30 d’agost del 2021

Dolomites: Grande Cir/Cirspitzen (2592)

Un itinerari curt però de intenses emocions. És un d'aquells cims que, des de l'aparcament, es veu la creu cimera però el dubte que presenta és: Per on es puja la paret de roca? Pas a pas es va desgranant el camí, si és que hi ha camí, fins a tocar la gran creu, aquella que des del coll es veia inabastable. 

  

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Passo Gardena/Grödnerjouch (aparcament telecadires)

Temps total:  2h45'    Sense parades:  2h28'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil Superior - F+       Esforç: 1/5.

Distància:  3,68 km.             Desnivell:  +514 m.

Alçada mínima:   2116 m.         Alçada màxima:  2592 m.

Cims:  Grande Cir/Cirspitzen (2592), situat dins del gruppo del Cir.

Saber que en els Dolomites...: A l'agrupació de cims rocosos que formen un massís, s'anomenen 'gruppo', així doncs, ens trobarem el gruppo del Sella, gruppo de Cir, ...
En el vessant nord (Trentino-Alto Adige - Süd Tirol) tots els nom dels pobles, cims, massissos,... estan nombrats en italià, alemany, ja que aquesta zona utilitza els dos idiomes, a més d'un tercer, l'autòcton: el ladí. En l'entrada posaré el nom en italià/alemany. 
En els vessants més al sud (Veneto) la influència de l'alemany no és tant gran i els noms dels pobles estan en italià i ladí.
Hi ha molts telefèrics o telecabines que pugen dels pobles a les estacions d'esquí, a aquest mitjà de transport se'ls anomena funivia.
En tots els refugis serveixen dinars com si fossin restaurants, amb plats elaborats i d'exquisida cuina. Com no podia ser d'altre manera, la pasta és el plat per excel·lència.
 
De interès:  Primer de quinze dies per les muntanyes dels Dolomites.  
El itinerari a seguir és el núm. 2B.
Recorregut dins del Parc Natural Puez-Odle/Puez Geisler, porta d'entrada en el vessant sud.  Més info del Parc Natural a wikipedia (italià).
Tots els llocs per aparcar en el Passo Gardena/Grödnerjoch són de pagament, amb un preu de 6€/dia.
Al voltants del Passo Gardena/Grödnerjoch, trobem l'hotel Cir, el refugi Frara (2137), un telecadires que puja fins al refugi Dantercepies i l'inici de dos recorreguts de descens de btt, una botiga de records i la petita capella degli Alpini.
Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden hi ha un autobús que puja fins el mateix coll, en servei regular, sempre que la neu ho permeti. 
També es pot accedir al Passo Gardena/Wolkenstein in Gröden amb funivia (telecabina), tant des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden (Val Gardena/Grödnertal) com des de Colfosco/Kolfuschg (Val Badia/Gadertal).

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  No recomanat a persones amb vertigen ni poc avesades a grimpades un xic exposades. Portar guants en utilitzar els cables metàl·lics, es pot considerar una via ferrada nivell-1, però es pot fer sense l'equipament de les ferrades. Hi ha força diferència de temperatura entre el coll i el cim, portar roba d'abric. Un impermeable o gore-tex i un polar o plomes, sempre és obligatori en els Dolomites, els canvis de temps són freqüents i imprevisibles.    

Mapa:  Kompass, 672-Dolomiten (mapa 1), escala 1:35.000. Consta de 4 mapes/8 fulls. Idioma: italià, alemany i anglès. 

Aproximació:   Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden, poble on estem allotjats, agafem la carretera SS242 direcció al Passo Sella/Sellajoch. Es creua el poble i passat el Plan de Gralba, girem a l'esquerra per la carretera SS243, que en un seguit constant de revolts en pujada, ens porta fins el Passo Gardena/Grödnerjoch. Hi ha diferents aparcaments, en petites zones de terra, totes de pagament.  Punt d'inici.

 
Descripció:  El dia es desperta amb sol i núvols. El fred i les pluges d'ahir i aquesta nit han deixat enfarinat el gruppo de Sella. Des del balcó del Garni Romantica, on estem allotjats, s'obra una postal de somni.

Des del balcó, Selva Val Gardena i el gruppo de Sella nevat.
Des de l'aparcament del passo Gardena/Grödnerjoch ens dirigim a un visible i proper panell amb un mapa il·lustrat informatiu de la zona i un pal indicador dels recorreguts. El itinerari que ascendeix al Grande Cir/Cirspitzen és el 2B.
   
Panell amb un dibuix informatiu de la zona.

Indicadors de camins.
Un corriol puja fins a una estreta pista que seguirem cap a l'esquerra. Des d'aquí, tenim una vista perfecta del cim que pujarem i de tota la carena rocosa.

La mole rocosa del Grande Cir, on es pot veure la creu en el cim.

Gruppo del Cir.
Aquesta pista arrenca des del mateix coll, passant pel costat de l'hotel Cir i pujant fins al refugi Dantercepies a l'esquerra o al refugi Jimmi, a la dreta.

Pujant per la pista. Enrere queda el passo Gardena.
Sense haver un pendent intens, anem guanyant alçada còmodament. A l'esquena s'alça el gruppo del Sella.

Les agulles del gruppo del Sella sobre el passo Gardena.
Deixem de seguir la pista, per continuar per un corriol entre l'herba, cap a la dreta.

Trencall a la dreta.
Passem sota els cables del funivia, amb l'objectiu en front. Darrere anem ampliant les vistes del gruppo del Sella, a cada ullada més espectacular.

Passant sota els cables del funivia. Darrere el gruppo Sella.

Aproximació a la roca.
Pal indicador en l'encreuament amb un camí ample transversal.

Indicador cap el Grande Cir.
Aquest camí ample, va des del refugi Dantercepies fins el refugi Jimmi i l'estació del funivia que puja de Colfosco/Kolfuschg, flanquejant sota la base rocosa. Més enllà de l'estació del funivia, el gruppo de la Tofane/Tofanen, amb diversos cims que superen els 3200 m. d'alçada.

Al fons el gruppo Tofane.
Creuem la pista, amb la canal de pujada molt a prop.

La canal de pujada.
El camí es transforma en pedregós i sorrenc, el pendent augmenta fins a l'entrada a la canal.

Aproximació a la canal.

Entrada a la canal.
Enrere, una espectacular catifa verda, amb la serpentejada carretera que assoleix el Passo Gardena/
Grödnerjoch i el teló de fons amb el gruppo del Sella, que encara conserva neu d'aquesta nit.

Mirada cap el passo Gardena des de l'entrada de la canal.
Per un corriol zigzaguejant, entre roques buscant el millor pas, ben senyalitzat amb força punts vermells, pugem fins dalt de la canal, on sembla que no hi hagi cap escapatòria.


Pujada per la canal, amb molts punts de pintura.
Llavors, a la dreta, apareix una lleixa rocosa sostinguda en el buit, amb un fort pendent. En aquest tram hi ha un cable fixe, on poder progressar amb arnés com si fos una via ferrada o anar pujant poc a poc i amb precaució. Cal dir que totes dues opcions són factibles. Vàrem trobar moltes persones que s'asseguraven al cable i també moltes que no, com nosaltres que no ho vam veure necessari.

Inici del tram amb cable.

Inici de la pujada del tram del cable.

Des de la part alta, final del cable.
Passat el tram del cable, apareix el corriol, que es va enfilant superant trams de roca, algun un xic exposat però molt fàcil. Es important seguir sempre les marques vermelles i no aventurar-se en dreceres!!

 

Traça de camí, entre roques i estimball.
Mirant amunt, ja podem distingir la creu entre els núvols. El que ha començat amb un dia amb núvols i clarianes, s'ha convertit en un dia gris i fosc, amb amenaça de pluja.

La creu a la vista, però encara queda un bon tram.
Apareix un segon cable, que ajuda a superar un flanqueig cap a l'esquerra per una canaleta. En terreny sec i sense glaç ni neu, aquest pas és molt fàcil, amb bones presses, inclús per prescindir del cable, tot i que no està de més.

Segon tram amb cable, vist des de sota.
Es continua per estrets passos, superant el tram final, més rocós, escarpat i pendent.

Passat el tram de cable, pujada entre roques amb bones presses.

Prop del cim, el terreny es torna més fàcil.
Fins a assolir la creu cimera del Grande Cir/Cirspitzen (2592), punt més elevat del gruppo del Cir.

Cim del Grande Cir/Cirspitzen (2592), coronat per una gran creu.
Àmplies vistes cap a tots els vessants, destacant el gruppo del Sella, just davant.

Gruppo del Sella, mig envaït per la boira.
Més a la dreta, la carretera que puja al passo Sella/Sellajoch amb el gruppo del Sassolungo/Langkofelgruppe, avui tapat pels núvols.

Passo Sella i gruppo del Sassolungo, tapat pels núvols.
I encara més a la dreta, el massís de la Sciliar/Schlerngruppe.

Massís de la Sciliar/Schlerngruppe.
Cap el nord-est, continua la cresta retallada, amb la vall de Chedul a l'esquerra.

La vall de Chedul, des del cim.
La intenció de menjar en el cim es veu estroncada per la caiguda dels primers flocs de neu, pocs però gruixuts. Sense perdre temps, iniciem la baixada. El tram de roca moll o amb neu pot ser un infern!!

La baixada s'efectua pel mateix lloc de pujada. Les perspectives són diferents, ara sembla més complicada la canal del cable... només sembla!

Baixant el flanqueig pel cable.
Per sort, només han sigut un flocs i ara ni neva ni plou. El segon tram de cable és molt més senzill de baixar, situant-nos dalt de la canal.

Des de dalt de la canal, vistes al passo Gardena i a la forta pendent.
Un cop sortits de la canal, seguim un camí més fressat, cap a la dreta. En trobar el camí perpendicular més ample, recorregut 12A que porta als dos refugis, hi ha un pal indicador.

Pal indicador, sota la canal. Imponent el Grande Cir.
Creuem el camí i baixem fins trobar una bifurcació, seguint a l'esquerra fins al pal indicador i la senda per on hem pujat. Ara només cal seguir baixant i desfer el camí de pujada, entre prats d'herba.

Baixada més còmode, entre pastures. Al fons, el gruppo del Sella.
La pluja ha fet acte de presència, per sort, estem molt a prop de l'aparcament.

Més avall del passo Gardena, on hem aparcat davant de l'estació del telecadires.

Passo Gardena/Grödnerjoch, amb el refugi Frara.
No ens queda més opció que dinar dins el cotxe, la pluja s'intensifica i la temperatura ha davallat força. 

Petit gran recorregut, distret i amb les ganes d'estrenar-nos en els Dolomites. M'ha vingut al cap el Pedraforca, zones on la grimpada fàcil per roca s'assemblen molt.

Bonica benvinguda en el primer dia d'excursió pels Dolomites: sol, núvols, boira, neu i pluja. Per sort, avui hem pogut realitzar el pla previst, ...esperem que ens respecti els propers dies.

Amb la sortida de clarianes i sol per la tarda, completem la jornada amb una volta pel poble d'Ortisei/Urtijëi, amb el carrer de vianants farcit de botigues i bars.

Hotel Ansitz Jakoberhof, Ortisei.

Ponte di Legno i església St.Ulrich. Ortisei.

Carrer de vianants a Ortisei.
 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!