i baixar fins el refugi de Vallibierna o Corones, 6h28'.
Posem la cirereta al pastís, ...una barbacoa amb carn de xai, xistorra, botifarrons, vi i cava, dins del refugi, per celebrar el 25è aniversari del primer cim de més de tres mil metres, justament el pic d'Aragüells, del company Eugeni. Si encara se'n recorda de la primera pujada, esperem que també se'n recordi per molt de temps d'aquesta.
Totes les fotografies han sigut digitalitzades de diapositives.
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.
Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari !!