Cap de Boumort (2077) i Montpedrós (1614)

La serra de Boumort és un Espai Natural Protegit i el punt més alt, el Cap de Boumort, un mirador de primer ordre d'aquesta zona prepirinenca, a cavall entre les poblacions de Tremp i Coll de Nargó. Durant tot el recorregut gaudim de bones vistes i d'un gran número d'animals salvatges, amb el cims dels Pirineus com a teló de fons.

   

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Ortoneda/Hortoneda. 

Temps total:  9h04'    Sense parades:  7h30'    Ritme:  Pausat.

Dificultat: Fàcil     Esforç: 1/5.

Distància:  23,47 km.   Desnivell:  +1234 m.

Alçada mínima:  979 m.     Alçada màxima:  2077 m.

Cims:  Montpedrós (1614) i Cap de Boumort (2077).

De interès: En aquesta zona als torrents se li denominen llaus.  Prop del cim hi ha un refugi lliure, ben cuidat, amb llar de foc, ...bon refugi en cas de necessitat. Itinerari sense senyalització i molt poques fites, amb trams on el camí es difumina o desapareix. Ortoneda, nom del poble tal i com l'escrivien els seus habitants des de la seva existència, rectificat pel decret de normativa de topònims catalans (Generalitat), afegint una H, Hortoneda, ja que l'arrel d'aquest mot prové d' "Hort". Per conservar la tradició d'aquesta població, utilitzo en aquesta entrada el mot Ortoneda.
Reserva Nacional de Caça de Boumort: Inclou les serres de Boumort, Carreu, Batsacans i Cuberes, espai protegit des del 1991. Gran població de cérvols, de les més importants dels Pirineus, que se'ls pot veure durant tot l'any i en especial en l'època de brama, entre setembre i octubre. També destacable la presència d' Isards, cabirols i porcs senglars. La reserva també destaca per ser l'únic lloc d'Europa on es reprodueixen els quatre tipus de voltors del continent: voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany.

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Gairebé obligatori portar el gps, ja que hi ha corriols perdedors, amb nul·la senyalització i molt poques fites. Pràcticament tot el recorregut està compost de vegetació baixa, per aquest motiu els dies de forta calor s'ha d'anar preparat amb un barret o gorra, crema protectora i força aigua (no hi ha cap font en tot el recorregut). De gran utilitat portar pals de tresc. Uns prismàtics per poder gaudir de la fauna.

Mapa:  Editorial Piolet, Serra de Boumort (oest), 1:20.000. 

Aproximació:  Des de Tremp, capital comarcal del Pallars Jussà, seguim la carretera C-13 cap el nord, fins a la Pobla de Segur. Passat el pont d'entrada al poble, es gira cap a la dreta, deixant de banda el poble del Pont de Claverol. Una estreta carretera s'endinsa cap a les muntanyes, direcció al poble de Claverol. Continuem fins a Ortoneda, on podrem deixar el cotxe en un petit aparcament just davant d'una font amb abeurador.

Descripció:  Des de la font o abeurador d'Ortoneda, seguim la carretera d'Ortoneda cap el raval de Segalars, petit nucli de cases separades d'uns 200 m. del poble.
  

Sortint d'Ortoneda, cap a Segalars.

Des de Segalars, tenim una bonica vista del poble d'Ortoneda amb els Pirineus nevats de fons.
   

Vista d'Ortoneda amb els Pirineus de fons.

En la darrera casa, on l'asfalt canvia a terra, hi trobem un pal indicador: "Coll de la Creu" és la direcció a seguir. 
Avancem per la pista fins passada una corba tancada a esquerra, on uns metres més enllà trobem un corriol, amb alguna fita poc visible, que trenca a la dreta, fent una corba de 360º i guanyant lentament alçada, 24'.
   

Trencall a la dreta, per corriol que porta cap el serrat de Segan.

Aquest camí ens porta cap el serrat de Segan. 
   

Camí cap el serrat de Segan.

Abans però, haurem de creuar la llau de Lleixier, 42', que en aquesta part més alta, no presenta cap dificultat i des d'on enllaçarem amb el serrat de Segan en la seva vessant sud, la solana del Graller. 
   

Per camí, en el començament del serrat de Segan.

Envoltats d'alzines i boixes principalment, recorrem d'oest a est el serrat, amb un camí molt pedregós.
   

Recorrent el serrat de Segan.

Deixem enrere els arbres, arribant a unes parets de pedra que formen lleixes de conreu. El camí es difumina, havent de creuar els petits murs, amb alguna que altre fita i rastre de camí o corriol.
  

Creuem alguns murs d'antics conreus.

Passats els murs de pedra, el camí torna a ser més evident. Molt a prop tenim les ruïnes de la borda de Manyac. per accedir-hi, només cal saltar el mur mig derruït i plantar-nos en el "pati" de la borda, 1h35'.
   

Borda de Manyac, en ruïnes.

Retornem al camí i continuem cap a munt, fins a trobar el final d'una pista de terra, a ma esquerra, amb un enorme bassal d'aigua.
Remuntem aquesta pista fins el trencall d'un corriol que marxa cap a l'esquerra, molt poc visible i amb una petita fita de pedres. 
Com a més referència, dir que aquest corriol el trobem un xic abans del moment que podem veure l'ermita de St.Cristòfol de Segan des de la pista.
   

Trencall a l'esquerra, deixem la pista.

El corriol s'endinsa en Els Clots, i quan la traça s'esvaeix, seguim per un dels bancals, tot i que no hi ha camí és de fàcil progressió, fins arribar a la borda de Jaume de Sana, 2h11', que gairebé sempre la tindrem a la vista.
 

Creuem Els Clots.

Borda de Jaume de Sana.

Per accedir al cim del Montpedrós, tenim dues opcions: anar fins a l'ermita i recorre la carena fins el cim o anar fent drecera cap el cim, en diagonal, sense camí però molt evident, fins el tram final de la carena. Aquesta darrere opció és la que vam realitzar.
El cim del Montpedrós (1614) és força planer i rocós, recobert de vegetació baixa i una fita en el punt més alt, 2h27'.
   

Montpedrós (1614).

Ofereix grans vistes cap el nord, amb els Pirineus...
   

...o la Torreta de l'Orri.
   

Al fons la Torreta de l'Orri.

En canvi, no tant bones cap el sud, amb la serra de la Travessa i la serra de Boumort, tancant-li les portes.
   

Rocs del Comeller.

A destacar el meravellós entorn que envolta el poble d'Ortoneda!
   

Roc de Santa i el poble d'Ortoneda.

Davallem per la mateixa carena, amb rastre de camí, fins l'ermita de Sant Cristòfol de Segan, situada gairebé en mig del coll, 2h34'.
   

Ermita de Sant Cristòfol de Segan.

Interior de l'ermita.

Aquí neix una pista, que només seguirem pocs metres, deixant-la per seguir la carena de l'esquerra, inici de la pujada per la serra de la Travessa, amb un corriol ben definit i una pendent no gaire dura.
   

Pujant per la carena de la serra de la Travessa. Darrere el Montpedrós.

Serra de la Travessa.

Enllacem amb la pista que havíem deixat, ...hem realitzat una drecera amb millor vista que per la pista!
Ens endinsem en el bosc, passant un petit turó, el Bony dels Clots (1687), 3h00', gairebé inapreciable.
Després de creuar un petit prat entre el bosc, trenca un corriol cap a l'esquerra, sense cap senyalització i difícil de veure si no es va molt i molt atent, 3h05'.
   

Un cop creuat el prat, s'ha de seguir un corriol a l'esquerra, de difícil apreciació.

En aquest tram és de gran ajuda el gps. 
El intermitent corriol segueix la carena, en mig d'un bosc frondós, amb alguna fita. 
   

Corriol per la carena de la serra de la Travessa.

Aquest tram de la serra de la Travessa és la que enllaça amb la serra de Boumort. A mida que guanyem alçada, apareixen clarianes entre el bosc, sempre hem de seguir l'ample carena.
   

Serra de la Travessa.

Ja en la serra de Boumort, creuem la pista que porta al refugi, 3h57', per seguir de front per la carena, amb corriol unes vegades i d'altres amb fites o pura intuïció (gps).
Travessem, primer, el coll de Planell Ras i més endavant el coll de Colls (1988), 4h16'.
   

Serra de Planell Ras.

Coll de Colls (1988).

El itinerari és força confús, fins a sortir del bosc i arribar a un gran planell, delimitat a l'horitzó per una franja rocosa.
   

Planell amb restes de la neu caiguda fa uns dies.

Creuant la petita muralla de roques que corona el cim.

Superant aquestes roques, ens situem dalt de la carena que porta al cim.
   

Cap de Boumort (2077).

A l'esquerra hi ha una caseta de guaita, tancada.
Arribem dalt del Cap de Boumort (2077), 4h40', coronat per un vèrtex geodèsic i dos murs de pedres que sostenen els panells informatius dels cims que podem veure a l'horitzó.
   

Cap de Boumort (2077).

La perspectiva de cims cap el Pirineu lleidatà és molt semblant al de l'anterior cim. 
Podem observar cims andorrans i de la Cerdanya, com els pics de Monturull, Tossa Plana de Lles o Puigpedrós entre d'altres.
   

Més propers, la serralada del Cadí i el Pedraforca (tapats pels núvols) amb el Cadinell en mig de tots dos.
   

I una mica més cap el sud, les serres del Verd (amb el Cap del Verd) i Port del Comte (amb el Pedró dels Quatre Batlles).
   

Iniciem la tornada, seguint la carena fins una gran fita de pedres.
   

Cim del Cap de Boumort (2077).

Davallem cap a la dreta, direcció a una clotada, amb rastre de corriol i algunes fites. S'ha de tirar de gps, el corriol desapareix transformant-se en pedres, sempre en mig de matoll i avets, tram força perdedor.
Arribats avall de la clotada de la Dona Morta, apareix un corriol que marxa cap a l'esquerra, entre un bosc espès.
   

Clot de la Dona Morta.

Ens topem amb la tanca de filat, que haurem de seguir cap a la dreta fins el refugi de Boumort, 5h05'.
   

Refugi de Boumort.

Aquest refugi és lliure, està en un estat força acceptable, amb una bona llar de foc i una petita habitació al fons. Molt net, amb font propera i taules per berenar al costat mateix.
En front del refugi, creuem la pista i seguim per una que baixa, passant al costat d'una bassa d'aigua.
La pista davalla, s'endinsa en un bosc fins a sortir al Pletiu dels Roquissos, 5h16'.
   

Pletiu dels roquissos.

La pista voreja per fora el bosc, tenint grans vistes cap a la serra de Pessonada i Carreu.
Passarem pel costat dels abeuradors dels Cóms, 5h31', amb aigua però no potable (només pel bestiar).
   

Abeuradors d'Els Cóms.

La pista fa una pujada i quan iniciem la baixada, després de passar un pi solitari, trobem el corriol que hem de seguir, cap a l'esquerra, molt poc visible i sense cap marca ni fita.
   

Trencall a l'esquerra de la pista.

Davallem molt suaument en diagonal, fins a trobar uns murs de pedra, que delimiten una zona pel bestiar, la Pleta de les Barres, 5h42'.
El corriol desapareix. Només algunes fites marquen la direcció a seguir: cap el marcat coll que hi ha muntanya avall.
   

Des de la Pleta de les Barres, el coll on hem d'arribar.

Alguna fita aïllada, curts rastres de camí i intuïció  per anar evitant els molts matolls, la majoria boixes, sempre acompanyats de terreny pedregós, ens condueixen fins el coll Lo Grau (1505) o l'Era del Comú, 6h03'.
   

La Pleta de les Barres (dalt) des del coll de Lo Grau (1505).

Ara toca pujar, per una pista molt trillada, pista del Roc de Torrent Pregon, que passa pel vessant est (esquerra) de La Cogulla (bony que vèiem des del coll). 
Es supera un fort pendent per després anar oscil·lant a munt i avall, amb unes vistes immillorables cap a la serra de Carreu i el Montsec.
   

La Serra de Carreu.

El Montsec.

Creuat un petit coll, el Pas del Banyader (1476), es tendeix a planejar, tenint enfront la serra de Pessonada. Abans d'iniciar la pujada cap aquesta, agafem una bifurcació cap a la dreta, 6h35'.
   

Bifurcació a la dreta, cap a la serra del Banyader.

Resseguim la serra del Banyader per dalt de la carena, sempre baixant, amb més o menys pendent, direcció nord.
   

Davallant per la carena de la serra del Banyader.

En la llunyania, els blancs Pirineus ressalten de la foscor que ben aviat caurà sobre nosaltres.
   

Darrere llums del dia sobre els Pirineus, des de la serra del Banyader.

El darrer tram de pista és força intens, més encara quan passem prop de la collada de Pueres (1188).
Apurant la llum del dia, encara podem veure la silueta del Roc de Santa.
    

Roc de Santa.

Enllacem amb la pista d'Ortoneda, per on hem passat aquest matí. La seguim cap a l'esquerra fins, travessat el raval de Segalers, arribem al petit aparcament del poble, 7h30'.
  

Abeurador i font d'Ortoneda.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.