Mirandes i Miradors Orientals de Montserrat

Itinerari per visitar els miradors i mirandes de la part oriental de la serra de Montserrat. Circuit de gran desnivell acumulat, un continu puja i baixa, per raconades amagades, algunes amb trams delicats i aeris, però amb una gran recompensa: les espectaculars vistes i l'immens paisatge que se'ns obre en cadascú dels miradors i cims.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Monistrol de Montserrat - Plaça de la Font Gran.

Temps total: 6h59'.    Sense parades:  6h12'.   Ritme: Ràpid.

Dificultat:  Fàcil +     Esforç: 2/5.

Distància:  21,24 km.     Desnivell: +1758 m.

Alçada mínima: 156 m.      Alçada màxima:  1237 m.

Cims:  Miranda de Sant Jeroni (1237), Miranda de Sant Antoni (1106), Miranda de Santa Magdalena (1132), Albarda Castellana (1177) i Roca 408 "Miranda de Sant Onofre".

Miradors:  Mirador dels Apòstols, Miranda dels Ermitans, Mirador de Sant Antoni, Mirador del Moro, "Mirador de Sant Onofre" (Cota-408), Mirador Mossèn Jacint Verdaguer, Mirador de la Serra de l'Alzina de les Paparres.

Ermites: Sta.Maria de Montserrat, Sant Benet, Sant Salvador, Sant Antoni, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Joan Baptista, Santa Anna. 

De interès:  El itinerari recorre els punts més alts de la part oriental de la serra de Montserrat, pujant a cims, mirandes i miradors. Ascens al punt més alt de la serra, la miranda de Sant Jeroni (1237).  Degut a la forta afluència de visitants per la part del Pla de les Taràntules - Sant Miquel - Monestir, aquest tram el vaig suprimir, canviant el itinerari original i no podent arribar fins el mirador de la Creu de St.Miquel ni la miranda del Fra Garí.

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Portar força aigua, tret de les botigues del Monestir no trobarem en la resta del recorregut. Evitar dies de forta calor, de molt vent o pluja. Recorregut llarg i dur, s'ha d'estar en bona forma física. Algun pas delicat, sobretot en el tram entre l'ermita de St.Antoni i la miranda, evitar de fer aquest tram amb roca humida o molla. Vigilar les persones amb vertigen i poc avesades a les grimpades amb molta timba.   

Mapa:  Editorial Alpina, Montserrat, 1:25.000. Aquest full conté en la part del darrere, un mapa a escala 1:5.000. 

Web:  "Tot Montserrat", pàgina amb tota la informació sobre la muntanya de Montserrat: Regions, balmes, agulles, fonts, flora i fauna, ... Informació del nom de les agulles extreta d'aquesta web.
Aproximació: Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Enseguida trobarem un carrer que baixa amb un petit aparcament a l'esquerra. Si no hi ha lloc, uns metres més endavant, trobarem la plaça de la Font Gran amb força lloc per aparcar.
Des de Manresa, capital comarcal del Bages, agafar la carretera C-55, fins la població de Monistrol de Montserrat.  A partir d'aquí seguir el mateix itinerari que des de Terrassa.

 ** No totes les fotografies són del mateix dia del recorregut. He recopilat d'altres sortides on he estat acompanyat amb amics, de les moltes caminades per aquesta zona de la serra que, algunes sí, no han estat publicades en aquest blog.**

Descripció:  El primer mirador cap a la serra de Montserrat el tenim en el mateix poble de Monistrol de Montserrat. Tot i llunyana, ja ens deixa veure gran part de la seva elegància.
   

Plaça de la Font Gran, Monistrol de Montserrat.

Amb marques del GR-96, verdes i vermelles, es surt de la plaça de la Font Gran seguint el carrer Font, en pujada. Cal pujar uns metres a la dreta, fins trobar un trencall en pujada, a l'esquerra, amb senyals força visibles. 
   

Marques i indicador, al creuar la carretera.

Després de seguir un tram suau, passat el mas de Can Rasqueta, el camí guanya inclinació, per terreny amb poca vegetació.
Un cop a dalt, enllaço amb el camí de les Aigües, 12'. Segueixo l'ample pista cap a l'esquerra, fins la bifurcació de la Drecera dels Tres Quarts, 16'.
   

Desviament cap a la Drecera dels Tres Quarts. (Foto d'arxiu 6-4-19).

Amb les primeres llums des sol, la muntanya es vesteix daurada.
   

Primers rajos de sol a la roca.

Aquesta drecera guanya ràpidament alçada.
Travesso el torrent de la Font del Boix, on hi ha un pal indicador, i després d'un parell de llaçades, el camí es torna més planer. 
Arribat a la bifurcació amb pal indicador, giro a la dreta, cap el Monestir, seguint un tub d'aigua mig enterrat, 46'.
Passades unes escales molt malmeses, amb un munt de giravoltes i forta pendent, creuem el collet de les Baranes (621) per arribar al camí encimentat, on es troba el trencall del Camí de la Santa Cova.
   

Arribant al trencall del Camí de la Santa Cova.

Enseguida em planto a l'esplanada davant del funicular de St.Joan, després d'un tram de pendent sostingut, 1h04'.
   

Camí encimentat que porta cap el Monestir. (Foto arxiu 3-6-17).

(Aquest tram del recorregut està més detallat en l'entrada del blog "Monistrol de Montserrat - Monestir - Miranda de Sant Jeroni (1237)", pots consultar-ho).
    
Aprofitant la solitud d'aquestes hores del matí, segueixo la vorera cap a la dreta fins el mirador dels Apòstols, 1h11'.
   

Mirador dels Apòstols.

Retorno pel mateix camí fins els jardins de la Plaça de l'abat Oliva i gran porta d'entrada cap a la plaça del Monestir, 1h19'.
   

La Basílica de la M.D. de Montserrat.

Per l'escala lateral es puja cap a Sta.Anna per les escales dels Pobres. (Foto arxiu 3-6-17).

Deixo enrere el Monestir, per les escales al costat dels jardins de l'Abat Oliba. Més endavant, començo a pujar per les Escales dels Pobres, on ràpidament guanyo alçada, graó rere graó.
Travesso l'estret pas dels Francesos. 
   

Pas dels Francesos. (Foto arxiu 3-6-17).

Enseguida arribo a la Plaça de Santa Anna, 1h36', cruïlla de senders.
   

Plaça de Sta.Anna, cruïlla de camins.

Des de la plaça de Sta.Anna, tenim part de les roques de la zona de St.Salvador. (foto arxiu 10-6-17).

Giro cap a la dreta, seguint el GR-4 i GR-172. 
En un racó del camí, es veuen les baranes de la Miranda dels Ermitans, petit balcó per sobre del complex del Monestir, 1h39'.
   

Miranda dels Ermitans, sobre la basílica de Montserrat.

Inicio una pujada, per unes escales molt malmeses. Un cop el terreny planeja, trobo el desviament, a l'esquerra, cap a l'ermita de Sant Benet, amb pal indicador.
   

Desviament cap a l'ermita de Sant Benet. (Foto arxiu 6-4-19).

Una moderada pujada, em condueix fins davant mateix de l'ermita de Sant Benet, reconvertida en "refugi", 1h46'.
És moment de fer un mos i recuperar forces.
   

Ermita i refugi de Sant Benet.

Continuo pel mateix camí per on pujava, creuant la 'porta del jardí', endinsant-me en el bosc fins a una bifurcació. Si seguim de front, sortirem a l'ermita de la Trinitat, però nosaltres agafem el trencall de l'esquerra, en suau pujada.
   

Trencall cap a l'ermita de St.Salvador. (Foto arxiu 24-2-18).

Després d'un primer tram planer, el camí es torna dret, per terreny força desfet i amb un seguit de giravolts tancats.
En una clariana i petit balcó, veig que estic situat sota mateix de la trompa de l'elefant.
   

La 'trompa' de l'Elefant. (Foto arxiu 18-5-19)

En sortir del bosc, pujo per sobre la roca un xic exposada i giro cap a la dreta per visitar l'ermita de Sant Salvador, incrustada en una cova, amb vistes espectaculars de La Mòmia, 1h57'.
   

Ermita de Sant Salvador, amb la Mòmia al costat.

Retorno fins el pas de la roca, ara per fer un flanqueig i seguir camí amunt, entre arbres, fins el coll de Sant Salvador (1071), 2h02', coll situat entre la Roca de Sant Salvador i la Prenyada, molt tancat i amb nul·les vistes.
Un cop creuada una curta zona emboscada, hi ha el corriol, mig amagat a la dreta, que porta cap a dalt de la Roca de St.Salvador, però que avui el deixarem de banda.
(Pots veure la descripció i fotos de l'ascens a aquesta roca, també anomenada l'Elefant, en aquest mateix blog).
   

Itinerari per pujar a la Roca de St.Salvador. (Foto arxiu 24-2-18)

Seguint de front i a molts pocs metres, m'apareix una espectacular balconada, punt no catalogat com a mirador però que ben bé s'ho val ..."mirador de Sant Salvador", 2h06'.
Vistes a gran part de la circular i punts emblemàtics del sector oriental de la serra.
   

Balconada sobre la roca.

Des de la balconada, també es pot gaudir de les "Gorres".

Les dues agulles a tocar del coll de Sant Salvador.

Inicio una baixada per roca, superat un tram més inclinat, el camí es suavitza, passant entre alzines i boixos, fins el inapreciable coll de la Canal Plana (1019), 2h11'. 
Uns metres més endavant, tinc una vista privilegiada dels Flautats i de la Roca de Sant Salvador, mirant enrere.
   

Camí de les Lluernes. (Foto arxiu 18-5-19).

Els Flautats i la Roca de St.Salvador. (Foto arxiu 24-2-18).

Sempre amb marques grogues, segueixo el camí de la serra de les Lluernes. S'ha d'anar amb molt de compte, ja que hi ha corriols que trenquen a l'esquerra i no s'han de seguir, tot i que ho sembli. 
El camí recorre gairebé per sobre de la carena i sempre hi ha marques grogues!!
Les vistes que ens va oferint el transcorre per la serra de les Lluernes són força àmplies, des de l'espectacular Cavall Bernat, Roca de les Onze o el Cap de Mort, fins a l'Albarda Castellana, el Cigronet, el Moro o les Gorres.
   

El serrat de les Onze.

El Cigronet, des del camí de la Serra de les Lluernes. (Foto arxiu 5-5-18).

Hi ha un pas delicat, amb roca molla o humida, un flanqueig amb pocs agafadors amb caiguda important.
Abans d'arribar sota el Cap de Mort, el camí trenca a l'esquerra i s'endinsa en el bosc, amb les marques grogues i una notable fita. En aquest punt, 2h30', seguint de front, pujo cap a la miranda i ermita de Sant Antoni.
   

Desviament cap a l'ermita i el mirador de Sant Antoni.

El corriol, molt malmès i desfet, marcat amb pintura blava, agafa forta pujada en ziga-zagues, deixant la torrentera a la dreta, fins a sortir a la terrassa de l'ermita de Sant Antoni, 2h35'.
   

Ermita de Sant Antoni i la petita terrassa.

Just al costat de la cisterna d'aigua, m'enfilo per la roca, on uns metres més amunt apareixen uns graons picats en la roca. 
La progressió és molt fàcil però la timba a la nostra esquena, la Paret dels Diables, és abismal. Dalt de la roca, només cal seguir fins el punt més alt, la Miranda de Sant Antoni (1106), 2h39'.
   

Miranda de Sant Antoni, aèria, vertiginosa i amb excel·lents vistes.

Amb un xic de zoom, podem veure la Moreneta que hi ha al cim del Cavall Bernat.
   

Zoom cap a la Verge de Montserrat sobre el Cavall Bernat.

Vaig desfent el mateix camí de pujada, amb molta precaució a la baixada!! 
Deixo l'ermita i continuo baixant fins a retrobar el camí i la pintada groga. Ara cal girar a la dreta.
Una curta baixada i una nova pujada, per flanquejar un tram rocós, sota el Cap de Mort, em condueix cap a una pronunciada baixada per dins dels bosc, cap a enllaçar amb el Camí Vell de Sant Jeroni, 2h49'.
   

Enllaç amb el Camí Vell de Sant Jeroni.

Cap a la dreta, en pujada, supero un seguit d'escales fins a enllaçar amb el Camí Nou de Sant Jeroni, encimentat.
Una llaçada esgraonada, un pas estret entre dos grans roques amb barana de fusta i una moderada pujada, em condueixen front l'ermita de Sant Jeroni, 3h01'.
   

Ermita de Sant Jeroni.

A la dreta, segueixo el camí que porta cap a l'entrada de la Canal de Sant Jeroni. 
(Pots veure la pujada per la Canal de Sant Jeroni en una altra entrada del blog).
Deixo de banda el trencall i continuo de front, per camí ample, fent un seguit de llaçades. Després de pujar per unes escales metàl·liques que voregen la roca a una certa alçada, arribo al petit mirador o Miranda del Moro (1201), 3h08'.
   

Mirador del Moro. Caiguda vertical.

Vertiginós, d'infart! el vessant nord, amb la paret de Sant Jeroni o de l'Aeri amb caiguda aplomada cap al buit. Al fons la silueta de Sant Llorenç del Munt, amb els cims de La Mola i el Montcau.

També destacar les restes encara presents de l'antic aeri de Montserrat i un munt d'antenes de telecomunicació.

Les millors vistes estan cap a l'est, amb les regions de Sant Salvador, les Magdalenes, l'Albarda Castellana, el serrat de les Onze, els Patriarques i en primer terme, la roca del Moro o Montcau amb l'heliport just al davant.
   

Des del mirador del Moro: Serrat dels Patriarques, serrat de les Onze i les regions de St.Salvador i Sta.Magdalena.

La Roca del Moro o Montcau amb l'heliport, darrere l'Albarda Castellana. (Foto arxiu 5-5-18).

De tornada, em guio per unes marques vermelles, que em conduiran per sobre de les roques que es precipiten en la Canal de Sant Jeroni. 
   

Camí de baixada, amb l'Albarda Castellana al front, abans de girar cap a la dreta. (Foto arxiu 5-5-18).

Una curta baixada per roca i un gir a la dreta entre el bosc, retorno a l'ermita de Sant Jeroni, pel mateix lloc de pujada.
Cal seguir el Camí de Sant Jeroni, ample i molt transitat, tal com assenyala el pal indicatiu en front de l'ermita. Pujo les moltes escales, amb trams amb fort pendent, fins el punt més alt de la serra de Montserrat, la Miranda de Sant Jeroni (1237), 3h25'.
   

Miranda de St.Jeroni. (Foto arxiu 6-4-19)

Taula d'orientació dalt del cim de Sant Jeroni.

Regions d'Ecos, Frares i Agulles, des del cim de St.Jeroni. (Foto arxiu 5-5-18).

Davallo totes les escales i tot just abans d'arribar a un revolt molt marcat, pujo fins el visible mirador de Mossèn Jacint Verdaguer, 3h31', des d'on tinc unes vistes privilegiades de les roques del Gegant Encantat i el Camell de St.Jeroni.
   

Mirador de Mossèn Cinto Verdaguer.

El Gegant Encantat. Darrere el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps,...

El Camell de St.Jeroni, des del mirador de Mossèn Cinto Verdaguer. (Foto arxiu 5-5-18).

Just passada la corba tancada, trenco cap a la dreta per un corriol, per arribar-me fins l'Albarda Castellana.
Un corriol en baixada i pel mig dels bosquet, m'apropa al collet de les Pinasses (1139), 3h37'.
   

Collet de les Pinasses (1139) amb l'Albarda Castellana al davant.

De front, amb marques blaves, vaig guanyant alçada lentament, fent un flanqueig per l'esquerra amb un curt pas delicat però molt fàcil (si la roca no està humida), enfilant una estreta canal arbrada i superant un relleu rocós amb una corda fixe.
Ara només he de seguir l'ample roca i les pintades, que em porten fins el punt més alt de la gran mole que és l'Albarda Castellana -punta nord- (1178), 3h41', sostre comarcal del Baix Llobregat.
   

Albarda Castellana. (Foto arxiu 6-4-19).

En una ullada circular, començant en el sud-oest, els Plecs del Llibre o les Saques, Montgròs, roca Plana dels Llamps, la Salamandra, el Patufet, miranda d'Ecos, Eco Superior, miranda de Sant Jeroni, mirador del Moro, roca del Moro o Montcau, cap el nord. 
   

Cap a l'oest, el Montgròs, Roca Plana dels Llamps, miranda d'Ecos, entre d'altres. (Foto arxiu 5-5-18).

Des del punt més alt, es pot recorre la roca fins l'altre extrem, punta sud (1173), sense cap complicació, tenint una perspectiva diferent d'altres roques properes.
   

Arribant a la punta sud de l'Albarda Castellana.

Iniciant les vistes cap el nord, després de la roca del Moro o Montcau, el serrat dels Patriarques, roca de les Onze, Cap de Mort, l'agulla Migpartida, miranda de Sant Antoni, Cavall Bernat, la regió de Sant Salvador amb: els Flautats, roca de Sant Salvador, l'Elefant, la Prenyada, la Panxa del Bisbe; la regió de les Magdalenes o Gorres amb: la Gorra Frígia, Santa Magdalena, la Gorra Marinera i la miranda de Santa Magdalena; i sota mateix dels meus peus, el Puntal de l'Albarda.  
   

Albarda Castellana, punta sud (1173), amb el mirador del Moro (antenes) i la roca del Moro o Montcau.

Des de la punta Sud de l'Albarda Castellana, el serrat de Patriarques i el serrat de les Onze. (Foto arxiu 5-5-18)

La regió de Sant Salvador. (Foto arxiu 10-6-17).

Desfaix camí fins el collet de les Pinasses (1139), confluència amb el camí dels Francesos. Giro a la dreta.
Tram curt de baixada pel Camí dels Francesos, amb marques grogues i blaves, per una senda fressada enmig d'arbres. Després d'unes llaçades, vaig a parar al Camí Vell de Sant Jeroni, que segueixo cap a la dreta.
   

Cruïlla del camí dels Francesos amb el camí Vell de Sant Jeroni. (Foto arxiu 5-5-18).

Aquest tram és el mateix per on he pujat, en sentit invers, fins al trencall on el Camí Vell de Sant Jeroni gira a l'esquerra, amb pal indicador, 3h54'.
   

Cruïlla entre el Camí Nou i el Camí Vell de Sant Jeroni.

Continuo de front, seguint l'encimentat Camí Nou de Sant Jeroni, ample i arranjat, molt còmode de caminar i sense grans desnivells, amb grans vistes, transitant gairebé per dalt de la carena de la serra de l'Alzina de les Paparres.
   

El Serrat de les Onze: Cap de Mort, Roca de les Onze, mirador de St.Antoni.

Cavall Bernat.

Abans d'arribar a les primeres grans roques, hi ha unes escales que porten fins l'ample mirador de "L'Alzina de les Paparres", 4h10', a la dreta, amb bones perspectives de la zona  dels Pollegons, la Gorra Frígia i gran part del recorregut que ja hem efectuat, amb el seguit de miradors i cims.
   

Mirador de la serra de l'Alzina de les Paparres.

Des del mirador. (Foto arxiu 10-6-17).

Avançant de nou per l'ample camí, aquest s'adapta als contorns de les roques per on va passant, amb trams força arranjats.
Arribo al flanqueig de la Gorra Frígia, pas espectacular, aeri però amb baranes de seguretat, sota una paret on sempre trobarem companys escaladors. 
Des d'aquí, l'imponent Trencabarrals sembla de joguina i al fons el Monestir, de miniatura!
   

El Trencabarrals, amb el Monestir al fons.

En suau baixada i ja dins el bosc, accedeixo al trencall de la dreta que em portarà a l'ermita de Santa Magdalena, molt ben indicat amb el corresponent pal informatiu, 4h18'.
   

Trencall cap a l'ermita i miranda de Sta.Magdalena.

Un seguit de giravolts per camí fressat i el fort pendent de les Escales de Jacob, em deixen en un collet amb una cruïlla de camins.
Segueixo pujant, fins a trobar les restes de l'ermita de Santa Magdalena, 4h25', en una zona planera.
   

Restes de l'ermita de Sta.Magdalena.

Roca amunt, amb corriol i fites.
   

Tram de pujada cap a la miranda de Sta.Magdalena.

Fins dalt de la Miranda de Santa Magdalena (1132), 4h30', força ampla.
   

Miranda de Sta.Magdalena (1132). (Foto arxiu 10-6-17).

El tram des de l'ermita fins a la miranda és espectacular, amb vistes cap a l'Elefant i sobretot cap a les agulles de la Magdalena superior i la Gorra Frígia, que les tenim a tocar. 
   

La Gorra Frígia i la Magdalena Superior. A la dreta, l'Elefant i treu el cap la Mòmia.

Grans vistes cap a la zona occidental del massís.
   

Cap a l'oest, vistes a la miranda de St.Jeroni i cims dels voltants. (Foto arxiu 10-6-17).

Algunes de les roques properes a la portella, zona d'Agulles. (Foto arxiu 10-6-17).

També cal destacar, la Mola de Sant Llorenç del Munt, darrera el Montseny i en l'altre vessant, la gran plana que forma el Llobregat, i la serra de Collserola amb el seu punt més alt, el Tibidabo.
   

La Magdalena Inferior (amb una cordada al cim) i la Gorra Marinera. Al fons el Montcau i La Mola i darrere el Montseny.

Retorno, camí avall, fins el collet amb la cruïlla de camins. 
Ara segueixo baixant cap a la dreta, per terreny força escarpat i erosionat pel pas de l'aigua. Més avall, les Escales de Jacob, amb una baixada imponent. 
    

Baixada per l'escala de Jacob, amb el trencall cap a les ermites. (Foto arxiu 24-2-18).

No cal baixar-les fins el final, a mig tram, segueixo per un trencall a la dreta, estret i arrapat a la roca, que connecta amb l'ermita de Sant Onofre, 4h34'.
   

Camí estret i aeri cap a l'ermita de St.Onofre. (Foto arxiu 24-2-18).

Un nou pas estret i baix, comunica aquesta ermita amb l'antiga ermita de Sant Joan. Aquesta es va fer servir durant uns anys com a restaurant.
Sortint de l'ermita, l'ample Camí de Sant Joan, encimentat, baixa i tot juts en la primera corba tancada, surt un corriol de front. 
Després d'un tram planer fins a uns arbrets que em barren el pas, no seguir un corriol de baixada a l'esquerra, inicio la pujada per roca, trobant un seguit de graons picats en aquesta. 
La pujada es fa seguint el límit del bosc.
Arribat a un petit mur, sembla que el corriol s'endinsa en el bosc, per anar cap el mirador de Sant Joan, que escau a l'esquerra.  Confús, molts matolls.
Prenc la decisió de no anar cap aquest mirador i sí seguir pujant cap a munt de la roca on estic.
   

Fort pendent per pujar a la Roca-408 o 'Mirador de St.Onofre'.

El pendent és costerut, i si no està la roca molla o humida, no ha de presentar cap dificultat en pujar, tot i que s'ha de prendre precaucions i més encara amb els que pateixen de vertigen.
Arribo al cap d'amunt de la Roca-408 (1096), 4h44', que també es podria anomenar 'Miranda de Sant Onofre', ja que aquesta cota està situada al capdamunt de l'ermita de Sant Onofre.
   

Des del cim de la Roca-408, Sta.Magdalena Inf., la Gorra Marinera i al fons a l'esquerra, l'Elefant.

Àmplies vistes cap el Llobregat i cap el mirador de Sant Joan, petit i força avall en alçada. 
Cap el vessant nord-oest queda tapat per les parets rocoses que formen la miranda de Santa Magdalena. 
Dues agulles properes, la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera amb el camí de Sant Joan i la serra Llarga, avarca el vessant nord-est i est.
   

El mirador de St.Joan queda molt avall, just en la part alta de la columna d'arbres.

Després d'una baixada lenta, amb molta precaució, em torno a situar en la corba encimentada del Camí de Sant Joan. 
Hora de reposar energies a l'ombre, el sol comença a fer de les seves.
Baixo pel Camí de Sant Joan, passant pel costat de l'ermita de Sant Joan Baptista, 4h51', aquesta en perfecte estat.
   

Baixant cap a l'ermita de St.Joan Baptista pel camí de St.Joan.

Mirada enrere amb les ermites de St.Joan, St.Onofre i la Cota-408 "mirador de St.Onofre".

Aquest camí em porta a la gran plaça que forma el Pla de les Taràntules (971), 4h59'.
   

Pla de les Taràntules. (Foto arxiu 24-2-18).

** La gran afluència de turistes i visitants per tot el camí de Sant Joan i camí de les Ermites, em fa canviar l'itinerari previst, que era seguir pel PR C-19 cap a l'ermita de Sant Miquel i baixar fins el mirador de la Creu de Sant Miquel, seguir pel camí de Sant Miquel, fent una incursió cap a la miranda de Fra Garí, abans d'arribar a la zona del Monestir de Montserrat.**
  
Davant de la porta del funicular, arrenca el Camí Nou de Sant Jeroni, que segueixo fins una primera bifurcació, no gaire lluny, amb un pal indicador. 
En front, una vista general de les roques de la zona de Sant Salvador.
   

La regió de St.Salvador vista des de prop el funicular de St.Joan. (Foto arxiu 10-6-17).

Pel trencall de la dreta, "Monestir / Santa Anna", seguint el PR C-19, el sender baixa decidit i s'endinsa en el bosc.  
   

Trencall cap a Sta.Anna venint del funicular de St.Joan. (Foto arxiu 10-6-17).

En un tram amb una paret rocosa, segueixo el trencall cap a la dreta, amb pal indicador i marques grogues. De seguir de front, passaria pel Pas del Trencabarrals per acabar en el Pla dels Ocells.
   

Trencall, a la dreta, amb pal indicador, cap a Sta. Anna.

Després d'un seguit de marrades i travessar el torrent de Santa Maria, una curta pujada em deixa en les restes de l'ermita de Sta. Anna, 5h05'.
   

Ermita de Sta.Anna i roques de la regió de St.Salvador.

No gaire lluny, es troba la Plaça de Sta. Anna, on inicio la davallada per les Escales dels Pobres, fins arribar a la plaça de l'abat Oliva, 5h25', a tocar del Monestir.
  

De tornada al Monestir, Plaça Abad Oliva.

Ara només em cal baixar, pel mateix camí per on he accedit aquest matí al Monestir, fins el poble de Monistrol de Montserrat.
Abans però, una icona del massís, l'aeri, passa a acomiadar-nos.
   

L'aeri de Montserrat, d'un groc llampant en mig de roca i vegetació. (Foto arxiu 3-6-17).

Com ha canviat el color del "vestit" de la muntanya, des del trencall de la Drecera dels Tres Quarts, vers aquest matí, ara platejada.
   

Montserrat, ...no calen més paraules.

La calor és inaguantable, i a mida que vaig davallant, encara més. Per sort, el poble el tinc a tocar.
Monistrol de Montserrat, poble guardià de la muntanya, amb la Font Gran que brolla aigua fresca, alegria dels caminants que baixen esbufegats. 6h12'.
   

Font Gran, aigua fresca de Montserrat.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Fotos d'arxiu extretes d'anteriors entrades des blog:
Data 03-6-17: "Monistrol de Montserrat - Monestir - Miranda St.Jeroni".
Data 10-6-17: "Mirandes de St.Jeroni, Sta.Magdalena i Albarda Castellana".
Data 24-2-18: "Roca St.Salvador (l'Elefant) i Miranda Sta.Magdalena".
Data 05-5-18: "Miranda de St.Jeroni per la Canal de St.Jeroni".
Dates 06-4-19 i 18-5-19 no publicades en cap entrada.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.