Dolomites: Sas da Ciapel (2557) - Refugi Vièl dal Pan - "Mirador de la Marmolada"

Aquest itinerari conegut com el "Mirador de la Marmolada" és un passeig per gaudir de la immensitat de la muntanya, de les inacabables vistes cap a l'horitzó i dels panoràmics paisatges que es presenten davant nostre. La pujada al cim del Sas da Ciapel és pujar a l'autèntic mirador d'aquesta zona, solitari, on les vistes creixen i el silenci ho acapara tot.

  

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Passo Pordoi

Temps total:  5h15'   Sense parades:  2h55'   Ritme:  Pausat/Lent.

Dificultat: Molt Fàcil - MF     Esforç:  1/5.

Distància:  9,04 km.     Desnivell:  +435 m.

Alçada mínima:   2239 m.     Alçada màxima:  2557 m.

Cims:  Sas da Ciapel (2557). 

Refugis: Albergo Savoia (2239), ref. Fredarola (2388), ref. Vièl dal Pan/Bindelweghütte (2432).

Saber que en els Dolomites...: A l'agrupació de cims rocosos que formen un massís, s'anomenen 'gruppo', així doncs, ens trobarem el gruppo del Sella, gruppo de Cir, ... 

En el vessant nord (Trentino-Alto Adige - Süd Tirol) tots els nom dels pobles, cims, massissos,... estan nombrats en italià, alemany, ja que aquesta zona utilitza els dos idiomes, a més d'un tercer, l'autòcton: el ladí. En l'entrada posaré el nom en italià/alemany. 

En els vessants més al sud (Veneto) la influència de l'alemany no és tant gran i els noms dels pobles estan en italià i ladí.

Hi ha molts telefèrics o telecabines que pugen dels pobles a les estacions d'esquí, a aquest mitjà de transport se'ls anomena funivia. 

En tots els refugis serveixen dinars com si fossin restaurants, amb plats elaborats i d'exquisida cuina. Com no podia ser d'altre manera, la pasta és el plat per excel·lència.

De interès: Tercer de quinze dies per les muntanyes dels Dolomites.   

Àmplies esplanades d'aparcament, en el passo Pordoi, i gratuït. 

El itinerari a seguir és el núm. 601.

Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden hi ha un servei regular d'autobusos fins dalt del passo Pordoi. També hi ha des de les poblacions d'Arabba i Canazei.

Recorregut poc exigent i molt turístic. En segons quines èpoques de l'any, està molt concorregut de persones, que s'arriben al refugi Vièl dal Pan per gaudir de l'excel·lent gastronomia i admirar el cim i la glacera de la Marmolada. Val la pena matinar!!

Recorregut perfecte per recuperar forces, jornada "de descans".

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Sabatilles lleugeres tipus trail. Pals de tresc. Un impermeable o gore-tex i un polar o plomes, sempre és obligatori en els Dolomites, els canvis de temps són freqüents i imprevisibles.

Mapa: Kompass, 672-Dolomiten (mapa 2), escala 1:35.000. Consta de 4 mapes/8 fulls. Idioma: italià, alemany i anglès. 

Aproximació: Des de Selva Val Gardena/Wolkenstein in Gröden, poble on estem allotjats, agafem la carretera SS242 direcció al Passo Sella/Sellajoch. Creuem la collada i iniciem el descens fins a una bifurcació. Aquí deixem de seguir la carretera SS242 que porta a Canazei per desviar-nos a l'esquerra, direcció al Passo Pordoi i Arabba per la carretera SR48. Dalt de la collada, trobem un seguit de botigues, restaurants, refugis, alberg, l'estació del funivia que puja al cim del Sas de Pordoi (2952) i unes grans esplanades on aparcar, gratuïtament, amb capacitat per molts vehicles, tan de turismes com d'autocaravanes. Punt d'inici.

Descripció:  El recorregut no ofereix cap inconvenient, ni físic ni tècnic, el poc desnivell es va guanyant lentament, tot admirant les grandiositats de les vistes i en especial al gegant dels Dolomites, la Marmolada/Marmolata.

Des del passo Pordoi (2239) hem d'anar a trobar l'albergo Savoia, seguint uns metres avall direcció a Arabba. El itinerari a seguir, el número 601, surt darrere d'aquest alberg, amb un pal indicador ben visible.

Pal indicador a l'inici del recorregut.

L'ample i fressat camí es dirigeix cap a l'ermita de Santa Maria della Difesa, que es veu des de l'inici.

Àmplia senda i planera.

En arribar a l'ermita, tenim una bona panoràmica d'una part del passo Pordoi.

Ermita de Santa Maria della Difesa.

Des de l'ermita, el passo Pordoi.

El camí gira cap a la dreta i iniciem una pujada moderada, potser la més dreta que trobarem. A mida que guanyem alçada, podem admirar la glacera i la part més alta de la Marmolada, contrast de colors verds, blancs i blaus.

Pujada cap el refugi Fredarola, amb la Marmolada i el Gran Vernel traient el cap en l'horitzó.

La senda voreja el Sas Bece (2534) per la vessant oriental, abans d'arribar a un petit coll, amb un pal indicador i un seguit de bifurcacions.

Collet amb el pal indicador.

Les vistes cap el gruppo Sassolungo/Langkofelgruppe són magnífiques.

Gruppo de Sassolungo, des del collet.

Es gira a l'esquerra, sense pujar al turó que tenim en front, on es troba el refugi Sas Beccei (2423) i l'estació dels telecadires.

Després d'una curta pujada, davallem fins el refugi Fredarola (2388).

Refugi Fredarola.

Miris cap on miris, estem rodejat de grans muntanyes. A més de la protagonista d'aquesta sortida, la Marmolada/Marmolata, ben a prop tenim el gruppo del Sella/Sellagruppe i el gruppo Sassolungo/Langkofelgruppe i més lluny els massissos dels gruppo delle Cunturines, delle Tofane/Tofanengruppe, Croda Rosa d'Ampezzo/Hohe Gaisl i di Fanis/Fanisgruppe.

Gruppo del Sella.

Gruppo delle Cunturines, Croda Rosa d'Ampezzo, di Fanis i delle Tofane.

Seguint el recorregut, amb força gent. Anem parant a petits "miradors", on poder gaudir de les millors perspectives.

Des d'un mirador a peu de camí.

Amb curts alt-i-baixos però amb tendència a guanyar alçada, el camí s'obre pas en mig de les muntanyes verdes del Vièl dal Pan/Bindelweg.

Tenim visible el refugi Vièl dal Pan i el cim del Sas da Ciapel.

Arribem al concorregut refugi Vièl dal Pan (2432), amb una àmplia terrassa anomenada "mirador de la Marmolada".

Refugi Vièl dal Pan.

Mirador de la Marmolada, refugi Vièl dal Pan.

I amb una mica de zoom, es pot observar, a més de la Punta Penia o Marmolada (3343), el refugi/cabana Cap Punta Penia, que es troba a pocs metres del cim.

Punta Penia o Marmolada, amb l'única glacera permanent dels Dolomites.

Ressalten les aigües blaves del llac di Fedaia amb la silueta de fons del monte Civetta. 

Imponent el monte Civetta sobre les blaves aigües del llac di Fedaia.

Continuem pel mateix itinerari, direcció al llac di Fedaia, amb el cim del Sas da Ciapel a la vista. Des del refugi sembla un barret de copa.

Refugi Vièl dal Pan i el Sas da Ciapel.

Continuem amb un pendent molt moderat, dirigint-nos cap un coll.

Bona senda cap el Sas da Ciapel.

A partir d'ara, s'incrementa el pendent, anant vora la cresta fins a la paret de roca.

Des d'aquesta vessant, sembla inexpugnable.

En arribar a la roca, i sense haver-hi cap marca pintada, es puja per la primera canaleta, fent un seguit de girs en curts ressalts fins assolir l'estret altiplà.

NOTA: Nosaltres ens vàrem saltar aquesta primera canaleta i en arribar al final de la roca i no trobar cap canal factible per pujar, donem mitja volta, optant per pujar per una canal central, de primeres fàcil però en la part més alta és necessari realitzar una grimpada, no gaire complexa però sí exposada, per arribar dalt del cim (F+). Es preferible utilitzar la primera canal, fàcil i sense cap dificultat.

Dalt de l'altiplà, s'ha de recorre fins a l'extrem oriental, on es veu una gran fita de pedres.

Només queda recórrer l'estret altiplà planer, fins a l'extrem on hi ha la gran fita cimera del Sas da Ciapel (2557).

Cim del Sas da Ciapel (2557), amb el gruppo de Sassolungo i gruppo del Sella de fons.

Cim del Sas da Ciapel (2557) amb el gruppo della Marmolada de fons.

Un cim d'alçada modesta però amb unes vistes grandioses, aquest sí que és l'autèntic mirador de la Marmolada, ... i del Sassolungo/Langkofel, ...i del Piz Boè/Boespitze, ... 

La Punta Penia o Marmolada/Marmolata (3348), a més de ser el punt més alt, també pot presumir de tenir l'única glacera que queda en els Dolomites/Dolomiti. Cims que l'envolten: Punta Rocca (3309), Gran Vernel (3205), pic Vernel (3098), ponta Cornates (3029).

Gruppo della Marmolada.

Cap el vessant est, apareix el passo Giau (2233) amb els cims del Nuvolau i monte Cernera a cada banda. Darrere del coll, el massís de Croda do Lago amb el cim d'Ambrizzola (2715) com el més alt. Tancant l'horitzó, la Punta Sorapiss (3205) cim més alt del gruppo del Sorapiss i el pic Antelao (3264) que és el segon cim més alt dels Dolomites/Dolomiti.

Dos dels gegants dels Dolomites: Punta Sorapiss (3205) i Antelao (3264).

El grupo di Fanes/Fanisgruppe no te cap cim que arribi als 3000 m. Els més destacats són: punta Fanes di Mezzo (2989), punta Fanes Sud (2980), punta Fanes nord(2969). En el gruppo della Tofana/Tofanengruppe, destaquen la Tofana di Dentro o Terza (3238), la Tofana di Mezzo o Seconda (3244) i la Tofana di Rozes (3225).

Gruppo di Fanes i gruppo della Tofane.

El gruppo delle Cunturines amb els cims Dieci(3023), monte Cavalla (2907), Cima Nove (2967), Lavarela (3055) i Cunturines (3064) que és la més elevada del grup. A continuació, cap a l'est, apareix una massís amb força agulles, el Croda Rossa d'Ampezzo/Hohe Gaisl (3146). Els grups di Fanes i della Tofana, ja han estat descrits més amunt.

Per sobre d'Arabba, el conjunt de massissos orientals.

I cap a occident, el gruppo delle Catinaccio/Rosengartengruppe, amb els cims de Catinaccio (2981), Scalieret (2887), Larsec (2891), Catinaccio d'Antermoia (3004) punt més alt i Croda dei Cirmei (2902). Més a la dreta el massís dello Sciliar/Schlerngruppe, amb els cims més detacats del Terrarossa (2655), la Gran Dente de Terrarossa (2653), el monte Pez (2563) com a cim més alt, monte Castello (2515) i dues agulles separades del massís, la punta Santner (2413) i la punta Euringer (2394).

Gruppo delle Catinaccio.

I cap el nord-est es pot veure els cims íntegrament austríacs i els situats en la frontera entre Àustria i Itàlia.   

En el vessant nord-est apareixen els cims fronterers i els austríacs.

Iniciem el retorn, baixant per l'estret corriol fins a la base de pastures del Sas da Ciapel.

Baixant del cim per la canal fàcil.

Desfent el recorregut fins el refugi Vièl dal Pan, on pararem per degustar l'elaborada cuina que serveixen. 

El dia és radiant, la lluminositat de la llum de tarda i el fet que avui hi ha molt poca humitat, deixen fotos de postals.

Panoràmica des d'un mirador sobre una roca.

Deixem de banda el refugi Fredarola, apropant-nos al collet que forma el Sas Bece (2534), una mole rocosa en forma de queixal, amb el Sassolungo/Langkofel al fons.

Baixant cap el collet, amb el Sas Bece (2534), imponent!

Ens apropem a l'ermita de Santa Maria della Difesa, des d'on ens acomiadem del Sas da Ciapel.

Des de l'ermita, el Sas da Ciapel amb el seu característic "barret de copa".

Només ens queda una curta baixada fins el passo Pordoi.

Baixada cap el passo Pordoi.

Una magnífica jornada de recuperació, tot fent un itinerari molt senzill, de molts colors, de molta llum i de immenses vistes panoràmiques.

Abans de marxar del passo Pordoi, una alegria!! Preguntem en l'estació del funivia Sas Pordoi si calen grampons per pujar fins el cim del Piz Boè, cim que dies enrere estava completament nevat. Ens confirma l'operari que està net de neu i que no hi ha problemes en pujar. Així doncs, demà estem de tornada per conquerir-ho!

Pots veure i descarregar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.