Aproximació al Refugi de la Renclusa

Itinerari d'accés a un dels refugis més utilitzats del Pirineu. Una curta excursió per un excel·lent camí i entorn natural. Punt de partida de moltes rutes i ascensions, entre les que destaquen el pic d'Aneto, la Maladeta o el pic d'Alba. Les comoditats existents en aquest refugi, et faran sentir com a casa teva.

   

Ruta circular: No. 

Sortida:  La Besurta.

Arribada: Refugi de la Renclusa.

Temps total sense parades:  42'    Ritme:  Moderat.

Dificultat: Molt fàcil.    Esforç: 1/5.

Distància:   1,88 km.         Desnivell:  +250 m.

Alçada mínima:  1898 m.    Alçada màxima:  2140 m.

Acompanyants:  Jordi Paredes i Pere Bárcena.

Recomanacions:  Éssent un tram curt amb poc desnivell, es pot gaudir en família (sortint des de la Besurta).

Mapa:  Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, passem el poble de Benasc fins gairebé el final de la carretera, on trobem una desviació, en baixada, cap a Vado de Hospital, on hi ha un ampli aparcament. 

A l'estiu, la pista a La Besurta està barrada i només s'hi pot accedir mitjançant un autocar o a peu.

Fora de temporada estival i si la neu ho permet, està oberta als vehicles la pista que porta fins a La Besurta, on hi ha espai per aparcar. Aquesta pista és la continuació de la que baixa al Vado de Hospital, i tot hi estar un xic atrotinada, és apta per a tot tipus de vehicles.
Pots veure els horaris dels autobusos i la data de regulació de pas de vehicles.

Descripció: La Besurta és una zona de pícnic amb taules i una porxada amb una casa que en temporada no hivernal, es transforma en un bar. Aquí acaba la pista que arrenca de Vado de Hospital, amb molt d'espai per aparcar i punt final del recorregut de l'autobús. 
Des d'aquest punt, hi ha diferents itineraris: ibons de Villamuerta, refugi de la Renclusa/Aneto, Forau d'Aigualluts, tuc de Molières, ...
   

La Besurta, en temporada hivernal.

La Besurta, abans de tancar la pista, abarrotat de cotxes.

La Besurta, en temporada estival, amb la pista tancada als vehicles.

Des de Vado de Hospital, hi ha 3,8 km d'atrotinada pista asfaltada. Creuarem el plan d'Estañ amb els seus ibons, passarem pel costat de la cabana de pastors del Plan d'Estañ i arribarem fins a la Besurta, 1h15'/1h30'.

Des de la Besurta (1898), travessem el riu i continuem per la pista, fins el final d'aquesta, on trobem un pal indicador, 2'.
   

Final de la pista, amb pal indicador i planell de la zona.

Pal indicador al final de la pista.

Un camí davalla fins creuar un rierol. Sempre amb marques blanques i vermelles, iniciem la pujada per un seguit de graonades rocoses.
   

  

Superant lleixes rocoses, passat el torrent.

En arribar a un replà, en el mig d'aquest, trobem la bifurcació de camins, amb un pal indicador: "Forau d'Aiguallut / Refugi de la Renclusa", 12'.
   

Bifurcació de camins, amb pal indicador.

Pal indicador en la bifurcació de camins.

Continuem cap el refugi. El fressat camí inicia un seguit de llaçades, evitant el fort pendent, per accedir a l'entrada del barranc de la Renclusa.
   

Tram de llaçades, guanyant alçada per un camí empedrat.

Entrant en el barranc de la Renclusa.

Un cop dins del barranc, el camí es desvia cap a l'esquerra, amb un seguit de llaçades.
   

Més llaçades, cap a l'esquerra.

Amb terreny nevat, les llaçades donen pas a una pujada més directe.

El camí  d'un empedrat 'rústic', va guanyant alçada diagonalment, directe cap el refugi.
Abans de veure la teulada, tindrem com a punt de referència un monòlit de pedra.
   

Flanqueig cap el refugi, amb pendent molt més suau.

Una darrer esforç per superar el turó on s'aposenta el refugi.
  

Darrer tram fins el refugi. Dues fotos preses des de gairebé el mateix punt, amb el refugi a la vista.

El camí passa a tocar del monòlit del Centre Excursionista de Catalunya, en memòria a: Jaume Oliveras (sacerdot, missioner i muntanyenc català) el qual té posat el cognom en la punta nord-oest del cim de l'Aneto, Punta Oliveras-Arenas (Antoni Arenas fou amic i sacerdot i ajudant en la construcció del refugi, tots dos van ser els primers en baixar de les 24h. en la travessa des del cim de Matagalls fins a Montserrat), Juli Soler Santaló (enginyer i excursionista, projectar la construcció i va posar la primera pedra del refugi de la Renclusa, va morir al poc d'haver iniciat l'obra) i a la Família Sayó-Abadias (Josep Sayó va fer de paleta en la construcció del refugi i primer guarda, en morir el va substituir el seu gendre, l'Abadias), aquest dos donen nom a dos cims propers a la Maladeta.

Monòlit. Al fons, la tuca de Salvaguardia.

Uns metres més enllà, es troba el magnífic, remodelat i ampliat refugi de la Renclusa (2140), 42'.
   

Refugi de la Renclusa. (8-6-2019).

Refugi de la Renclusa. (11-5-2019).

Refugi de la Renclusa, abans de l'ampliació. (29-3-1997).

El refugi de la Renclusa, està situat en el vessant nord del massís de la Maladeta, dins del parc natural Posets-Maladeta.
Gestionat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la Federación Aragonesa de Montañismo (FAM) y Ayuntamiento de Benasque, és obert tot l'any.
Enclavat a 2140 m., sota el pic de la Renclusa (2679), és el refugi guardat més alt del vessant sud dels Pirineus. 
Ofereixen esmorzars, dinars i sopar, begudes, pícnics,... al més pur estil bar-restaurant. 
92 places, ubicades en lliteres, amb mantes. Hi ha habitacions per a sis persones amb dutxa i lavabo dins.
Aigua corrent (en època no hivernal hi ha aigua calenta), dutxes, calefacció, taquilles i guarda-esquís, telèfon, lloc per cuinar i sabatilles de descans.
Per contactar: refugiorenclusa@hotmail.com
Pàgina web per a reserves, tarifes, serveis, activitats, ... 

Les fotografies han estat escollides de diferents dies i èpoques. 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.