Dolomites: Giro del Sassolungo/Langkofel

Des del començament, el recorregut promet!! pujar a la forcella Sassolungo, estreta, dreta i en mig de dues gran agulles de poc menys de 3000 m. ja és espectacular, però no menys és la baixada cap el refugi Vicenza. A partir d'aquí s'inicia la volta, sempre tenint la paret de roca del Sassolungo a la dreta, en un continu puja i baixa, amb un teló de fons de cims rocosos, prats verds, funivies i telecadires. Trobem tres magnífics refugis, ubicats en zones estratègiques, on poder menjar. Pels amants del senderisme, aquest recorregut és un dels imprescindibles!! 

   

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Passo Sella/Sellajoch (Estació funivia Sassolungo).

Temps total:  6h25'    Sense parades:  4h51'   Ritme:  Pausat.

Dificultat:   Fàcil - F     Esforç: 1/5.

Distància:   11,51 km.         Desnivell:  +854 m.

Alçada mínima:   2050 m.           Alçada màxima:  2685 m.

Refugis:  Toni Demetz (2685), Vicenza/Langkofelhütte (2256) i Emilio Comici (2154). 

Saber que en els Dolomites...: A l'agrupació de cims rocosos que formen un massís, s'anomenen 'gruppo', així doncs, ens trobarem el gruppo del Sella, gruppo de Cir, ...

En el vessant nord (Trentino-Alto Adige - Süd Tirol) tots els nom dels pobles, cims, massissos,... estan nombrats en italià, alemany, ja que aquesta zona utilitza els dos idiomes, a més d'un tercer, l'autòcton: el ladí. En l'entrada posaré el nom en italià/alemany. 

En els vessants més al sud (Veneto) la influència de l'alemany no és tant gran i els noms dels pobles estan en italià i ladí.

Hi ha molts telefèrics o telecabines que pugen dels pobles a les estacions d'esquí, a aquest mitjà de transport se'ls anomena funivia.

En tots els refugis serveixen dinars com si fossin restaurants, amb plats elaborats i d'exquisida cuina. Com no podia ser d'altre manera, la pasta és el plat per excel·lència.

 

De interès:  Segon de quinze dies per les muntanyes dels Dolomites. 

Tots els llocs per aparcar al voltant del resort, són de pagament per hores (preu aprox. de 9€ per unes 7 hores). 

Recorregut pel gruppo del Sassolungo/Langkofelgruppe íntegrament, voltejant el cim més alt.

Utilitzarem dos itineraris diferents, el núm 525 fins passat el refugi Vicenza i el núm. 526 fins el passo Sella/Sellajoch.

Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden hi ha un servei regular d'autobusos fins dalt del passo Sella/Sellajoch, amb parada en el resort.

A la vora del resort, hi ha l'estació del funivia que puja fins la forcella Sassolungo/Langkofelscharte i el refugi Toni Demetz. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions: Un impermeable o gore-tex i un polar o plomes, sempre és obligatori en els Dolomites, els canvis de temps són freqüents i imprevisibles.  Pals de tresc. Estar en bona forma física, hi ha grans desnivells, amb un continu puja i baixa.    

Mapa:  Kompass, 672-Dolomiten (mapa 2), escala 1:35.000. Consta de 4 mapes/8 fulls. Idioma: italià, alemany i anglès. 

Aproximació: Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden, poble on estem allotjats, agafem la carretera SS242 direcció al Passo Sella/Sellajoch. Un quilòmetre abans d'arribar al propi coll, trobem el resort Passo Sella Dolomiti Mountain. En aquest punt trobem un gran aparcament, de pagament per hores. Si es vol aparcar gratuïtament, un quilòmetres aprox. abans d'arribar al resort, hi ha petits i estrets vorals de terra arran de carretera, amb capacitat d'entre dos o tres cotxes. Punt d'inici.

Gruppo del Sassolungo/Langkofelgruppe:  Aquest petit nucli rocós està situat al vessant occidental del passo Sella/Sellajoch. Es compon de quatre grans moles rocoses o torres unides entre sí per estrets i pronunciats colls. El punt més alt és el pic de Sassolungo/Langkofel (3181), que amb l'Spallone del Sassolungo/Langkofelkarspitze (3081) formen el nucli més al nord. Al nucli central tenim la Punta delle Cinque Dita/Fünffingerspitze (2918). En mig d'aquestes dues torres es troba la forcella (coll) Sassolungo/Langkofelscharte (2685). El tercer nucli més al sud, anomenat Punta Grohmann o Sasso Levante/Grohmannspitze (3126). I a l'oest d'aquest últim, s'enlaire el quart nucli amb el Sasso Piatto/Plattkofel (2958). Dir que la paret nord del Sassolungo/Langkofel és una de les grans parets dels Dolomites, amb un desnivell superior als mil metres. I que l'únic cim que es pot pujar sense corda, és el Sasso Piatto/Plattkofel mitjançant una espectacular via ferrada no gaire difícil, anomenada Oskar Schuster. 

Descripció:  El recorregut l'efectuem en el sentit de les agulles del rellotge. Des de l'aparcament travessem l'esplanada de terra direcció a l'estació del funivia Sassolungo. Unes curioses cistelles per a dos persones màxim, pugen fins a la mateixa forcella o coll. A prop, trobem un pal indicador dels itineraris, 3'. El nostre és el 525.

Pal indicador de senders, a la sortida.

Seguim un tram de pista, per desviar-nos cap a la dreta per un camí molt fressat i encarar gairebé de front, l'aproximació al inici del coll.

Deixem la pista per seguir un camí a la dreta.

Aproximació entre rocs i herba.

El camí és força fressat.

La tartera de pujada cau a la dreta, amagada darrere la gran roca.

Cap el nord tenim vistes al gruppo del Cir,  amb el Grande Cir/Cirspitzen i el gruppo Puez.

Gruppo delle Odle, a l'esquerra i gruppo Puez davant. Curioses 'vagonetes' del funivia Sassolungo.

Gruppo del Cir. A l'esquerra cims del gruppo Puez.

Cap el sud-est la Punta Penia o Marmolada amb l'extensa glacera.

Gruppo della Marmolada, amb la vistosa glacera, punt culminant dels Dolomites.

Enrere queden les pastures i el resort hoteler del passo Sella/Sellajoch i les majestuoses roques i agulles que formen el gruppo Sella.

Gruppo del Sella i el passo Sella.

Ens situem sota la tartera que baixa del mateix coll o forcella Sassolungo. Fins aquí el camí ha estat un passeig agradable, en pujada constant però molt moderada, situació que ens ha permès observar detingudament el paisatge que ens envolta.

En la tartera, sota la forcella Sassolungo.

El camí guanya pendent, realitzant un seguit de llaçades per un terreny sorrenc, està força arranjat i és molt còmode de pujar.

Desfilada de 'vagonetes' cap al coll o forcella.

Camí de pujada a la forcella.

Arribant a la forcella Sassolungo, amb el refugi Toni Demetz en primer terme.

Sense adonar-nos, estem dalt de la forcella Sassolungo/Langkofelscharte (2685), on ens trobem de front amb el refugi Toni Demetz, 1h18'.

Les vistes són espectaculars, només cap al vessant est. A més de la vistosa Marmolada amb la seva glacera, es pot observar el cim del Piz Boè/Boespitze, punt culminant del gruppo del Sella, i el Sass de Pordoi on arriba el funivia des del passo Pordoi, tots dos cims nevats.

Cims del gruppo del Sella.

 

Piz Boè, amb zoom.

Des de la forcella Sassolungo, el gruppo della Marmolada.

Passem el refugi per situar-nos darrere, en una petita esplanada en mig d'altíssimes agulles de roca, entre l'Spalone de Sassolungo/Lankofeleck a la dreta i el Cinque Dita/Fünffingerspitze a l'esquerra, grans parets d'escalada.

Refugi Toni Demetz, des del vessant oest, oposat al de la pujada.

Davant, una impressionant baixada. Per sort, el camí va fent un seguit de ziga-zagues evitant les parts de roca i de més estimball. Sempre trobarem marques, continuem amb la ruta 525 direcció al refugi Vicenza/Langkofelhütte.

Inici de la baixada, amb un camí molts serpentejat.

Vista parcial del primer tram de forta baixada.

El terreny es torna més planer, desapareixent les giragonses del camí. Creuem una zona de sorra, on fa un cert temps habitaven glaceres perennes i ara és un depòsit de despreniments de pedres i roques. 

El camí es redreça, per terreny de tartera.

Zona planera.

Enrere queda la forcella Sassolungo i les altives agulles de roca.

En un revolt, apareix petit, en mig de les altes agulles, el refugi Vicenza/Langkofelhütte (2256), 2h06'.

Arribant al refugi Vicenza.

Refugi Vicenza/Langkofelhütte.

Després d'una parada per menjar i reposar forces, continuem baixant. Seguim la ruta 525, tot i que en els indicadors no apareix el passo Sella/Sellajoch i en segons quines guies indica que s'ha de canviar de itinerari.

Més avall, en una bifurcació, hi ha un altre panell indicador de senders, 2h13', on sí que indica el passo Sella/Sellajoch. Deixem de banda el trencall a l'esquerra que baixa per continuar de front.

Indicador a seguir, itinerari 525.

El verd predomina en comptes de l'àrid i desèrtic tram per on hem baixat.

Apareixen les pastures.

Enrere queda el preciós refugi Vicenza/Langkofelhütte, en mig d'un paisatge alpí, de postal.

Magnífica ubicació del refugi Vicenza.

El camí va voltejant cap el nord, seguint prop de les paret dels cims que formen el gruppo Sassolungo/Langkofelgruppe. Les vistes es van obrint.

Trobem una nova bifurcació, amb el corresponent pal indicador, 2h29'. Deixem el trencall esquerra del itinerari 525, que davalla, per continuant de front, però ara SEGUINT LA RUTA 526.

Bifurcació, on deixem de seguir el itinerari 525 per continuar, de front, pel 526 cap a Passo Sella.

Amb poc desnivell, s'avança amb la vista posada en l'horitzó, on apareixen cims i més cims.

Camí sota les grans parets del Sassolungo.

Una curta i dreta pujada ens porta fins la forcella Ciaulonch Sattel (2113), 2h57'. Petit coll, amb pal indicador i un ocell tallat en fusta. 

Des d'aquí, i només en 20', es pot pujar fins el cim de Col de Ciaulonch (2114).

Curta pujada cap a la forcella Ciaulonch Sattel.

Pal indicador en la forcella Ciaulonch Sattel.

Des de la forcella Ciaulonch Sattel, vistes enrere, cap a l'oest.

Aquí s'inicia la part més descarnada, agresta i dura, un puja i baixa per terreny trencat, i és que ara estem en la part més alta del massís, sota les agulles que baixen del mateix pic Sassolungo/Langkofel (3181). En aquesta vessant nord han desaparegut gairebé totes les glaceres. El fressat camí es va obrint pas en mig de la morena depositada per les glaceres durant el pas dels anys.

El terreny es torna més pedregós.

En qualsevol balconada del camí, es pot observar la immensitat de les muntanyes i el contrast de colors.

Les vistes ens fan desviar la mirada cap els cims propers i no tant propers ...i cap a la tempesta que sembla que s'apropa.

Gruppo delle Odle. Des d'aquesta posició es pot observar al complet.

Es travessa una de les poques congestes que trobem. Es continua per un camí penjat vora la roca, que més amunt enllaça amb una pista. Punt d'encreuament amb els itineraris 528 i 21A. Aquesta pista puja des de Plan de Gralba i és molt utilitzada per les BTT.

Travessant un congesta de glaç.

El terreny és un puja i baixa constant.

Enllaç amb una pista, vora el refugi E.Comici.

Cal seguir la pista fins al visible refugi Emilio Comici (2154), 3h53'. En aquest, a més de pernoctes i menjar, disposa d'un petit taller 'self-service' per reparar les bicicletes.

Refugi Emilio Comici.

Com era d'esperar, trenca a ploure ...i a pedregar. Per sort estem sota un gran ombrel·la. Hem fet bé de parar a menjar.

Un cop passat el xàfec, que no dura gaire, enfilem el camí, ara en mig d'un tapís verd, mentre el cel es comença a aclarir. Continuem pel itinerari 526. Travessem el Gran Plans, amb un pendent força moderat.

Gran Plans, una catifa verda.

I les vistes enrere recuperen la llum, però no en front, per on avança la tempesta.

Els cims del gruppo de Sella i del gruppo della Marmolada, rebent la tempesta.

Enrere, passada la tempesta, els massissos del nord-est.

Creuem una tanca de fusta, en un petit collet, 4h22'. Des d'aquí ja es divisa el passo Sella/Sellajoch.

Una darrera baixada que ens porta fins el visible passo Sella.

I en un tancar i obrir d'ulls, els grisos núvols deixen pas al blau intens sobre el massís del gruppo de Sella/Sellagruppe.

Gruppo de Sella, passada la tempesta.

Creuem un petit bosc, trobem una font amb abeurador, 4h27', abans d'arribar a l'esplanada de l'aparcament del passo Sella, 4h51'. 

Arribada a l'aparcament del passo Sella.

Un no es cansa d'observar aquest massís del Sassolungo/Langkofel. I després d'haver gaudit del recorregut, encara atrau més.

Gruppo de Sassolungo.

Pel que sembla, ens haurem d'acostumar a les tempestes de mig matí... el millor és el regal en forma d'arc de Sant Martí.

Agulles Grant i Pitl Ciampanil de Murfreit, gruppo de Sella.

Des del balcó de la Garni Romantica (habitació), Selva Val Gardena i l'espectacle de colors.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.